Guardiola i Savall, Maria Isabel

Segura Llopes, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

(3) Mentre aquest dilema no es resolgui (entre els independentistes i els federalistes
asimètrics, per posar-hi noms i cognoms), es pot fer feina. La feina pendent és la d’aplegar i
coordinar esforços (de forces i ciutadans perifèrics de l’Estat) per assolir una oficialitat fun-
cional (de fet, doncs, no teòrica) en els organismes centrals de l’Estat. Aquesta oficialitat hau-
ria d’anar acompanyada d’un reconeixement quotidià i banal de la diversitat lingüística es-
panyola en el sistema escolar i en els mitjans de comunicació de masses.1
(4) Les ponències d’aquesta trobada foren sobretot catalanes i, en menor grau, balears.
Caldria veure fins a quin punt valencians, basco-navarresos i gallecs estan interessats a fer pi-
nya conjunta per perfeccionar el plurilingüisme estatal i, també, fins a quin punt, l’Espanya de
matriu castellana estaria disposat admetre un canvi en l’statu quo actual. Les dades d’un estu-
di recent sobre la visió de la pluralitat lingüística hispànica entre estudiants de Salamanca no
permeten ser gaire optimistes (Bellver 2005).2 [E.Bo.]
BIBLIOGRAFÍA
BELLVER, Carme (2004): “Pluralitat i llengua catalana”. Llengua i ús. Revista tècnica de polí-
tica lingüística 32, 49-57.
BRETON, Roland (2003): Atlas des langues du monde. Une pluralité fragile. París: Autrement.
Carreras, Carles (ed.) (2004): Atles de la diversitat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Fòrum
Universal de les Cultures,
MCRAE, Kenneth D (1999): Conflict and Compromise in Multilingual Societies. Finland. Wa-
terloo, Ontario: Wilfried Laurier University Press.
RAMON, Oriol (2004): La declaració universal dels drets lingüístics. Tesi doctoral. Universitat
de Barcelona.
REQUEJO, Ferran (2004): Pluralisme i autogovern al món. Per unes democràcies de qualitat.
Vic: Eumo.
I Simposi «L’ensenyament de la llengua: currículum, metodologia i planificació lin-
güística». — Els dies 4 i 5 de març del 2005 es va celebrar el I Simposi «L’ensenyament de la
llengua: currículum, metodologia i planificació lingüística» a la Universitat d’Alacant. L’or-
ganització va partir de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i del Depar-
tament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, en col.laboració amb el Departament
de Filologia Catalana de la Universitat de València, el Departament de Filologia i Cultures Eu-
ropees de la Jaume I i diverses entitats públiques i privades.
La idea de la celebració d’aquesta activitat va nàixer d’una preocupació dels docents. Des
de feia temps un sector del professorat universitari havia observat amb preocupació que la
competència comunicativa en català de l’alumnat que comença els estudis universitaris no era,
ni de bon tros, la prevista per la normativa legal vigent. Recordem que aquesta normativa pre-
veu l’assoliment d’una competència equivalent en les dues llengües oficials de la Comunitat
Autònoma en acabar el cicle formatiu obligatori. Es va comprovar que eren diversos els fac-
CRÒNICA 551
1. La pel.lícula Mar Adentro (2004) d’Amenábar exemplifica aquest reconeixement del plurilingüisme.
Els protagonistes catalans parlen català entre ells i llur parla apareix subtitulada.
2. Un 76% dels joves de Salamanca enquestats afirmava estar d’acord que “en un estado donde conviven
diversas lenguas territoriales originarias, conviene que haya una lengua dominante y que ésta sea considerada
como más útil en todos los territorios” (p. 56). Així mateix un 50% afirmaven que el català era un dialecte.
tors que hi incidien, però l’avanç o l’estancament del procés de normalització lingüística dins
la societat valenciana era, sens dubte, el més important. I un dels instruments més valuosos
—si no l’únic actualment— en aqueix procés era el sistema educatiu.
Des del mes d’abril del 2004 es van mantenir diverses reunions entre professorat univer-
sitari, de Secundària i assessors didàctics de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la
Generalitat Valenciana. Aquests encontres tenien com a finalitat analitzar els factors que con-
dicionen la realitat de l’ensenyament del valencià i en valencià en l’ESO i el Batxillerat, i la
coordinació amb el nivell universitari. Fruit d’aqueixos primers contactes va ser la iniciativa
d’organitzar aquest I Simposi.
Aquesta trobada es va marcar diversos objectius. En primer lloc, calia crear un espai de
diàleg entre l’ensenyament secundari i l’universitari que servís per a conéixer les necessitats i
la problemàtica que afecta cada àmbit educatiu pel que fa a la docència del valencià. Es para-
va atenció sobre aspectes diversos (organització dels centres, formació i situació del professo-
rat, dinamització lingüística, tractament de la diversitat a l’aula, etc.). En segon lloc, s’havien
de concretar les mesures adequades per a millorar la competència comunicativa en valencià
dels alumnes dins l’ensenyament secundari. Això abastava elements diversos com ara l’anàli-
si del currículum, la metodologia, els materials didàctics, la millora de les actituds sociolin-
güístiques, les proves d’accés a la universitat, etc. Finalment, era necessari analitzar com po-
dia col.laborar la Universitat a millorar la capacitació pedagògica, lingüística i comunicativa
dels docents en exercici i dels futurs llicenciats.
El Simposi es va organitzar en diverses sessions de matí i de vesprada. Atenent als sug-
geriments de part del professorat implicat, es van substituir les comunicacions, habituals en
aquesta mena de trobades, per un acte on es feia una presentació de fets i una discussió poste-
rior que es va anomenar diàleg, i que va ser fruit d’un fòrum en Internet previ al Simposi. Els
temes que es van desenvolupar en aquests diàlegs-debat van ser: l’ensenyament de la llengua
oral, la problemàtica de la diversitat lingüística i cultural a l’aula, la formació lingüística i pe-
dagògica dels docents a la universitat i la validesa o no de la metodologia comunicativa davant
la gramàtica textual. Així mateix, es van presentar dues ponències plenàries que van servir de
marc per a aquests diàlegs: una a càrrec d’Oriol Guasch (Univ. Autònoma de Barcelona) so-
bre l’ensenyament de l’ensenyament de la llengua escrita, i una altra de Joaquim Dolz (Univ.
de Ginebra, Suïssa) al voltant de la defensa de l’oralitat a l’aula.
A més a més, es van incorporar activitats pràctiques sobre alguns dels aspectes tractats i
això es va traduir en la realització de quatre tallers: Rosa Valls i Neus Palomero van tractar el
desplegament de les actituds sociolingüístiques dins l’aula; Enric Larreula, el desplegament de
les actituds sociolingüístiques fora de l’aula; Ferran Suay i Gemma Sanginés, sobre la mane-
ra de guanyar espai lingüístic personal; i el Grup de Fonètica del Departament Filologia Cata-
lana de la Universitat d’Alacant va mostrar les possibilitats informàtiques de què disposem ac-
tualment per a fer pràctiques de fonètica.
Finalment, es van incloure dues taules redones que abordaven, per una banda, l’anàlisi de
l’ensenyament en valencià, amb la participació de representants dels sindicats, de la Federació
d’Escoles Valencianes, del Moviment de Renovació Pedagògica, de la Universitat i de l’ad-
ministració educativa; d’una altra, l’estandardització i el model de llengua de l’ensenyament,
a càrrec de representants de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de l’Institut
d’Estudis Catalans, del professorat de secundària, de les editorials i dels tècnics de dinamitza-
ció lingüística.
El Simposi va intentar de ser un àmbit d’opinió real, on els més involucrats en l’ensenya-
ment del valencià i en valencià van poder aportar la llum necessària per a millorar aquest en-
senyament. Les conclusions han sigut publicades en un document que ha donat a conéixer a la
CRÒNICA552
societat valenciana i, especialment, a l’Administració la problemàtica que afecta l’aprenentat-
ge del valencià i el grau de compliment de l’ordenament legal vigent. La nombrosa afluència
d’assistents i la gran participació de tots plegats en el desenvolupament de cada acte va propi-
ciar la voluntat de repetir l’experiència i, alhora, de crear un seminari permanent obert a tots
els professionals que es reunirà periòdicament per organitzar altres tipus d’activitats adreçades
a millorar les possibilitats de formació dels ensenyants. Aquest seminari permanent estarà vin-
culat a la Unitat per a l’Educació Multilingüe (UEM), creada recentment al si de l’Institut In-
teruniversitari de Filologia Valenciana, producte d’un conveni entre Escola Valenciana i la
Universitat d’Alacant (<http://www.ua.es/uem/>). [M. I. G. / C. S.]
II Congrés d’Enginyeria en Llengua Catalana (Andorra, 19-21 de novembre de
2004). — Els dies 19, 20 i 21 de novembre de 2004 va tenir lloc a Andorra el II Congrés d’En-
ginyeria en Llengua Catalana, organitzat per l’Associació Enginyeria i Cultura Catalana
(EiCC), amb la voluntat d’aplegar els enginyers i enginyeres que treballen en el teixit d’em-
preses i institucions dels Països Catalans. Va reunir professionals de les diverses especialitats
de l’enginyeria que estan interessats en aprofundir interdisciplinàriament en la repercussió so-
cial de la seva activitat professional.
Un dels temes específics d’aquest congrés dugué per títol “Les eines d’enginyeria lin-
güística aplicades a la llengua catalana”. Com es posava de manifest en el programa, l’en-
ginyeria està avançant en l’àmbit de la llengua i de la parla en diferents aspectes, que es trac-
taran especialment en relació a la llengua catalana. Aquests aspectes, que s’abordaren tant
des d’una perspectiva teòrica com en aplicacions concretes, són: la traducció automàtica; la
comunicació persona-màquina, a partir de sistemes de reconeixement i síntesi de veu; i la mi-
llora de l’accessibilitat als sistemes d’informació, identificant paraules rellevants i gestionant
bases de dades.
S’hi van presentar les ponències i comunicacions següents:
J. Farrús, J. Anguita, X. Anguera, J. M. Crego, A. de Gispert, J. Hernando, C. Nadeu: “Els
sistemes de reconeixement de veu i traducció automàtica en català: present i futur”; J.A. Alon-
so, A. Civil.: “Un nou sistema de traducció automàtica”; J. Fortuny, J. Comajuncosa: “Qualitat
total, una estratègia de competitivitat mundial per a les empreses catalanes”; J. J. Senent:
“Incògnites i evidències sobre el futur remot de la globalització”; J. Robert “Tecnologia, iden-
titat i globalització”; J. Hernández, R. Bosch: “La pila de combustible en el sector del trans-
port”; J. Olivella: “Un model europeu de flexibilitat laboral”; Ll. Quatrecases: “La competitivi-
tat a la implantació d’un sistema productiu en un món globalitzat: adaptació als principis de la
gestió “lean””; M. Aguer: “Contribució de l’enginyeria a la sostenibilitat i a la qualitat de vida
en un món global”; M.Freijo, J. Edo, J. Comajuncosa, J. Fortuny: “Impacte sobre el medi am-
bient i sobre la salut i seguretat dels treballadors de les indústries extractives de materials no
energètics d’Europa, Espanya i Catalunya”; J.M. Pamies: “L’exercici de l’enginyeria en països
de desenvolupament”; F. Rosell, M. Mata, E. Llobet: “Energia solar fotovoltaica connectada a
xarxa”.
El II Congrés d’Enginyeria en Llengua Catalana esdevingué un espai d’intercanvi d’ex-
periències entre grups d’investigadors i de difusió de la recerca en el camp de l’enginyeria lin-
güística. La diversitat i la quantitat de les presentacions va posar de manifest la bona salut de
la recerca en l’àmbit de l’enginyeria lingüística aplicada a la llengua catalana. [M. T. i V.]
CRÒNICA 553


I Simposi "L'ensenyament de la llengua: currículum, metodologia i planificació lingüística"

Hemeroteca Cientifica Catalana

(3) Mentre aquest dilema no es resolgui (entre els independentistes i els federalistesasimètrics, per posar-hi noms i cognoms), es pot fer feina. La feina pendent és la d’aplegar icoordinar esforços (de forces i ciutadans perifèrics de l’Estat) per assolir una oficialitat fun-cional (de fet, doncs, no teòrica) en els organismes centrals de l’Estat. Aquesta oficialitat hau-ria d’anar acompanyada d’un reconeixement quotidià i banal de la diversitat lingüística es-panyola en el sistema escolar i en els mitjans de comunicació de masses.1(4) Les ponències d’aquesta trobada foren sobretot catalanes i, en menor grau, balears.Caldria veure fins a quin punt valencians, basco-navarresos i gallecs estan interessats a fer pi-nya conjunta per perfeccionar el plurilingüisme estatal i, també, fins a quin punt, l’Espanya dematriu castellana estaria disposat admetre un canvi en l’statu quo actual. Les dades d’un estu-di recent sobre la visió de la pluralitat lingüística hispànica entre estudiants de Salamanca nopermeten ser gaire optimistes (Bellver 2005).2 [E.Bo.]BIBLIOGRAFÍABELLVER, Carme (2004): “Pluralitat i llengua catalana”. Llengua i ús. Revista tècnica de polí-tica lingüística 32, 49-57.BRETON, Roland (2003): Atlas des langues du monde. Une pluralité fragile. París: Autrement.Carreras, Carles (ed.) (2004): Atles de la diversitat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana/FòrumUniversal de les Cultures,MCRAE, Kenneth D (1999): Conflict and Compromise in Multilingual Societies. Finland. Wa-terloo, Ontario: Wilfried Laurier University Press.RAMON, Oriol (2004): La declaració universal dels drets lingüístics. Tesi doctoral. Universitatde Barcelona.REQUEJO, Ferran (2004): Pluralisme i autogovern al món. Per unes democràcies de qualitat.Vic: Eumo.I Simposi «L’ensenyament de la llengua: currículum, metodologia i planificació lin-güística». — Els dies 4 i 5 de març del 2005 es va celebrar el I Simposi «L’ensenyament de lallengua: currículum, metodologia i planificació lingüística» a la Universitat d’Alacant. L’or-ganització va partir de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i del Depar-tament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, en col.laboració amb el Departamentde Filologia Catalana de la Universitat de València, el Departament de Filologia i Cultures Eu-ropees de la Jaume I i diverses entitats públiques i privades.La idea de la celebració d’aquesta activitat va nàixer d’una preocupació dels docents. Desde feia temps un sector del professorat universitari havia observat amb preocupació que lacompetència comunicativa en català de l’alumnat que comença els estudis universitaris no era,ni de bon tros, la prevista per la normativa legal vigent. Recordem que aquesta normativa pre-veu l’assoliment d’una competència equivalent en les dues llengües oficials de la ComunitatAutònoma en acabar el cicle formatiu obligatori. Es va comprovar que eren diversos els fac-CRÒNICA 5511. La pel.lícula Mar Adentro (2004) d’Amenábar exemplifica aquest reconeixement del plurilingüisme.Els protagonistes catalans parlen català entre ells i llur parla apareix subtitulada.2. Un 76% dels joves de Salamanca enquestats afirmava estar d’acord que “en un estado donde convivendiversas lenguas territoriales originarias, conviene que haya una lengua dominante y que ésta sea consideradacomo más útil en todos los territorios” (p. 56). Així mateix un 50% afirmaven que el català era un dialecte.tors que hi incidien, però l’avanç o l’estancament del procés de normalització lingüística dinsla societat valenciana era, sens dubte, el més important. I un dels instruments més valuosos—si no l’únic actualment— en aqueix procés era el sistema educatiu.Des del mes d’abril del 2004 es van mantenir diverses reunions entre professorat univer-sitari, de Secundària i assessors didàctics de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de laGeneralitat Valenciana. Aquests encontres tenien com a finalitat analitzar els factors que con-dicionen la realitat de l’ensenyament del valencià i en valencià en l’ESO i el Batxillerat, i lacoordinació amb el nivell universitari. Fruit d’aqueixos primers contactes va ser la iniciativad’organitzar aquest I Simposi.Aquesta trobada es va marcar diversos objectius. En primer lloc, calia crear un espai dediàleg entre l’ensenyament secundari i l’universitari que servís per a conéixer les necessitats ila problemàtica que afecta cada àmbit educatiu pel que fa a la docència del valencià. Es para-va atenció sobre aspectes diversos (organització dels centres, formació i situació del professo-rat, dinamització lingüística, tractament de la diversitat a l’aula, etc.). En segon lloc, s’haviende concretar les mesures adequades per a millorar la competència comunicativa en valenciàdels alumnes dins l’ensenyament secundari. Això abastava elements diversos com ara l’anàli-si del currículum, la metodologia, els materials didàctics, la millora de les actituds sociolin-güístiques, les proves d’accés a la universitat, etc. Finalment, era necessari analitzar com po-dia col.laborar la Universitat a millorar la capacitació pedagògica, lingüística i comunicativadels docents en exercici i dels futurs llicenciats.El Simposi es va organitzar en diverses sessions de matí i de vesprada. Atenent als sug-geriments de part del professorat implicat, es van substituir les comunicacions, habituals enaquesta mena de trobades, per un acte on es feia una presentació de fets i una discussió poste-rior que es va anomenar diàleg, i que va ser fruit d’un fòrum en Internet previ al Simposi. Elstemes que es van desenvolupar en aquests diàlegs-debat van ser: l’ensenyament de la llenguaoral, la problemàtica de la diversitat lingüística i cultural a l’aula, la formació lingüística i pe-dagògica dels docents a la universitat i la validesa o no de la metodologia comunicativa davantla gramàtica textual. Així mateix, es van presentar dues ponències plenàries que van servir demarc per a aquests diàlegs: una a càrrec d’Oriol Guasch (Univ. Autònoma de Barcelona) so-bre l’ensenyament de l’ensenyament de la llengua escrita, i una altra de Joaquim Dolz (Univ.de Ginebra, Suïssa) al voltant de la defensa de l’oralitat a l’aula.A més a més, es van incorporar activitats pràctiques sobre alguns dels aspectes tractats iaixò es va traduir en la realització de quatre tallers: Rosa Valls i Neus Palomero van tractar eldesplegament de les actituds sociolingüístiques dins l’aula; Enric Larreula, el desplegament deles actituds sociolingüístiques fora de l’aula; Ferran Suay i Gemma Sanginés, sobre la mane-ra de guanyar espai lingüístic personal; i el Grup de Fonètica del Departament Filologia Cata-lana de la Universitat d’Alacant va mostrar les possibilitats informàtiques de què disposem ac-tualment per a fer pràctiques de fonètica.Finalment, es van incloure dues taules redones que abordaven, per una banda, l’anàlisi del’ensenyament en valencià, amb la participació de representants dels sindicats, de la Federaciód’Escoles Valencianes, del Moviment de Renovació Pedagògica, de la Universitat i de l’ad-ministració educativa; d’una altra, l’estandardització i el model de llengua de l’ensenyament,a càrrec de representants de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de l’Institutd’Estudis Catalans, del professorat de secundària, de les editorials i dels tècnics de dinamitza-ció lingüística.El Simposi va intentar de ser un àmbit d’opinió real, on els més involucrats en l’ensenya-ment del valencià i en valencià van poder aportar la llum necessària per a millorar aquest en-senyament. Les conclusions han sigut publicades en un document que ha donat a conéixer a laCRÒNICA552societat valenciana i, especialment, a l’Administració la problemàtica que afecta l’aprenentat-ge del valencià i el grau de compliment de l’ordenament legal vigent. La nombrosa afluènciad’assistents i la gran participació de tots plegats en el desenvolupament de cada acte va propi-ciar la voluntat de repetir l’experiència i, alhora, de crear un seminari permanent obert a totsels professionals que es reunirà periòdicament per organitzar altres tipus d’activitats adreçadesa millorar les possibilitats de formació dels ensenyants. Aquest seminari permanent estarà vin-culat a la Unitat per a l’Educació Multilingüe (UEM), creada recentment al si de l’Institut In-teruniversitari de Filologia Valenciana, producte d’un conveni entre Escola Valenciana i laUniversitat d’Alacant (<http://www.ua.es/uem/>). [M. I. G. / C. S.]II Congrés d’Enginyeria en Llengua Catalana (Andorra, 19-21 de novembre de2004). — Els dies 19, 20 i 21 de novembre de 2004 va tenir lloc a Andorra el II Congrés d’En-ginyeria en Llengua Catalana, organitzat per l’Associació Enginyeria i Cultura Catalana(EiCC), amb la voluntat d’aplegar els enginyers i enginyeres que treballen en el teixit d’em-preses i institucions dels Països Catalans. Va reunir professionals de les diverses especialitatsde l’enginyeria que estan interessats en aprofundir interdisciplinàriament en la repercussió so-cial de la seva activitat professional.Un dels temes específics d’aquest congrés dugué per títol “Les eines d’enginyeria lin-güística aplicades a la llengua catalana”. Com es posava de manifest en el programa, l’en-ginyeria està avançant en l’àmbit de la llengua i de la parla en diferents aspectes, que es trac-taran especialment en relació a la llengua catalana. Aquests aspectes, que s’abordaren tantdes d’una perspectiva teòrica com en aplicacions concretes, són: la traducció automàtica; lacomunicació persona-màquina, a partir de sistemes de reconeixement i síntesi de veu; i la mi-llora de l’accessibilitat als sistemes d’informació, identificant paraules rellevants i gestionantbases de dades.S’hi van presentar les ponències i comunicacions següents:J. Farrús, J. Anguita, X. Anguera, J. M. Crego, A. de Gispert, J. Hernando, C. Nadeu: “Elssistemes de reconeixement de veu i traducció automàtica en català: present i futur”; J.A. Alon-so, A. Civil.: “Un nou sistema de traducció automàtica”; J. Fortuny, J. Comajuncosa: “Qualitattotal, una estratègia de competitivitat mundial per a les empreses catalanes”; J. J. Senent:“Incògnites i evidències sobre el futur remot de la globalització”; J. Robert “Tecnologia, iden-titat i globalització”; J. Hernández, R. Bosch: “La pila de combustible en el sector del trans-port”; J. Olivella: “Un model europeu de flexibilitat laboral”; Ll. Quatrecases: “La competitivi-tat a la implantació d’un sistema productiu en un món globalitzat: adaptació als principis de lagestió “lean””; M. Aguer: “Contribució de l’enginyeria a la sostenibilitat i a la qualitat de vidaen un món global”; M.Freijo, J. Edo, J. Comajuncosa, J. Fortuny: “Impacte sobre el medi am-bient i sobre la salut i seguretat dels treballadors de les indústries extractives de materials noenergètics d’Europa, Espanya i Catalunya”; J.M. Pamies: “L’exercici de l’enginyeria en païsosde desenvolupament”; F. Rosell, M. Mata, E. Llobet: “Energia solar fotovoltaica connectada axarxa”.El II Congrés d’Enginyeria en Llengua Catalana esdevingué un espai d’intercanvi d’ex-periències entre grups d’investigadors i de difusió de la recerca en el camp de l’enginyeria lin-güística. La diversitat i la quantitat de les presentacions va posar de manifest la bona salut dela recerca en l’àmbit de l’enginyeria lingüística aplicada a la llengua catalana. [M. T. i V.]CRÒNICA 553

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141614/140585

I Simposi "L'ensenyament de la llengua: currículum, metodologia i planificació lingüística"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana