13 research outputs found

    Eficàcia d'un curs de prevenció dels trastorns de la veu en els docents

    Get PDF
    L’objectiu d’aquesta recerca és conèixer l’eficàcia d’un curs de prevenció dels trastorns de la veu adreçat a docents en actiu. Per fer-ho s’ha dut a terme un estudi longitudinal amb disseny pre-test i post-test amb grup control i grup experimental i, alhora, un estudi transversal per comparativa de grups. S’han realitzat un total de 3 avaluacions: la primera en iniciar-se el curs (pre-test), una avaluació just en finalitzar el curs (per conèixer l’eficàcia del curs a curt termini) i una darrera avaluació sis mesos més tard (mig termini). Seguint les recomanacions de la ELS, s’ha fet una avaluació multidimensional de la veu incloent: una anàlisi de la qualitat vocal objectiva a través del DSI (Wuyts et al., 2000), una anàlisi de la qualitat vocal perceptiva valorada amb l’ítem global del GRBAS (la G) (Hirano, 1981), una valoració de la percepció de l’handicap vocal avaluada amb el VHI- 10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) i una valoració dels coneixements relatius a la funció vocal estimats amb el qüestionari COFUVO, elaborat expressament per aquesta recerca. També s’han recollit algunes dades sociodemogràfiques dels subjectes i un qüestionari d’opinió sobre la tasca docent del formador. Els resultats registrats han mostrat que l’adquisició de coneixements teòrics, estimats amb el qüestionari COFUVO, s’assoleixen ràpidament. Aquests coneixements semblen mantenir-se a mig termini, quan també s’observen canvis significatius en la qualitat vocal objectiva dels docents participants al curs, mitjançant l’índex DSI. Ens qüestionem, però, si aquest índex valora la qualitat vocal objectiva o les habilitats vocals dels participants. Ni el VHI-10, ni el paràmetre global del GRBAS mostren diferències significatives entre els tests ni els grups. Finalment, les diferències observades segons el formador responsable del curs plantegen la necessitat de controlar aquesta variable. En conseqüència, podem confirmar que el curs ha permès millorar les habilitats vocals dels docents així com els seus coneixements sobre el fenomen vocal a mig termini. Per tal de conèixer els beneficis arran del curs sobre la qualitat i la salut vocal dels docents seria interessant plantejar un estudi a més llarg termini.El objetivo de la presente investigación es conocer la eficacia de un curso de prevención de los trastornos de la voz, dirigido a docentes en activo. Para ello se ha realizado un estudio longitudinal con un diseño pre-test y post-test con grupo control y grupo experimental y, a su vez, un estudio transversal por comparativa de grupos. Se han realizado un total de 3 evaluaciones: la primera al iniciarse el curso (pre-test), una evaluación justo en finalizar el curso (para conocer la eficacia del curso a corto plazo) y una ultima evaluación seis meses mas tarde (largo plazo). Siguiendo las recomendaciones de la ELS, se ha realizado una evaluación multidimensional de la voz incluyendo: un análisis de la calidad vocal objetiva con el índice DSI (Wuyts et al., 2000), un análisis de la calidad vocal perceptiva valorada con el parámetro global del GRBAS (la G) (Hirano, 1981), una valoración de la percepción del hándicap vocal evaluada con el VHI-10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) y una evaluación de los conocimientos relativos a la función vocal estimados con el cuestionario COFUVO, elaborada a propósito de esta investigación. También se han recogido algunos datos sociodemográficos de los sujetos y un cuestionario de opinión sobre la tarea docente del formador. Los resultados registrados han mostrado que la adquisición de conocimientos teóricos, estimados con el cuestionario COFUVO, se asumen rápidamente. Estos conocimientos parecen mantenerse a medio plazo, cuando también se observan cambios significativos en la calidad vocal objetiva de los docentes participantes al curso, mediante el DSI. Nos cuestionamos, sin embargo, si este índice valora la calidad vocal objetiva o las habilidades vocales de los participantes. Ni el VHI-10, ni el parámetro global del GRBAS muestran diferencias significativas entre los test y los grupos. Finalmente, las diferencias observadas en relación al formador responsable del curso plantean la necesidad de controlar esta variable. En consecuencia, podemos afirmar que el curso ha permitido mejorar las habilidades vocales de los docentes y sus conocimientos sobre el fenómeno vocal a medio plazo. Para conocer los beneficios sobre la calidad y la salud vocal de los docentes seria interesante plantear un estudio a más largo plazo.The objective of this research is to find out how effective a voice disorder prevention course addressed to teachers is. In order to do so, a program has been designed with pre- test and post-test actions, and a control group and an experimental group, plus, at the same time, a comparative survey of the groups. There have been three assessments: the first one when the course started (pre-test), another one right at the end (to find out how effective the course is on a short term basis), and a last assessment six months later (medium-term). Following recommendations from the ELS, a multidimensional assessment of the voice has taken place including: analysis of voice objective quality through DSI, (Wuyts et al., 2000), an analysis of voice perceptive quality assessed with GRBAS global item (the G) (Hirano, 1981), an assessment of the perception of voice handicap valued with VHI-10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) and an assessment of relative knowledge to voice function estimated with the COFUVO questionnaire, elaborated just for this test. Also, some sociodemographic data of the subjects has been gathered, including an opinion questionnaire about the teacher. The results have shown that theoretical knowledge, estimated with the COFUVO questionnaire, is achieved quickly. This knowledge seems to be retained at medium- term, when also significant changes can be observed in the vocal objective quality of the teachers taking the course, through the DSI index. However, we question whether this index is assessing the vocal objective quality or the vocal skills of the participants. Neither VHI-10 nor global parameters of the GRBAS show significant differences between tests or groups. Finally, the differences observed according to the teacher responsible for the course indicate the need to control this variable. Consequently, we can confirm that the course has meant an improvement in the vocal skills of the teachers as well as their knowledge of the voice phenomenon at medium- term. A longer term study would be recommended to learn more about the benefits of voice health and quality of teaching staff following the course

    "I'll be a kindergarten teacher and I don't sing well, but it doesn't matter". Analysis of self-concept and use of the singing voice in early childhood education degree students

    Get PDF
    Cantar en el aula es importante para el desarrollo de niños y niñas y para que esto suceda el profesorado debe ser competente en dicha actividad. En este estudio transversal, se analiza el uso de la voz cantada, el autoconcepto vocal y emocional con relación al contexto y la salud vocal del futuro profesorado de Educación Infantil (0-6 años) de tres universidades. Para ello, se ha pasado un cuestionario a 240 estudiantes (22-45 años; 200 mujeres; 40 hombres). Los resultados muestran que sólo en torno al 30% del alumnado cree que tiene una voz bonita, les es fácil cantar en el tono escrito y cantan afinado y sin esfuerzo. Aunque en aquellas personas que tienen un contexto familiar donde el cantar está presente no solo el autoconcepto mejora, sino que comprenden que para el profesorado es necesario cantar y hacerlo bien porque, entre otras cosas, serán un modelo vocal para sus estudiantes. El alumnado percibe tener buena salud vocal, no es lo que observan en sus tutoras-mentoras de prácticas, quienes a menudo usan música grabada y presentan alteraciones de la voz. Se concluye que los grados de maestro/a en Educación Infantil no consiguen dar suficientes recursos a sus estudiantes para mejorar su competencia y autoconcepto vocal.Singing in the classroom is important for children's development and for this to happen teachers must be competent in this activity. This transversal study analyses the use of the singing voice, vocal and emotional self-concept in relation to the context and vocal health of future early childhood education teachers (0-6 years) at three universities. For this purpose, a questionnaire was administered to 240 students (22-45 years; 200 females; 40 males). The results show that only about 30% of the students believe they have a beautiful voice, find it easy to sing in the written pitch and sing in tune and effortlessly. However, those who have a family context where singing is present, not only does their self-concept improve, but also understand that for a teacher it is necessary to sing and sing well, because, among other things, they will be a vocal role model for their students. Although the students perceive themselves to be in good vocal health, this is not what they observe in their internship tutors-mentors, who often use recorded music and present voice alterations. It is concluded that the Early Childhood Education degrees fail to provide enough resources to their students to improve their vocal competence and self-concept

    Indicadores fonorrespiratorios de normalidad y patología en la clínica vocal

    No full text
    Dysphonia is a disorder of the voice qualities. These qualities can be measured and these values may provide relevant information for clinical professionals of voice. This research aims to identify the most valid measures in the study of pathological voice and set cut-off values to identify the population hoarse. We have studied the voice of 141 people with vocal disorders and compared with a control group of 99 subjects. The results show significant differences in several parameters and values can shape cut-off in the maximum frequency (537 Hz - C4 in men and 667 Hz - Mi4 in women) and in the Dysphonia Severity Index (3.70). The diversity and variability observed of the data call to the clinician to integrate the data the objective measures with their qualitative perceptions, subjective assessments of the patient and the information obtained by the laryngeal images.La disfonía es una alteración de las cualidades de la voz. Estas cualidades pueden ser medidas y los valores obtenidos pueden aportar información relevante para el profesional clínico de la voz. Esta investigación pretende identificar las medidas más válidas en el estudio objetivo de la voz patológica y establecer valores que identifiquen a la población disfónica. Se ha estudiado la voz de 141 personas con alteraciones vocales y se ha comparado con un grupo control de 99 sujetos. Los resultados obtenidos muestran diferencias significativas en diversos parámetros y se pueden perfilar valores de corte en la frecuencia máxima (537 Hz.- Do4 en hombres y 667 Hz.- Mi4 en mujeres) así como en el Dysphonia Severity Index (3.70). La diversidad y variabilidad de los datos observados reclaman al clínico la necesidad de integrar los datos obtenidos con las medidas objetivas con sus percepciones cualitativas, las valoraciones subjetivas del propio paciente y las informaciones obtenidas por las imágenes laríngeas

    Evolució de la qualitat vocal d’un grup d’infants amb sordesa pregona usuaris d’implant coclear

    No full text
    L’ús generalitzat dels implants coclears ha possibilitat l’accés al món sonor a moltes persones amb sordesa pregona, facilitant la seva competència comunicativa en llenguatge oral. Objectiu: Amb aquest article pretenem realitzar una revisió de la descripció que tradicionalment ha caracteritzat la veu dels infants amb sordesa. Posteriorment, analitzem l’evolució de la qualitat vocal obtinguda amb una mostra de 12 infants (8 nenes i 4 nens) amb sordesa pregona congènita i una mitjana d’edat de 6 anys i 1 mes, usuaris d’Implant Coclear (IC), als quals vam realitzar una avaluació inicial de la seva qualitat vocal i una avaluació final, dos anys més tard. Els resultats es comparen amb els obtinguts per un grup control d’infants oients. Resultats i conclusions: Els resultats mostren com els perfils obtinguts pels infants sords usuaris d’IC evolucionen molt favorablement, essent els valors obtinguts més similars als del grup control en l’avaluació final que en la inicial. Finalment, ens qüestionem la validesa d’utilitzar alguns paràmetres acústics com a indicadors de la qualitat vocal dels infants amb pèrdua auditiva i sense problemes laringis

    Indicadores fonorrespiratorios de normalidad y patología en la clínica vocal

    Get PDF
    Dysphonia is a disorder of the voice qualities. These qualities can be measured and these values may provide relevant information for clinical professionals of voice. This research aims to identify the most valid measures in the study of pathological voice and set cut-off values to identify the population hoarse. We have studied the voice of 141 people with vocal disorders and compared with a control group of 99 subjects. The results show significant differences in several parameters and values can shape cut-off in the maximum frequency (537 Hz - C4 in men and 667 Hz - Mi4 in women) and in the Dysphonia Severity Index (3.70). The diversity and variability observed of the data call to the clinician to integrate the data the objective measures with their qualitative perceptions, subjective assessments of the patient and the information obtained by the laryngeal images.La disfonía es una alteración de las cualidades de la voz. Estas cualidades pueden ser medidas y los valores obtenidos pueden aportar información relevante para el profesional clínico de la voz. Esta investigación pretende identificar las medidas más válidas en el estudio objetivo de la voz patológica y establecer valores que identifiquen a la población disfónica. Se ha estudiado la voz de 141 personas con alteraciones vocales y se ha comparado con un grupo control de 99 sujetos. Los resultados obtenidos muestran diferencias significativas en diversos parámetros y se pueden perfilar valores de corte en la frecuencia máxima (537 Hz.- Do4 en hombres y 667 Hz.- Mi4 en mujeres) así como en el Dysphonia Severity Index (3.70). La diversidad y variabilidad de los datos observados reclaman al clínico la necesidad de integrar los datos obtenidos con las medidas objetivas con sus percepciones cualitativas, las valoraciones subjetivas del propio paciente y las informaciones obtenidas por las imágenes laríngeas

    Indicadores fonorrespiratorios de normalidad y patología en la clínica vocal

    Get PDF
    La disfonía es una alteración de las cualidades de la voz. Estas cualidades pueden ser medidas y los valores obtenidos pueden aportar información relevante para el profesional clínico de la voz. Esta investigación pretende identificar las medidas más válidas en el estudio objetivo de la voz patológica y establecer valores que identifiquen a la población disfónic

    Indicadores fonorrespiratorios de normalidad y patología en la clínica vocal

    No full text
    Dysphonia is a disorder of the voice qualities. These qualities can be measured and these values may provide relevant information for clinical professionals of voice. This research aims to identify the most valid measures in the study of pathological voice and set cut-off values to identify the population hoarse. We have studied the voice of 141 people with vocal disorders and compared with a control group of 99 subjects. The results show significant differences in several parameters and values can shape cut-off in the maximum frequency (537 Hz - C4 in men and 667 Hz - Mi4 in women) and in the Dysphonia Severity Index (3.70). The diversity and variability observed of the data call to the clinician to integrate the data the objective measures with their qualitative perceptions, subjective assessments of the patient and the information obtained by the laryngeal images.La disfonía es una alteración de las cualidades de la voz. Estas cualidades pueden ser medidas y los valores obtenidos pueden aportar información relevante para el profesional clínico de la voz. Esta investigación pretende identificar las medidas más válidas en el estudio objetivo de la voz patológica y establecer valores que identifiquen a la población disfónica. Se ha estudiado la voz de 141 personas con alteraciones vocales y se ha comparado con un grupo control de 99 sujetos. Los resultados obtenidos muestran diferencias significativas en diversos parámetros y se pueden perfilar valores de corte en la frecuencia máxima (537 Hz.- Do4 en hombres y 667 Hz.- Mi4 en mujeres) así como en el Dysphonia Severity Index (3.70). La diversidad y variabilidad de los datos observados reclaman al clínico la necesidad de integrar los datos obtenidos con las medidas objetivas con sus percepciones cualitativas, las valoraciones subjetivas del propio paciente y las informaciones obtenidas por las imágenes laríngeas

    Impact of late presentation of HIV infection on short-, mid- and long-term mortality and causes of death in a multicenter national cohort : 2004-2013

    Get PDF
    To analyze the impact of late presentation (LP) on overall mortality and causes of death and describe LP trends and risk factors (2004-2013). Cox models and logistic regression were used to analyze data from a nation-wide cohort in Spain. LP is defined as being diagnosed when CD4 < 350 cells/ml or AIDS. Of 7165 new HIV diagnoses, 46.9% (CI:45.7-48.0) were LP, 240 patients died.First-year mortality was the highest (aHR = 10.3[CI:5.5-19.3]); between 1 and 4 years post-diagnosis, aHR = 1.9(1.2-3.0); an
    corecore