Casellas i Matas, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES RÀDIOS CATÒLIQUES I ECUMÈNIQUES
A L'EUROPA LLATINA
JOSEP CASELLAS 1 MATAS
(Resum de la tesi doctoral elaborada sota la direcció
del Dr. Llorenç Gomis)
De tots els mitjans de comunicació social, la ràdio és probablement el
que ha gaudit, històricament d'una simpatia més gran per part de l'Església
católica, i també de les altres esglésies cristianes.
Als primers anys de la radiodifusió eren freqüents les retransmissions
de misses, sermons i d'altres cerimònies religioses. A Itàlia eren ben cone-
gudes les intervencions radiofòniques del franciscà Vittorino Facchinetti, a
Radio Milano, emissora inaugurada l'any 1925; de Gicondo Fino, a Radio
Torino; i del pare Teodosio Panario, a Radio Gènova. A França, el primer
sermó emès per ràdio París va ser fet el dia 2 de gener de 1927. Altres paï-
sos europeus, com Alemanya i Txèquia, també seguien, a finals dels anys
vint, la practica de retransmetre oficis litúrgics.
A Europa, un dels països pioners en matèria de radios catòliques va ser
Holanda, on durant els anys vint ja funcionava una emissora, la Katholieke
Radio Omroep. Però la ràdio católica més emblemática va brollar del cen-
tre del món catòlic per impuls del papa Pius XI, que va crear amb la colla-
boració de Guglielmo Marconi, l'any 1931, una emissora al mateix recinte
del Vaticà. Aquell mateix any naixia a Quito, en l'àmbit del protestantisme,
La Voz de los Andes que, juntament amb Ràdio Transmundial, creada l'any
1954, és l'emissora protestant més potent del món.
La implicació personal de Pius XI en un projecte radiofònic al servei de
l'Església católica va esdevenir un estímul per a la creació d'altres emisso-
res amb aquesta mateixa finalitat a diversos indrets del món. Però aques-
tes emissores no van seguir el patró de Ràdio Vaticà en cap dels dos sen-
tits d'aquesta paraula: en el de model i en el de comandament, ja que els
responsables dels nous projectes eren gelosos de la seva autonomia i te-
nien la voluntat d'establir, en funció dels seus criteris, les seves pròpies es-
tratègies programàtiques.
47
Portugal, Espanya, Italia França
A part de Radio Vaticà, en el context de l'Europa Ilatina Portugal va ser
el primer país on els catòlics van posar en funcionament una emissora: Ra-
dio Renascença, creada l'any 1937. A més de l'estímul que els venia de
Roma i d'altres països on ja s'havien iniciat experiencias radiofòniques vin-
culadas a l'Església catòlica, un altre factor va contribuir a la demanda de
creació d'una radio católica: la insatisfacció d'amplis sectors del catolicisme
portugués davant el poc temps que l'Emissora Nacional atorgava als pro-
grames religiosos regulars, i davant el fet que aquesta programació religio-
sa era criticada pel seu enfocament purament cultural, sense cap preocu-
pació pastoral. Cal esmentar també altres factors favorables: el suport
decidit del cardenal Cerejeira, patriarca de Lisboa; la figura carismàtica deManuel Lopes da Cruz; i, finalment, però no per això menys important, les
facilitats concedides pel règim dictatorial d'Oliveira Salazar.
Radio Renascença va protagonitzar diversos episodis en el període de
la Revolució dels clavells (1994-95). La difusió d'una cançó prohibida de
José Alfonso va marcar l'inici de la revolució. Posteriorment els estudis de
Radio Renascença a Lisboa van ser ocupats per les forces revolucionarles
finalment, retornats a l'Església catòlica, que a partir de l'any 1976 va ini-
ciar una nova etapa de la vida de l'emissora, que s'ha prolongat fins alstemps actuals.
A Espanya van començar a sorgir entorn de 1950 les primeres EstacionsAudiodifusores d'Acció Católica, d'àmbit parroquial, que no eren res mésque uns incipients estudis de radio amb uns altaveus, posats en funciona-
ment gracias a la inquietud pastoral de capellans i d'alguns militants de l'Ac-
ció Catòlica. Posteriorment, aquestes Estacions Audiodifusores van esdeve-
nir emissores parroquials. En el període compres entre els anys 1959 i 1965
es van crear, a partir d'aquesta realitat prèviament existent, les emissores
que configurarien el que és actualment la Cadena COPE. Dos fets han mar-
cat l'evolució de la Cadena COPE: la conversió, a finals deis anys setanta,
de la Cadena en una societat anónima; i la incorporació, durant els anys
vuitanta i a començaments dels noranta, de presentadors estrella, com Luis
del Olmo, Encarna Sánchez, Antonio Herrero, José María García, i Luis
Herrero. D'altra banda, cal esperar la década dels anys noranta per trobar a
Espanya novas emissores de titularitat eclesiástica: Radio Santa María, de
Toledo (1993); Radio Luz, de València, i Radio Estel, de Barcelona— impul-
sada pel cardenal Narcís Jubany-- ambdues creades l'any 1994; i Onda
San Pablo, de Sevilla, i Radio Principat, d'Urgell, que van iniciar les sayas
emissions de proves l'any 1996.
A Italia les ràdios catòliques es trobaven entre les primeres radios Iliu-
res. Van ser, doncs, a l'avantguarda de la Iluita pel trencament del monopoli
48
estatal en matèria de radiodifusió Les emissores adherides als principis so-
cials del cristianisme van aplegar-se, l'any 1981, en el Consorzio Radiote-
levisioni Libere Locali (Co.ra.1.1o), al qual es van incorporar posteriorment
les televisions catòliques.
Per la dimensió i transcendència que ha anat adquirint progressivament
s'ha de destacar l'existència de Radio María, creada a Erba, al nord d'Itá-
lia, l'any 1982 per Mario Galbiati. De ràdio parroquial va convertir-se en
emissora de dimensió nacional, amb 1.800.000 oients a tot Itàlia, xifra que
l'ha introduïda en el top ten o en les deu ràdios més escoltades del país.
Aquesta emissora s'ha anat escampant arreu del món. Polònia va ser el
segon país —després d'Itàlia— que va aconseguir cobrir totalment. També
és present a diversos països dels continents africà i americà. Els seus diri-
gents tenen el projecte d'oferir al Papa amb motiu del Jubileu de l'any 2.000
cinquanta Radio María —una per país— en aquests tres continents: Euro-
pa, América i Àfrica.
D'Itàlia cal destacar també les ràdios que formen part del Circuito Mar-
coni que gira entorn de NovaradioA de Milà, i que representa una realitat al-
ternativa a Radio María, més vinculada a les diócesis respectives i amb una
més gran obertura cap a una programació generalista i una temática social.
Contràriament al que va produir-se a Itàlia, a França les ràdios catòli-
ques i ecumèniques sorgeixen després de la supressió del monopoli. Cro-
nològicament la primera emissora católica és Radio Notre-Dame, creada
l'any 1981 a París sota els auspicis del cardenal Lustiger. La segona neix
a Lió i té un carácter ecumènic, ja que a més de l'Església católica és im-
pulsada per les esglésies apostólica armènia, reformada i luterana: rep en
un primer moment el nom de Radio Fourvière i, des de 1995, aquesta
emissora i 36 més de França i de Bélgica constitueixen una xarxa amb el
nom de Radios Chretiennes en France (RCF). D'altra banda, Radio Notre-
Dame va elaborar per les mateixes dates un projecte alternatiu, anomenat
Communaute Francophone de Radios Chretiennes (COFRAC) que for-
men l'emissora parisenca, cinc emissores franceses més, i la libanesa Ra-
dio Mahabba.
Tres tipus ideals
En els quatre països de l'Europa Ilatina (França, Itàlia, Portugal i Espa-
nya, juntament amb l'Estat del Vaticà) hi ha també altres emissores catòli-
ques o ecumèniques de carácter local, generalment independents o for-
mant xarxes o cadenes regionals. En total poden comptabilitzar-se 542
emissores catòliques i ecumèniques. També cal esmentar, dins el marc
49
més general de les ràdios cristianes, la presencia de diverses ràdios de ti-
tularitat protestant que, sumades a les anteriors, faria augmentar fins a sis-
centes les emissores de titularitat eclesiástica a l'Europa Ilatina.
La gran diversitat, i fins i tot disparitat, que s'observa en molts aspec-
tes històrics, i d'organització i de funcionament de les ràdios catòliques i
ecumèniques d'Europa Ilatina, no impedeix l'elaboració d'una tipologia.
Els indicis per establir-la són els següents: el format, els continguts prin-
cipals, la cobertura, el personal, el mode de finançament, el magisteri de
referencia i la cultura que promou cada ràdio. Poden distingir-se tres tipus
ideals de ràdios catòliques o ecumèniques: la piadosa, la identitäria i la
fronterera.
La ràdio piadosa es caracteritza pel fet que dedica una gran part de la
seva programació a actes de pietat (retransmissions litúrgiques) i perquè té
com a objectiu no sols fomentar la devoció a les coses santes sinó també
fonamentar— la, especialment mitjançant programes catequístics. De les
ràdios actualment existents, la que més s'acosta a aquest tipus ideal és,
sens dubte, la italiana Radio Maria.
La ràdio identitäria es proposa reforçar el sentit de pertinença a una co-
munitat unida per unes mateixes conviccions religioses. Assumeix la tradi-
ció cristiana i mira d'actualitzar-la en el context dels corrents de pensa-
ment vigents. Mentre la ràdio piadosa es basa en el culte, la identitäria
insisteix en la cultura i elabora i difon uns elements culturals que requerei-
xen, per ser captats, una certa iniciació per part de l'oient. La religió —so-
bretot en forma de programes de tipus magazín—, la música i la informa-
ció són els macrogèneres principals en la graella de programació
d'aquestes ràdios. La que més s'aproxima a aquest model és Radio Notre-
Dame de París.
La ràdio fronterera se situa en la placa pública o ágora d'una societat
determinada i es proposa aportar-hi la doctrina de l'Església. Intenta captar
els signes dels temps i interpretar-los a la Ilum de l'Evangeli. Cinc grans
macrogèneres es reparteixen, d'una manera forca equilibrada, el contingut
programàtic d'aquest tipus ideal: la informació, l'entreteniment, la música,
l'esport i la participació. Aquest tipus ideal comporta una relació dialéctica
entre la ràdio i la cultura popular: d'acceptació, per una banda, atesa la vo-
luntat d'adaptar-se als gustos i preferències de l'audiència per atènyer el
gran públic; i de crítica o transformació des de l'horitzó que assenyalen els
valors de l'humanisme cristià que són a l'origen de la mateixa raó de ser de
la ràdio. La ràdio que es pot identificar més amb aquest tipus ideal és la por-
tuguesa Rádio Renascenca.
Cap d'aquests tres tipus ideals no es dóna en estat pur en una determi-
nada emissora o cadena, sinó que generalment totes participen d'elements
50
de diversos tipus ideals, encara que hi predominin els elements d'un d'ells.
També és possible que una radio s'hagi aproximat a diferents models o ti-
pus ideals en diferents moments de la seva història.
La ràdio catòlica i ecumènica al Ilindar del segle XXI
L'ecosistema comunicatiu fortament competitiu en el qual es mouen les
radios catòliques i ecumèniques d'Europa !latina, juntament amb la voluntat
manifestada pels dirigents d'aquestes radios de preservar alhora la identitat
cristiana i la rellevància social, ha propiciat l'endegament d'unes estratègies
de collaboració entre emissores. Aquesta col
. laboraciö s'ha concretat en for-
ma de cadenes o de cooperatives que segueixen el sistema de la syndica-
tion. A més de l'establiment d'acords entre radios, s'observa també una
tendència creixent a formar grans grups multimèdia catòlics que integren
premsa escrita, radios i televisions catòliques, així com departaments de
comunicació d'Universitats catòliques. L'exemple de Portugal és para-
digmàtic, amb la creació, l'any 1994, de la NOVA (Federació dels mitjans de
comunicació social d'inspiració cristiana).
Un punt clau per garantir el manteniment de la identitat cristiana d'una ra-
dio és l'existència, dins la seva estructura organitzativa, del funcionament efi-
caç d'organismes de control programàtic. És remarcable el cas de la xarxa
ecuménica Radios Chrétiennes en France (RCF), que disposa d'un Consell
d'Orientació encarregat de decidir les grans orientacions pastorals de la ca-
dena. Aquest Consell té poder de veto sobre el Consell d'Administració i esta
format pels bisbes diocesans dels quals depenen les radios de la cadena, i
cinc membres més: un representant de l'Església apostòlica armènia, un al-
tre de l'Església reformada, i un tercer de l'Església luterana, juntament amb
dos experts en ecumenisme. Al pol oposat hi ha el cas de la COPE, que te-
nia dins el seu organigrama un Consell Doctrinal, el qual va ser dissolt a fi-
nals dels anys vuitanta i no ha estat substituït, sinó que simplement les seves
funcions han estat transferides al Consell d'Administració. L'operació ha dei-
xat via lliure al control de l'emissora per part dels professionals estrella que
els dirigents han contractat.
Quan els organismes de control són inexistents o ineficaços hi ha un altgrau de probabilitats que una radio catòlica o ecuménica realitzi una funció
ideològica de tipus polític o religiös. Tant en un cas com en l'altre, es tracta
d'una funció no latent, en el sentit en qué Robert K. Merton utilitza aquesta
expressió: funcions no buscades ni reconegudes pels participants en un
sistema. La funció ideològica de tipus polític pot revestir la forma de legiti-
mació d'un poder polític —del govern o de l'oposició—. Quan aquesta legi-
timació o deslegitimació esdevé predominant, la missió religiosa queda dis-
51
torsionada i, de fet, la ràdio esdevé un agent de propaganda política, sovint
amb un pacte tàcit de no-agressió a l'Església católica. L'evolució que ha
seguit la COPE d'ençà de l'any 1992 reflecteix, almenys en part, el procés
de transformació d'una ràdio religiosa a una ràdio que realitza una fundó
ideológica de tipus polític.
La funció ideológica de tipus religiös es produeix quan es presenta una
cosmovisió en clau cristiana que de fet és particular sota el signe de la uni-
versalitat i, per aquest camí, es deslegitimen altres cosmovisions mantin-
gudes per grups de persones que professen la mateixa fe religiosa. Un
exemple de ràdio católica o ecuménica propensa a complir una funció ide-
ológica de tipus religiös el trobem en la italiana Radio Maria que privilegia
una visió del cristianisme basada en la pregària fins al punt de deslegitimar
altres visions, com la que proposa la teologia de l'alliberament.
Suport de les administracions públiques
Les ràdios catòliques i ecumèniques actuals responen, per una banda,
a una expectativa no prou satisfeta present en l'audiència potencial i, per
una altra banda, a la voluntat de determinats cercles eclesials, jeràrquics o
propers a la jerarquia, d'utilitzar aquest mitjà de comunicació dins el marc i
els objectius de la seva política de comunicació institucional.
Aquestes ràdios contribueixen en bona mesura a garantir una de les ca-
racterístiques del concepte de servei públic que les ràdios que s'hi acullen
han anat abandonant o deixant en segon terme: la de l'atenció a les mino-
ries. A més, moltes d'aquestes emissores i cadenes comparetixen alguns
deis trets definidors de les ràdios de servei públic: la universalitat en el ser-
vei, la diversitat, la independència editorial, la responsabilitat social, la iden-
titat i la qualitat cultural, i el seu caràcter no lucratiu.
Per totes aquestes raons, i fonamentalment pel fet de ser institucions
que expressen i reforcen el pluralisme social, que és un dels valors reco-
neguts per tots els sistemes democràtics, les emissores i cadenes catòli-
ques i ecumèniques representen una riquesa que cal preservar. La seva
continuïtat, i el naixement d'algunes més, no depèn únicament de les prò-
pies institucions eclesials, sine) també de l'administració pública dels dife-
rents països. És digne d'imitació i d'aprofundiment la pràctica establerta i
consolidada en el sistema audiovisual francés, consistent a destinar, mit-
jançant el Fonds de soutien à l'expression radiophonique (FSER), diners
provinents dels beneficis de les ràdios comercials a les comunitàries i a les
que s'acullen a la Ilei 1901 d'associacions sense finalitat lucrativa, entre les
quals es troben les ràdios catòliques i ecumèniques d'aquell país.
52
En una intervenció en una jornada de treball celebrada a mitjan d'abril a
París, organitzada per l'Associació francesa de periodistes d'informació re-
ligiosa, Dominique Wolton alertava del perill que suposaria reservar la in-
formació religiosa als mitjans de comunicació temàtics o especialitzats i
afirmava que aquesta informació havia de ser tractada en els mitjans de co-
municació de caràcter generalista. <<És una batalla que cal lliurar a nivell
d'Europa», deia Wolton. Un combat en el qual són convidadas a intervenir
totes les radios generalistes, tant si són de titularitat eclesiàstica com si els
titulars no tenen cap lligam amb cap Església cristiana.
53


Les ràdios catòliques i ecumèniques a l'europa llatina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert