Hi ha teories que descriuen la relació d’un moviment esportiu correctament realitzat amb una expressió matemàtica, utilitzant el nombre Fi, cànon de bellesa, com a resultat d’una fórmula que respon a un seguit de paràmetres que descriuen el moviment estèticament bell o bonic, segons el criteri de qui el contempla

Balius i Matas, Xavier

Apunts Educació Física i Esports

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 88 apunts EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTS 
art I eSport
84 • 2n trimestre 2006 (88-91)
 
Hi ha teories que descriuen la 
relació d’un moviment esportiu 
correctament realitzat amb una 
expressió matemàtica, utilitzant el 
nombre  (Fi), cànon de bellesa, 
com a resultat d’una fórmula que 
respon a un seguit de paràmetres 
que descriuen el moviment estèti-
cament bell o bonic, segons el crite-
ri de qui el contempla.
La biomecànica de l’esport té com 
a objectiu descriure i explicar la tèc-
nica esportiva des del punt de vista 
de la física mecànica.  La biomecà-
nica, doncs, té com a fita objectivar, 
quantificar, com és de correcte un 
gest esportiu, per tal d’assolir-ne la 
millor execució possible.
En alguns esports, per exemple 
en la gimnàstica rítmica o en la na-
tació sincronitzada, s’apel·la sovint 
a l’estètica del gest.  Des del punt 
de vista del reglament d’aquests es-
ports, la lleugeresa, l’amplitud, i per 
què no dir-ho, la “gràcia” amb què 
és realitzat el gest, poden esdevenir 
part de la clau de l’èxit en una com-
petició, però també podrien ser part 
de l’èxit en una representació de 
dansa, una de les belles arts.
En un altre nivell, trobem parà-
metres d’avaluació del moviment 
que, tot i ser elements purs de la 
física mecànica, són sovint utilitzats 
des d’un punt de vista subjectiu:  és 
el cas de la força.  A diferència dels 
paràmetres que esmentàvem mes 
amunt, la valoració subjectiva es 
realitza des de la pròpia experièn-
cia:  quan un moviment ens sembla 
que s’ha fet amb força és perquè 
interiorment busquem en la nostra 
experiència referències que ho jus-
tifiquen.  La percepció de l’estètica 
és relativa al “sentiment de bell”, 
que s’obté de la lleugeresa i la “grà-
cia”, però és diferent de la percepció 
de “càrrega” en el sentit de força. 
Tal com afirmàvem al paràgraf an-
terior, la força, que s’avalua en un/
una gimnasta per determinar-ne 
l’èxit, pot ser vàlida també per ava-
luar l’èxit d’una art gràfica, com la 
fotografia, o una art plàstica, com 
l’escultura.
L’escultura de la Rosa Serra, fo-
tografiada a la nostra portada (fi-
gura 1), i esbossada al dibuix de la 
figura 2, ens suggereix força.  D’una 
banda, perquè els segments del cos 
de l’atleta representat, quadrats i 
arrodonits, són del volum d’una per-
sona amb força física.  D’altra banda, 
perquè només la força pot doble-
gar la perxa.  Però, també, perquè el 
moment escollit per representar el 
Rosa Serra és l’artista que més vegades ha ocupat la nostra portada. Avui ho fa amb l’escultura 
d’un poderós saltador de perxa. Aquesta obra ha permès aparellar l’Art i la Ciència en 
l’article que tot seguit publiquem.
Aprofitem l’avinentesa per explicar que aquest any 2006 ens hem proposat presentar en les 
Nostres Portades quatre escultures d’autors catalans. 
Recordem que Francisco Pérez Mateo, autor de l’escultura que va aparéixer en el número 83, 
primera portada de l’any, havia nascut a Barcelona.
 
La força de la Rosa Serra
xavieR baLiuS i mataS 
Llicenciat en Educació Física. 
Màster en Ciències de l’Esport (Biomecànica). 
Departament de Biomecànica. CAR de Catalunya
Rosa Serra
La NOStRa pORtada
  
art I eSport
84 • 2n trimestre 2006 (88-91)apunts EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTS 89
saltador de perxa és, mecànicament 
parlant, un dels moments en què la 
força és més fonamental per tenir 
èxit en el salt.
Des del punt de vista de la bio-
mecànica de l’esport, l’objectiu del 
saltador de perxa és situar el seu 
centre de masses (cm) a la màxima 
alçada, amb l’ajuda de la perxa, al-
hora que realitza una rotació, que li 
permeti superar el llistó de manera 
segura amb totes les parts del cos. 
La perxa, fabricada en fibra de vidre 
en la realitat, cal flexionar-la clavant-
la en un caixetí situat mes o menys 
a sota del llistó, desprès d’una cursa 
a molta velocitat. Desprès d’aquesta 
acció i gràcies a la capacitat de res-
titució de la perxa, aquesta es re-
dreçarà i permetrà al saltador situar 
el cos “cap-per-avall“ en el moment 
de màxim impuls de la perxa, prepa-
rant-lo per sobrepassar el llistó amb 
una certa rotació del cos sencer.
A la seriació de la figura 3 podem 
observar alguns dels instants con-
siderats clau i que separen les dife-
rents fases en què es pot dividir el 
salt de perxa.
És evident que en diferents mo-
ments d’aquestes fases és pro-
dueixen situacions on l’aplicació de 
força és important.  En tots aquests 
casos, l’habilitat del saltador en com-
binació amb aquesta força, determi-
narà l’èxit del salt.
Però, posats a analitzar la tècnica 
esportiva i la mecànica del saltador 
de la Rosa Serra, podem consta-
tar que, com a bona observadora, 
l’escultora aprofita, de la realitat 
del salt, allò que dóna força a l’obra. 
Tanmateix, hi afegeix, des del seu 
punt de vista estètic, allò que li 
dóna la lleugeresa i l’amplitud que 
5 
Figura 1 
Fotografia de l’escultura de Rosa Serra.
5 
Figura 2 
Esbós de l’escultura de Rosa Serra.
 90 apunts EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTS 
art I eSport
84 • 2n trimestre 2006 (88-91)
 
normalment no trobem en un salt. 
La lleugeresa l’assoleix l’escultora 
amb la curvatura de l’esquena, 
no gaire típica en els saltadors, 
que en aquest cas li aporta velo-
citat, i l’amplitud l’assoleix exa-
gerant la posició dels segments 
i també de les puntes dels peus; a 
part de l’efecte d’amplitud, també 
col·labora a l’efecte de velocitat.  A 
més a més, el saltador agafa la per-
xa més avall del que seria normal i 
això permet l’aparició d’un element 
més, l’extrem superior de la perxa, 
que col·labora a l’esmentada ampli-
tud del gest de l’escultura.
En referència a la força, la Rosa Ser-
ra ha escollit un moment clau per 
poder mostrar l’estètica d’aquesta 
força, però també des del punt de 
vista biomecànic, aquest moment és 
un dels que més força ha de supor-
tar el saltador:  el moment en què 
l’atleta deixa de tenir contacte amb 
el terra.
Observant una altra vegada la 
figura 3, podrem veure que entre 
l’instant TO1 (take off – enlairament) 
i l’MPB (maximum pole bend – màxi-
ma flexió de la perxa) no hi tenim 
representat cap dibuix.  Aquesta és 
la primera part de la fase tècnica-
ment anomenada de “vol lliure”, que 
acaba en el moment PR (pole release 
– solta de la perxa).  En aquesta fase, 
desprès d’haver assolit la màxima 
velocitat en la cursa d’aproximació, i 
desprès d’haver “clavat” bruscament 
la perxa contra el caixetí de planta-
da, el saltador ha d’adaptar els movi-
ments del cos a la reacció de flexió i 
redreçament de la perxa.
En el moment que la perxa és 
clavada al caixetí, la mà superior 
que l’agafa realitza una força cap 
a terra, mentre que la mà inferior 
realitza una força cap amunt per fa-
cilitar que la perxa es vincli. Just al 
mateix instant, el saltador executa 
un salt vertical, intentant de man-
tenir la velocitat horitzontal del 
seu cm.  El saltador s’enlaira i des 
d’aquest moment ha d’aconseguir 
passar d’una posició amb el cos 
estirat i amb tendència a fer una 
rotació sobre el seu cm en contra 
de les agulles del rellotge (Tccw), a 
una posició molt característica del 
salt de perxa, agrupada i amb ten-
dència a fer la rotació a favor de les 
agulles del rellotge (Tcw) (figura 4). 
El/la lector/a podrà entendre la du-
resa d’aquesta fase si s’imagina ell/
ella mateix/a agafat a la barra d’un 
autobús que arrenca i frena de ma-
nera sobtada.
Aquesta tendència del cos a fer 
5 
Figura 3 
Cinegrama del salt de perxa.  Moments clau de descripció del gest:  TD2 – impacte (touch 
down) del peu al penúltim contacte, TO2 – enlairament (take off) del peu al penúltim 
contacte, PP – plantada de la perxa (pole plant), TD1 - impacte (touch down) del peu a l’últim 
contacte, TO1 - enlairament (take off) del peu a l’últim contacte, MPB – flexió màxima de la 
perxa (maximum pole bend), PS – extensió de la perxa (pole straight), PR – solta de la perxa 
(pole release), HP – alçada màxima del cm (peak height of cm) (2).
5 
Figura 4 
Refet d’Angulo, i altres. Torque (Moment de 
força) generat per la perxa sobre el saltador 
durant la fase de recolzament.  Fp és la 
força de reacció del terra sobre la perxa;  
Tccw és el moment de força en contra de 
les agulles del rellotge; Tcw és el moment de 
força a favor de les agulles del rellotge (2).
TD2
TO2 TO1
HP=5,907 Bar=5,80
MPB
PS
PR
HP
TD1 PP
Fp
CM
S’assumeix que la
força de reacció del terra
passa per la mà superior
ccwT
cwT
  
art I eSport
84 • 2n trimestre 2006 (88-91)apunts EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTS 91
una rotació pot explicar-se biome-
cànicament amb el moment an-
gular: l’energia de rotació d’un cos 
que gira a l’aire. El moment angular 
depèn de la massa del cos del salta-
dor, del seu radi de rotació (més alt, 
si està estirat, que si està agrupat) i 
de la velocitat amb què gira.
Observem ara la gràfica de la fi-
gura 5.  Si ens fixem en els moments 
esmentats abans podrem veure que 
immediatament desprès de TO1 
la corba representada per Hx (el 
moment angular) incrementa ràpi-
dament el seu valor.  Ara ens agra-
daria que el/la lector/a fes l’exercici 
d’imaginar-se ell/ella mateix/a realit-
zant un salt mortal. Què li diria la in-
tuïció? Realitzaria el salt mortal amb 
el cos totalment estirat o agrupat? 
Probablement la resposta que ens 
donaria seria que el mortal el faria 
agrupat, perquè sembla que és més 
fàcil realitzar-lo amb el cos en posi-
ció agrupada. De fet, en gimnàstica 
esportiva es puntua millor un mor-
tal, o un doble mortal, planxat (amb 
el cos completament estirat) que no 
pas un d’agrupat, precisament per 
premiar aquesta dificultat.
Tornant al salt de perxa, el que 
està passant és que, en els primers 
instants d’enlairar-se, el saltador 
ha de realitzar un esforç molt gran 
per tal de poder controlar l’energia 
de rotació i disminuir-la agrupant 
el cos. De fet, si seguim observant 
la gràfica podrem veure com, des-
près d’aquest màxim valor del mo-
ment angular, aquest baixa fins a 
0 kg · m2/s, moment de màxim agru-
pament del cos i moment en què 
es transforma de manera definitiva 
la trajectòria horitzontal del cos en 
vertical, i canvia a valors negatius, 
instant en què el cos torna a estirar-
se en un sentit de diferent rotació.
Per a la Rosa Serra, l’instant es-
collit per representar de la manera 
més estètica el saltador de perxa és 
just l’instant en què aquest s’enlaira 
de terra. És just en aquest moment 
quan les extremitats del saltador 
abasten més espai, i quan l’escultora 
pot aportar els tocs personals que 
donaran força a l’obra: membres 
grossos i forts en posició de veloci-
tat i amplitud de moviment. El que 
l’escultora a més intueix, i diem in-
tueix, perquè ens consta que mai 
no ha provat de realitzar un salt de 
perxa, és que en aquest instant el 
saltador ha de resistir l’impacte de la 
perxa contra el caixetí de plantada i, 
sense deixar-la anar, ha d’aconseguir 
controlar l’energia de rotació amb 
tot el cos estès. La intuïció dels ar-
tistes de trobar els instants que han 
d’aportar força a la seva obra els 
converteix en veritables analistes 
del moviment.
Referències
Angulo, R.;  Kinzler, S.; Balius, X.; Turró, C.; 
Caubet, J.; Escoda, J. i Prat, J.   (1994).  Bio-
mechanical Analysis of the Pole Vault 
Event.  Journal of Applied Biomechanics, 
(10), pàg. 147-16
Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la 
Llengua Catalana.  Primera edició: Barcelo-
na, 1995.
5 
Figura 5 
Hx és el moment angular d’un salt amb perxa, Ix és el moment d’inèrcia o el producte del radi 
de rotació del cos i la seva massa.  Els moments clau (esdeveniments) indicats per les línies 
discontínues són els mateixos que els de la figura 3.


La força de la Rosa Serra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert