Competencias profesionales en Educación para la Sostenibilidad: un estudio exploratorio de la visión de futuros maestros

La investigación que se presenta en este artículo se basa en un estudio exploratorio sobre la visión de un grupo de futuros maestros de educación primaria en relación a la Educación para la Sostenibilidad desde un punto de vista competencial. En primer lugar se redefine un marco conceptual de competencias profesionales de los maestros en Educación para la Sostenibilidad, basado en la especificación del concepto de competencia, el rol como formadores, las competencias generales y el desarrollo profesional en Educación para la Sostenibilidad. Este marco competencial a su vez orienta la exploración de la visión sobre competencias profesionales de los futuros maestros, que constituye el segundo objetivo de esta investigación. El instrumento utilizado es un cuestionario al que han respondido un grupo de 32 alumnos de 3.º de Magisterio de la diplomatura de Educación Primaria, el análisis del cual ha sido básicamente cualitativo. Algunos de los resultados indican que los futuros/as docentes, participantes en el estudio, enfatizan la clarificación de valores, la capacidad de tomar decisiones, participar y actuar para el cambio, pero por el contrario no consideran visionar escenarios de futuro, el pensamiento crítico, el diálogo entre disciplinas y la gestión de las emociones y preocupaciones, competencias profesionales esenciales en la Educación para la Sostenibilidad. Se considera que los resultados obtenidos pueden orientar el diseño de estrategias didácticas y herramientas de evaluación para la mejora de la formación inicial del profesorado en el ámbito de las competencias profesionales en Educación para la Sostenibilidad.The research presented in this paper is based on an exploratory study on the views of a group of future primary education teachers in Education for Sustainability from a competence standpoint. First, we redefine a conceptual framework of professional competencies of teachers in Education for Sustainability. This framework is based on the competence conceptualisation, the role as trainer, generic competencies and professional development on Education for Sustainability. In turn this competencies framework guides the exploration of the student teachers' views, which corresponds to the second objective of this research. The research instrument used is a questionnaire. A group of thirty-two third-year students on the Bachelor of Primary Education responded to our questionnaire, the analysis of which was qualitative. The findings indicate that student teachers, the participants in this study, emphasise values clarification, decision-making, participation and action for change, however they discount envisioning future scenarios, critical thinking, interdisciplinary dialogue and the management of emotions, essential professional competencies in Education for Sustainability. The findings of this study can guide the design of educational strategies and assessment tools to improve teacher training in the field of professional competencies in Education for Sustainability

El Pintor de la Conquesta i la Reial fàbrica de taulells de València

El Pintor de la Conquesta, actiu en el segon quart del segle XIX, treballà a la Reial Fàbrica de Taulells de València durant la darrera etapa d’esplendor de la factoria. Diversos museus valencians i de l’estranger conserven obres seues

Mythographus homericus : estudi i edició comentada /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaSota la denominació de Mythographus Homericus la literatura papirològica especialitzada ha anat aplegant una sèrie de fragments papiracis que coincideixen parcialment amb segments de text d'alguns escolis a Homer, principalment del corpus dels escolis menors (Scholia Minora), també anomenats escolis D arran de l'atribució errònia al gramàtic tardohel·lenístic Dídim. Aquesta col·lecció de testimonis presenta un seguit de característiques formals i de contingut que els confereixen una innegable coherència i unitat. Abans de la publicació de tots aquests testimonis papiracis ja Johannes Panzer va postular la pertinença de tot o bona part del material mitogràfic, les anomenades historiae fabulares que es detecten en els escolis D i altres corpora escoliogràfics, a una única obra perduda. Fou precisament Panzer qui encunyà la denominació de Mythographus Homericus per a aquest arquètip. La idea fou recuperada per Pfeiffer els anys trenta del segle passat, qui posà en relació la tesi de Panzer amb la col·lecció de papirs mitogràfics dependents de lemmata homèrics, i consagrà la denominació de Mythographus Homericus per a tots aquells fragments papiracis que presenten les mateixes característiques i que ofereixen coincidències irrefutables amb les parts mitogràfiques dels escolis menors a Homer. La tesi de Panzer fou, doncs, confirmada per la papirologia: la part mitogràfica dels escolis menors a Homer circulà entre els segles I i V de la nostra era de forma independent. El manuscrit més antic dels escolis menors és del s. IX: deduïm, doncs, que el text del Mythographus Homericus fou interpolat entre tot aquest material en època bizantina. El Mythographus Homericus és, doncs, una obra mitogràfica redactada sota la forma d'un hypomnema o comentari sota lemmata; aquests lemmata són citacions homèriques que suscitaren expansions narratives per part de l'eventual redactor. Aquesta obra s'ha perdut, però ha deixat prou traces com per a intentar-ne una reconstrucció, ni que sigui parcial, a partir d'una tasca de buidat dels corpora escoliogràfics i el seu acarament amb els testimonis sobre papir. Aquest treball de tesi parteix, doncs, d'aquest buidat i acarament, i té com a finalitat la reconstrucció, fins a la mesura del que ens permet el material de què disposem, de l'obra arquetípica. Una compilació de la totalitat del material i un estudi sistemàtic fonamentat en la crítica interna han possibilitat l'edició del text. El comentari mitogràfic complementa l'estudi i l'edició des d'una òptica de crítica externa. Com a resultat de tot aquest estudi sistemàtic fet sobre el text restituït podem oferir unes conclusions que constitueixen el punt fonamental de la nostra tesi: En primer lloc, el corpus aplegat i analitzat no sembla obra d'un únic autor, ateses algunes incoherències i repeticions. Ara bé, això no significa que sigui fruit d'un al·luvió fortuït d'aportacions capricioses de les múltiples mans per les quals ha anat passant el text. Molts elements certifiquen una clara unitat del corpus; si bé l'autoria sembla múltiple, els objectius i mètodes són únics i compartits. Hi ha, doncs, una innegable voluntat de coherència interna que, sens dubte, delata una tasca col·legial. En segon lloc, i arran d'una lectura més en profunditat, hom pot afirmar que el corpus en el seu conjunt és fruit d'una fusió entre dues tradicions: són les que hem denominat tradició A (Mythographus Homericus I) i B (Mythographus Homericus II). El criteri per a l'adscripció de cada historia fabularis a una o altra tradició ha estat fonamentalment la diferència d'objectius: si bé la tradició més antiga sembla contenir un element indubtablement exegètic i té per objecte aclarir determinats passatges homèrics, la tradició adventícia i superposada és una mera floritura erudita. La tradició A presenta una vinculació força estreta entre el lemma homèric i la historia narrada, condicionada per l'afany exegètic; la tradició B empra el lemma com a pur pretext per a introduir llegendes fundacionals, etiologies i etimologies basades en mites; és, doncs, una obra mitogràfica stricto sensu que s'adiu plenament als gustos tardohel·lenístics decadents. Mentre que la tradició A no s'entén si no és com a lectura paral·lela al text homèric, la tradició B sembla destinada a una lectura independent del text homèric, amb un interès per se. Els lemmata homèrics hi apareixen com un simple recurs compilatori que s'empra com a criteri per a aplegar i juxtaposar mites ben diversos.Recent papyrology han been collecting a few fragments under the name Mythographus Homericus. These textual relics give evidence of the circulation of an ancient mythographical work wich is clearly related to the homeric Scholia Minora or D-Scholia. This collection of fragments offers an amount of formal characteristics and contents wich give an undoubted unity to the corpus. All this papyrus fragments have been published independently along the XXth. Century. Nevertheless, in 1891 Johannes Panzer had already payed attention to the mythographic D-Scholia (the interpolated corpus called historiae fabulares) and pointed to one and only archetype, introducing the name Mythographus Homericus for all this interpolated material. The coincidences between these historiae fabulares and the mythographic papyrus related to the Iliad and the Odyssey led Pfeiffer into inferring a narrow relationship between the two different corpora. He stablished the denomination Mythographus Homericus for the papyrus collection mentioned; so, Panzer's thesis seemed to be confirmed by papyrological research. There is no doubt that a mythographic work was circulating independently at least from Ist. to Vth. centuries a. D. It was much later, in Byzantine times, that the historiae fabulares narrated by the Mythographus Homericus where interpolated in the corpus of the D-Scholia to Homer. The Mythographus Homericus is formally an hypomnema, a commentary to some lemmata from the homeric poems; under each lemma we can read a summarized myth. Some of them are closely related to the lemma mentioned, but some other doesn't seem to show any thematic link. This duality has led us to infer the previous existence of two different works in origin: a former commentary to Homer on a myhological basis and a later erudite compilation. The second one kept the same formal scheme, the hypomnema, and the final result was the fusion of both works into a new encyclopaedic mythological compendium related to homeric lemmata. In my work of thesis I offer an edition of all the mythographic material related to the Iliad, with an individual apparatus criticus to each historia fabularis. This edition leans on a complete reading of all the scholia to Homer, and a gathering of all the mythographic material that seems to fit with the characteristics mentioned, as an attempt to reconstruct an archetypical text of the Mythographus Homericus or, at least, of the extant we have nowadays in an altered status of the text due to the manuscript transmission. I join an introduction with a systematic study of the textual tradition, and a commentary to the text. As an annex I join the collection related to the Odyssey excerpted from the Dindorf edition of the Scholia

The artist painter Joan O(rtiz): The author of the ceramic panel of Saint Gregory of the Alcoy Archaeological Museum

L’autor del plafó ceràmic devocional de Sant Gregori (1857), conservat al Museu Arqueològic d’Alcoi, és probablement Joan Ortiz, pintor documentat a València. La seua obra té unes característiques estilístiques i formals ben definides, a partir de les quals se li poden atribuir una gran quantitat de plafons devocionals datats, almenys, entre 1846 i 1867. Paraules clau: Pintura ceràmica. Taulells. Plafons devocionals.The author of the devotional ceramic panel of Saint Gregory (1857) held at the Alcoy Archaeological Museum is most probably Joan Ortiz, an artist male painter documented in Valencia. His work has some clearly defined stylish and formal features, through which we can attribute a large amount of devotional panels dating back to, at least, between 1846 and 1867. Key words: Ceramic paintings. Glazed tiles. Devotional panels.El autor del plafón cerámico devocional de San Gregorio (1857), conservado en el Museo Arqueológico de Alcoi, es probablemente Joan Ortiz, pintor documentado en Valencia. Su obra tiene unas características estilísticas y formales muy definidas, a partir de las cuales le atribuimos una gran cantidad de paneles devocionales datados, por lo menos, entre 1846 y 1867. Palabras clave: Pintura cerámica. Azulejos. Paneles devocionales

Simulating the inconsistencies of Google Trends data

[EN] Google Trends (GT) allows users to obtain reports of the evolution of the popularity of searchers made through the Google Search engine. Its main output is the Search Volume Index (SVI), a relative measure of the popularity of a term, which is computed using a sample of the searches. Due to the sampling error, the reports are not completely consistent, as the same query produces different time series that can widely change from day to day. This paper simulates the process of generating the SVI time series in the same way as GT does. By doing this, it has been shown that the sampling error could be an important issue if the popularity of the term under study is relatively low. Averaging multiple extractions from GT can only partially alleviate this.This work was partially supported by grants PID2019-107765RB-I00 and funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033.Cebrián, E.; Doménech I De Soria, J. (2022). Simulating the inconsistencies of Google Trends data. En 4th International Conference on Advanced Research Methods and Analytics (CARMA 2022). Editorial Universitat Politècnica de València. 229-235. https://doi.org/10.4995/CARMA2022.2022.1509322923

Competencies in education for sustainable development : emerging teaching and research developments

The 2030 Agenda for Sustainable Development clearly reflects the urgency to embed the principles of education for sustainable development (ESD) into all levels of education. ESD, understood as an integral part of quality education and all educational institutions, from preschool to higher education and in nonformal and informal education, can and should foster the development of sustainability competencies. This Special Issue entitled "Competencies in Education for Sustainable Development" responds to this urgency and the papers presented deliver recent developments in the field of ESD competencies. They focus on various perspectives: systematic literature reviews; curriculum developments; meta-analysis of the interrelation between sustainability content, competencies developed and pedagogical approaches used; testing and validation of evaluation tools and processes for sustainability competencies; and the development of conceptual models focused on different subject areas and educational levels (higher education, primary education, rural schools, external support services to schools, and extracurricular activities). The contributions indicate how the field of ESD competencies in the area of sustainability has become a major focus in recent years. Further research efforts need to be put into operationalizing sustainability competencies and developing tools to measure and evaluate students' and educators' competencies development

Digital footprint for tourism research

[EN] Tourists leave some digital footprints spread across a wide variety of repositories that can be studied to observe and analyze their behavior. This paper exhaustively analyzes the use of Big Data sources for understanding and predicting the main variables affecting tourist behavior. Analyzed sources include those derived from the tourist activity in the Internet and also some other digital footprint data not related to the Internet activity. The classification of sources is grounded in a model of purchase consumption system applied to leisure travel behavior. This model defines potential predictors on travelers' choices and classifies them in three stages: pre-trip, during-trip and post-trip. Our work classifies the digital footprints left by tourists according to the stage in the model and the variable they help predict or understand. As a result, a complete map of Big Data sources for tourism research is presented. This map evidences not only complementarities among sources, but also potential applications of digital footprint analysis that have not been studied yet.This work has been partially supported by the Spanish National Research Agency (AEI) with the grants PID2019-107765RB-I00 and PEJ2018-003267-A-AR.Cebrián Cerdá, E.; Doménech I De Soria, J. (2020). Digital footprint for tourism research. Editorial Universitat Politècnica de València. 333-333. http://hdl.handle.net/10251/148624OCS33333

Current practices and future pathways towards competencies in education for sustainable development

The 2030 Agenda for Sustainable Development reflects the urgency to embed the principles of education for sustainable development (ESD) into all levels of education. ESD, understood as an integral part of quality education and where all educational institutions, from preschool to higher education and in non-formal and informal education, can and should foster the development of sustainability competencies. This Special Issue entitled "Competencies in Education for Sustainable Development II" responds to this urgency and the papers presented deliver recent developments in the field of sustainability and ESD competencies. They focus on various perspectives: systematic literature reviews and conceptual contributions; curriculum developments and pedagogical approaches to explore competencies' development, such as action research, serious games, augmented reality, multi-course project-based learning and group model building processes; testing and validation of assessment tools and processes for linking sustainability competencies to employability and quality assurance processes. The contributions show how the field of sustainability and ESD competencies has become a major focus in recent years and present emerging research developments. Further research efforts need to be put into operationalizing sustainability competencies and developing tools that help measure and assess students' and educators' competencies development