Saturació tenar d'oxigen (StO2) mesurada de forma no invasiva mitjançant l'espectroscòpia (NIRS) durant la prova de respiració espontània com a predictor d'èxit de la retirada de la ventilació mecànica

Es tracta d'un estudi unicèntric prospectiu amb 30 pacients sotmesos a ventilació mecànica i considerats candidats a la retirada del suport ventilatori per part del seu equip mèdic assistencial. L'objectiu de l'estudi és determinar si els canvis de la saturació tenar d'oxigen (StO2), així com les corves de desoxigenació i reoxigenació de StO2 derivades d'una maniobra d'isquèmia vascular transitòria, mesurades de forma no invasiva mitjançant l'espectroscòpia en el límit de la llum infrarroja (Near Infra Red Spectroscopy - NIRS), són útils com a predictors del fracàs de l'extubació en el procés de retirada de la ventilació mecànica

Saturació tenar d’oxigen (StO2) mesurada de forma no invasiva mitjançant l’espectroscòpia (NIRS) durant la prova de respiració espontània com a predictor d’èxit de la retirada de la ventilació mecànica.

Es tracta d’un estudi unicèntric prospectiu amb 30 pacients sotmesos a ventilació mecànica i considerats candidats a la retirada del suport ventilatori per part del seu equip mèdic assistencial. L’objectiu de l’estudi és determinar si els canvis de la saturació tenar d’oxigen (StO2), així com les corves de desoxigenació i reoxigenació de StO2 derivades d’una maniobra d’isquèmia vascular transitòria, mesurades de forma no invasiva mitjançant l’espectroscòpia en el límit de la llum infrarroja (Near Infra Red Spectroscopy - NIRS), són útils com a predictors del fracàs de l’extubació en el procés de retirada de la ventilació mecànica

Saturació tenar d'oxigen (StO2) mesurat de forma no invasiva mitjançant espectroscòpia (nirs) durant la prova de respiració espontània com a predictor d'èxit en la retirada de la ventilació mecànica

La retirada de la ventilació mecànica o weaning és un test d'estrés cardiovascular. La monitorització de la oxigenació regional ha mostrat resultats prometedors per predir la tolerància de la respiració espontània en el procés de weaning de la ventilació mecànica. L'objectiu del treball de tesi va ser determinar si els canvis en la saturació muscular esquelètica d'oxigen (StO2) mesurada mitjançant espectroscòpia pròxima al infraroig (NIRS) a l'eminència tenar durant un test d'oclusió vascular transitòria (TOV) pot ser emprada per predir el fracàs de l'extubació de la ventilació mecànica. Es van estudiar prospectivament 206 pacients adults amb fracàs respiratori agut que van necessitar ventilació mecànica per un mínim de 48h en una UCI medico-quirúrgica de 30 llits, i que van ser considerats preparats per iniciar el procés de weaning pel seu equip assistencial. Els pacients van realitazr una prova de respiració espontània de 30 minuts (PRE), i van ser extubats segons el protocol local. La StO2 continua va ser mesurada de forma no invasiva a l'eminència tenar. Es va realitzar un TOV a l'inici (PRE0) i als 30 minuts de la PRE (PRE30). La pendent de desoxigenació de StO2 (DeO2), la pendent de reoxigenació de StO2 (ReO2), i la resposta hiperèmica de StO2 al test de isquèmia (HAUC) van ser calculades. 36 dels 206 pacients (17%) van fracassar la PRE. Els 170 pacients restants (83%) van ser extubats. 23 d'aquests pacients (13.5%) van necesitar reinstauració de la VM dins les primeres 24h. Els pacients que van requerir reintubació van mostrar un HAUC basal més baix, i uns canvis relatius més pronunciats de la pendent de DeO2 entre els moments PRE0 i PRE30 (ratio DeO2). Mitjançant regressió logística, es va crear un score StO2, combinant la StO2 basal, la HAUC i la ratio DeO2, que va mostrar una AUC de 0.84 (95% CI 0.74-0.91) per predir el fracàs de l'extubació. Concloent, el fracàs de l'extubació va estar associat a les alteracions dels paràmetres basals i dinàmics de StO2 durant la prova de respiració espontània. Així, la monitorització dels paràmetres derivats del NIRS pot ser útil per predir el fracàs de l'extubació dels pacients crítics a peu de llit.La retirada de la ventilación mecánica o el destete es una prueba de estrés cardiovascular. La monitorización regional de la oxigenación ha mostrado resultados prometedores para predecir la tolerancia de la respiración espontánea en el proceso de destete de ventilación mecánica. El objetivo del estudio de tesis fue determinar si los cambios en la saturación muscular esquelética de oxígeno (StO2) medidos por espectroscopia de infrarrojo cercano (NIRS) a la eminencia tenar durante una prueba de oclusión vascular transitoria (TOV) se pueden utilizar para predecir el fallo de la extrusión de ventilación mecánica. Estudiaron prospectivamente a 206 pacientes adultos con insuficiencia respiratoria aguda que necesitaban ventilación mecánica durante un mínimo de 48 horas en una UCI Medico-Surgical de 30 camas, y que fueron considerados listos para iniciar el proceso de destete por su equipo de atención médica. Los pacientes no realizaron una prueba de aliento espontáneo (PRE) de 30 minutos y se extinguieron de acuerdo con el protocolo local. StO2 continuó mediéndose de manera no invasiva hasta la eminencia tenue. Se realizó un TOV al principio (PRE0) y 30 minutos del PRE (PRE30). Se calcularon la pendiente de desoxigenación de StO2 (DeO2), la pendiente de reoxigenación de StO2 (ReO2) y la respuesta hiperémica de StO2 a la prueba de isquemia (HAUC). 36 de los 206 pacientes (17%) falló el PRE. Los 170 pacientes restantes (83%) se extinguieron. 23 de estos pacientes (13,5%) necesario para restablecer la máquina virtual en las primeras 24 horas. Los pacientes que requirieron reintubación mostraron un HAUC basal más bajo, y cambios relativos más pronunciados en la pendiente DeO2 entre los momentos pre0 y PRE30 (relación DeO2). A través de la regresión logística, se creó una puntuación StO2, combinando el StO2 basal, el HAUC y la relación DeO2, que mostró un AUC de 0,84 (95% IC 0,74-0,91) para predecir el fracaso de la extubación. Para concluir, el fallo de la extubación se asoció con alteraciones en los parámetros basales y dinámicos de StO2 durante la prueba de aliento espontáneo. Por lo tanto, el monitoreo de los parámetros derivados de nirs puede ser útil para predecir el fracaso de la extubación de pacientes críticos al lado de la cama.The removal of mechanical ventilation or weaning is a cardiovascular stress test. Monitoring of regional oxygenation has shown promising results in predicting the tolerance of spontaneous breathing in the process of weaning from mechanical ventilation. The aim of the thesis work is to determine whether the changes in skeletal muscle oxygen saturation (StO2) measured by near infrared spectroscopy (NIRS) at the beginning can be performed during a transient vascular occlusion (TOV) test to predict the failure of mechanical ventilation extubation. Prospectively, 206 adult patients with acute respiratory failure who will need mechanical ventilation for a minimum of 48 hours in a 30-liter medical-surgical ICU, will be considered ready to start the process of weaning from their medical equipment. Patients will undergo a 30-minute spontaneous breathing test (PRE), and will be extubated according to local protocol. Continuous StO2 will be measured in a non-invasive way at the tenar eminence. A TOV will be performed at the beginning (PRE0) and 30 minutes after the PRE (PRE30). The deoxygenation pendant of StO2 (DeO2), the reoxygenation pendant of StO2 (ReO2), and the hyperemic response of StO2 to the ischemia test (HAUC) will be calculated. 36 of the 206 patients (17%) will fail the PRE. The remaining 170 patients (83%) will be extubated. 23 of these patients (13.5%) will need reinstatement of MV within the first 24 hours. The patients who will require reintubation will show a lower basal HAUC, and a more pronounced relative change in the DeO2 slope between the PRE0 and PRE30 moments (DeO2 ratio). Using logistic regression, a StO2 score will be created, combining the basal StO2, the HAUC and the DeO2 ratio, which will show an AUC of 0.84 (95% CI 0.74-0.91) to predict the extubation failure. Concloent, extubation failure will be associated with alterations in basal parameters and dynamics of StO2 during spontaneous breathing tests. Thus, the monitoring of NIRS-derived parameters may be useful to predict the failure of extubation of critical patients

Skeletal Muscle Oxygen Saturation (StO2) Measured by Near-Infrared Spectroscopy in the Critically Ill Patients

According to current critical care management guidelines, the overall hemodynamic optimization process seeks to restore macrocirculatory oxygenation, pressure, and flow variables. However, there is increasing evidence demonstrating that, despite normalization of these global parameters, microcirculatory and regional perfusion alterations might occur, and persistence of these alterations has been associated with worse prognosis. Such observations have led to great interest in testing new technologies capable of evaluating the microcirculation. Near-infrared spectroscopy (NIRS) measures tissue oxygen saturation (StO2) and has been proposed as a noninvasive system for monitoring regional circulation. The present review aims to summarize the existing evidence on NIRS and its potential clinical utility in different scenarios of critically ill patients

Saturació tenar d'oxigen (StO2) mesurada de forma no invasiva mitjançant l'espectroscòpia (NIRS) durant la prova de respiració espontània com a predictor d'èxit de la retirada de la ventilació mecànica

Es tracta d'un estudi unicèntric prospectiu amb 30 pacients sotmesos a ventilació mecànica i considerats candidats a la retirada del suport ventilatori per part del seu equip mèdic assistencial. L'objectiu de l'estudi és determinar si els canvis de la saturació tenar d'oxigen (StO2), així com les corves de desoxigenació i reoxigenació de StO2 derivades d'una maniobra d'isquèmia vascular transitòria, mesurades de forma no invasiva mitjançant l'espectroscòpia en el límit de la llum infrarroja (Near Infra Red Spectroscopy - NIRS), són útils com a predictors del fracàs de l'extubació en el procés de retirada de la ventilació mecànica

Central venous-to-arterial carbon dioxide difference combined with arterial-to-venous oxygen content difference is associated with lactate evolution in the hemodynamic resuscitation process in early septic shock

Since normal or high central venous oxygen saturation (ScvO) values cannot discriminate if tissue perfusion is adequate, integrating other markers of tissue hypoxia, such as central venous-to-arterial carbon dioxide difference (PCO gap) has been proposed. In the present study, we aimed to evaluate the ability of the PCO gap and the PCO/arterial-venous oxygen content difference ratio (PCO/CO) to predict lactate evolution in septic shock. Observational study. Septic shock patients within the first 24 hours of ICU admission. After restoration of mean arterial pressure, and central venous oxygen saturation, the PCO gap and the PCO/CO ratio were calculated. Consecutive arterial and central venous blood samples were obtained for each patient within 24 hours. Lactate improvement was defined as the decrease ≥ 10% of the previous lactate value. Thirty-five septic shock patients were studied. At inclusion, the PCO gap was 5.6 ± 2.1 mmHg, and the PCO/CO ratio was 1.6 ± 0.7 mmHg · dL/mL O. Those patients whose lactate values did not decrease had higher PCO/CO ratio values at inclusion (1.8 ± 0.8vs. 1.4 ± 0.5, p 0.02). During the follow-up, 97 paired blood samples were obtained. No-improvement in lactate values was associated to higher PCO/CO ratio values in the previous control. The ROC analysis showed an AUC 0.82 (p < 0.001), and a PCO/CO ratio cut-off value of 1.4 mmHg · dL/mL O showed sensitivity 0.80 and specificity 0.75 for lactate improvement prediction. The odds ratio of an adequate lactate clearance was 0.10 (p < 0.001) in those patients with an elevated PCO/CO ratio (≥1.4). In a population of septic shock patients with normalized MAP and SO, the presence of elevated PCO/CO ratio significantly reduced the odds of adequate lactate clearance during the following hours

Thenar oxygen saturation (StO) alterations during a spontaneous breathing trial predict extubation failure

Weaning from mechanical ventilation (MV) is a cardiovascular stress test. Monitoring the regional oxygenation status has shown promising results in predicting the tolerance to spontaneously breathe in the process of weaning from MV. Our aim was to determine whether changes in skeletal muscle oxygen saturation (StO) measured by near-infrared spectroscopy (NIRS) on the thenar eminence during a vascular occlusion test (VOT) can be used to predict extubation failure from mechanical ventilation. We prospectively studied 206 adult patients with acute respiratory failure receiving MV for at least 48 h from a 30-bed mixed ICU, who were deemed ready to wean by their physicians. Patients underwent a 30-min spontaneous breathing trial (SBT), and were extubated according to the local protocol. Continuous StO was measured non-invasively on the thenar eminence. A VOT was performed prior to and at 30 min of the SBT (SBT). The rate of StO deoxygenation (DeO), StO reoxygenation (ReO) rate and StO hyperemic response to ischemia (H ) were calculated. Thirty-six of the 206 patients (17%) failed their SBT. The remainder 170 patients (83%) were extubated. Twenty-three of these patients (13.5%) needed reinstitution of MV within 24 h. Reintubated patients displayed a lower H at baseline, and higher relative changes in their StO deoxygenation rate between baseline and SBT (DeO Ratio). A logistic regression-derived StO score, combining baseline StO, H and DeO ratio, showed an AUC of 0.84 (95% CI 0.74-0.91) for prediction of extubation failure. Extubation failure was associated to baseline and dynamic StO alterations during the SBT. Monitoring StO-derived parameters might be useful in predicting extubation outcom

Effect of pneumoperitoneum and steep reverse-Trendelenburg position on mean systemic filling pressure, venous return, and microcirculation during esophagectomy

Background: Keeping adequate tissue perfusion during high-risk abdominal surgery is of utmost importance to decrease postoperative complications. The objective was to investigate the alteration in mean systemic filling pressure (MSFP), venous return (VR) and sublingual microcirculation during pneumoperitoneum and steep reverse-Trendelenburg position during thoracolaparoscopic esophagectomy. Methods: This is a single-center prospective observational study in operating room at a university hospital. Eleven consecutive patients undergoing minimally invasive esophagectomy. Intraoperative hemodynamic and sublingual microcirculatory variables were simultaneously measured within 5 minutes at the following time points: T1, baseline supine position before the start of surgery; T2, pneumoperitoneum in supine position; T3, steep reverse-Trendelenburg position after the pneumoperitoneum. The cardiac output (CO) was obtained with continuous pulse contour waveform-derived measurements, and the MSFP was estimated with the analogue method. Results: The pneumoperitoneum and reverse-Trendelenburg caused an increase in stroke volume variation (SVV), MSFP and central venous pressure (CVP), and a decrease in the microcirculatory perfusion index (MFI, 2. Using a CVP ≤23 mmHg to detect MFI ≤2 results in a sensitivity of 61.54% and a specificity of 100%. Conclusions: A high CVP is related to poor microcirculatory flow perfusion even if the macrocirculation has been maintained during pneumoperitoneum