Effectiveness of a multimodal exercise rehabilitation program on walking capacity and functionality after a stroke

The aim of this study was to determine the effectiveness of a 12-week multimodal exercise rehabilitation program on walking speed, walking ability and activities of daily living (ADLs) among people who had suffered a stroke. Thirty-one stroke survivors who had completed a conventional rehabilitation program voluntarily participated in the study. Twenty-six participants completed the multimodal exercise rehabilitation program (2 days/wk, 1 hr/session). Physical outcome measures were: walking speed (10-m walking test), walking ability (6-min walking test and functional ambulation classification) and ADLs (Barthel Index). The program consisted on: aerobic exercise; task oriented exercises; balance and postural tonic activities; and stretching. Participants also followed a program of progressive ambulation at home. They were evaluated at baseline, postintervention and at the end of a 6-month follow-up period. After the intervention there were significant improvements in all outcomes measures that were maintained 6 months later. Comfortable and fast walking speed increased an average of 0.16 and 0.40 m/sec, respectively. The walking distance in the 6-min walking test increased an average of 59.8 m. At the end of the intervention, participants had achieved independent ambulation both indoors and outdoors. In ADLs, 40% were independent at baseline vs. 64% at the end of the intervention. Our study demonstrates that a multimodal exercise rehabilitation program adapted to stroke survivors has benefits on walking speed, walking ability and independence in ADL

The Effectiveness of Additional Core Stability Exercises in Improving Dynamic Sitting Balance, Gait and Functional Rehabilitation for Subacute Stroke Patients (CORE-Trial) : Study Protocol for a Randomized Controlled Trial

Background: Trunk impairment produces disorders of motor control, balance and gait. Core stability exercises (CSE) are a good strategy to improve local strength of trunk, balance and gait. Methods and analysis: This is a single-blind multicenter randomized controlled trial. Two parallel groups are compared, and both perform the same type of therapy. A control group (CG) (n = 110) performs conventional physiotherapy (CP) (1 h per session) focused on improving balance. An experimental group (EG) (n = 110) performs CSE (30 min) in addition to CP (30 min) (1 h/session in total). EG is divided in two subgroups, in which only half of patients (n = 55) perform CSE plus transcutaneous electrical nerve stimulation (TENS). Primary outcome measures are dynamic sitting, assessed by a Spanish version of Trunk Impairment Scale and stepping, assessed by Brunel Balance Assessment. Secondary outcomes are postural control, assessed by Postural Assessment Scale for Stroke patients; standing balance and risk of fall assessed by Berg Balance Scale; gait speed by BTS G-Walk (accelerometer); rate of falls, lower-limb spasticity by Modified Ashworth Scale; activities of daily living by Barthel Index; and quality of life by EQ-5D-5L. These are evaluated at baseline (T0), at three weeks (T1), at five weeks (end of the intervention) (T2), at 17 weeks (T3) and at 29 weeks (T4). Study duration per patient is 29 weeks (a five-week intervention, followed by a 24-week post-intervention)

Efectes d'un programa de rehabilitacio basat en l'exercici aeròbic (PREA) per la millora de la condició física i la qualitat de vida en persones que han patit un ictus

L'ictus és una de les principals causes de discapacitat física en adults. Aquest pot induir dèficits motors severs, generant una disminució progressiva de la condició física que augmenta la discapacitat i el risc cardiovascular. Aquesta discapacitat causa limitacions en la capacitat de caminar, en la realització de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i en la qualitat de vida (QdV) de les persones afectades. La capacitat de caminar es veu afectada pels canvis en el control neuromotor, la disminució de la condició física càrdio-respiratòria i l'augment de les demandes energètiques de la marxa hemiplègica. Tot plegat, disminueix la reserva fisiològica de condició física causant una limitació de la capacitat de caminar i la funcionalitat en les ABVD. La velocitat de la marxa es relaciona amb la severitat de la discapacitat i s'ha considerat com a mesura per diferenciar la capacitat de caminar per exteriors o per interiors. També pot predir el destí a l'alta i les necessitats d'assistència de terceres persones. La capacitat de caminar és una de les prioritats en la rehabilitació de les persones amb ictus. Hi ha evidència de que els programes de rehabilitació amb exercicis aeròbics milloren la mobilitat i la QdV. Les recomanacions sobre activitat física per població amb risc cardiovascular elevat, gent gran i supervivents d'ictus proposen alternar l'exercici aeròbic amb el treball muscular de força-resistència, conjuntament amb exercicis d'equilibri i flexibilitat. L'objectiu d'aquesta tesi és avaluar l'efectivitat d'un programa de rehabilitació basat en l'exercici aeròbic, activitats orientades a tasques, exercicis d'equilibri i propiocepció i estiraments en la millora de la velocitat de la marxa, la condició física, la funcionalitat en les ABVD i la QdV. El programa s'ha aplicat a 31 persones ingressades a l'Hospital de Terrassa amb diagnòstic d'ictus isquèmic o hemorràgic, una vegada finalitzat el seu programa de rehabilitació convencional. La periodització del programa consistia en 12 setmanes, amb una freqüència de dues sessions setmanals a dies alterns, d'una hora de duració. Paral·lelament, els participants realitzaven un programa de deambulació progressiva al domicili. Els participants es van valorar a l'inici de la intervenció, al finalitzar i als sis mesos d'haver-la finalitzat. Les variables de l'estudi són la velocitat de deambulació, valorada amb el 10 Meter Walking Test (10MWT), la condició física càrdio-respiratòria amb el 6 minute Walking Test (6MWT), la capacitat de deambulació amb la Functional Ambulation Classification (FAC), la funcionalitat en les ABVD amb l'Índex de Barthel i la QdV amb la SIP30-AI i l'EQ-5D-5L. Finalitzen la intervenció 25 participants. No es va produir cap efecte advers. Per l'anàlisi estadístic s'ha utilitzat l'estadística descriptiva i per la comparació de mitjanes s'han utilitzat les proves no paramètriques de Friedman i Q. de Cochran. La mesura de l'efecte s'ha calculat amb la d de Cohen i la V de Cramer. Es van observar millores significatives en totes les variables analitzades al final i al seguiment als sis mesos (*p≤0,0001): 10MWT* 0,83±0,24 vs 1,06±0,23. 6MWT* 305,75±64,40 vs 359,25±91,31. Tots els participants al finalitzar la intervenció assoleixen una deambulació autònoma en tot tipus de terrenys. En quant a l'Índex de Barthel* 40% independents a l'inici vs 64% independents al seguiment als sis mesos. La millora en la QdV fou significativa en les dues escales utilitzades. A l'inici els participants identifiquen limitacions importants que afecten la seva QdV i al finalitzar la intervenció, els canvis en la funció permeten una millora de la QdV significativa en la SIP30-AI*53,36±18,95 vs 31,94±21,93. En l'EQ-5D-5L* passen d'una percepció inicial de problemes lleus-moderats a una percepció final de cap problema-problemes lleus: 12,2±4,4 vs 8,9±3,4. En l'EVA QdV* obtenen un 15% de millora: 63,25±23,52 vs 72,0±18,31. Els resultats obtinguts demostren que, a partir d'un programa de rehabilitació basat en l'exercici aeròbic, millora la velocitat i l'autonomia en la deambulació, la condició física, la funcionalitat en les ABVD i la QdV de les persones afectades per un ictus.Stroke is a leading cause of disability in adults. This can lead to severe motor deficits generating a progressive decrease of physical fitness which increases disability and cardiovascular risk. This disability causes limitations in the ability to walk, to carry out basic daily living activities (ADLs) and in the quality of life (QOL) of stroke survivors. Ability to walk is impaired due to the neuromotor control changes, decreasing cardiorespiratory fitness and increasing energy needed for hemiparetic gait. All this, diminishes the physiologic reserve of fitness and limits the ability of walking and performing ADLs. Walking speed is related with the severity of the disability and it has been considered as a measure to differentiate between indoor and outdoor ambulating. It also can predict destination after hospital discharge and support needs. Walking ability is one of the main priorities of stroke survivors. There's evidence that rehabilitation programs that include aerobic exercise improve mobility and QOL. Physical activity is recommended for persons with high cardiovascular risk, the elderly and stroke survivors suggesting alternating aerobic with strengthening exercises and also balance and stretching exercises. The aim of this thesis is to evaluate the effectiveness of a rehabilitation program based on aerobic exercise, task-based training, balance, proprioception and stretching exercises on improving walking speed, ADLs and QOL. The program has been applied to 31 patients admitted at Hospital de Terrassa diagnose of ischemic or hemorrhagic stroke, once they have finished the conventional rehabilitation program. It consisted on a 12 week intervention, two alternate days a week of one hour duration. In parallel, participants had a progressive ambulation program at home. Participants were evaluated before the intervention, post-intervention and six month later. The outcome measures were, walking speed, evaluated with the Ten Meter Walking Test (10MWT), physical fitness with the Six Minute Walking Test (6MWT), walking ability with the Functional Ambulation Classifications (FAC), ADLs with the Barthel Index and QOL with the SIP30-AI and the EQ-5D-5L. 25 participants finished the intervention. There weren't any adverse events. A statistical analysis was carried out, along with descriptive and repeated statistical measures, using Friedman's and Cochran's Q non-parametric tests. Size effectiveness was calculated using Cohen's D and Cramer's V. Improvements were significant in all the outcomes from baseline, post-interventions and six month later (*p≤0,0001): 10MWT* 0,83±0,24 vs 1,06±0,23. 6MWT* 305,75±64,40 vs 359,25±91,31. At the end of the intervention, all the participants achieved independent ambulation both indoors and outdoors. Barthel Index 40% independents before interventions vs. 64% independents six month after. QOL improvements were significant in both scales. Before intervention, participants identified important limitations that affected their QOL and after intervention, the changes in their ADLs function allowed them to improve their QOL significantly. In SIP30-AI*53,36±18,95 vs 31,94±21,93. In EQ-5D-5L* they went from an initial perception of mild/moderate problems to a final perception of mild/no problems 12,2±4,4 vs 8,9±3,4. In the Visual Analogic Scale of QOL* they got a 15% of improvement: 63,25±23,52 vs 72,0±18,31. These results demonstrate that a rehabilitation program based on aerobic exercise, improves walking speed, walking independence, physical fitness, ADLs and QOL of stroke survivors

CIBERER : Spanish national network for research on rare diseases: A highly productive collaborative initiative

Altres ajuts: Instituto de Salud Carlos III (ISCIII); Ministerio de Ciencia e Innovación.CIBER (Center for Biomedical Network Research; Centro de Investigación Biomédica En Red) is a public national consortium created in 2006 under the umbrella of the Spanish National Institute of Health Carlos III (ISCIII). This innovative research structure comprises 11 different specific areas dedicated to the main public health priorities in the National Health System. CIBERER, the thematic area of CIBER focused on rare diseases (RDs) currently consists of 75 research groups belonging to universities, research centers, and hospitals of the entire country. CIBERER's mission is to be a center prioritizing and favoring collaboration and cooperation between biomedical and clinical research groups, with special emphasis on the aspects of genetic, molecular, biochemical, and cellular research of RDs. This research is the basis for providing new tools for the diagnosis and therapy of low-prevalence diseases, in line with the International Rare Diseases Research Consortium (IRDiRC) objectives, thus favoring translational research between the scientific environment of the laboratory and the clinical setting of health centers. In this article, we intend to review CIBERER's 15-year journey and summarize the main results obtained in terms of internationalization, scientific production, contributions toward the discovery of new therapies and novel genes associated to diseases, cooperation with patients' associations and many other topics related to RD research

Efectes d’un programa de rehabilitació basat en l’exercici aeròbic (PREA) per la millora de la condició física i la qualitat de vida en persones que han patit un ictus

L’ictus és una de les principals causes de discapacitat física en adults. Aquest pot induir dèficits motors severs, generant una disminució progressiva de la condició física que augmenta la discapacitat i el risc cardiovascular. Aquesta discapacitat causa limitacions en la capacitat de caminar, en la realització de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i en la qualitat de vida (QdV) de les persones afectades. La capacitat de caminar es veu afectada pels canvis en el control neuromotor, la disminució de la condició física càrdio-respiratòria i l’augment de les demandes energètiques de la marxa hemiplègica. Tot plegat, disminueix la reserva fisiològica de condició física causant una limitació de la capacitat de caminar i la funcionalitat en les ABVD. La velocitat de la marxa es relaciona amb la severitat de la discapacitat i s’ha considerat com a mesura per diferenciar la capacitat de caminar per exteriors o per interiors. També pot predir el destí a l’alta i les necessitats d’assistència de terceres persones. La capacitat de caminar és una de les prioritats en la rehabilitació de les persones amb ictus. Hi ha evidència de que els programes de rehabilitació amb exercicis aeròbics milloren la mobilitat i la QdV. Les recomanacions sobre activitat física per població amb risc cardiovascular elevat, gent gran i supervivents d’ictus proposen alternar l’exercici aeròbic amb el treball muscular de força-resistència, conjuntament amb exercicis d’equilibri i flexibilitat. L’objectiu d’aquesta tesi és avaluar l’efectivitat d’un programa de rehabilitació basat en l’exercici aeròbic, activitats orientades a tasques, exercicis d’equilibri i propiocepció i estiraments en la millora de la velocitat de la marxa, la condició física, la funcionalitat en les ABVD i la QdV. El programa s’ha aplicat a 31 persones ingressades a l’Hospital de Terrassa amb diagnòstic d’ictus isquèmic o hemorràgic, una vegada finalitzat el seu programa de rehabilitació convencional. La periodització del programa consistia en 12 setmanes, amb una freqüència de dues sessions setmanals a dies alterns, d’una hora de duració. Paral·lelament, els participants realitzaven un programa de deambulació progressiva al domicili. Els participants es van valorar a l’inici de la intervenció, al finalitzar i als sis mesos d’haver-la finalitzat. Les variables de l’estudi són la velocitat de deambulació, valorada amb el 10 Meter Walking Test (10MWT), la condició física càrdio-respiratòria amb el 6 minute Walking Test (6MWT), la capacitat de deambulació amb la Functional Ambulation Classification (FAC), la funcionalitat en les ABVD amb l’Índex de Barthel i la QdV amb la SIP30-AI i l’EQ-5D-5L. Finalitzen la intervenció 25 participants. No es va produir cap efecte advers. Per l’anàlisi estadístic s’ha utilitzat l’estadística descriptiva i per la comparació de mitjanes s’han utilitzat les proves no paramètriques de Friedman i Q. de Cochran. La mesura de l’efecte s’ha calculat amb la d de Cohen i la V de Cramer. Es van observar millores significatives en totes les variables analitzades al final i al seguiment als sis mesos (*p≤0,0001): 10MWT* 0,83±0,24 vs 1,06±0,23. 6MWT* 305,75±64,40 vs 359,25±91,31. Tots els participants al finalitzar la intervenció assoleixen una deambulació autònoma en tot tipus de terrenys. En quant a l’Índex de Barthel* 40% independents a l’inici vs 64% independents al seguiment als sis mesos. La millora en la QdV fou significativa en les dues escales utilitzades. A l’inici els participants identifiquen limitacions importants que afecten la seva QdV i al finalitzar la intervenció, els canvis en la funció permeten una millora de la QdV significativa en la SIP30-AI*53,36±18,95 vs 31,94±21,93. En l’EQ-5D-5L* passen d’una percepció inicial de problemes lleus-moderats a una percepció final de cap problema-problemes lleus: 12,2±4,4 vs 8,9±3,4. En l’EVA QdV* obtenen un 15% de millora: 63,25±23,52 vs 72,0±18,31. Els resultats obtinguts demostren que, a partir d’un programa de rehabilitació basat en l’exercici aeròbic, millora la velocitat i l’autonomia en la deambulació, la condició física, la funcionalitat en les ABVD i la QdV de les persones afectades per un ictus.Stroke is a leading cause of disability in adults. This can lead to severe motor deficits generating a progressive decrease of physical fitness which increases disability and cardiovascular risk. This disability causes limitations in the ability to walk, to carry out basic daily living activities (ADLs) and in the quality of life (QOL) of stroke survivors. Ability to walk is impaired due to the neuromotor control changes, decreasing cardiorespiratory fitness and increasing energy needed for hemiparetic gait. All this, diminishes the physiologic reserve of fitness and limits the ability of walking and performing ADLs. Walking speed is related with the severity of the disability and it has been considered as a measure to differentiate between indoor and outdoor ambulating. It also can predict destination after hospital discharge and support needs. Walking ability is one of the main priorities of stroke survivors. There’s evidence that rehabilitation programs that include aerobic exercise improve mobility and QOL. Physical activity is recommended for persons with high cardiovascular risk, the elderly and stroke survivors suggesting alternating aerobic with strengthening exercises and also balance and stretching exercises. The aim of this thesis is to evaluate the effectiveness of a rehabilitation program based on aerobic exercise, task-based training, balance, proprioception and stretching exercises on improving walking speed, ADLs and QOL. The program has been applied to 31 patients admitted at Hospital de Terrassa diagnose of ischemic or hemorrhagic stroke, once they have finished the conventional rehabilitation program. It consisted on a 12 week intervention, two alternate days a week of one hour duration. In parallel, participants had a progressive ambulation program at home. Participants were evaluated before the intervention, post-intervention and six month later. The outcome measures were, walking speed, evaluated with the Ten Meter Walking Test (10MWT), physical fitness with the Six Minute Walking Test (6MWT), walking ability with the Functional Ambulation Classifications (FAC), ADLs with the Barthel Index and QOL with the SIP30-AI and the EQ-5D-5L. 25 participants finished the intervention. There weren’t any adverse events. A statistical analysis was carried out, along with descriptive and repeated statistical measures, using Friedman’s and Cochran’s Q non-parametric tests. Size effectiveness was calculated using Cohen’s D and Cramer’s V. Improvements were significant in all the outcomes from baseline, post-interventions and six month later (*p≤0,0001): 10MWT* 0,83±0,24 vs 1,06±0,23. 6MWT* 305,75±64,40 vs 359,25±91,31. At the end of the intervention, all the participants achieved independent ambulation both indoors and outdoors. Barthel Index 40% independents before interventions vs. 64% independents six month after. QOL improvements were significant in both scales. Before intervention, participants identified important limitations that affected their QOL and after intervention, the changes in their ADLs function allowed them to improve their QOL significantly. In SIP30-AI*53,36±18,95 vs 31,94±21,93. In EQ-5D-5L* they went from an initial perception of mild/moderate problems to a final perception of mild/no problems 12,2±4,4 vs 8,9±3,4. In the Visual Analogic Scale of QOL* they got a 15% of improvement: 63,25±23,52 vs 72,0±18,31. These results demonstrate that a rehabilitation program based on aerobic exercise, improves walking speed, walking independence, physical fitness, ADLs and QOL of stroke survivors