Generación eléctrica en el Chad

Peer Reviewe

New strategies for the treatment of hepatitis C virus infection and implications of resistance to new direct-acting antiviral agents

Persistent hepatitis C virus (HCV) infection is a leading cause of chronic hepatitis, cirrhosis, and hepatocellular carcinoma and the major indication for liver transplantation in adults. Current standard of care treatment (SOC) with pegylated-interferon-α 2 and ribavirin (RBV) has a limited efficacy and is associated with significant side effects frequently associated with poor compliance or treatment discontinuation, requiring specialized and frequent monitoring. To overcome the limited efficacy of SOC, more than 50 direct-acting antiviral agents (DAA) designed to target viral-encoded proteins essential in the HCV life cycle are currently under development. The rapid selection of resistant mutants associated with the quasispecies nature of HCV with high mutation and replication rates is one of the main challenges for the new HCV therapies. Predictive host and viral factors together with combination of DAAs with or without IFN and/or RBV need to be accurately evaluated to design the most effective individualized treatment strategy within the shortest time interval and with minimum side effects

High-resolution hepatitis C virus subtyping using NS5B deep sequencing and phylogeny, an alternative to current methods

HepatitisCvirus(HCV)is classified into seven major genotypesand67 subtypes. Recent studies haveshownthat inHCVgenotype 1-infected patients, response rates to regimens containingdirect-acting antivirals(DAAs)are subtype dependent. Currently available genotypingmethods have limited subtyping accuracy.Wehave evaluated theperformanceof adeep-sequencing-basedHCVsubtyping assay, developed for the 454/GS-Junior platform, in comparisonwith thoseof two commercial assays (VersantHCVgenotype 2.0andAbbott Real-timeHCVGenotype II)andusingdirectNS5Bsequencing as a gold standard (direct sequencing), in 114 clinical specimenspreviously tested by first-generation hybridization assay (82 genotype 1and32 with uninterpretable results). Phylogenetic analysis of deep-sequencing reads matched subtype 1 callingbypopulation Sanger sequencing(69%1b,31%1a) in 81 specimensandidentified amixed-subtype infection (1b/3a/1a) in one sample. Similarly,amongthe 32previously indeterminate specimens, identical genotypeandsubtype results were obtained by directanddeep sequencing in all but four samples with dual infection. In contrast, both VersantHCVGenotype 2.0andAbbott Real-timeHCVGenotype II failed subtype 1 calling in 13 (16%) samples eachandwere unable to identify theHCVgenotype and/or subtype inmore than half of the nongenotype 1 samples.Weconcluded that deep sequencing ismore efficient forHCVsubtyping than currently available methodsandallows qualitative identificationofmixed infectionsandmay bemorehelpfulwith respect to informing treatment strategies withnewDAA-containing regimens across allHCVsubtypesThis study has been supported by CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial), Spanish Ministry of Economics and Competitiveness (MINECO), IDI-20110115; MINECO projects SAF 2009-10403; and also by the Spanish Ministry of Health, Instituto de Salud Carlos III (FIS) projects PI10/01505, PI12/01893, and PI13/00456. CIBERehd is funded by the Instituto de Salud Carlos III, Madrid, Spain. Work at CBMSO was supported by grant MINECO-BFU2011-23604, FIPSE, and Fundación Ramón Areces. X. Forns received unrestricted grant support from Roche and has acted as advisor for MSD, Gilead, and Abbvie. M. Alvarez-Tejado, J. Gregori, and J. M. Muñoz work in Roche Diagnostic

Tractament de manteniment amb metadona: manual de pràctica clínica

Tractament de manteniment amb metadona; Pràctica clínica; DrogodependènciesTratamiento de mantenimiento con metadona; Práctica clínica; DrogodependenciasMethadone maintenance treatment; Clinical practice; Drug addictionsEl Manual pretén ser una eina útil per disminuir la variabilitat de la pràctica clínica i garantir un nivell òptim de qualitat i millora de l'atenció sanitària en el tractament de manteniment amb metadona (TMM). Aplica les normes bàsiques utilitzades per a la preparació de guies de pràctica clínica; en primer lloc, incloent-hi la millor evidència possible sobre la base de revisions sistemàtiques de la literatura, en segon lloc, amb recomanacions clares i curtes, i en tercer lloc, en absència d’una evidència fiable en la literatura, incorporant-hi la opinió d’experts per mitjà de tècniques de consens com el mètode Delphi

En personas adultas con PCR extrahospitalaria, qué se debe utilizar, el masaje cardiopulmonar realizado por personal sanitario o el cardiocompresor torácico.

[spa] Introducción En la actualidad, la muerte cardíaca súbita es una causa importante de muerte en el mundo. La reanimación cardiopulmonar de buena calidad tiene un impacto significativo en la probabilidad de supervivencia del paciente, sin embargo, es difícil aplicar este tipo de reanimación en el entorno extrahospitalario debido a las múltiples tareas requeridas al llegar a una parada cardiorrespiratoria. En consecuencia, surgió la idea de los dispositivos mecánicos para mejorar la efectividad de la reanimación cardiopulmonar. Objetivo Considerar qué tipo de reanimación cardiopulmonar utilizar en pacientes que sufren una parada cardiorrespiratoria extrahospitalaria a través de la comparación entre compresiones manuales estándar o el uso de dispositivos mecánicos. Métodos Búsqueda y revisión bibliográficaen dos bases de datos, PUBMED y COCHRANE LIBRARY, mediante descriptores.Los criterios de inclusión han sido que los artículos estén escritos en inglés o español, que sean dirigidos a personas adultas y que las publicaciones sean de los últimos 10 años (2010-2020).Resultados Se encontraron un total de 42artículos potenciales de inclusión, de los cuales 14fueron incluidos definitivamente en esta revisión bibliográfica.Conclusión Se ha demostrado que los dispositivos mecánicos de compresión torácica son una alternativa razonable, cuandolas compresiones torácicas manuales consistentes y de alta calidad no son posibles o son peligrosas para el suministrador. Sin embargo, la evidencia no sugiere que sean superiores a las compresiones manuales. Al considerar los estudios incluidos, los dispositivos mecánicos tienen un efecto similar en la supervivencia en comparación con las compresiones manuales de alta calidad.[eng] Introduction Today, sudden cardiac death is a major cause of death in the world. Good quality cardiopulmonary resuscitation has a significant impact on the patient's chanceof survival; however, it is difficult to apply this type of resuscitation in the out-of-hospital environment because of the multiple tasks required when arriving at a cardiorespiratory arrest. Consequently, the idea of mechanical devices to improve the effectiveness of cardiopulmonary resuscitation emerged. Objective Consider whichtype of cardiopulmonary resuscitation touse in patients suffering out-of-hospital cardiorespiratory arrest by comparing standard manual compressions or the use of mechanical devices. Methods Search and bibliographic review in two databases, PUBMED and COCHRANE LIBRARY, using descriptors. The inclusion criteria have been that the articles are written in English or Spanish, that they are directed toadults and that the publications are from the last 10 years (2010-2020).Results A total of 42 potential inclusion articles were found, of which 14 were definitively included in this bibliographic review. Conclusion Mechanical chest compression devices have proven to bea reasonable alternative when consistent, high-quality manual chest compressions arenot possible or are dangerous for the supplier. However, the evidence does not suggest that mechanical devices are superior to manual compressions. Considering all studies, mechanical devices have a similar effect on survival compared to high-quality manual compressions

Anàlisi de la seguretat en les activitats de càrrega i descarrega de materials en forjats d'una obra d'edificació

Les plataformes per a carrega – descarrega a forjat, son un dels sistemes més utilitzats al sector de la construcció per posicionar i retirar materials a les obres d’edificació. Un cop l’estructura de l’edifici ja ha estat finalitzada, o està en procés de realització, cal començar a realitzar altres fases d’obra, tancaments, instal·lacions etc... El fet mateix de l’existència de l’estructura, dificulta la carrega i descarrega del material als diferents punts de l’obra on cal abastir nou material, o la retirada de runes generades durant el procés constructiu. Es pot dir que només existeix un sistema per a realitzar les tasques esmentades, però amb algunes petites variants en funció del fabricant. Les plataformes de carrega – descarrega tot i esser tècnicament elements senzills i funcionals per a la tasca a la que estan destinades, no acaben de estar correctament resolts en l’apartat de la seguretat, essent un dels elements que més riscos ocasiona al llarg del transcurs de la realització de l’edificació. En el present treball s’analitzaran els principals avantatges e inconvenients que ofereixen les diferents variants que existeixen en el mercat. Així com l’ interacció amb persones i l’obra durant el procés de col·locació, ús i extracció en matèria de seguretat. Posteriorment es realitzaran possibles propostes tècniques u organitzatives per evitar o disminuir els factors de risc existents

Generación eléctrica en el Chad

Peer Reviewe

Disfunció primària greu de l'empelt pulmonar. Incidència, factors de risc i pronòstic

El transplantament pulmonar constitueix en l'actualitat una opció de tractament per a la malaltia pulmonar terminal, però una llarga història de contratemps està darrera d'aquesta possibilitat. L'onze de juny de l'any 1963 James D. Hardy va realitzar el primer transplantament pulmonar en humans. El receptor era un home de 58 anys, John Russel, amb el diagnòstic de base de càncer de pulmó, insuficiència respiratòria i insuficiència renal. El diagnòstic de càncer s'havia realitzat en el penal on estava ingressat per una condemna a mort per haver comès un assassinat l'any 1957. Russel va rebre la proposició del transplantament pulmonar i, després de ser informat de que la operació no s'havia intentat mai en sers humans, va acceptar sotmetre's al transplantament, sabent que la seva condemna seria commutada pel governador de l'estat per la seva 'contribució a la causa de la humanitat'. Es va procedir al transplantament del pulmó esquerra amb un resultat inicial satisfactori però el pacient va presentar deteriorament de la seva funció renal que va condicionar que fos èxitus al 16º dia, tot i que amb bona funció pulmonar. L'any 1968 Denton Cooley feia el primer transplantament en bloc de cor i dos pulmons, sense èxit. No va ser fins l'any 1971 que es va publicar una nova experiència realitzada per Fritz Derom, un cirurgia belga, que va aconseguir un cas amb 10 mesos de supervivència que va ser èxitus per rebuig crònic. Durant els anys 70 es van realitzar diferents intents amb resultats poc favorables, van provocar la pràctica desaparició de la tècnica. El gran pas es va donar amb l'aplicació dels immunosupressors de nova generació, com la ciclosporina que va permetre tornar a plantejar la realització del transplantament de cor i pulmó en bloc amb resultats esperançadors a Stanford, a càrrec de Shumway i Reitz. Va ser finalment el grup de Toronto, amb Cooper al capdavant qui, a principis dels vuitanta amb la introducció d'algunes millores tècniques, els que assentarien definitivament les bases del transplantament unipulmonar i, en l'any 1986 del bipulmonar, mostrant als pocs anys resultats força esperançadors. El resultat ha estat que fins el 30 de juny de l'any 2008 s'havien registrat gairebé 30.000 transplantaments pulmonars a tot el mon. A Espanya es va iniciar el programa de transplantament pulmonar en la dècada dels 90. El primer transplantament pulmonar realitzat amb èxit es va fer a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i posteriorment es va estendre a altres centres del país com Hospital Puerta de Hierro y l'Hospital Ramón y Cajal (Madrid), Hospital La Fe (Valencia), Hospital Reina Sofia (Cordoba), Hospital Marqués de Valdecilla (Santander) i Juan Canalejo (La Coruña). A Espanya a finals de l'any 2009 ja s'havien realitzat més de 2000 transplantaments pulmonars, i a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron l'any 2009 es va celebrar els 500 transplantaments pulmonars. L'activitat a Espanya ha anat en augment i semblava estabilitzar-se cap al voltant dels 160 transplantaments pulmonars a l'any, però la tendència en els últims anys ha tornat a ser la del increment, havent-se realitzat 219 transplantaments pulmonars l'any 2009