Comunitats posttradicionals : una proposta conceptual

L'autor sosté que el que caracteritza les societats liberals democràtiques és un cert grau d'intersubjectivitat i cohesió. Segons ells, els liberals coincideixen amb els comunitaristes a considerar que aquestes característiques només poden aparèixer en la forma de «comunitat». Partint d'aquesta coincidència, argumenta, primer, presentant un concepte mínim de comunitat en el qual tots els comunitaristes estarien d'acord i que conté, com a nucli, el supòsit que l'autorealització humana va unida a una praxi vital comunitària. Aquesta autorealització rau en l'estimació mútua entre els qui viuen en societat. La qüestió és establir relacions de solidaritat de manera que les capacitats de l'altre puguin fer possible l'enriquiment de la pròpia vida. El concepte mínim de comunitat postradicional es definirà finalment com aquesta forma de solidaritat que implica estimació mútua i que, alhora, uneix amb el supòsit de valors compartits.The author states that what charactizes liberal democratic societies is a certain degree of intersubjective and jointly shared cohesion. According to him, liberals coincide with communitarists in consider that these characteristics can only appear in the form of the social «community» itself. First, he proposes a minimum concept of «community» with which all communitarists would agree, and which contains, as a nucleus, the supposition that human self-fulfilment binds together with a vital communitary «praxis». This self-fulfilment lies in the mutual appreciation between the members who are living together. The point is to establish solidarity relations, so the other's capacity can make possible or can enrich life itself. The minimal, posttraditional concept of «community» will be finally defined as this form of solidarity, which means a mutual esteem, and, at the same time, binds together with the supposition of shared values

Chapter 5 The Recognition Paradigm Between Universalism and Historicism

This chapter will, first, reconstructs Axel Honneth’s account of the significance of recognition in his book The Struggle for Recognition and track some of the unresolved tensions in it and their role in Honneth’s subsequent work. The final part of the chapter focusses on Honneth’s more recent monograph The Freedom’s Right, in which an oscillation of his position between universalism and historicism or relativism pauses in the latter end. This limits the applicability of the theory outside the confines of Europe or the West. It turns out that the reconstruction and immanent critique of Honneth’s work, however, supports recognition-theoretical universalism

Entre Aristóteles y Kant Esbozo de una moral del reconocimiento.

Sin resume

Jenseits der Verteilungsgerechtigkeit: Anerkennung und sozialer Fortschritt

Eine gerechte Verteilung von Gütern reicht nicht aus, um eine Gesellschaft gerecht zu machen. Gerechtigkeitstheorien müssen auch die sozialen Beziehungen in den Blick nehmen: Wirkliche soziale Gerechtigkeit herrscht erst, wenn es Institutionen gibt, die uns die Chance einräumen, soziale Anerkennung zu erfahren

El reconocimiento como ideología

The present article deals with the problem if there are forms of social and moral recognition which can be characterized as ideological. It analyzes which properties of a form of recognition justify such an evaluation and pretends, moreover, to articulate a criterion which permits a normative distinction between ideological and nonideological forms of recognition. This criterion will be put into practice when analyzing contemporary discourses claiming the character of social recognition for recent transformations of the job market in the developed world.El presente artículo se ocupa del problema de si existen formas de reconocimiento moral y social caracterizables como ideológicas, analizando qué propiedades de tales modos de reconocimiento justifican tal calificación. Pretende, además, articular un criterio que permita dirimir normativamente entre formas ideológicas y no ideológicas de reconocimiento. Este criterio será puesto a prueba en el análisis crítico de discursos actuales que reivindican el carácter de reconocimiento social para recientes transformaciones del mercado laboral en el mundo desarrollado

Arbeit unter genealogischer Perspektive: Literaturessay zu "Über die Arbeit" von Raymond Geuss

Raymond Geuss: Über die Arbeit: Ein Essay. Hamburg: Hamburger Edition 2023. 978-3-86854-372-

A moral em O capital: tentativa de uma correção da crítica marxista da economia = The moral in Capital: an attempt to correct the Marxian critique of the capitalist economy = La moral en El capital: tentativa de una corrección de la crítica marxista de la economía

Os aspectos morais criativos da ação coletiva nos escritos históricopolíticos de Marx são tornados frutíferos aqui para expandir sua análise do capital, que é muito estreita, construída sobre premissas utilitaristas. Somente mediante uma “sociologização” mais forte do arcabouço conceitual de O capital podemos ver claramente os conflitos normativos em torno da forma organizativa do agir capitalista. Este é o indispensável ponto de partida para uma teoria social com orientação prátic