Barcelona, emporio mediterráneo, atlántico y asiático (?), sucesivamente

La historia económica de Barcelona presenta dos grandes fases de avance. Una primera vinculada a la Revolución comercial bajomedieval y al comercio mediterráneo, y la segunda ligada a la Revolución Industrial y al comercio atlántico. En los últimos años y siguiendo su tradición, la ciudad se está convirtiendo un emporio asiático gracias a la globalización

Estat de la qüestió dels inicis de la ramaderia a Catalunya. La Prehistòria.

Per estudiar els primers passos de les economies productives a casa nostra, en aquest cas la ramaderia, només ens podem basar en l'estudi de les restes procedents dels jaciments arqueològics, atesa la lògica manca de documentació escrita. Això, en principi, no ha de suposar cap trasbals important; de vegades fins i tot el fet de comptar exclusivament amb aquest tipus de dades ha obligat els investigadors de la Prehistòria a aprofitar al màxim un tipus d'informació, l'arqueològica, que molts cops és obviada (gairebé negligida!) per altres investigadors que tenen la sort de poder accedir a la informació escrita. És precisament d'aquesta necessitat, i alhora afany, d'obtenir informació de la més mínima resta que en el camp de I'arqueologia han anat creixent darrerament una sèrie de disciplines que la complementen. Aquest és el cas de l'Arqueozoologia, una disciplina que estudia les restes animals dels contextos arqueològics per tal d'esbrinar aspectes del comportament humà

Jacob Receiving Joseph’s Coat (1842) of Pelegrí Clavé (1811-1880), A Key Piece of Catalan Nazarism

L’article dóna notícia de l’oli de Pelegrí Clavé (Barcelona, 1811 – Barcelona, 1880) Jacob rep la túnica ensangonada del seu fi ll Josep (1842), presentat al mes de gener de 2011 com la nova adquisició del Museu d’Art de Girona. Després d’una breu nota biogràfica de l’artista, s’hi analitza l’obra, especialment pel que fa al seu tema i la seva relació amb el cicle de frescos a la casa Bartholdy de Roma. A partir d’aquesta anàlsi, s’hi defensa la posició singular de l’obra en el context del natzarenisme català. També s’ofereix una breu història del quadre i un recull dels diferents esbossos i estudis preparatoris.This article deals with a work by Pelegrí Clavé (Barcelona 1811-Barcelona 1880), Jacob receiving Joseph’s Coat (1842), presented by the Museu d’Art of Girona as a new acquisition in January 2011. It opens with a short biographical note on the painter, followed by a comment on the painting, with special emphasis on its subject matter and relationship to the frescoes at the Casa Bartholdy in Rome. Based on this analysis, the article argues that the painting occupies a singular position in Catalan Nazarism. The article concludes by offering a brief history of the work and a complete record of its different preparatory sketches

El bosó de Higgs

La recent descoberta del possible bosó de Higgs ha estat un èxit de la física, que hi ha dedicat l'esforç de moltes persones al llarg de molt anys. No obstant això, les més avançades teories físiques encara tenen problemes que caldrà anar resolent amb més dades i segurament amb nous experiments

Jornades sobre l'aigua a Catalunya. 12-16 de juny de 1995

Sota el títol "L'aigua a Catalunya", 1'Escola Tecnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya ha organitzat unes jornades interdisciplinàries que s'han dut a terme els dies 12 al 16 de juny de 1995 i en les quals s'ha debatut la problemàtica que presenta l'aigua en el nostre país. Les ponències han tractat els temes següents: aspectes polítics, infraestructures, xarxes de reg i aspectes mediambientals i socials. La qualitat cientifica i professional dels ponents i de les seves presentacions ha servit per aconseguir un interessant nivell de debat entre els assistents.Bajo el titulo "El agua en Cataluña", la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Universitat Politècnica de Catalunya ha organizado unas jornadas interdisiciplinares que se han llevado a cabo los días 12 al 16 de junio de 1995, y en las que se ha debatido la problemática que el agua representa en nuestro país. Las ponencias han tratado los siguientes temas: aspectos políticos, infraestructuras, redes de riego y aspectos medioambientales y sociales. La calidad científica y profesional de los ponentes y de sus presentaciones ha servido para lograr un interesante nivel de debate entre los asistentes.Sous le titre "L'eau en Catalogne", 1'Escola Tecnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya célébra, du 12 au 16 juin de 1995, des journées interdisciplinaires pour débattre de la problématique qui représente actuellement l'eau dans nos pays. Les interventions se sont centrées dans: les aspects politiques, les infrastructures, les réseaux d'irrigation et les principaux aspects de l'environnement naturel et social. La qualité scientifique et professionnelle des intervenants et de leurs présentations a créé un intéressant niveau de débat entre les participants.Under the title of "Water in Catalonia", the Universitat Politècnica de Catalunya High Technology School of Civil Engineering organized a series of interdisciplinary meetings between 12th and l6th June 1995. Discussion centred on the problem of water in Catalonia, and priority was placed on the following topics: political aspects, infrastructures, irrigation networks, environmental and social implications. The high scientific and professional quality of the contributors and of their contributions led to interesting discussions among the participants

Los Planas, constructores de turbinas y material eléctrico

La familia Planas procedia de Santa Maria de Corcó, vulgo 'L'Esquirol'', en la cuenca medio-alta del rio Ter. En 1824, Anton Planas X y su hijo Joan Planas Fàbrega abandonaron el pueblo para establecerse en la ciudad de Gerona. Detrás quedaban una pequeña fábrica de hilados de algodón, algunas piezas de tierra, un banco con su escabel y tres vasos funerarios en la iglesia parroquial. En Gerona les esperaba otra fábrica algodonera, en curso de montaje por un técnico francés, dentro del edificio del antiguo Moli de Baix..