Mírids de la muntanya de Montserrat (Heteroptera Miridae)

Míridos de la Montaña de Montserrat (Heteroptera Miridae). Tras describir brevemente el marco físico donde se realizaron las recolecciones y los puntos precisos de muestreo, se da un censo de 136 ejemplares repartidos en 19 géneros y 24 especies. Las entidades más destacables son Lygus italicus E. Wagner,1951, que se cita pol segunda vez de Cataluña, y Halticus macrocephalus Fieber, 1858, del cual se tiene noticia en el Estado Español sólo por medio de BOLIVAR & CHICOTE (1879)

Miridae (Heteroptera) de Roures, Alzines i Faigs (Fagaceae) del Montseny

In this work, a survey about Miridae (Heteroptera) collected on oak (Quercus pubescens), Quercus ilex and beech-tree (Fagus silvatica) at Montseny (Catalonia, Iberian Peninsule) is done. Apart from ecological and faunistic conclusions, a comparation with works by EHANNO (1965) in France and JOSIFOV (1974) in the Balcans is provided

Catàleg dels Miridae (Heteroptera) del Massís del Garraf

Per a la redacció d'aquest catàleg, s'aporten dades d'observació pròpia al llarg dels anys 1980-1984, així com les troballes publicades per CUNI (1889a,1889b,1889c,1891) i per RIBES (1978a,1978b,1980,1984). Totes aquestes observacions s'han fet en localitats del Massis del Garraf, que será objecte d'una curta descripció

El género Campylomma Reuter, 1879 (Heteroptera: Miridae) en la península ibérica; anotaciones complementarias

The genus Campylomma Reuter, 1879 (Heteroptera: Miridae) in the lberian Peninsula: complementary notes. This paper contains additions and corrections to a previous one (GOULA, 1986). In the Iberian Peninsula, there are five species belonging to Campylomma Reuter, 1879. The main features by which to distinguish them are general colour of dorsal and ventral regions, appearence of antennae (sexually dimorphic in C. Annulicornis), tylus with a black spot, and size of basal black spots on hind tibiae. All these characters are summarised in a table. Biometrics and genitalia are not strictly necessary for identification. Appropriate dichotomic key and biometrie tables are also provided

Addenda a l’estudi dels Heteròpters (Insecta, Heteroptera) capturats amb trampa Malaise a Santa Coloma (Andorra)

Addenda to a study of the Heteroptera collected in a Malaise trap at Santa Coloma (Andorra). The present paper is an addenda to a previous one published in 1994. 205 new specimens were studied, belonging to Family Lygaeidae (11), Microphysidae (2), Miridae (59) and Anthocoridae (133). Microphysidae are newly reported in the context of this work, as are Miridae Isometopinae. 13 new species are recorded: Myrmedobia coleoptrata (Fallén, 1807), Loricula pselaphiformis Curtis 1833, Dicyphus cf. stachydis wagneri (Sahlberg, 1878), Phytocoris tiliae tiliae (Fabricius, 1777), Globiceps sphegiformis (Rossi, 1790), Pilophorus Angustulus (Reuter, 1888), Chlamydatus pullus (Reuter, 1888), Psallus dichrous (Kerzhner, 1962), Psallus varians (spp. variants (Herrich-Schaeffer, 1841) and spp. cornutus Wagner, 1962), Psallus mollis (Mulsant et Rey, 1852), Isometopus intrusus (Herrich-Schaeffer, 1842), Tropistethus holosericus (Scholtz, 1846) and Cymus claviculus (Fallén, 1807). Figures illustrating phenologic distribution of families, and relative proportion of specimens and species per families are included

Anàlisi sobre dos ecotipus de Culex (Culex) pipiens Linnaeus, 1758 (Diptera: Culicidae) al Baix Llobregat

Hom ha abordat l'estudi del complex del mosquit Culex pipiens Linnaeus, 1758. La hipòtesi de treball fou que poblacions d'aquest mosquit, que poden pondre ous sense ingesta prèvia de sang (poblacions autògenes), podrien constituir per alguns autors una entitat taxonòmica diferent, Culex molestus Forskal, 1775, aïllada genèticament en biòtops subterranis tancats, i amb caràcters morfològics diferencials respecte de Culex pipiens s.s. Per provar aquesta hipòtesi, un total de 74 poblacions larvàries foren mostrejades en els anys 1993 i 1994 en diferents biòtops del Baix Llobregat (Barcelona, Espanya) per ser analitzades simultàniament des del punt de vista de l'autogènia, la morfologia, la dinàmica de poblacions i els fluxos gènics entre diferents hàbitats. Les poblacions larvàries d'hàbitats subterranis tancats presentaven un percentatge més elevat de femelles autògenes, i l'autogènia era significativament associada a certs caràcters morfològics, tot i que no posseïen valor diagnòstic. Com que els intercanvis genètics eren amplis entre hàbitats, no es recolzà la validesa taxonòmica de Culex molestus, donant a l'autogènia només un valor d'adaptació fisiològica. L'anàlisi dels al?lels de resistència a insecticides organofosforats va trobar-los en altes freqüències, tot i que els mosquits deixaren de controlar-se amb aquests productes des del 1992. El manteniment de la resistència podria ser afavorit per residus de plaguicides agrícoles en l'aigua. Es proposà un model dinàmic sobre aquesta informació, incloent també la influència de les activitats humanes de control de mosquits com a factor d'increment de la deriva genètica.Taxonomic differentation was assessed in the mosquito species-complex Culex pipiens Linnaeus, 1758. The working hypothesis was that autogenous populations (i.e. those containing females that can lay their first egg batch without a blood meal) could represent a separate species, Culex molestus, morphological differentiated and ecologically isolated in closed underground habitats. A total of 74 populations were sampled from different habitats in the Baix Llobregat area, near Barcelona in Spain, during 1993 and 1994 in order to assess autogeny, morphology, population dynamics and gene flow between habitats. Larval populations from closed underground habitats showes a higher percentage of auto- genous females. The autogeny was related to certain morphological characters, although these lacked diagnostic value. Since the gene flow between habitats was estimated to be high, the taxonomic validity of Culex molestus is not supported, and the autogeny is considered to be only a physiological adaptation. In addition, analysis of organophosphate pesticide resistance revealed high frequencies of resistance alleles up to two years after the withdrawal of these products. Maintenance of the resistance could be favoured by agricultural pesticide residues in the water. A dynamic model is proposed that incorporates this data and also includes the influence of human mosquito-control activities as a factor increasing genetic drift.Se abordó la diferenciación en el complejo del mosquito Culex pipiens Linnaeus. La hipótesis de partida fue que poblaciones autógenas de esta especie (es decir, que pueden poner sus huevos sin ingerir sangre previamente) podrían constituir según algunos autores la entidad taxonómica diferenciada Culex molestus Forskal, 1775, aislada genéticamente en biotopos subterráneos cerrados, y con caracteres morfológicos diferenciales. Un total de 74 poblaciones larvarias fueron muestreadas en los años 1993 y 1994 en diferentes biotopos del Baix Llobregat (Barcelona, España) para ser analizadas simultáneamente desde los puntos de vista de la autogenia, la morfología, la dinámica de poblaciones y flujos génicos entre diferentes biotopos. Las poblaciones larvarias de biotopos subterráneos cerrados presentaban un porcentaje mayor de hembras autógenas. La autogenia estuvo significativamente asociada con ciertos caracteres morfológicos, los cuales no poseyeron sin embargo valor diagnóstico. Puesto que además los intercambios genéticos entre hábitats eran importantes, no se confirmó la validez taxonómica de Culex molestus, valorándose la autogenia únicamente como una adaptación fisiológica. Los alelos de resistencia a insecticidas organofosforados se hallaron en altas frecuencias a pesar de haberse abandonado estos productos para el control de mosquitos en 1992. El mantenimiento de estos alelos podría ser consecuencia de la presencia de residuos de plaguicidas agrícolas en el agua. Se propuso un modelo dinámico sobre el conjunto de los datos, que incluye también la influencia de las actividades humanas de control de mosquitos como un factor importante de incremento de la deriva genética

Los Chinches de los cereales en Cataluña (Insecta, Heteroptera): algunos aspectos de su biología

Les xinxes dels cereals (Aelia sp., Eurygaster sp.) presents a Catalunya poden esdevenir plaga. La nostra investigació de camp pretenia establir les espècies presents, la seva fenologia i preferències pel que fa a la varietat de blat, la zona del camp i les seves característiques. S'estudiaren vuit camps de blat tou (Triticum aestivum) als Prats del Rei (Anoia) entre el març de 2003 i el juliol de 2004. Mensualment, es feren transsectes amb l'ajut de la mànega entomològica o per observació directa. Es confirmà la presència d'A. acuminata, A. rostrata, E. maura i E. austriaca, univoltines. Hibernen com a adults, possiblement en estat quiescent. Les varietats de blat preferides foren Isengrain i Soissons. Aelia sp. se situa a la perifèria del camp de conreu, mentre que Eurygaster sp. n'ocupa el centre. Els marges externs orientats al nord o a l'est són els més poblats per les xinxes dels cereals.Las chinches de los cereales (Aelia sp., Eurygaster sp.) presentes en Cataluña pueden convertirse en plaga. Nuestra investigación en campo pretendió establecer las especies presentes, su fenología y preferencias con respecto a la variedad de trigo, zona del campo y características del mismo. Se estudiaron ocho campos de trigo blando (Triticum aestivum) en Els Prats del Rei (Anoia) entre marzo de 2003 y julio de 2004. Mensualmente, se hicieron transectos con ayuda de la manga entomológica o por observación directa. Se confirmó la presencia de A. acuminata, A. rostrata, E. maura y E. austriaca, univoltinas. Hibernan como adultos, posiblemente en quiescencia. Las variedades de trigo preferidas fueron Isengrain y Soissons. Aelia sp. se sitúa en la periferia del campo de cultivo, mientras que Eurygaster sp. ocupa el centro del mismo. Los márgenes colindantes orientados a norte o este son los más poblados por las chinches de los cereales.Sunn pests (Aelia sp., Eurygaster sp.), which are present in Catalonia, may become pest. Our field research tried to know the species, their phenology, and preferences with respect to the variety of wheat, zone of the field and characteristics of it. The research was conducted in eight fields of soft wheat (Triticum aestivum) in Els Prats del Rei (Anoia) between March 2003 and July 2004. Transects were performed monthly, collecting by means of a sweeping net or by direct observation. The presence of the univoltine species A.acuminata, A rostrata, E. austriaca and E. maura, was confirmed. They hibernate as adults, possibly in quiescente state. The favourite varieties of wheat were Isengrain and Soissons. Aelia prefers the periphery of the field, whereas Eurygaster is located in the center of it. The adjacent margins oriented to north or east are the most populated by sunn pests

Els Artròpodes: mètodes i tècniques d'estudi

Explicació pas a pas dels mètodes de treball en entomologia, tant al camp com al laboratoriVídeo subvencionat amb el projecte GAIU (UB) 5/III/T-G/14/GOU