Interès del cadastre antic de la propietat rústica de Bolulla

Estudi toponímic de Bolulla basat en el cadastre de principis del segle XX. Amb una valoració positiva de l’ús d’aquest tipus de documents. S’hi adjunta un annex del llistat de topònims.Estudio toponímico de Bolulla basado en el catastro de principios del siglo XX. Con una valoración positiva del uso de este tipo de documentos. Se adjunta un anexo con el listado de topónimos

El Silabario de vocablos Lemosines o Valencianos (1805) de Manuel Joaquim Sanelo. Aspectes estructurals

El 1992 el Dr. Gulsoy va presentar una caracterització general i publicava la introducció i les dues primeres lletres de l’inèdit Silabario de vocablos Lemosines o Valencianos (1805) de Manuel Joaquim Sanelo. A hores d’ara estem preparant una edició completa i un estudi introductori d’aquesta obra que la situe en el marc de la lexicografia catalana al País Valencià. En aquest article només en presentem una part de la investigació sobre l’estructura.In 1992, Dr. Gulsoy presented a general analysis and edition of the the introduction and the first two letters from the unpublished Silabario de vocablos Lemosines o Valencianos (1805) by Manuel Joaquim Sanelo. We are now preparing a complete edition of and introductory study to this work, which we analyze within the Catalan lexicographic tradition of the País Valencià. In this article, a summary of this work in progress is presented

Diccionaris de diccionaris o tresors lexicogràfics

El terme tresor presenta en lexicografia diverses aplicacions. En el Renaixement, aquests tipus d’obres feien referència a diccionaris monolingües molt extensos, amb una gran quantitat de cites d’autors que avalaven l’ús dels mots, com ara el Tesoro de la lengua castellana o española (1611) de Sebastián de Covarrubias. Aquesta designació compartida amb la de gazofilaci no tardà a aplicar-se a diccionaris multilingües, també amples de contingut. En el cas del català, trobem, per exemple, el Iesus Thesaurus Puerilis (1575) d’Onofre Pou i, posteriorment, el Gazophylacium (1696) de Joan Lacavalleria, ambdós repertoris bilingües i lligats a l’ensenyament del llatí.Aquest treball s’inscriu en les tasques de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA (ISIC-IVITRA: http://www.ivitra.ua.es, ref. ISIC/2012/022) i dels projectes competitius PROMETEOII/2014/018 (Programa Prometeo de la Generalitat Valenciana para Grupos de Investigación de Excelencia en I+D, cofinanciado por el FEDER de la UE), FFI2015-69694-P (MINECO/FEDER), IVITRA-IEC/PT2008-S0406-MARTINES01, 2008-2010 PT2012-S04-MARTINES, IEC1-14X, IEC1-15X, IEC1-16X, IEC2-16X, GITE-09009-UA, USI-045-UA i VIGROB-125

The "Diccionario valenciano-castellano" (1851) by Josep Escrig and a proposal for recovering the traditional orthographic model

El Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig ha estat una de les obres més vituperades en les distintes investigacions sobre la història de la lexicografia catalana. Ara bé, diversos estudis actuals mostren que moltes d’aquestes idees són fruit de prejudicis i amaguen un examen de l’obra poc rigorós. En aquest article comentarem la proposta ortogràfica tradicional del diccionari de Josep Escrig (1851), un mèrit més de l’obra que contribueix a refermar-ne els valors.The Valencian-Castilian dictionary by Josep Escrig, Diccionario valenciano-castellano (1851), has been one of the most condemned works in the history of the Catalan lexicography. However, current studies have shown that most of the expressed opinions about it are the result of prejudices, and reveal a questionable rigour in the research. In this paper, we aim at commenting on the traditional orthographical proposal of Josep Escrig’s dictionary (1851), which represents an additional merit of this work and comes to reassert its value

Síntesi d’estudis sobre ell emfàtic, exclamatiu, expletiu, impersonal o neutre

En aquest treball fem un repàs del tractament que ha rebut l’ús del pronom tònic de tercera persona denominat ell emfàtic. Farem un recorregut per distintes obres descriptives i normatives de referència actuals i pels distints estudis diacrònics i dialectals que l’han tractat d’explicar de manera general o particular amb la voluntat d’encetar una descripció diacrònica de l’ús d’aquest element en català.In this paper we review the treatment given to the use of the stressed third-person pronoun known as emphatic ell. We shall be offering an overview of the different current descriptive and normative reference works, as well as the different diachronic and dialect studies that have tried to explain the use of this element, in a more general or specific way, for the aim of attaining a diachronic description of its use in Catalan.Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA (GVA, ref. ISIC/012/042), i en el marc dels projectes de recerca “Continuación de la Gramática del Catalán Moderno (1601-1834)” (MINECO-FEDER, ref. FFI2015-69694-P), PT 2012-S04-MARTINES, IEC1-15X, PR2015-S04-MARTINES, VIGROB-125, i del Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció (Universitat d’Alacant [Ref. GITE-09009-UA])

Ferrando, Antoni (2021): Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura, València, Institució Alfons el Magnànim

Ressenya de Ferrando, Antoni (2021): Llorente i Blasco Ibáñez, entre la política i la literatura. València: Institució Alfons el Magnànim. 287 p. ISBN 978-84-7822-892-8.Review to Ferrando, Antoni (2021): Llorente i Blasco Ibáñez, entre la política i la literatura. València: Institució Alfons el Magnànim. 287 p. ISBN 978-84-7822-892-8

Introducció

Aquest treball ha rebut el suport del projecte «Elaboració d’un corpus oral dialectal del valencià col∙loquial (CorDiVal)», finançat per la Generalitat Valenciana (Ref. GV/2017/094)