In this work, a survey about Miridae (Heteroptera) collected on oak (Quercus pubescens), Quercus ilex and beech-tree (Fagus silvatica) at Montseny (Catalonia, Iberian Peninsule) is done. Apart from ecological and faunistic conclusions, a comparation with works by EHANNO (1965) in
France and JOSIFOV (1974) in the Balcans is provided

Goula Goula, Marta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ses. Entom. ICHN - SCL, IV: 165 - 172	 Mataró, 1986
MIRIDAE (HETEROPTERA) DE ROURES, ALZINES I FAIGS(FAGACEAE) DEL MONTSENY
MARTA GOULA
SUMMARY
In this work, a survey about Miridge (Neterootera) collected on oak
(Quercus pubescens), Quercus ilex and beech-tree (Fagus silvatica) at
Montseny (Catalonia, Iberian Peninsule) is done. Apart from ecological
and faunistic conclusions, a comparation with works by EHANNO (1965) in
France and JOSIFOV (1974) in the Balcans is provided.
INTRODUCCIO
En aquest treball hom fa referencia als mirids trobats sobre tres es-
récies de Fagäcies (Quercus pubescens, el roure martinenc; Quercus ilex,
l'alzina, i Fagus silvatica, el faig) del Montseny. Les mostres varen
ésser recollides al Ilarg de cinc anys (1980 a 1984; total: 26 sortides)
i s'han aplegat un total de 489 exemplars repartits en 19 gèneres i 26
especies. La intenció a l'hora de preparar aquesta nota ha estat preci-
sament donar unes dades que es refereixin més a l'ecologia i a la feno-
logia dels mirids que no pas a la sistemàtica d'aquests heteröpters, ves
sant que ha estat més desenvolupada al nostre país. Els resultats es coi;
paren amb els d'EHANNO (1965) a Bretanya i JOSIFOV (1974) als Balcans,
treballs tots dos que en certa mesura han inspirat aquest.
LES ESPECIES VEGETALS
A fi de poder relacionar la presencia d'especies de mirids amb l'es-
tadi vital dels tres arbres escollits, donem les dades referents a la fe
nologia d'aquests:
Quercus pubescens: Floració: IV-VI; fruits' madurs: estiu-tardor
Quercus ilex: Floració: IV-VI; fruits madurs: octubre-novembre
Fagus silvatica: Floreció IV-VI; fruits madurs: estiu-tardor
RESULTATS
A continuació es donen una serie de quadres i gràfiques, on s'asse-
nyalen les espècies trobades, així com la seva abundor i preferències
pel roure, l'alzina i el faig, expressades a través del nombre d'exem-
plars que s'hi han recollit.
El primer quadre sinòptic (Fig. 1), ultra servir com a inventari, és
també el marc comparatiu amb els resultats d'EHANNO(o p .cJ i JOSIFOV
(op. c.).
En les gràfiques que segueixen (Figs. 2 a 5) s'apleguen les troballes
de manera que es pugui interpretar la fenologia de cada mirid. Excepte
algun cas de lligam molt clar amb l'hoste, es considera que els mirids
estudiats poden hostatjar-se indiferentment en qualsevols deis tres ar-
bres, i això ens permet d'incloure la primera gràfica (Fig.2), que resu
-165-
3 #
meix el conjunt de captures al llarg del període anyal d'estudi. Per a
completar la fenologia que se'n desprèn, s'indica amb trac discontinu
el temps en qué es troba cada especie segons WAGNER (1970-1975).
Al costat del nom de l'especie, el número entre parèntesi correspon
al total d 'exemplars que se n'han agafat. Per a cada arbre s'assenyala
el total d'exemplars i d'especies, així com la seva diversitat (calcu-
lat segons l'index de Brouillon).
ROURE	 ALZINA	 FAIG TOTAL
Deraeocoris (s.s.) ruber L. 1758
Deraeocoris (K.) lutescens (Sch.). 1836 *0+
Campyloneura virgula H.-Sch. 1835
tenodema (s.s.) laevigatum L. 1758
hytocoris (S.) delicatulus Bol. 1881
Phytocoris (s.s.) tiliae Fab. 1776**
Phytocoris (s.s.) dimidiatus Kirsch. 1856
egacoelum beckeri Fieb. 1870°
alocoris (Cl.) striatellus Fab. 1794 *0
1Capsodes flavomarginatus Don. 1798
Reuteria marqueti Put. 1875°
rthotylus (L.) stysi Kos. 1967
lepharidopterus angulatus Fall. 1807
lepharidopterus brevicornis E.Wagn. 1947
yllocoris histrionicus L. 1767**
ilophorus perplexus Doug.& Scott 1875**
imocoris coarctatus Muls. 1852 	 -
acrotylus (A.) atricapillus Scott 1872 	 1
Harpocera thoracica Fall. 1807 * 0	 45 #
sthenarius dichrous Kerz. 1962	 2
Psallus (I.)maroccanus E. Wagn. 1960	 1
sallus (H.) perrisi Muls. 1852**	 1
sallus (s.s.) varians H.-Sch. 1842 * 0+	 7
sallus (s.s.) diminutus Kb. 1856*	 4 #
Icodema infuscatum Fieb. 1861 °	 12 #
hylus (s.s.) melanocephalus L. 1767 * 0	 11 #
3	 7
3 # 35 # 96
- 5 #	 11
- 4	 6
39#
-	
45
2	 l6#	 19
- 1	 1
1
	
2
- 2
- 5	 6
- 3
4
	
5
-
26# 26
- 3 #	 3
- 3
6- #
	
6
4	 4
- 1
1	 6	 52
16#
	
18
8#	 9
12#
	
13
43 # 61 # 111
- 4
2	 8# 22
- 3	 14
Fig. 1.- Especies recol.lectades sobre roure, alzina i faig al Montseny.
*, especies comuresamb EHANNO (1965); 0 , + ,espècies comuresarnb JOSIFOV
(1974)(v. conc1.11);#, especies característiques del vegetal.
Tot segUit aportem alguns valors numèrics que ajuden a resumir el to-
tal de les 26 especies trobades
SUBFAMÍLIA TOTAL PERCENTATGE (%) DIVERSITAT
Especies	 Exempls. Especies	 Exempls.
Deraeocorinae 2	 103 7,7	 21,0 0,332
Dicyphinae 1	 11 3,8	 2,3 -
Mirinae 7	 81 27,0	 16,6 1,693
Orthotylinae 5	 40 19,2	 8,2 1,402
Pilophorinae 1	 6 3,8	 1,2 -
Hallodapinae 1	 4 3,8	 0,8 -
Phylinae 9	 244 34,7	 49,9 2,252
-166-
11 II l 	 1	 Ill
i 	 l 	 <••n
; 	
I
—I
;
I
I
I	 .
61
—.
I
I
i i
r' •
...
1	 I
1
In.
I
I
,, ,,,i ,1 1- L. 1I	 I	 1	 -
cn
o
1
I
-
1
1	 1
1
1
11	 I	 I
1	
1	 "
o
1
1
1
_ c”.. 1 _.
1	 1	 ,
1	 I	
1	
1	 I
,
_ ,
11
I
I
1 1 I	 l	 l
o
-]
n
I
1	 1
I	
1
1	 1	 1
I	 I	 1
I	 I
.
1
1
1
'
i
1
L
'''
s' .,„
-1
1 <,.
I
'
1
1
i
	
I ,j1
1
1
1	 I
,	 ' I H
1
1	 1 7:»
i
¡
1
I1
1
1
'
1
- - - I	 i
1 i	 1	 1 i
II I	
II 1
i 1,1
	 i	 iI	 1
I
I
1
i	 1	 i	 i	 I
1 1
1
I	
1	 I	 II1
1
1 1	 1	 I	 11
.
i
I 1 I	 1 .,
i
i	
--nI
i
i	 I	 I1	 I	 ii
,'",
,..,
_
_
..
,..
_
E
,._, ,,, ..... ,__-.
7 0, 7	
--Jo CD .--4
	N 	 .'el '-' la O %' :-2 .
o .---.	 JJ
	 	
, ,_.. ,--.. %, ..-.•	 2, En, CL,
.1
a. ,.	 .--.. ....,
cal .../	 en
	
au y	 . 5 J' .2. .2 72. 7.
: 2 7 ':'›
2	 ''Zt. t7, r--73 nn•H f... IJ c. .--4 ,-7.,._„.., 2 tz . g 2 0, 0 ,, o z ,._, ,”
0. -0	... ,	 . . a-. ."--." g, m
'Cl	 I- 7	 al , y	 % -t f• . 2-. na ,„ ''' e% .77;'te en al	
..., ...“. y	 et	
• •• a
c..,	 o	 a-n 	 a,	 .1-• 	a.,/
	
‘..- > 7 , 7 .	 0:
2	 .	 . -.-'.,,	 a	 ,y, y	 ,., .._.
t. •-•
	
= <la	
,.,	 vl	 0	 • -.	 .	 . .b _1,..> -0 0 • ^.,	 a_	 a	 n_,	 t_.	 7 al ••-• 
-0“v1 na ..-8
a_ a 0.	 -0 7' '71	 .‘,	 g -. 80 , .--.	 r'13 ..
.a.,	113	 Ca 03	 CO	 4- ., ..„
na 4-ra. _C1	 0
	
g.,	 al	 .	 .-	 , ,._	 s ._.	 ,,,	 ,,,,
	
tolc	 as0. ,r1	 g 0, ,,, y,	 o ..-., n
0.	
...	 .
ve 0 2 I.	 , ..„_.	 tln ,0
a_ o ,
	
0	 VI__.	 .._.	 ,,, ._.	 ...	 o
.7 -0	 7 an a_
.„ , , .-8
0 0 a-. t, . o ,c  
,,,	 ,_	 .	 ,_
`"z ''
',,, . . .. ,, _ 00, pJ 0 al
• 1-
o . 7 0 g -_-_: 2
	
.,,	 ta M11
eal a-, 
-0 74 ",;.' 
-,5 7: —• --. . ._o. •n•,,. --, -., . ,,, .-.. , ,- o
	
w _.	 „ . _c ,, (.1 0` 2 ,,, 0- í
t .0 . Ys Mo , 2 l 0, _ .
,,, .--. a) al • .-. . ._.. , a, 0 C3 g2 a. 0 a. e-Y. 0.'í CO í í í 0 ul
-167-
tcl.
IZ
CC)
Cl.
cr)
- •
n4
cn
E,
C1
o
C.7
<
co . .-.
.3.
- •
o
-•
-
...n
.-1
o
n-1
i.--3
. M
_
•.2-•
-.•
. • -to
. >.
Z
Z
.-3
-..• .-• rye 1
en
. C..I.
.•
1-1
—
14 0	
aO	 C.I
	
...-. .....	
▪ 	
4'
...	 42	 ..-• .---
Cn u	 =	 et .- : ó Z .73. =0 7., •,-„' S j
2 ••:.: `,..-,	 2 .' %	 % .."	 cr. o o .--- t- --- _c ..-. , cr, .
•, . -,, ..-. .(7	
r,. 7 .6.2	 _=	 Ca ,
	 ,
.b g 'il 7,>. f	 2 t"	 >•' '; '.' 2 • 7, ...' 2 `,',' r, ..,-1 >
. L .0 -,7	 ye	 ,4	 r,	 . .5 2 • - -0 10 0 . ,.. ...., lis g 	 o(.-	 • . C 
_C ,
n,	
--.	 o	 ,_ .e ...2
	t-	 1.12	 l 	 CO	 2	 %	 ....
. . e o ..-• o	 to 2
.f. 43 2 -a•	 , =
—	
42 "C1 • ...1	 01'. . 2. 7 72' . rl	 V1	 .0	 .	 ,0
,.. .. 42
	 o y t,
	 a`n, 2	 .... .
., ,_ 0 o o o -0 0 00 . a/ 0 .	 0	 0 7... .2 : — CIJ . - -a 7. 0 U
o = CA ›., ,	 0, (._ J-.	 E CO 0 74. f 74 -;.', :._-.• 2 42 10	 ,
. . . -C a, _c nt .1, c.- rt$ tu,	 o o KA _. >. .3 , to	 ,‘,
• c.	 o- n o_ ,_, n o 	 Cl < CL 0_ ,,, C., ..3 12-
-168-
-169-
r..1
CC
CC
[II co
F
1.1)
O
O
<
-•
r4 r-41
..3
1,
..I
M
.3
0.1
-,
‘o •	 rn,
ro
u,
).
z
O•• 2,,..' , OC1 o ,9g
.-.
a
E
tre
CO ro •
•
N('
r•D
2
. - e o rre r-, • -. •-• o	 _c u
.0 O	 u 37 O	 . a	 ..	 gt.) . un	 4-	 , y, y
. ... .. . .
	
.
7.;
cs.
1234 56 7 8 9 10	 L	 badia
3oZ
2,5
100
mm
2
1,5
1
La següent figura (5) expressa l'oscil.lació de la diversitat al llarg
del temps. El valor de la diversitat s'ha calculat a intervals de 15
dies; s'indica també el nombre de sortides fetes en cada periode. Al cos
tat hi ha representat el diagramaombrotèrmic del Montseny (segons dades
del Turó de l'Home), i pot percebre's la semblança entre ambdues gräfi-
ques.
Fig. 5.- A l'esquerra, oscil.lació de la diversitat dels mirids aplegat
al Montseny en roure martinenc, alzina i faig; a la dreta, diagrama om-
brotérmic segons dades del Turó de l'Home. Per a interpretar la figura
de l'esquerra: 1, 1-15/V; 2: 16-31/V; 3: 1-15/VI; 4: 16-30/VI; 5: 1-15/
VII; 6: 16-31/VII; 7: 1-15/VIII; 8: 16-31/VIII; 9: 1-15/IX; 10: 16-30/IX
i 12/X. 1, 1 sortida; 2, 3 sort.; 3, 2 sor.; 4, 3 sort.; 5, 3 sort.; 6,
5 sort.; 7, 1 sort.; 8, 3 sort.; 9, 2 sort.; 10, 3 sort. H, diversitat.
CONCLUSIONS
1)De totes 26 espècies, algunes poden ésserconsiderades del tot oportu-
nistes o molt poc especifiques en la seva localitazaci6 sobre les fagäcies
seleccionades. Tal és el cas de D. ruber (citat sobre nombrosos hostes di-
ferents), S. laevigatum (propi de gramínies), M. beckeri (pins, roures,al-
zines i altres), C. flavomarginatus, O. stysi (ericäcies) i M. atricapi-
Ilus (arbusts i plantes herbàcies). De les restants, algunes són pròpies
de caducifolis, però altres són descrites a la bibliografia com lligades
de manera molt especifica a hostes concrets: Ph. delicatulus, H. thora-
cica, A. dichrous, P. perrisi i I. infuscatum són esmentats quasi única-
ment sobre Quercus.
2) Del conjunt d'espècies estudiat, destaquen de manera notable les se-
güents, pel seu elevat nombre: P . varians, D. lutescens, H. thoracica i
Ph. delicatulus. Les tres primeres, a més a més, es troben als tres ar-
bres objecte d'estudi.
3) Tal com es desprèn del quadre sinòptic de la Fig. 1, hi ha cinc espè-
cies especifiques del roure: C. striatellus, R. marqueti, C. histrioni-
-170-
cus, M. atricapillus i P . diminutus. Excepte la penúltima, les altres
quatre sí que són quasi exclusivament pròpies del roure (BUTLER 1923,
KULLENBERG 1944, STICHEL 1955-1962, WAGNER 1970-1975).
4) Per a l'alzina, trobem com a específics P.perplexus i M. coarctatus,
el primer propi de caducifolis en general i el segon sobre tot a terra
i sobre arbusts (Sarothamnus, Buxus, Juniperus).
5) Al faig s'han trobat de manera exclusiva Ph. dimidiatus, B . angula-
tus i B . brevicornis, totes tres reconegudament lligades a arbres de
fulla caduca.
6) També hi ha un petit conjunt d'espécies que s'han recol.lectat a les
tres fagäcies escollides, i de les quals s'escau amb més propietat de
pensar que desenvolupen el seu cicle vital a roure, alzina i faig alho-
ra. Aquestes espècies són: D. lutescens, Ph. tiliae, H. thoracica, P .
varians i I. infuscatum. De tota manera, tal com es desprèn dels qua-
dres precedents, l'afinitat d'alguns d'aquests mírids és més accentuada
am b un o dos dels vegetals considerats, i els restants apareixen com a
aostes de menys importància.
7) D. lutescens i P . varians són tan abundosos al roure, l'alzina i el
faig, que permeten concloure que, aparentment, la seqüència d'infesta-
ció d'aquests tres arbres és: faig-roure-alzina, possiblement perqué les
fenologies respectives segueixen aquest mateix ordre quant a l'inici de
la floració i fructificació, en l'ärea d'estudi.
8) Les espècies vegetals seleccionades es poden ordenar segons índex
decreixent de diversitat, de la següent manera: roure, alzina i faig.
De tota manera, l'elevat nombre d'espècies que en el roure s'esmenten
amb la presència d'un sol exemplar fa comprendre que gran part d'aque-
lles espècies són casuals en aquest hoste. En canvi, a l'alzina i espe-
cialment al faig hom té la impressió que les espècies que s'hi troben
els són més fidels i mantenen amb el seu hoste un lligam més estret,
deixant de banda les que s'han reconegut debon començament com a acci-
dentals.
9) Quant a la fenologia dels mírids lligada a la dels arbres, només una
minoria (H. thoracia i P . maroccanus ) són abundosos a l'etapa de flo
ració del vegetal (maig-juny), mentre que un cert nombre apareixen i
es concentren passada la floració i en el període de formació de fruits
(juliol-agost). Si atenem a les dades fenolögiques de la bibliografia,
hi ha també un grup important que freqüenta les fagäcies considerades
quan aquestes presenten el fruit madur.
10) Comparant els resultats obtinguts amb els d'EHANNO (1965), als rou-
res bretons, de les 13 espècies que ell esmenta com a accidentals, només
dues les hem trobat també al Montseny, sigui o no sobre el roure: C. fla-
vomarginatus i C. virgula. En canvi, de les 19 que considera regulars
sobre aquest hoste, el 50 % (assenyalades amb * a la Fig. 1) també han
estat recol.lectades al Montseny (P. perplexus només sobre l'alzina). De
les altres 9, 8 són ja conegudes al nostre país, però no en el marc d'a-
quest treball, i només 1 (P . wagneri), de dispersió nordeuropea, no hi
és. Per altra banda, de les que apareixen al Montseny de manera relati-
vament constant o característica al roure, n'hi ha algunes que per la
seva distribució típicament mediterrània o fins i tot endémica Ehanno no
ha pogut recollir a Bretanya: Ph. delicatulus i I. infuscatum.
-171-
11) Quant al treball de JOSIFOV (1974), sobre boscos a diverses altu-
res de les muntanyes balcàniques, l'autor cita 38 especies sobre roure,
de les quals el 34 % (assenyalades amb ° a la Fig. 1) són comunes ale
els nostres resultats; de les 25 restants, només 11 es coneixen també
de la Península Ibérica. A la inversa, d'aquelles especies que s'han
constatat de manera característica als roures del Montseny, només man-
quen als Balcans Ph. delicatulus i P . diminutus (aquesta darrera té
una distribució que abasta tot el sur d'Europa). JOSIFOV(op.c.) parla
també del faig, i hi esmenta tres especies de les quals només Ph. ulmi 
no s'ha consignat al Montseny, encara que ja és coneguda aci. Les al-
tres dues s'assenyalen amb + a la Fig. 1.
12) En l'aspecte faunístic, cal indicar que resulta nou per a la Pe-
nínsula Ibérica 3 . brevicornis; per l'Estat Espanyol, P . diminutus
(WAGNER 1970-1975 l'esmenta de tot el sud d'Europa, sense precisar; se
la coneix ue Portugal); resulten segones cites peninsulars: P. perple-
xus (aquest queda englobat en un vague "sud d'Europa"per WAGNER, 1.c.,
tal com indica RIBES ,1980), P . perrisi i Ph. melanocephalus. Pel que
fa a R. marqueti, no n'hem trobat cap citació específica de la Penín-
sula Ibèrica, tot i que WAGNER(op.c.) l'esmenta de totes tres penínsu-
les mediterrànies. Per altra banda, es confirma la presencia de P. ma-
roccanus a Catalunya i a la Península Ibérica, ja que la citació de
RIBES (1981) romania dubtosa per haver-se fet només amb femelles.
BIBLIOGRAFIA
BUTLER, E.A. 1923. A biology of British Hemiptera-Heteroptcra. Z.F. &
G. Witherby. London. -
EHANNO, B. 1965. Notes ecologiques sur les Miridae (Insecta-Heteropte-
ra) observes en Bretagne sur le chéne. Vie et Milieu, ser. C, 16:
517-533
JOSIFOV, M. 1974. Dendrobionte Heteropteren im Balkangebirge. Bull.
Inst. Zool. Mus., Acad. Bulg. Scien., 41: 95-106 (en rus, resum en
alemany).
KULLENBERG, B. 1944. Studien über die Biologie der Capsiden. Zool.
Bidr. Uppsala, 23: 1-522.
RIBES, J. 1980. Hemípters del Nord de Catalunya nous o interessants
per a la fauna ibèrica. Misc. Zool., 6: 45-57.
	 .1981 .- Heteröpters d'un biótop halófil relicte de la Catalunya
continental. II Sessió Conj. Ent. I.C.H.N./S.C.L.: 77-86.
STICHEL, W. 1955-1962. Illustrierte Bestimmungstabellen der Wanzen.
II, Europa. Berlin-Hermsdorf. 907 p.
der Makaronesischen Inseln (Hem. Het.). Ent. Abhandl. I, 37 (Suppl.):
484 pp.; II, 39 (Suppl.): 421 pp.; III, 40 (Suppl.): 483 pp. Dresden.
Adreça: 
Departament de Zoologia (Inv.)
Facultat de Biologia
Diagonal 645
08028 Barcelona
(CATALUNYA)
Mots clau (Key words): HETEROPTERA; MIRIDAE; FAGACEAE; CATA-
LUNYA.
-172-


Miridae (Heteroptera) de Roures, Alzines i Faigs (Fagaceae) del Montseny

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert