Analyse thématique de la flexion en catalan central standard

L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de la flexió dels verbs, dels noms i dels adjectius en català central estàndard. Segueix una concepció inferencial i realitzacional de la morfologia (cf. Stump 2001) i aplica una anàlisi temàtica als paradigmes estudiats (cf. Bonami & Boyé 2003). En aquest model, l’expressió de les propietats morfosintàctiques, considerades com l’aplicació d’operacions fonològiques a un lexema, són parcialment independents de les unitats que les realitzen. Aquest treball es focalitza principalment en tres problemàtiques fonamentals de la flexió verbal i nominal del català : (1) la tendència a reduir la informació memoritzada a partir de regles fonològiques, (2) el repartiment dels verbs en classes flexionals i (3) l’expressió del gènere dins la flexió nominal i adjectival. La primera problemàtica concerneix la tendència a reduir, mitjançant regles fonològiques, l’inventari del material fonològic i morfològic que cal memoritzar en català. Aquest tipus d’enfocament implica, en alguns treballs precedents, basar les anàlisis sobre representacions subjacents que mai no aparareixen al nivell superficial i postular processos fonològics que no tenen la regularitat esperada. La segona problemàtica abordada és la relativa al repartiment dels verbs en classes de flexió i a la distinció entre verbs regulars i irregulars. Tradicionalment, els verbs del català estan organitzats en tres classes flexionals, dues de les quals estan subdividides. En les anàlisis que no parteixen d’un criteri ortogràfic, aquesta tripartició es basa en la presència d’elements segmentals dins de les formes flexionals. El punt de desacord es troba principalment en el repartiment en subclasses i la identificació dels verbs irregulars de la classe II, que són diferents segons els autors (cf. Mascaró 1983 ; Viaplana 1986). D’acord amb la perspectiva que adopto, l’organització en classes flexionals sorgeix de les diferents configuracions que emergeixen de les formes flexionals. Un lexema regular correspon a un lexema el paradigma del qual es pot deduir completament a partir d’una forma i un conjunt de relacions implicatives per defecte. Com a conseqüència, el repartiment que proposo s’oposa als que ofereixen les gramàtiques tradicionals i els treballs més recents.La tercera problemàtica discutida en aquesta tesi es refereix a l’expressió del gènere dels noms i dels adjectius, incloses les formes del participi dels verbs. Tradicionalment, algunes seqüències finals dels nominals s’han analitzat com a marques de gènere o bé com a marcadores de classes flexionals. Tanmateix, els criteris definits per identificar-les són problemàtics. A més, les seqüències finals no permeten inferir de manera determinista el gènere o la classe d’un nominal. Segons l’anàlisi proposada en aquesta tesi, aquestes seqüències estan dissociades de l’expressió del gènere. Són elements que formen part del tema i que, juntament amb les variacions temàtiques que no són predictibles, permeten establir un conjunt de classes flexionals que s’allunya dels tractaments oferts en els treballs precedents.The purpose of this Ph.D. is to study verbal, nominal and adjectival inflection in standard central Catalan. It entails an inferential and realizational approach to morphology (cf. Stump 2001) and applies a thematic analysis to the discussed paradigms (cf. Bonami & Boyé 2003). Three issues of Catalan inflexion are addressed. The first concerns the tendency to reduce, from phonological rules, the material inventory stored in the lexicon. Taking into account a large amount of data demonstrates that some analyses are based on underlying representations that do not always appear at the surface level and that some of the postulated phonological processes are not systematic. The second issue refers to verbs division into inflectional classes and to regular and irregular distinction. The analysis we propose is opposed to previous works in that classes division merges from the different configurations induced by inflectional forms themselves and that regularity is determined from a set of default implicative relations. The third issue concerns gender expression in nominal and adjectival inflection (including in the past participle forms of verbs). In this research work, final nominal sequences are dissociated from gender expression. They are considered as stem elements and contribute to define, in association with unpredictable stem variations, a set of inflectional classes deviating from the one proposed in previous works.L’objectif de cette thèse est d’étudier la flexion des verbes, des noms et des adjectifs du catalan central standard. Elle s’inscrit dans une approche inférentielle et réalisationnelle de la morphologie (cf. Stump 2001) et applique une analyse thématique aux paradigmes examinés (cf. Bonami & Boyé 2003). Trois problématiques de la flexion en catalan sont abordées. La première concerne la tendance à réduire, via des règles phonologiques, l’inventaire du matériel mémorisé dans le lexique. La considération d’un nombre important de données montre que certaines analyses sont basées sur des représentations sous-jacentes qui n’apparaissent pas toujours en surface et que certains processus phonologiques postulés ne sont pas systématiques. La seconde problématique renvoie à la répartition des verbes en classes flexionnelles et à leur distinction en réguliers et irréguliers. L’analyse proposée s’oppose aux travaux antérieurs au sens où la répartition en classes émerge des différentes configurations induites par les formes fléchies elles-mêmes et la régularité d’un lexème est déterminée à partir d’un ensemble de relations implicatives par défaut. La troisième problématique concerne l’expression du genre dans la flexion nominale et adjectivale (y compris dans les formes du participe passé des verbes). Dans ce travail, les séquences finales des nominaux sont dissociées de l’expression du genre. Elles sont considérées comme des éléments du thème et participent à définir, en association avec les variations thématiques non prédictibles, un ensemble de classes flexionnelles qui s’éloigne de celui proposé dans les travaux antérieurs

A combination of real-time PCR and high-resolution melting analysis to detect and identify CpGV genotypes involved in type I resistance

Cydia pomonella granulovirus, in particular CpGV-M isolate, is used as a biological control against the codling moth (CM), Cydia pomonella. As a result of intensive control over the years, codling moth populations have developed resistance against this isolate. This resistance is now called type I resistance. Isolates, among them, CpGV-R5, have been found that are able to overcome type I resistance. Both CpGV-M and CpGV-R5 are used in orchards to control the codling moth. High resolution melting (HRM) has been adapted to differentiate between CpGV-M and CpGV-R5 isolates. Specific PCR primers have been designed for the CpGV p38 gene, encompassing the variable region responsible for the ability to overcome resistance. Because each amplicon has a specific melting point, it is possible to identify the CpGV-M and CpGV-R5 genotypes and to quantify their relative proportion. This method has been validated using mixtures of occlusion bodies of each isolate at various proportions. Then, the HRM has been used to estimate the proportion of each genotype in infected larvae or in occlusion bodies (OBs) extracted from dead larvae. This method allows a rapid detection of genotype replication and enables the assessment of either success or failure of the infection in field conditions

Spin electronic magnetic sensor based on functional oxides for medical imaging

8th Spintronics Symposium , AUG 09-13, 2015 , San Diego, CAInternational audienceTo detect magnetic signals coming from the body, in particular those produced by the electrical activity of the heart or of the brain, the development of ultrasensitive sensors is required. In this regard, magnetoresistive sensors, stemming from spin electronics, are very promising devices. For example, tunnel magnetoresistance (TMR) junctions based on MgO tunnel barrier have a high sensitivity. Nevertheless, TMR also often have high level of noise. Full spin polarized materials like manganite La0.67Sr0.33MnO3 (LSMO) are attractive alternative candidates to develop such sensors because LSMO exhibits a very low 1/f noise when grown on single crystals, and a TMR response has been observed with values up to 2000%. This kind of tunnel junctions, when combined with a high Tc superconductor loop, opens up possibilities to develop full oxide structures working at liquid nitrogen temperature and suitable for medical imaging. In this work, we investigated on LSMO-based tunnel junctions the parameters controlling the overall system performances, including not only the TMR ratio, but also the pinning of the reference layer and the noise floor. We especially focused on studying the effects of the quality of the barrier, the interface and the electrode, by playing with materials and growth condition

A prospective international multi-center study on safety and efficacy of deep brain stimulation for resistant obsessive-compulsive disorder

Deep brain stimulation (DBS) has been proposed for severe, chronic, treatment-refractory obsessive-compulsive disorder (OCD) patients. Although serious adverse events can occur, only a few studies report on the safety profile of DBS for psychiatric disorders. In a prospective, open-label, interventional multi-center study, we examined the safety and efficacy of electrical stimulation in 30 patients with DBS electrodes bilaterally implanted in the anterior limb of the internal capsule. Safety, efficacy, and functionality assessments were performed at 3, 6, and 12 months post implant. An independent Clinical Events Committee classified and coded all adverse events (AEs) according to EN ISO14155:2011. All patients experienced AEs (195 in total), with the majority of these being mild (52% of all AEs) or moderate (37%). Median time to resolution was 22 days for all AEs and the etiology with the highest AE incidence was 'programming/stimulation' (in 26 patients), followed by 'New illness, injury, condition' (13 patients) and 'pre-existing condition, worsening or exacerbation' (11 patients). Sixteen patients reported a total of 36 serious AEs (eight of them in one single patient), mainly transient anxiety and affective symptoms worsening (20 SAEs). Regarding efficacy measures, Y-BOCS reduction was 42% at 12 months and the responder rate was 60%. Improvements in GAF, CGI, and EuroQol-5D index scores were also observed. In sum, although some severe AEs occurred, most AEs were mild or moderate, transient and related to programming/stimulation and tended to resolve by adjustment of stimulation. In a severely treatment-resistant population, this open-label study supports that the potential benefits outweigh the potential risks of DBS

Approche réalisationnelle des adjectifs en catalan central

International audienc

Distribution morphomique dans la flexion verbale du catalan central

International audienc

Verbal Inflection in French: When Irregularity Whispers the Morphological Organisation of Paradigms

National audienc

Thematic analysis of standard central Catalan inflexion

L’objectif de cette thèse est d’étudier la flexion des verbes, des noms et des adjectifs du catalan central standard. Elle s’inscrit dans une approche inférentielle et réalisationnelle de la morphologie (cf. Stump 2001) et applique une analyse thématique aux paradigmes examinés (cf. Bonami & Boyé 2003). Trois problématiques de la flexion en catalan sont abordées. La première concerne la tendance à réduire, via des règles phonologiques, l’inventaire du matériel mémorisé dans le lexique. La considération d’un nombre important de données montre que certaines analyses sont basées sur des représentations sous-jacentes qui n’apparaissent pas toujours en surface et que certains processus phonologiques postulés ne sont pas systématiques. La seconde problématique renvoie à la répartition des verbes en classes flexionnelles et à leur distinction en réguliers et irréguliers. L’analyse proposée s’oppose aux travaux antérieurs au sens où la répartition en classes émerge des différentes configurations induites par les formes fléchies elles-mêmes et la régularité d’un lexème est déterminée à partir d’un ensemble de relations implicatives par défaut. La troisième problématique concerne l’expression du genre dans la flexion nominale et adjectivale (y compris dans les formes du participe passé des verbes). Dans ce travail, les séquences finales des nominaux sont dissociées de l’expression du genre. Elles sont considérées comme des éléments du thème et participent à définir, en association avec les variations thématiques non prédictibles, un ensemble de classes flexionnelles qui s’éloigne de celui proposé dans les travaux antérieurs.The purpose of this Ph.D. is to study verbal, nominal and adjectival inflection in standard central Catalan. It entails an inferential and realizational approach to morphology (cf. Stump 2001) and applies a thematic analysis to the discussed paradigms (cf. Bonami & Boyé 2003). Three issues of Catalan inflexion are addressed. The first concerns the tendency to reduce, from phonological rules, the material inventory stored in the lexicon. Taking into account a large amount of data demonstrates that some analyses are based on underlying representations that do not always appear at the surface level and that some of the postulated phonological processes are not systematic. The second issue refers to verbs division into inflectional classes and to regular and irregular distinction. The analysis we propose is opposed to previous works in that classes division merges from the different configurations induced by inflectional forms themselves and that regularity is determined from a set of default implicative relations. The third issue concerns gender expression in nominal and adjectival inflection (including in the past participle forms of verbs). In this research work, final nominal sequences are dissociated from gender expression. They are considered as stem elements and contribute to define, in association with unpredictable stem variations, a set of inflectional classes deviating from the one proposed in previous works.L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de la flexió dels verbs, dels noms i dels adjectius en català central estàndard. Segueix una concepció inferencial i realitzacional de la morfologia (cf. Stump 2001) i aplica una anàlisi temàtica als paradigmes estudiats (cf. Bonami & Boyé 2003). En aquest model, l’expressió de les propietats morfosintàctiques, considerades com l’aplicació d’operacions fonològiques a un lexema, són parcialment independents de les unitats que les realitzen. Aquest treball es focalitza principalment en tres problemàtiques fonamentals de la flexió verbal i nominal del català : (1) la tendència a reduir la informació memoritzada a partir de regles fonològiques, (2) el repartiment dels verbs en classes flexionals i (3) l’expressió del gènere dins la flexió nominal i adjectival. La primera problemàtica concerneix la tendència a reduir, mitjançant regles fonològiques, l’inventari del material fonològic i morfològic que cal memoritzar en català. Aquest tipus d’enfocament implica, en alguns treballs precedents, basar les anàlisis sobre representacions subjacents que mai no aparareixen al nivell superficial i postular processos fonològics que no tenen la regularitat esperada. La segona problemàtica abordada és la relativa al repartiment dels verbs en classes de flexió i a la distinció entre verbs regulars i irregulars. Tradicionalment, els verbs del català estan organitzats en tres classes flexionals, dues de les quals estan subdividides. En les anàlisis que no parteixen d’un criteri ortogràfic, aquesta tripartició es basa en la presència d’elements segmentals dins de les formes flexionals. El punt de desacord es troba principalment en el repartiment en subclasses i la identificació dels verbs irregulars de la classe II, que són diferents segons els autors (cf. Mascaró 1983 ; Viaplana 1986). D’acord amb la perspectiva que adopto, l’organització en classes flexionals sorgeix de les diferents configuracions que emergeixen de les formes flexionals. Un lexema regular correspon a un lexema el paradigma del qual es pot deduir completament a partir d’una forma i un conjunt de relacions implicatives per defecte. Com a conseqüència, el repartiment que proposo s’oposa als que ofereixen les gramàtiques tradicionals i els treballs més recents.La tercera problemàtica discutida en aquesta tesi es refereix a l’expressió del gènere dels noms i dels adjectius, incloses les formes del participi dels verbs. Tradicionalment, algunes seqüències finals dels nominals s’han analitzat com a marques de gènere o bé com a marcadores de classes flexionals. Tanmateix, els criteris definits per identificar-les són problemàtics. A més, les seqüències finals no permeten inferir de manera determinista el gènere o la classe d’un nominal. Segons l’anàlisi proposada en aquesta tesi, aquestes seqüències estan dissociades de l’expressió del gènere. Són elements que formen part del tema i que, juntament amb les variacions temàtiques que no són predictibles, permeten establir un conjunt de classes flexionals que s’allunya dels tractaments oferts en els treballs precedents

La flexió verbal en les llengües romàniques i el concepte d'Espai Temàtic

National audienc

The representation and storage of lexical units. An analysis of Catalan nouns and adjectives

poste