Modelos matemáticos del régimen de humedad de los suelos. Aplicación a la determinación del régimen de humedad de los suelos del área meridional de Lleida

La aplicación del modelo simulativo de f. Newhall (1976) a series de datos climáticos, del área meridional de Lleida, produce la aparición generalizada del régimen de humedad USTIC. Tal resultado es incoherente con las características de los suelos del clima de esta comarca y ha motivado la elaboración de un nuevo modelo simulativo del régimen de humedad de los suelos, cuyas características principales son: - considerar varios tipos de perfil de suelo. - posibilidad de utilizar datos de precipitación diaria o mensual. - tiene en cuenta la infiltración real del agua de lluvia. - tiene en cuenta las características de los suelos para modelizar los procesos de infiltración y evapotranspiración. - coinciden muy satisfactoriamente los resultados experimentales con los obtenidos mediante el modelo. El modelo simulativo propuesto da como resultado que el regimen de humedad de los suelos del área meridional de Lleida es XEREIC-I y ARIDIC en los de menos capacidad de retención de agua.Lack of irrigation water in southern Lleida (north-east of Spain) restricts the possibilities of an intensive use of soils. To better this situation we need a good information about soil moisture contents, Esther in the present situation or in a future implantation of some irrigation methods.The present research has been developed from 1984 to 1988. Its first aim has been to study the soil moisture contents in the above mentioned area during these years . The soil moisture contents has been determined in order to establish the real situation of the moisture control section; from twenty-two initial control points we selected two representative ones.The second aim has been to determine the moisture regimes of soils in the above mentioned area in order to determine its classification as Soil Taxonomy (USDA 1975) is concerned, to avoid the problems that arose from the fact of not knowing whether the regime was Aridic or not.In this research, Franklin Newhall's simulation model (1976) has been proved inadequate when applied in a semiarid zone like the studied. Therefore we propose a new simulation model for the soil moisture regimes with the following main properties: (1) possibility of using daily or monthly precipitation data; (2) possibility of taking account the efficiency of infiltration of rainfall water: (3) possibility of using the model soil profiles of different available water capacity; (4) it takes into account local soils and local whether properties; (5) it allows knowing the state of the moisture control section each day during each year of the studied series (7) it is very easy to use in a Personal Computer with MS-DOS operating system.Finally, there is a great coincidence between the experimental mentioned results and the estimation obtained by applying the model proponed in this work. Therefore, the soil moisture regimes in southern Lleida are Xeric and Aridic in soils with lower available water capacity, opposite to Ustic regime obtained by applying the F. Newhall's model

Food availability databases: statistical gaps and proposals for improvement

NOTA: Hi ha un fe d'errates sobre l'article. Vegeu: Fe d'errates: Bases de dades de disponibilitat alimentària: llacunes estadístiques i propostes de millora”: [Quaderns Agraris, 46 (juny 2019), 129-138]”La disponibilitat d’aliments per a la població humana («fam zero») és un dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats el 2015 per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). La complexitat de la solució del problema de la manca d’aliments per a la població humana mundial exigeix dades fiables a fi de desenvolupar polítiques i estratègies adequades. Tradicionalment s’ha relacionat la producció fotosintètica (agricultura, ramaderia de pastura, pesca, etc.) amb la disponibilitat alimentària, però, atès que una part d’aquesta producció es destina al mercat global d’energia (biocombustibles i altres), resulta que només una part del total de la producció fotosintètica arriba a l’alimentació humana. Si s’analitzen les bases de dades més importants del món agroalimentari, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, es comprova que la informació que aporten no està adequadament estructurada per tal de dur a terme un balanç acurat dels diferents destins de la producció/energia fotosintètica i poder, així, determinar quina és la proporció destinada realment al consum alimentari de la població humana. Per aquest motiu, en aquest treball es defineix un «coeficient d’aprofitament fotosintètic del sistema alimentari», amb l’objectiu de caracteritzar la proporció esmentada. Així mateix, es fa una proposta per tal d’adequar les bases de dades estadístiques als criteris globals de destí de la producció, amb la finalitat que els estudis prospectius sobre el sistema alimentari global puguin ser més rigorosos i acurats.Paraules clau: sistema alimentari global, disponibilitat alimentària, fotosíntesi, producció alimentària, estadística, prospectiva.La disponibilidad de alimentos para la población humana («hambre cero») es uno de los diecisiete Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) aprobados en 2015 por la Organización de las Naciones Unidas (ONU). La complejidad de la solución del problema de la falta de alimentos para la población humana mundial exige datos fiables a fin de desarrollar políticas y estrategias adecuadas. Tradicionalmente se ha relacionado la producción fotosintética (agricultura, ganadería de pastoreo, pesca, etc.) con la disponibilidad alimentaria, pero, dado que una parte de esta producción se destina al mercado global de energía (biocombustibles y otros), resulta que la producción fotosintética solo llega a destinarse parcialmente a la alimentación humana. Si se analizan las bases de datos más importantes del mundo agroalimentario, tanto a nivel nacional como internacional, se comprueba que la información que aportan no está adecuadamente estructurada para llevar a cabo un balance preciso de los diferentes destinos de la producción/energía fotosintética y poder así fijar cuál es la proporción destinada realmente al consumo alimentario de la población humana. Por este motivo, en este trabajo se define un «coeficiente de aprovechamiento fotosintético del sistema alimentario», con el objetivo de caracterizar la proporción señalada. Asimismo, se hace una propuesta para adecuar los datos estadísticos a los criterios globales de destino de la producción, con el fin de que los estudios prospectivos sobre el sistema alimentario global puedan ser más rigurosos y precisos.Palabras clave: sistema alimentario global, disponibilidad alimentaria, fotosíntesis, producción alimentaria, estadística, prospectiva.The availability of food for the human population (“zero hunger”) is one of the seventeen Sustainable Development Goals (SDGs) approved in 2015 by the United Nations (UN). The complexity of solving the problem of lack of food for the global human population requires reliable data in order to develop appropriate policies and strategies. Traditionally, photosynthetic production (agriculture, grazing livestock, fishing, etc.) has been linked to food availability but, given that part of this production goes to the global energy market (biofuels and other uses), it turns out that only a part of the total photosynthetic production reaches human food. If the most important databases of the agri-food world are analysed, both nationally and internationally, it is verified that the information they provide is not properly structured to draw up a precise balance of the different photosynthetic production/energy destinations and consequently to be able to determine the proportion really devoted to food consumption of the human population. For this reason, this paper defines a “coefficient of photosynthetic use of the food system”. Likewise, a proposal is made to adapt the statistical data to the global criteria for destination of production so that prospective studies on the global food system can be more rigorous and precise.Keywords: global food system, availability, photosynthesis, production, statistics, prospective

Fe d’errates: Bases de dades de disponibilitat alimentària: llacunes estadístiques i propostes de millora (NOTA SOBRE L'ARTICLE)

Aquest fe d'errates correspon a  l'article original de "Bases de dades de disponibilitat alimentària: llacunes estadístiques i propostes de millora”: [Quaderns Agraris, 46 (juny 2019), 129-138]&rdquo

Analysis of psychological well-being from a compositional data analysis perspective: a new approach

[ENG]Well-being is a widely studied construct in psychology. In 1989, Carol Ryff proposed the “Scale of PsychologicalWell-Being (SPWB)”, which has been validated in multiple languages. The instrument assesses six dimensions of psychological well-being: Self-acceptance, Positive Relationships with Others, Autonomy, Environmental Mastery, Purpose in Life, and Personal Growth. In this article, we propose to enrich the traditional approach of directly interpreting the raw scores in each dimension by incorporating Compositional Data Analysis. This new approach aims to identify “what proportion” of each dimension constitutes well-being, which will allow us to analyze the interactions between the different dimensions of well-being and balance among them. To achieve this, we introduce two position ratios (PR1 and PR2) and a general adjustment indicator called the General Indicator of Subjective PsychologicalWell-Being (GISPW), which characterizes individuals in a compositional manner, providing a fresh perspective in the interpretation of psychological test results, specifically those related to PWB. The proposal is illustrated with three cases taken from a study involving 628 university students who completed the psychological well-being scale questionnaire. The results show that the GISPW, PR1, and PR2 obtained offer relevant information about the overall balance of each case in the different dimensions

Règims d'humitat dels sòls: interès i problemàtica en l'aplicació als sòls de Catalunya

El règim d'humitat d'un sòl constitueix un condicionant pel seu us agrícola, paisatgístic o forestal. Aquest fet ha portat a voler considerar aquesta informació a l'hora de dominar un sòl, per tal que els usuaris de mapes de sòls es puguin situar immediatament en consultar la llegenda d'un mapa concret. La determinació del règim d'humitat dels sòls planteja seriosos problemes per manca de mesures referents a perfils hídrics al llarg de l'any, mesures gens habituals als observatoris meteorològics. En el present treball s'analitza el model de Newhall per estimar el règim d'humitat dels sòls, i es discuteixen les seves deficiències quan s'aplica a una zona amb règim de pluges de tipus mediterrani. Finalment, s'estableixen les bases per modificar l'esmentat model, que han servit per desenvolupar el model Newhall-Jarauta.Climate was first used in soil classification but now some of the most widespread schemes use another approach: the soil moisture and temperature regimes. Soil Taxonomy (S.S.S., 1960, 1975, 1990) introduced those concepts because they play a key role in land use suitabilities. Very few places exist where soil moisture regime has been measured by field records, so estimation in needed. Currently NEWHALL's (1976) model is usted to estimate the moisture regime, but when it is applied in a semiarid area with winter rainfall, misleading results appear. The main lines for the design of a new simulation model for soil moisture estimation (JARAUTA, 1989) able to give better soil moisture regimes estimation, are presented. Also, measured results and estimated ones from both models (NEWHALL, 1976 and JARAUTA, 1989) are compared

Règims d'humitat dels sòls: interès i problemàtica en l'aplicació als sòls de Catalunya

Climate was first used in soil classification but now some of the most widespread schemes use another approach: the soil moisture and temperature regimes. Soil Taxonomy (S.S.S., 1960, 1975, 1990) introduced those concepts because they play a key role in land use suitabilities. Very few places exist where soil moisture regime has been measured by field records, so estimation in needed. Currently NEWHALL's (1976) model is usted to estimate the moisture regime, but when it is applied in a semiarid area with winter rainfall, misleading results appear. The main lines for the design of a new simulation model for soil moisture estimation (JARAUTA, 1989) able to give better soil moisture regimes estimation, are presented. Also, measured results and estimated ones from both models (NEWHALL, 1976 and JARAUTA, 1989) are compared.El règim d'humitat d'un sòl constitueix un condicionant pel seu us agrícola, paisatgístic o forestal. Aquest fet ha portat a voler considerar aquesta informació a l'hora de dominar un sòl, per tal que els usuaris de mapes de sòls es puguin situar immediatament en consultar la llegenda d'un mapa concret. La determinació del règim d'humitat dels sòls planteja seriosos problemes per manca de mesures referents a perfils hídrics al llarg de l'any, mesures gens habituals als observatoris meteorològics. En el present treball s'analitza el model de Newhall per estimar el règim d'humitat dels sòls, i es discuteixen les seves deficiències quan s'aplica a una zona amb règim de pluges de tipus mediterrani. Finalment, s'estableixen les bases per modificar l'esmentat model, que han servit per desenvolupar el model Newhall-Jarauta