La integració sociopolítica i el capital social dels immigrants : el cas de Barcelona

La immigració és un problema que polaritza la societat i amb ella el discurs polític. Trobar una tercera via entre la xenofòbia i el discurs fàcil de «papers per tothom» no és una qüestió senzilla, i menys quan ens interroguem sobre la participació política de la població nouvinguda. Hi ha múltiples factors a tenir en compte -sobretot en relació a la participació electoral-, però el que és evident és que si no es facilita la participació política dels immigrants aquests difícilment se sentiran partícips del projecte col·lectiu del poble d'acollida

Ciudadanos y esfera pública: Una revisión de los modelos de implementación de la democracia deliberativa

El artículo parte del renovado interés académico por la democracia deliberativa como instrumento deconsolidación democrática. Busca, en primer lugar, establecer el mínimo común denominador deesta perspectiva democrática, para luego ordenar y revisar las propuestas de implementación de lademocracia deliberativa en relación con la esfera pública y el rol del ciudadano y los colectivos enella. A partir de este enfoque, se perfilan dos modelos deliberativos: el de influencia individual, centradoen un público espectador, y el modelo de decisión colectiva, con el principal foco de interésen la acción grupal. Finalmente, se argumenta la complementariedad de ambos modelos en un sistemadeliberativo complejo que sea un nuevo paso para la concreción de la teoría deliberativa en loscontextos contemporáneos

Evaluación de las experiencias participativas en la gestión local en Cataluña : potencialidades y amenazas

En este artículo reflexionamos sobre la evaluación de la gestión local y las prácticas participativas, que se habían desarrollado como nuevas formas de democracia profunda. Consideramos la evaluación como un paso necesario del proceso de gestión, y también la última etapa, una fase de madurez, de la perspectiva participativa. En este contexto, evaluamos algunas experiencias participativas, impulsadas por los gobiernos locales y financiadas por el gobierno supralocal. Teniendo en cuenta algunas dimensiones contextuales, como la naturaleza de los municipios, su historia participativa y el tipo de proyecto que desarrollan, analizamos el proceso en sí y sus resultados. Vemos que los municipios tienen diferentes concepciones de participación e implementación, en consecuencia, diferentes estrategias para desarrollar estos procesos, motivando básicamente la participación asociativa, abriendo muy pocas líneas para la cooperación interdepartamental, no utilizando prácticas innovadoras cuando faltan algunos profesionales y, finalmente, considerando las prácticas participativas marginales, en lugar de estructurales. Aun así, teniendo en cuenta algunas debilidades, los procesos analizados nos muestran, por un lado, la extensión y diversidad de estas herramientas a nivel local, y por el otro, algunas potencialidades y oportunidades importantes

Políticias locais e associativismo imigrante em Espanha

pp. 119-145This article analyses the impact of the public policies towards immigrants’ participation and incorporation on the associational field of immigrant-origin populations in Barcelona, Madrid and Murcia. The article shows that the reluctance of the local authorities in Barcelona to address policies that intend to manage immigration with the recourse to the wider notion of ‘integration’ and their rejection of the social category of ‘immigrant’ in their institutional discourse also has a reflection in the discursive categories appropriated by immigrants’ associations. Equally, the varying policies towards citizen participation and the promotion of immigrants’ associative formation in the three cities we study have a considerable effect on the associative density, the thematic variety and the availability of multiple resources of immigrants’ associative fields in each city.Peer reviewe

La Participació política dels immigrants a Barcelona

Quan parlem de la integració dels nouvinguts solem circumscriure'ns a l'acceptació compartida d'unes pautes de convivència. A com cohabitem a l'espai públic per mantenir la cohesió social. Però sovint, obviem que aquest punt de trobada també ha d'anar acompanyat del dret a decidir quin futur compartit volem dibuixar. De drets polítics. Perquè la integració no només és aprendre a viure a la societat d'acollida i que aquesta s'adapti a la nova realitat que l'envolta. És, per damunt de tot, el pas de la consideració d'immigrant a ciutadà, per passar a ser un més, amb els mateixos drets i els mateixos deures

Internet use and the political knowledge gap in Spain

Media availability and fragmentation and the resulting possibilities of content selection have risen dramatically with the expansion of new digital media. Previous research has found that this may increase knowledge gaps among citizens with different resources and motivations. This article analyses how Internet use affects political knowledge gaps due to education and to political interest in Spain. As expected, frequent Internet users are more knowledgeable about politics than non-users. Furthermore, Internet use increases knowledge more for the highly educated than for citizens with lower levels of education. Thus, the political knowledge gap related to education seems to be growing with the introduction of new media. However, the knowledge gap between citizens with high and low levels of political interest is smaller for frequent Internet users than for non-users. These findings provide a complex picture and partially contradict the pessimistic theory about the impact of increasing media choice on political knowledge.La disponibilidad y fragmentación de medios de comunicación y las posibilidades de elegir contenidos han aumentado en gran medida a raíz de la expansión de los medios digitales. Éstos pueden, según investigaciones anteriores, incrementar las diferencias en los niveles de conocimiento entre ciudadanos con distintas características. En este artículo se analiza cómo el uso de Internet afecta a las diferencias en el conocimiento político según el nivel educativo y el interés por la política en España. Los usuarios frecuentes de Internet saben más sobre política que los no usuarios, como era de esperar. Además, el uso de Internet incrementa el conocimiento político de manera más intensa para los usuarios con niveles educativos más elevados. Por tanto, parece que las diferencias en los niveles de conocimiento pueden estar creciendo con la expansión de los medios digitales. Sin embargo, las diferencias en el nivel de conocimiento de los más y menos interesados en política son menos pronunciadas entre los que usan Internet frecuentemente. Los resultados ofrecen una imagen compleja y matizan las teorías pesimistas sobre el impacto de la creciente posibilidad de elección de contenidos en los medios sobre el conocimiento político

Circulating pyruvate is a potent prognostic marker for critical COVID-19 outcomes

Background: Coronavirus-19 (COVID-19) disease is driven by an unchecked immune response to the severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2) virus which alters host mitochondrial-associated mechanisms. Compromised mitochondrial health results in abnormal reprogramming of glucose metabolism, which can disrupt extracellular signalling. We hypothesized that examining mitochondrial energy-related signalling metabolites implicated in host immune response to SARS-CoV-2 infection would provide potential biomarkers for predicting the risk of severe COVID-19 illness. Methods: We used a semi-targeted serum metabolomics approach in 273 patients with different severity grades of COVID-19 recruited at the acute phase of the infection to determine the relative abundance of tricarboxylic acid (Krebs) cycle-related metabolites with known extracellular signaling properties (pyruvate, lactate, succinate and α-ketoglutarate). Abundance levels of energy-related metabolites were evaluated in a validation cohort (n=398) using quantitative fluorimetric assays. Results: Increased levels of four energy-related metabolites (pyruvate, lactate, a-ketoglutarate and succinate) were found in critically ill COVID-19 patients using semi-targeted and targeted approaches (p<0.05). The combined strategy proposed herein enabled us to establish that circulating pyruvate levels (p<0.001) together with body mass index (p=0.025), C-reactive protein (p=0.039), D-Dimer (p<0.001) and creatinine (p=0.043) levels, are independent predictors of critical COVID-19. Furthermore, classification and regression tree (CART) analysis provided a cut-off value of pyruvate in serum (24.54 µM; p<0.001) as an early criterion to accurately classify patients with critical outcomes. Conclusion: Our findings support the link between COVID-19 pathogenesis and immunometabolic dysregulation, and show that fluorometric quantification of circulating pyruvate is a cost-effective clinical decision support tool to improve patient stratification and prognosis prediction.This work has been developed in the framework of the COVIDOMICS’ project supported by Direcció General de Recerca i Innovació en Salut (DGRIS), Departament de Salut, Generalitat de Catalunya (PoC-6-17 and PoC1-5). The research was also funded by the Programa de Suport als Grups de Recerca AGAUR (2017SGR948), the SPANISH AIDS Research Network [RD16/0025/0006]-ISCIII-FEDER (Spain) and the Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Infecciosas-ISCIII [CB21/13/00020], Madrid, Spain. LR is supported by the Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) under grant agreement “CD20/00105” through the program “Contratos Sara Borrell”. FV is supported by grants from the Programa de Intensificación de Investigadores (INT20/00031)-ISCIII and by “Premi a la Trajectòria Investigadora dels Hospitals de l’ICS 2018”. AR is supported by a grant from IISPV through the project “2019/IISPV/05” (Boosting Young Talent), by GeSIDA through the “III Premio para Jóvenes Investigadores 2019” and by the Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) under grant agreement “CP19/00146” through the Miguel Servet Program. This study was also supported by grants SAF2015–65019-R and RTI2018–093919-B-100 (to SF-V.) funded by MCIN/AEI and by “ERFD A way of making Europe”; PI19/01337 to FV, PI20/00095 to VC.-M, PI20/00326 to AR and PI20/00338 to JV funded by ISCIII, cofinanced by the European Regional Development Fund (ERDF), and from Fundación Bancaria Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (HR20-00051 to SF-V). The Spanish Biomedical Research Center in Diabetes and Associated Metabolic Disorders (CIBERDEM) (CB07708/0012) is an initiative of the Instituto de Salud Carlos III. SF-V acknowledges support from the Miguel Servet tenure-track program (CP10/00438 and CPII16/00008) from the Fondo de Investigación Sanitaria, cofinanced by the ERDF. VC-M acknowledges support from the Ramón y Cajal program (RYC2019-026490-I) from the Spanish Ministry of Science and Innovation, cofinanced by the ERDF. The work was also supported by Consejeria de Salud y Familia (COVID-0005-2020), Consejeria de Transformacion Economica, Industria, Conocimiento y Universidades Junta de Andalucia (CV20-85418to ER-M) and Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) under grant agreement CP19/00159 to AGV “a way to make Europe”. ER-M was supported by the Spanish Research Council (CSIC). The funders have no roles in study design, data collection, data analysis, interpretation or the writing of this research.Peer reviewe

Jardins per a la salut

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia. Assignatura: Botànica farmacèutica. Curs: 2014-2015. Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són el recull de les fitxes botàniques de 128 espècies presents en el Jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB. Els treballs han estat realitzats manera individual per part dels estudiants dels grups M-3 i T-1 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos de febrer a maig del curs 2014-15 com a resultat final del Projecte d’Innovació Docent «Jardins per a la salut: aprenentatge servei a Botànica farmacèutica» (codi 2014PID-UB/054). Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pels professors de l’assignatura. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica. També s’ha pretès motivar els estudiants a través del retorn de part del seu esforç a la societat a través d’una experiència d’Aprenentatge-Servei, deixant disponible finalment el treball dels estudiants per a poder ser consultable a través d’una Web pública amb la possibilitat de poder-ho fer in-situ en el propi jardí mitjançant codis QR amb un smartphone

Democràcia deliberativa : la transformació de preferències en el procés deliberatiu /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa investigació de la tesi doctoral s'emmarca en el camp de la «democràcia deliberativa». Aquesta és una proposta teòrica que advoca per l'aprofundiment democràtic en les societats contemporànies. El debat entorn la democràcia deliberativa ha captat una part molt rellevant de l'agenda de la teoria política, principalment en el món anglosaxó, essent el concepte de moda al llarg dels 80's i 90's del segle passat. La discussió entorn la deliberació democràtica contemporània s'ha dut a terme fins avui dia a un nivell essencialment teòric i abstracte. Tanmateix, des de finals dels anys 90 del segle passat, han començat a proliferar estudis que intenten distingir l'ideal deliberatiu, de les pràctiques que, sense ser ideals, apunten i fomenten formes deliberatives, per tal d'oferir avaluacions i prescripcions per a la realització i implementació d'un bon procés deliberatiu, alhora que també intenten valorar des d'una nova perspectiva nombrosos processos i espais democràtics. L'objectiu d'aquest treball s'emmarca doncs en aquest darrer camp i ha tingut com a focus principal testar una hipòtesi llargament assumida, i encara poc contrastada, de la democràcia deliberativa, a saber, que una bona deliberació incentiva una transformació de les preferències personals o com a mínim una fonamentació més sòlida d'aquestes. Aquest canvi, s'augura, tendeix a produir-se en una direcció determinada, donat que el procés deliberatiu racionalitza i moralitza aquelles preferències. La investigació que aquí es desenvolupa ve a sumar-se a d'altres estudis amb una perspectiva similar, estudis que en alguns casos confirmen i en d'altres rebutgen aquestes hipòtesis. Així, els resultats són sumatoris a un corpus teòric que s'està construint, aportant aquesta investigació elements d'anàlisi i de mesura genuïns. L'objecte d'estudi que aquí entomem és una enquesta deliberativa realitzada a Còrdova a finals del 2006 sobre l'oci nocturn juvenil, la primera que es realitza a l'estat espanyol i, per tant, única en el nostre context. S'ha analitzat tant la qualitat amb la qual es desenvolupa el procés, a través d'indicadors dissenyats per adaptar-se al cas d'estudi, així com els resultats als quals s'arriba, a través de les enquestes que els participants responen tant abans com després de la deliberació. Hem comprovat com el marc de l'enquesta deliberativa no solament permet una deliberació de qualitat entre ciutadans, sinó que duu a una transformació de preferències de molta magnitud. Molt resumidament, la deliberació tendeix a produir una transformació de les preferències incentivant l'ampliació de les perspectives personals, augmentant el coneixement i la sofisticació dels ciutadans, estructurant les seves preferències i motivant el seu interès per la vida pública i, finalment, són canvis força estables en el temps.The research of the doctoral thesis is framed in the field of the «deliberative democracy». This is a theoretical proposal that advocates for the democratic deepening of the contemporary societies. The debate around deliberative democracy took a very relevant part of the agenda of the political theory, mainly in the Anglo-Saxon world, being the most popular concept along the eighties and nineties of the last century. The discussion of the contemporary democratic deliberation has been carried at a very theoretical and philosophical ground. However, from the ends of the nineties of the last century on, have proliferated studies that attempt to distinguish the deliberative ideal from practices far from away than the ideal model but that aim and foster deliberative processes, in order to offer evaluations and prescriptions for the realization and implementations of a good deliberative process, while they attempt to appraise numerous processes and democratic spaces from a new deliberative perspective. The goal of this work is in accordance of last appointed approaches, having as a main focus the testing of the set of long theoretical assumed hypothesis of deliberative democracy, which have had little contrast in empirical literature. Mainly, that a good deliberations tend to the transformation of the personal preferences, being the postdeliberative preferences more informed, more structured and oriented to the public goals. This transformation, it is said, tends to be in a determinate directions, given that the deliberative process rationalizes and moralizes those preferences. The research developed here adds more empirical evidence to previous studies, though sometimes beats off these hypothesis. Thus, the results are in relation with a theoretical and empirical corpus that is still in construction, contributing this research not only with more evidences, but also bringing genuine and innovative elements of analysis and measure. The case of study here is a deliberative survey carried out in Córdoba at the ends of 2006 about the night leisure of youth, the first in Spain and therefore unique in our context. There is assessed the quality of process though indicators designed and adapted to the case of study, and also there are analyzed the transformation of the personal preferences through the surveys that the participants reply before as well as after the deliberation. We have confirmed that the experience of deliberative surveys not only allows a deliberation of quality among citizens, but also tends to producing a substantive and significant transformations in preferences. In sum, deliberation tends to producing the transformation of preferences encouraging the enlargement of the personal perspective, increasing the knowledge and the sophistication of the citizens, structuring their preferences and improving their motivation and interest in the public life. We also confirmed that these changes are quite stable as the time goes by