Míridos de la Montaña de Montserrat (Heteroptera Miridae). Tras describir brevemente el marco físico donde se realizaron las recolecciones y los puntos precisos de muestreo, se da un censo de 136 ejemplares repartidos en 19 géneros y 24 especies. Las entidades más destacables son Lygus italicus E. Wagner,1951, que se cita pol segunda vez de Cataluña, y Halticus macrocephalus Fieber, 1858, del
cual se tiene noticia en el Estado Español sólo por medio de BOLIVAR &amp; CHICOTE (1879)

Goula Goula, Marta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

II I Sessió Entom. ICHN-SCL,: 117 - 122	 Mataró, 1984
MIRIDS DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT (Heteroptera Miridae)
Marta Goula
RESUMEN
Míridos de la Montaña de Montserrat (Heteroptera Miridae)
Tras describir brevemente el marco físico donde se rea-
lizaron las recolecciones y los puntos precisos de mues-
treo, se da un censo de 136 ejemplares repartidos en 19 gé
neros y 24 especies. Las entidades más destacables son ItY7
gus italicus E. Wagner,1951, que se cita pol segunda vez
de Cataluña, y Halticus macrocephalus Fieber, 1858, del
cual se tiene noticia en el Estado Español sólo por medio
de BOLIVAR & CHICOTE (1879).
INTRODUCCIO: El Massís de Montserrat
Montserrat (1224 m.), integrat majoritàriament per con-
glomerats calcaris, apareix individualitzat de l'entorn
sorrenc i lutític que l'envolta, tant per efecte de l'ero-
sió diferencial com per les dues falles que el limiten al
S-SE (Vallés) i al SW (Llobregat).
Biogeogräficament, Montserrat és enterament mediterrani.
La vegetació climäcica correspon a un alzinar litoral tí-
pic (Quercetum illicis galloprovinciale), que per sobre
dels 800 m. i associada a espécies més mes6files, es trans
forma en un alzinar litoral amb boix (subas. viburnetosum 
lantanae). A baixes altituds queda convertit en un alzinar
litoral esclarissat (subas. arbutetosum), que presenta dues
variants : en una hi ha poques alzines i apareix pi blanc,
i en l'altra manquen els arbres, substituits per arbusts
(arboç i matabou). En altres indrets l'alzinar típic es veu
reemplaçat per brolles de romaní i bruc d'hivern amb bufa-
laga tinctéria, on predominen els arbusts i les plantes a-
romätiques. Per a la composició específica de cada comuni-
tat vegetal, vegeu FOLCH (1981).
MATERIAL ESTUDIAT
El calendari de les sortides efectuades per a la re-
col.lecció d'aquest material és el següent:
Maig	 Juny	 Juliol	 Agost	 Set.	 Nov.
1980	 -	 1	 1	 1	 1	 -	 4
1981 	 1	 -	 2	 3	 2	 8 
1	 1	 3	 1	 4	 2	 12
A rúnica sortida feta al mes de juny no es va re-
col.lectar cap mírid.
-117-
Agrupant les dades d'ambdós anys, es tenen els següents
resultats mensuals quant a 1"index de diversitat i al nom
bre d'espècies	 i	 d'exemplars:
NQ exemplars	 NQ espècies
Absolut
	 %
Diversitat	 (H)
Maig 4 3 2 0,81129
Juliol 29 21,3 12 3,08199
Agost 17 12,5 2 0,32082
Set. 60 44,1 11 2,97853
Nov. 26 19,1 7 2,35233
* Calculada segons l'index de Shannon-Weaver
PUNTS DE MOSTRATGE
Fig. 1.- Montserrat. 1, recorregut de St. Geroni al Mones
tir. 2, Els Escolans. 3, Sta. Cecilia. 4, Can Massana.
-118-
Les principals localitats on varen recollir-se exem-
plars varen ésser:
- Recorregut de St. Geroni al Monestir, passant pel Pla de
de les Bruixes. Aquest itinerari presenta el doble avan-
tatge d'oferir una gradaci6 d'altituds (de 1224 m. a 720
m.) i d'orientació de les vessants, amb una vegetació
integrada quasi sempre per alzinar litoral amb boix.
Dins d'aquest recorregut ens deteníem especialment en
una zona de brolla de romani i bruc d'hivern amb bufala
ga tinctéria (zona que anomenem dels Escolans per la pro
ximitat a la Creu del mateix nom), orientada a migdia, —
situada a una altitud de 903 m.
- Pendent de Sta. Cecilia, a 675 m., orientada al NE, amb
una vegetaci6 que correspon a l'alzinar litoral escle-
rissat, on predominen les espècies heliéfiles.
- Pla de Can Massana, a 720 m., orientat al NW. La comuni-
tat vegetal que allà es troba correspon al fenessar, amh
elements que indiquen la seva transició a la brolla (p.
e., Cistus albidus).
Per a mejor claredat, consulteu el mapa de la fig. 1.
LES ESPECIES
Es varen recol.lectar 136 exemplars, repartits en 24
espècies, que pertanyen a 19 gèneres. Seur representants de
les subfamilies Deraeocorinae, Dicyphinae, Mirinae, Ortho-
tylinae i Phylinae. D'aquestes, és la subfamília Mirinae
la que aporta un mejor nombre d'espécies (13; 54,1 % del
total) i d'exemplars (88; 64,8 % del total), en valors ab
soluts i relatius, i la que té un índex de diversitat mé -s-
elevat. En el següent quadre es donen aquests parämetres
per a lds diverses subfamílies recollides:
NQ exemplars NQ espècies Diversitat*
Absolut	 %	 Absolut %	 (11)
Deraeocorinae	 2	 1,4	 1	 4,2	 O
Dicyphinae	 14	 10,3	 4	 16,7	 1,606
Mirinae	 88	 64,8	 13	 54,1	 2,993
Orthotylinae	 3	 2,2	 2	 8,3	 0,918
Phylinae	 29	 21,3	 4	 16,7	 1,655
* Calculada segons l'índex de Shannon-Weaver.
Es cleina tot seguit la relació d'espécies trobades. Hom
procura consignar per a cada una d'elles el major nombre
de dades possible pel que fa a la recol.lecció, incloent-
hi l'hoste quan aquest és molt especific, i la distribució.
Si s'escau, es fa un petit comentari.
-119-
SUBFAMILIA DERAEOCORINAE
- Deraeocoris (Camptobrochis) serenus var. nigriçeps Dou-
glas & Scott 1868.- Sta. Cecilia, 2.9.81 (1 9) ; 30.9.81
(1 ð). Element tipicament mediterrani, propi de llocs
secs i calents amb plantes baixes.
SUBFAMILIA DICYPHINAE
- Macrolophus costalis Fieber 1858.- 30.9.81 (1 ex.); Sta.
Cecilia, 25.11.81 (2 ex.). Mediterrani.
- Macrolophus caliginosus E.Wagner 1951.- Sta. Cecilia,25.
11.81 (2 99). RIBES & SAULEDA (1979) l'esmenten sobre
Ononis natrix i és possiblement sobre aquest mateix hos-
te on es trobava. Mediterrani.
- Cyrtopeltis geniculata Fieber 1861.- Can Massana, 1.7.81
(3 dbr; 4 99); 15.7.81 (1 9). Mediterrani Occidental.
- Campyloneura virgula(Herrich-Schaeffer) 1835.- De St. Ge
roni al Monestir, 3.8.80 (1 9), un dia calur6s i ventat.
SUBFAMILIA MIRINAE
- Stenodema laevigatum (Linné)1758.- 15.7.81 (1 9). Espécie
holártica prépia de llocs secs amb graminies.
- Megalocerea recticornis (Geoffroy) 1785.- 1.7.81 (1 9).
Europea. Llocs de muntanya amb graminies.
- Phytocoris (Ktenocoris) varipes Boheman 1852.- 30.9.81
(1 O). Espècie d'àmplia distribuci6.
- Phytocoris (Stictophytocoris) delicatulus Bolívar 1881.-
Pibes det. Camí de St. Geroni, sobre alzina (Quercus i-
lex), 16.9.81 (2 29). Endemisme ibèric l'hoste del qual
es tipicament l'alzina.
- Adelphocoris lineolatus var. binotata (Goeze) 1778.- Can
Massana, 15.7.81 (1 9); Sta. Cecilia, 2.9.8 1 (1 O"; 4 99);
cami de St. Miguel al Monestir, 16.9.81 (1 9); Can Massa
na, 30.9.81 (1 d; 6 99). Element holhrtic que té prefe-
réncia per papilionäcies i compostes. A Montseitat hom
l'ha trobat quasi exclusivament al setembre.
- Calocoris (Closterotomus) trivialis  (Costa) 1852.- Ribes
det. Al peu del funicular de St. Geroni, sobre el roldor
(Coriaria mirtifolia), 30.5.81 (3 00); prop de St. Joan,
sobre el matabou (Bupleurum fruticosum), 3.8.80 (16 99).
Mediterrani.
- Calocoris norvegicus norvegicus (Gmelin) 1788.- Can Mas-
sana, 1.7.81 (19). Espécie holärtica.
- Lygus pratensis (Linné) 1758.- Ribes det. 16.9.81 (1d);
Can Massana, 30.9.81 (4 ðð), 16.9.81 (1 d); 11.11.81 (19)
Els Escolans, 25.11.81(1 d). Holopaleärtica molt comuna.
- Lygus italicus E.Wagner 1951. - Ribes det. Els Escolans,
30.9.81 (2 29), 11.11.81 (4 29 ; 1 ð); 25.11.81 (3 99).
Aquesta especie del Mediterrani occidental només va ésser
recol.lectada abans, dins l'ämbit de Catalunya, a Calde-
tes (RIBES, in ESPANOL,1965). Altres citacions als Paísos
Catalans seur les de Nova Tabarca (RIBES, in ESPAÑOL, 1965)
i les d'Alacant (RIBES & SAULEDA, 1979; sobre Suaeda ve-
ra). En la tesi, inédita, de Sauleda, es donen 21 cita-
cions de 9 localitats, precisant 8 hostes. Mediterrani
-120-
occidental.
- Orthops kalmi (Linne) 1758.- Can Massana, 30.9.81 (1 e;
4 99), 11.11.81 (4 ðð; 3 99); Sta. Cecilia, 25.11.81 (le;
1 9). Sovint recol.lectada sobre el fonoll (Foeniculum 
vulgare), un dels seus hostes clàssics. Holopaleärtica.
- Cyphodema instabile (Lucas) 1849.- Can Massana, 15.7.81
(3 de). Es tracta d'exemplars molt foscos. Mediterrani.
- Charagochilus weben i E.Wagner 1953.- Camí St. Miguel, 15.
7.81 (2 ex.), 16.9.81 (8 ex.), 30.9.81. (4 ex.). Sobre
Odontites lutea, hoste específic. Europa central y meri-
dional.
-
Capsodes flavomarginatus var. typica (Donovan) 1798.- St.
Joan, sobre l'alzina (Quercus ilex). Atlanto-mediterrània.
SUBFAMILIA ORTHOTYLINAE
- Halticus macrocephalus Fieber 1858.- Can Massana, sobre
Cistus albidus, 16.7.80 (1 ð). Mediterrani. A l'Estat Es
panyol només l'hem trobat citada per BOLIVAR & CHICOTE —
(1879), de l'Escorial.
- Orthotylus stysi Tamanini 1976.- Els Escolans, 25.11.81
(1 C; 1 9). Habita sobre ericäcies.
SUBFAMILIA PHYLINAE
-
Macrotylus paykulli var. nigriceps (Fallen) 1807.- Can
Massana, 1.7.81 (1 ex.), 15.7.81 (2 ex.), 2.9.81 (3 ex.);
16.9.81 (2 ex.). Sobre Ononis. Euromediterränia.
- Macrotylus atricapillus - (- 7(7)Tt) 1872.- 1.7.81 (1 ex.);
Can Massana, 2.9.81 (2 ex.), 30.9.81 (10 ex.); 11.11.81
(1 ex.). viu tipicament sobre Inula viscosa. Holomediter-
ränia.
-
Criocoris piceicornis E.Wagner 1950.- Ribes det. Can Mas-
sana, 1.7.81 (1 4115. Té preferencia per Galium.
-
Pachyxyphus lineellus (Mulsant) 1852.- 16.7.80, sobre Cis
tus albidus (3 dd; 2 99), 1.7.81 (1 9). S'ha recollit en —
condicions típiques quan a hoste (estepes) i epoca de
l'any (juny-juliol, segons WAGNER & WEBER, 1964). Medi-
terränia.
CONCLUSIONS
Els resulta r-8 d'aquestes captures revelen Montserrat com
una zona no diferenciada de les terres del seu entorn, pel
que fa als mirids. La major part de les especies censades,
deixant de banda Lygus italicus i Halticus macrocephalus,
són ben conegudes al nostre país. Donat, peró, l'escäs co-
neixement entomológic de Montserrat, la llista oferta re-
presenta tant una aportació de noves localitat per a la
fauna miridológica catalana com una contribució a l'amplia
ció d'aquell coneixement. Una excepció a l'abandó del Mas
sis sein els treballs de CUNI MARTORELL (1878, 1888). De les
seves 18 citacions de mírids, només quatre les hem capturat
també nosaltres: Capsodes flavomarginatus, Calocoris tri-
vialis, Adelphocoris lineolatus i Deraeocoris serenus (que
ell esmenta com a D. punctulatus, entitat nordeuropea que
-121-
sovint es confon amb la mediterrània, però que no es troba
a latituds tant meridionals).
AGRAIMENTS
Al Sr. Ribes pel seu important ajut en la determinació
o confirmació de les espócies, ajut sense el qual no hau-
'ja estat possible aquesta nota.
A Ll: Cabrera per proporcionar-me les dades geológiques.
A J.M. Mestres per l'assessorament botànic.
BIBLIOGRAFIA
BOLIVAR, I & CHICOTE, C 1879. Anales Soc. Esp. Hist. Nat.,
8.
CliNf MARTORELL, M. 1879.- Excursión entomológica y botáni
ca a la montaña de Montserrat en junio de 1878. Imprenta
Catalana.
CUNf MARTORELL, M. 1888.- Hut. Ass. Exc. Cat.., 112-117.
31 p.
ESPAÑOL, F. 1965.- Pul. Inst. Biol. Apl.., 39: 5-32.
FOLCH, R. 1981.- La vegetació del Paisos Catalans. Barce-
lona. Ketres.
LAPRAZ, G. 1966.- Acta Geobot. Barcin., 2: 1-16.
RIBES, J. 1965.- Publ. Inst.Biol. Apl., 39: 71-95.
RIBES, J. 1978a.- Bol. As. Esp. Ent,, 2:25-31.
RIBES, J. 1978b.- Misc. Zool., 4(2): 51-75.
RIBES, J. 1978c.- But. Inst. Cat. Hist. Nat., 42: 83-88.
RIBES, J. 1980.- Misc. Zool., 6: 45-57.
RIBES, J. & SAULEDA, N. 1979.- Mediterránea, Octubre: 123-
138.
STICHEL, W. 1955-1962.- Illustrierte Bestimmungstabellen
der Wanzen. IC. Europas. 4 vols. Berlin.
WAGNER, E. 1960.- Misc. Zool., 1(3): 33-56.
WAGNER, E. 1970-75.- Die Miridae Hahn,1831, des Mittelmeel
raumes und der Makaronesischen Inseln (Hem. Det.). 3 vols.
Ent. Abh., Aup. 37: 1-484; 39: 1-421; 40: 1-483.
WAGNER. E. & WEBER, H. 1964.- Hétéroptères Miridae. Faune
de France. Office Centrale de Faunistique. Paris. 1-589.
CARTOGRAFIA
MAPA ALPINA 1978.- Cordille/a Prelitoral. Montserrat, etc.
Guía Cartografica. Granollers.
Adreça de l'autora: Fac. Biologia
Dpt. Zoologia (Inv.)
Diagonal, 645.
Barcelona-28
CATALUNYA.
-122-


Mírids de la muntanya de Montserrat (Heteroptera Miridae)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert