Josep Puig i Cadafalch, un deportista científico

La cubierta de este último número de apunts del año 2001 es un homenaje a Josep Puig i Cadafalch. Después de un año 2000 dedicado a Domènech i Montaner y a la espera de un 2002 gaudiniano, el año 2001 ha sido declarado año Josep Puig i Cadafalch, el tercero de los grandes arquitectos modernistas. Josep Puig i Cafafalch nació en Mataró el año 1867. Estudio en esta ciudad en el Colegio de Santa Ana de las Escuelas Pías, donde terminó el bachillerato a los dieciséis años. En 1883 inició simultáneamente la carrera de arquitecto en la Escuela Provincial de Arquitectura y la de Ciencias Físico-Matemáticas en la Universidad de Barcelona. En 1884 ingresó en la Academia de Bellas Artes, donde frecuentó las clases de pintura, escultura, grabado, estética e historia del arte. Como arquitecto sus realizaciones son numerosas y una gran parte de ellas enriquece todavía las calles de Barcelona. Se ha escrito mucho sobre sus obras y también sobre proyectos no consumados, como el de la Plaza de Cataluña y el de la Exposición Universal. Puede ser considerado como uno de los padres de la Patria. Su vida política, desde que de estudiante, militaba en el Centre Escolar Catalanista hasta que en 1917, a la muerte de Prat de la Riba, fue designado Presidente de la Mancomunidad de Cataluña, se manifestó esencialmente por su catalanidad. Su labor al frente de la Mancomunidad, especialmente en el campo cultural, fue extraordinaria. Después, el exilio hasta el año 1942, siendo primordial su activo papel en la recuperación de tradiciones catalanas, como la fiesta de Sant Jordi, y de instituciones, como el Institut d’Estudis Catalans. Puig i Cadafalch poseía un espíritu despierto, lleno de nobles inquietudes, pero al mismo tiempo tenía un carácter seco, con reacciones imprevisibles, a veces incluso violentas, en el cual destacaban la tenacidad y la intransigencia..

Josep Puig i Cadafalch, un esportista científic

La portada d’aquest últim número d’apunts de l’any 2001 és un homenatge a Josep Puig i Cadafalch. Després d’un any 2000 dedicat a Domenech i Montaner i a l’espera d’un 2002 gaudinià, l’any 2001 ha estat declarat any Josep Puig i Cadafalch , el tercer del grans arquitectes modernistes. Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró l’any 1867. Va estudiar en aquesta ciutat en el Col·legi de Santa Anna de les Escoles Pies, on va acabar el batxillerat als setze anys. En 1883 va iniciar simultàniament la carrera d’arquitecte a l’Escola Provincial d’Arquitectura, i la de Ciències Físico-Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. El 1884 va ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts, on va freqüentar les classes de pintura, escultura, gravat, estètica i historia de l’art. Com a arquitecte, las seves realitzacions són nombroses i una gran part encara enriqueix els carrers de Barcelona. S’ha escrit molt sobre les seves obres i també sobre projectes no consumats, com el de la Plaça de Catalunya i el de l’Exposició Universal. Pot ser considerat justament com un dels pares de la Pàtria. La seva vida política, des que, d’estudiant, va militar en el Centre Escolar Catalanista fins que el 1917, a la mort de Prat de la Riba, va ser designat President de la Mancomunitat de Catalunya, es va manifestar essencialment per la seva catalanitat. La seva tasca al front de la Mancomunitat, especialment en el camp cultural, va ser extraordinària. Després, l’exili fins l’any 1942, essent aleshores primordial el seu paper actiu en la recuperació de tradicions catalanes, com la festa de Sant Jordi, i d’institucions, com l’Institut d’Estudis Catalans. Puig i Cadafalch posseïa un esperit despert, ple de nobles inquietuds, però, al mateix temps, tenia un caràcter sec, amb reaccions imprevisibles, a vegades fins i tot violentes, en el qual destacaven la tenacitat i la intransigència

Recursos per al professorat de tecnologia d’un centre d'ensenyaments integrats de règim general i artístics.

Català: El present Treball de Fi de Màster (TFM) té com objectiu la descripció de nous recursos amb un alt component d’integració inter-curricular, per al professorat de l'assignatura de Tecnologia. Concretament es vol definir un recurs que integri els currículums de la Tecnologia i la Informàtica amb el currículum dels ensenyaments artístics de Música, i que aquest recurs pugui ser a més a més utilitzat en múltiples contextos educatius: tant en centres d’ensenyaments integrats com en centres ordinaris, essent útil per a tota la comunitat docent que forma part de l’ensenyament de les Tecnologies. Amb aquesta proposta es vol incidir en el problema de la manca de recursos didàctics (adientment documentats) que permeten programar un ensenyament integrat dels ensenyaments ordinaris de l’ESO i els ensenyaments artístics. Alhora es pretén proposar un recurs didàctic que ajudi a corregir la mancança d’activitats que desenvolupen la creativitat de l’alumnat, ajudant a apropar els beneficis d’integrar els ensenyaments artístics a tots els/les alumnes catalans. La solució al problema consisteix en la elaboració d’una Unitat Didàctica per a la matèria d’Informàtica i Tecnologia Musical de 3er d’ESO d’un centre d’ensenyaments integrats artístics o per a l’optativa d’Informàtica a 4rt d’ESO de qualsevol centre d’ensenyaments ordinaris. La unitat didàctica té una durada de cinc sessions de dues hores i s’estén al llarg de cinc setmanes en grups de fins a 15 alumnes per professor. S’utilitza majoritàriament l’aula d’informàtica i no cal tenir coneixements previs de música per dur-la a terme. Amb aquesta Unitat Didàctica es treballen totes i cadascuna de les competències bàsiques de l’ESO, i s’integren múltiples currículums: Tecnologies, Informàtica, Música i Llengua. Com a possibilitat d’ampliació s’integra també currículum de Llengües Estrangera (Anglès) i es pot coordinar fàcilment amb el currículum de Ciències de la Naturalesa

La fuerza de Rosa Serra

Existen teorías que describen la relación de un movimiento deportivo correctamente realizado con una expresión matemática, utilizando el número Fi, canon de belleza, como el resultado de una fórmula que responde a una serie de parámetros que describen el movimiento estéticamente bello o bonito, según el criterio de quien lo contempla

La força de la Rosa Serra

Hi ha teories que descriuen la relació d’un moviment esportiu correctament realitzat amb una expressió matemàtica, utilitzant el nombre Fi, cànon de bellesa, com a resultat d’una fórmula que respon a un seguit de paràmetres que descriuen el moviment estèticament bell o bonic, segons el criteri de qui el contempla