Hom ha abordat l'estudi del complex del mosquit Culex pipiens Linnaeus, 1758. La hipòtesi de treball fou que poblacions d'aquest mosquit, que poden pondre ous sense ingesta prèvia de sang (poblacions autògenes), podrien constituir per alguns autors una entitat taxonòmica diferent, Culex molestus Forskal, 1775, aïllada genèticament en biòtops subterranis tancats, i amb caràcters morfològics diferencials respecte de Culex pipiens s.s. Per provar aquesta hipòtesi, un total de 74 poblacions larvàries foren mostrejades en els anys 1993 i 1994 en diferents biòtops del Baix Llobregat (Barcelona, Espanya) per ser analitzades simultàniament des del punt de vista de l'autogènia, la morfologia, la dinàmica de poblacions i els fluxos gènics entre diferents hàbitats. Les poblacions larvàries d'hàbitats subterranis tancats presentaven un percentatge més elevat de femelles autògenes, i l'autogènia era significativament associada a certs caràcters morfològics, tot i que no posseïen valor diagnòstic. Com que els intercanvis genètics eren amplis entre hàbitats, no es recolzà la validesa taxonòmica de Culex molestus, donant a l'autogènia només un valor d'adaptació fisiològica. L'anàlisi dels al?lels de resistència a insecticides organofosforats va trobar-los en altes freqüències, tot i que els mosquits deixaren de controlar-se amb aquests productes des del 1992. El manteniment de la resistència podria ser afavorit per residus de plaguicides agrícoles en l'aigua. Es proposà un model dinàmic sobre aquesta informació, incloent també la influència de les activitats humanes de control de mosquits com a factor d'increment de la deriva genètica.Taxonomic differentation was assessed in the mosquito species-complex Culex pipiens Linnaeus, 1758. The working hypothesis was that autogenous populations (i.e. those containing females that can lay their first egg batch without a blood meal) could represent a separate species, Culex molestus, morphological differentiated and ecologically isolated in closed underground habitats. A total of 74 populations were sampled from different habitats in the Baix Llobregat area, near Barcelona in Spain, during 1993 and 1994 in order to assess autogeny, morphology, population dynamics and gene flow between habitats. Larval populations from closed underground habitats showes a higher percentage of auto- genous females. The autogeny was related to certain morphological characters, although these lacked diagnostic value. Since the gene flow between habitats was estimated to be high, the taxonomic validity of Culex molestus is not supported, and the autogeny is considered to be only a physiological adaptation. In addition, analysis of organophosphate pesticide resistance revealed high frequencies of resistance alleles up to two years after the withdrawal of these products. Maintenance of the resistance could be favoured by agricultural pesticide residues in the water. A dynamic model is proposed that incorporates this data and also includes the influence of human mosquito-control activities as a factor increasing genetic drift.Se abordó la diferenciación en el complejo del mosquito Culex pipiens Linnaeus. La hipótesis de partida fue que poblaciones autógenas de esta especie (es decir, que pueden poner sus huevos sin ingerir sangre previamente) podrían constituir según algunos autores la entidad taxonómica diferenciada Culex molestus Forskal, 1775, aislada genéticamente en biotopos subterráneos cerrados, y con caracteres morfológicos diferenciales. Un total de 74 poblaciones larvarias fueron muestreadas en los años 1993 y 1994 en diferentes biotopos del Baix Llobregat (Barcelona, España) para ser analizadas simultáneamente desde los puntos de vista de la autogenia, la morfología, la dinámica de poblaciones y flujos génicos entre diferentes biotopos. Las poblaciones larvarias de biotopos subterráneos cerrados presentaban un porcentaje mayor de hembras autógenas. La autogenia estuvo significativamente asociada con ciertos caracteres morfológicos, los cuales no poseyeron sin embargo valor diagnóstico. Puesto que además los intercambios genéticos entre hábitats eran importantes, no se confirmó la validez taxonómica de Culex molestus, valorándose la autogenia únicamente como una adaptación fisiológica. Los alelos de resistencia a insecticidas organofosforados se hallaron en altas frecuencias a pesar de haberse abandonado estos productos para el control de mosquitos en 1992. El mantenimiento de estos alelos podría ser consecuencia de la presencia de residuos de plaguicidas agrícolas en el agua. Se propuso un modelo dinámico sobre el conjunto de los datos, que incluye también la influencia de las actividades humanas de control de mosquitos como un factor importante de incremento de la deriva genética
