723 research outputs found

    Can the rising pension burden in Europe be mitigated by immigration? Modelling the effects of selected demographic and socio-economic factors on ageing in the European Union, 2008-2050

    Get PDF
    Demographic change, and more specifically ageing - defined here as the increase in the numbers of retired people - is one of the main challenges which European societies must face. Although this challenge cannot be reduced to the demographic factor alone, the construction of highly sophisticated models to analyse the social and economic impact of ageing introduces problems of data availability and comparability between EU Member States. The approach used in this paper to overcome these obstacles is different. A demography-based model (inspired by Gérard Calot's previous work) which uses some simplified assumptions, has been defined to assess the implications of ageing for the 27 EU countries over the period 2008-2050, and the relative impact of a series of alternative measures which could be implemented to counteract ageing. Though the analysis will focus on labour supply growth through foreign (extra-EU) immigration, other actions like the increase of the average effective age at which the labour market is left or employment rate growth will also be taken into account. Results show that immigration by itself cannot counteract ageing in the European Union as the number of immigrants needed to compensate for the increasing number of retired people would be so high that no country could assume the social and political costs of such a process. However, it can play a complementary role if it is combined with other measures contributing to both increase labour participation and delay retirement. This policy mix should be different in each EU Member State depending on the initial specific situation of each parameter of the model.

    Evaluación crítica de la información sobre fecundidad del Censo de 1920

    Get PDF
    El Censo de 1920 es el primero que incluye una pregunta sobre el número de hijos nacidos vivos declarado por las mujeres alguna vez casadas. Este tipo de información retrospectiva permite analizar las diferencias espaciales de fecundidad existentes en España a finales del siglo XIX y principios del XX. Sin embargo, la presencia de distintos sesgos hace necesario verificar la validez de los datos censales sobre fecundidad declarada. Ello constituye el objetivo de este artículo. En primer lugar, se explican las características de la información retrospectiva del Censo de 1920 y las ventajas e inconvenientes de este tipo de información. Posteriormente, se evalúa la fiabilidad de los datos publicados por este censo mediante el empleo de diversos métodos. Los resultados parecen demostrar que la calidad de los datos censales sobre fecundidad es aceptable a nivel nacional y para la mayoría de las provincia

    ¿España como paradigma de un nuevo tipo de migración transnacional? Los migrantes transeuropeos bajo el prisma de las estadísticas nacionales

    Get PDF
    El incremento del número de ciudadanos comunitarios que habitan en otros Estados miembros de la UE ha llevado a la Comisión Europea a hablar de la emergencia de los denominados "Nuevos Europeos", aunque, en un contexto de crecimiento de la migraciones transnacionales, en este artículo se propone denominarlos ciudadanos "transeuropeos": aquéllos que por razones de origen, parentesco residencia, lugar de trabajo o de ocio, entre otras, tienen o potencialmente podrían tener una identidad nacional o cultural múltiple, concretamente referida a dos o más países comunitarios. Al tratarse de un campo de estudio incipiente, la definición de este colectivo es ambigua, proponiendo la Comisión Europea varias categorías. El objetivo de este artículo exploratorio es doble: evaluar en primer lugar las fuentes de datos existentes en España para analizar estas categorías de ciudadanos transeuropeos para, en segundo lugar, abordar el seguimiento de su evolución reciente en nuestro país. Los resultados confirman el carácter paradigmático de nuestro país respecto a la migración transeuropea, aunque este contingente es diverso y se debe situar en el contexto del boom inmigratorio que España ha experimentado en la última década

    Una Población en transformación : el impacto de la inmigración extranjera en las estructuras demográficas de la provincia de Barcelona (2000-2005)

    Get PDF
    Aquest article mostra l'evolució recent de la immigració estrangera en la província de Barcelona i quin ha estat el seu impacte sobre l'estructura per sexe i edat. El nombre de ciutadans estrangers ha augmentat de manera molt significativa durant el primer quinquenni del segle xxi, i suposa pràcticament l'11% de la població de la província a 1/1/2005. A grans trets, es tracta d'una població cada vegada més jove i masculinitzada que procedeix majoritàriament de països llatinoamericans, del Marroc i, més recientment, de països d'Europa de l'Est. Els immigrants estrangers arribats en l'últim quinquenni s'han establert en pràcticament tots els municipis de la província, també en les comarques interiors que, fins ara, tenien menys tradició immigratòria, però continuen mostrant predilecció per establir-se a la ciutat de Barcelona i en els altres municipis metropolitans i litorals.This article shows recent changes in international immigration in the province of Barcelona and specially its impact on its population structure. The number of foreign citizens has increased significantly during the first five years of the 21st Century, reaching an 11% of the population at the beginning of 2005. Immigrant population in the province of Barcelona is mainly young and male, coming basically from Latin America and Morocco, and more recently from Eastern Europe. Though they have settled in practically all the municipalities of the province, even in the interior ones that, up to now, were characterised by a lower immigratory tradition, immigrants continue to prefer to settle in the city of Barcelona and the other metropolitan and coastal municipalities.Este artículo muestra la evolución reciente de la inmigración extranjera en la provincia de Barcelona y cuál ha sido su impacto sobre la estructura por sexo y edad. El número de ciudadanos extranjeros ha aumentado de manera muy importante durante el primer quinquenio del siglo xxi, suponiendo prácticamente el 11% de la población de la provincia a 1/1/2005. A grandes rasgos, se trata de una población cada vez más joven y masculinizada que procede mayoritariamente de países latinoamericanos, de Marruecos y, más recientemente, de países de Europa del Este. Los inmigrantes extranjeros llegados en el último quinquenio se han establecido en prácticamente todos los municipios de la provincia, incluso en comarcas interiores que hasta ahora tenían poca tradición inmigratoria, pero continúan mostrando predilección por establecerse en la ciudad de Barcelona y en los otros municipios metropolitanos y litorales

    El descenso de la fecundidad en el nordeste peninsular : patrones territoriales y difusión espacial

    Get PDF
    El objetivo de este artículo es investigar algunas de las características de la transición de la fecundidad en el nordeste peninsular. Para ello se ha utilizado el censo de 1920, que es el primero que incluye una pregunta sobre el número de hijos nacidos vivos declarado por las mujeres alguna vez casadas. Esta fuente de información retrospectiva permite analizar las diferencias espaciales de fecundidad existentes a finales del siglo XIX y principios del XX. Los resultados muestran un elevado contraste entre las altas descendencias presentes en las provincias occidentales de la depresión ibérica y la baja fecundidad de las orientales, lo que demostraría la existencia de distintos patrones de fecundidad. Sin embargo, algunos indicios parecen caracterizar el valle del Ebro como una zona, no de ruptura, sino de transición entre la baja y la alta fecundidad, debido a la difusión de los comportamientos controladores desde el foco catalán.El objectiu d'aquest article és investigar algunes de les característiques de la transició de la fecunditat en el nord-est peninsular. Per això s'ha utilitzat el cens de 1920, que és el primer que inclou una pregunta sobre el nombre de fills nascuts vius declarats per les dones alguna vegada casades. Aquesta font d'informació retrospectiva permet analitzar les diferències espacials de fecunditat que existien a finals del segle XIX i començaments del XX. Els resultats mostren un gran contrast entre les elevades descendències de les províncies occidentals de la depressió ibèrica i la baixa fecunditat de les orientals, la qual cosa demostraria l'existència de diversos patrons de fecunditat. No obstant això, alguns indicis semblen caracteritzar la vall de l'Ebre com una zona, no de ruptura, sinó de transició entre la baixa i l'alta fecunditat, a causa de la difusió de comportaments controladors des del focus català.L'objectif de cet article est de connaître certaines caractéristiques de la transition de la fécontité au nord-est de la péninsule Ibérique. Pour cela, on a utilisé le recensement espagnol de 1920, le premier qui pose une question sur le nombre d'enfants nés vivants déclarés par les femmes mariées au moins une fois. Cette source de type rétrospectif permet d'analyserles différences spatiales de fécondité qui existaient à la fin du XIXème siècle et au début du XXème. Les résultats montrent une forte opposition entre les hautes fécondités des provinces occidentales de la dépression Ibérique et les basses fécondités des provinces orientales. Ça démontrerait l'existence de diverses modèles de fécondité. Néanmoins, quelques indices semblent caractériser la vallée de l'Èbre non pas comme une zone d'opposition, mais de transition entre la basse et la haute fécondité, dû à la difussion de comportements restrictifs à partir du foyer catalan.The paper's main aim is to study some specific fertility transition characteristics in North-eastern Spain. The analysis is carried out with the 1920 Census, the first to include a question on the number of children ever born to ever married women. This type of restrospective question allows a spatial analysis of fertility differences in the late 19th Century and early 20th Century. Results show an important contrast between the high fertility levels of thewestern provinces of the area and the low ones existing in the eastern part, proving the presence of different fertility patterns. However, there is also evidence characterizing the Ebro river valley not as a breaking-off area but as a transition zone between high and low fertility levels, due to the diffusion of fertility control from Catalunya

    The uneven distribution of family responsibilities between women and men, and its link with low fertility : some evidence for European Union countries from Eurobarometer Data

    Get PDF
    Aquest treball ha estat acceptat a la XXV International Population Conference de la IUSSP, que es celebrarà a Tours (França) 18-23 de juliol de 2005.Eurobarometer is a survey done twice a year by the European Union to know the opinion of Europeans. This survey covering all the EU Member States and the candidate countries has a very significant sample at European level. Each wave includes a series of thematic questionnaires covering diverse issues of interest for the EU policy-makers. For instance, the Standard Eurobarometer number 56.2 (2001), included a series of questions on actual and ideal fertility for EU-15. These questions were repeated the following year in the Candidate Countries: therefore results for 28 countries in total are available. Several recent Eurobarometers have also included questions on the distribution of family responsibilities between men and women. This research analyses all these results to show if there is some relation between low fertility and tasks sharing, as women are increasing their participation in the labour market but continue being in charge of most of the reproductive tasks.L'Eurobaròmetre és una enquesta realitzada per la Unió Europea dues vegades a l'any, que té com a finalitat conèixer l'opinió dels ciutadans europeus. Aquesta enquesta, que cobreix tant els estats membres de la UE com els països candidats a l'adhesió, té una mostra molt àmplia a escala europea. Cada enquesta inclou una sèrie de qüestionaris temàtics que cobreixen diversos temes d'interès pels polítics de la UE. Per exemple, l'Eurobaròmetre Estàndard 56.2 (2001) inclou un conjunt de preguntes sobre fecunditat ideal i efectiva a la UE-15. Aquestes preguntes es varen repetir al 2002 pels països candidats: com a conseqüència, es disposa de resultats per 25 països. Alguns Eurobaròmetres recents inclouen, a més a més, preguntes sobre la distribució de les responsabilitats familiars entre homes i dones. Aquesta investigació analitza aquests resultats per demostrar si existeix alguna relació entre baixa fecunditat i repartiment de tasques en un context en el que les dones estan incrementant la seva participació en el mercat de treball, però continuen encarregant-se de la majoria de les tasques reproductives.El Eurobarómetro es una encuesta realizada por la Unión Europea dos veces al año que tiene como finalidad conocer la opinión de los ciudadanos europeos. Esta encuesta, que cubre tanto los Estados Miembros de la UE como los países candidatos a la adhesión, tiene una muestra muy amplia a escala europea. Cada oleada incluye una serie de cuestionarios temáticos que cubren diversos temas de interés para los políticos de la UE. Por ejemplo, el Eurobarómetro Estándar 56.2 (2001) incluyó una serie de preguntas sobre fecundidad ideal y efectiva en la UE-15. Estas preguntas se repitieron en 2002 para los países candidatos: en consecuencia, se dispone de resultados para 25 países. Algunos Eurobarómetros recientes han incluido además preguntas sobre la distribución de las responsabilidades familiares entre hombres y mujeres. Esta investigación analiza estos resultados para demostrar si existe algún tipo de relación entre baja fecundidad y reparto de tareas en un contexto en el que las mujeres están incrementando su participación en el mercado de trabajo pero continúan encargándose de la mayoría de las tareas reproductivas

    Toward a European statistics system: sources of harmonized data for population and households in Europe

    Get PDF
    Podeu cosultar la versió en castellà de l'article a: http://hdl.handle.net/2445/169002[eng] This paper critically presents, analyses and classifies the available harmonized data on population and households at the European level. Following the introduction that situates the improvement of these data sources in the context of the increasing need for information that has been generated by the European integration and enlargement process, the paper is divided in two main parts. The first one presents the basic sources of harmonized data on population while the second one focuses on those sources that allow to study the socio-demographic characteristics of the European households. The conclusions underline that, despite the existing deficiencies (especially visible in the field of migration), the volume and quality of harmonized data is gradually increasing.[cat] Aquest article presenta, analitza i classifica, de manera crítica, les fonts de dades harmonitzades sobre població i llars que estan disponibles a escala europea. Després d’una introducció que situa la millora d’aquestes estadístiques en el context de la creixent demanda d’informació generades pels processos d’ampliació i integració europeus, l’article es divideix en dues parts. La primera es centra en les principals fonts de dades harmonitzades sobre població, mentre que la segona analitza les fonts que permeten estudiar les característiques sociodemogràfiques de les llars europees. Les conclusions subratllen que, tot i l’existència de deficiències (especialment rellevants en el camp de les migracions), el volum i la qualitat de les dades harmonitzades està creixent progressivament.[spa] Este artículo presenta, analiza y clasifica, de una manera crítica, las fuentes de datos armonizados sobre población y hogares disponibles a escala europea. Tras una introducción que emplaza la mejora de estas series estadísticas en el contexto de la creciente necesidad de información generada por los procesos de ampliación e integración europeos, el artículo se divide en dos partes. La primera se centra en las principales fuentes de datos armonizados sobre población, mientras que la segunda analiza las fuentes que permiten estudiar las características socio-demográficas de los hogares europeos. Las conclusiones subrayan que, pese a la existencias de deficiencias (especialmente relevantes en el campo de las migraciones), el volumen y la calidad de los datos armonizados está aumentando progresivamente.[fra] Cet article présente, analyse et classe, de façon critique, les sources de données harmonisées disponibles, à l’échelle européenne, pour l’étude de la population et des ménages. Après une introduction qui place l’amélioration de ces séries statistiques dans le contexte d’une nécessité accrue d’information générée par les processus d’intégration et d’élargissement européens, l’article est divisé en deux parties. Les sources de données harmonisées sur la population européenne sont évaluées dans la première partie, celles-ci qui permettent étudier les caractéristiques sociodémographiques des ménages européens sont analyses dans la deuxième. Enfin, les conclusions soulignent que, même si certaines problèmes existent encore (spécialement dans le domaine des migrations), le volume et la qualité des données harmonisées est en train d’augmenter progressivement

    Building a simplified model to assess the impact of population ageing, employment trends and immigration levels on pension sustainability in the EU-25 Member States

    Get PDF
    Although the problem of pensions funding cannot be reduced solely to the demographic factor, the construction of highly sophisticated models to analyse the impact of ageing on pension sustainability introduces problems of data availability and comparability between EU Member States owing to the different types of pension systems existing in each country. To overcome these obstacles, the approach used in this paper is different. A model has been defined using some simplified assumptions, which do not provide precise forecasts but orders of magnitude on the implications of ageing for the 25 EU countries over the period 2000-2030. This is done by using a range of scenarios of population and employment trends in order to assess the impact of a series of alternative measures -like the increase of the effective average age of labour exit or the growth of labour supply through immigration- to assure the sustainability of pension systems. The results emphasise the importance of employment growth for Europe and in particular the need to keep older workers at work, thereby contributing to both increased participation and delaying retirement.Malgrat el problema del finançament de les pensions no pot reduir-se únicament al factor demogràfic, la construcció de models molt sofisticats per analitzar l'impacte de l'envelliment sobre la sostenibilitat dels sistemes de pensions genera problemes de disponibilitat de dades i de comparabilitat entre els estats membres de la Unió Europea, degut als diferents sistemes de pensions existents a cada país. Per superar aquests obstacles, l'enfoc utilitzat en aquesta comunicació és diferent. Utilitzant hipòtesis simplificades, s'ha definit un model que no proporciona projeccions precises, sinó més aviat ordenades de magnitud respecte a les implicacions de l'envelliment en els 25 països de la UE durant el període 2004-2050. En la seva realització s'han utilitzat diferents escenaris de població i treball, amb l'objectiu d'avaluar l'impacte d'un conjunt de mesures alternatives -com l'augment de l'edat mitjana efectiva de sortida del mercat laboral, o l'increment d'oferta de treballadors mitjançant la immigració- per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions. Els resultats posen èmfasi en la importància del creixement del treball i, particularment, en la necessitat de mantenir els treballadors d'edats més avançades en el mercat laboral per així contribuir al creixement de les taxes d'activitat i, simultàniament, al retard de l'edat efectiva de jubilació.Aunque el problema de la financiación de las pensiones no puede reducirse únicamente al factor demográfico, la construcción de modelos muy sofisticados para analizar el impacto del envejecimiento sobre la sostenibilidad de los sistemas de pensiones crea problemas de disponibilidad de datos y de comparabilidad entre los Estados miembros de la Unión Europea, debido a los diferentes sistemas de pensiones existentes en cada país. Para superar estos obstáculos, el enfoque utilizado en esta comunicación es diferente. Utilizando hipótesis simplificadas, se ha definido un modelo que no proporciona proyecciones precisas sino más bien órdenes de magnitud respecto a las implicaciones del envejecimiento en los 25 países de la UE a lo largo del periodo 2004- 2050. Para ello se han utilizado diferentes escenarios de población y empleo con el objetivo de evaluar el impacto de una serie de medidas alternativas -como el aumento de la edad media efectiva de salida del mercado laboral, o el incremento de la oferta de trabajadores mediante la inmigración- para asegurar la sostenibilidad de los sistemas de pensiones. Los resultados enfatizan la importancia del crecimiento del empleo y, en particular, la necesidad de mantener a los trabajadores de mayor edad en el mercado de trabajo para así contribuir al crecimiento de las tasas de actividad y, simultáneamente, al retraso de la edad efectiva de jubilación

    Building a simplified model to assess the impact of population ageing, employment trends and immigration levels on pension sustainability in the EU-25 Member States

    Get PDF
    [eng] Although the problem of pensions funding cannot be reduced solely to the demographic factor, the construction of highly sophisticated models to analyse the impact of ageing on pension sustainability introduces problems of data availability and comparability between EU Member States owing to the different types of pension systems existing in each country. To overcome these obstacles, the approach used in this paper is different. A model has been defined using some simplified assumptions, which do not provide precise forecasts but orders of magnitude on the implications of ageing for the 25 EU countries over the period 2000-2030. This is done by using a range of scenarios of population and employment trends in order to assess the impact of a series of alternative measures -like the increase of the effective average age of labour exit or the growth of labour supply through immigration- to assure the sustainability of pension systems. The results emphasise the importance of employment growth for Europe and in particular the need to keep older workers at work, thereby contributing to both increased participation and delaying retirement.[cat] Malgrat el problema del finançament de les pensions no pot reduir-se únicament al factor demogràfic, la construcció de models molt sofisticats per analitzar l’impacte de l’envelliment sobre la sostenibilitat dels sistemes de pensions genera problemes de disponibilitat de dades i de comparabilitat entre els estats membres de la Unió Europea, degut als diferents sistemes de pensions existents a cada país. Per superar aquests obstacles, l’enfoc utilitzat en aquesta comunicació és diferent. Utilitzant hipòtesis simplificades, s’ha definit un model que no proporciona projeccions precises, sinó més aviat ordenades de magnitud respecte a les implicacions de l’envelliment en els 25 països de la UE durant el període 2004-2050. En la seva realització s’han utilitzat diferents escenaris de població i treball, amb l’objectiu d’avaluar l’impacte d’un conjunt de mesures alternatives –com l’augment de l’edat mitjana efectiva de sortida del mercat laboral, o l’increment d’oferta de treballadors mitjançant la immigració- per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions. Els resultats posen èmfasi en la importància del creixement del treball i, particularment, en la necessitat de mantenir els treballadors d’edats més avançades en el mercat laboral per així contribuir al creixement de les taxes d’activitat i, simultàniament, al retard de l’edat efectiva de jubilació.[spa] Aunque el problema de la financiación de las pensiones no puede reducirse únicamente al factor demográfico, la construcción de modelos muy sofisticados para analizar el impacto del envejecimiento sobre la sostenibilidad de los sistemas de pensiones crea problemas de disponibilidad de datos y de comparabilidad entre los Estados miembros de la Unión Europea, debido a los diferentes sistemas de pensiones existentes en cada país. Para superar estos obstáculos, el enfoque utilizado en esta comunicación es diferente. Utilizando hipótesis simplificadas, se ha definido un modelo que no proporciona proyecciones precisas sino más bien órdenes de magnitud respecto a las implicaciones del envejecimiento en los 25 países de la UE a lo largo del periodo 2004- 2050. Para ello se han utilizado diferentes escenarios de población y empleo con el objetivo de evaluar el impacto de una serie de medidas alternativas –como el aumento de la edad media efectiva de salida del mercado laboral, o el incremento de la oferta de trabajadores mediante la inmigración– para asegurar la sostenibilidad de los sistemas de pensiones. Los resultados enfatizan la importancia del crecimiento del empleo y, en particular, la necesidad de mantener a los trabajadores de mayor edad en el mercado de trabajo para así contribuir al crecimiento de las tasas de actividad y, simultáneamente, al retraso de la edad efectiva de jubilación

    Toward a european statistics system : sources of harmonized data for population and households in Europe

    Get PDF
    This paper critically presents, analyses and classifies the available harmonized data on population and households at the European level. Following the introduction that situates the improvement of these data sources in the context of the increasing need for information that has been generated by the European integration and enlargement process, the paper is divided in two main parts. The first one presents the basic sources of harmonized data on population while the second one focuses on those sources that allow to study the socio-demographic characteristics of the European households. The conclusions underline that, despite the existing deficiencies (especially visible in the field of migration), the volume and quality of harmonized data is gradually increasing.Aquest article presenta, analitza i classifica, de manera crítica, les fonts de dades harmonitzades sobre població i llars que estan disponibles a escala europea. Després d'una introducció que situa la millora d'aquestes estadístiques en el context de la creixent demanda d'informació generades pels processos d'ampliació i integració europeus, l'article es divideix en dues parts. La primera es centra en les principals fonts de dades harmonitzades sobre població, mentre que la segona analitza les fonts que permeten estudiar les característiques sociodemogràfiques de les llars europees. Les conclusions subratllen que, tot i l'existència de deficiències (especialment rellevants en el camp de les migracions), el volum i la qualitat de les dades harmonitzades està creixent progressivament.Este artículo presenta, analiza y clasifica, de una manera crítica, las fuentes de datos armonizados sobre población y hogares disponibles a escala europea. Tras una introducción que emplaza la mejora de estas series estadísticas en el contexto de la creciente necesidad de información generada por los procesos de ampliación e integración europeos, el artículo se divide en dos partes. La primera se centra en las principales fuentes de datos armonizados sobre población, mientras que la segunda analiza las fuentes que permiten estudiar las características socio-demográficas de los hogares europeos. Las conclusiones subrayan que, pese a la existencias de deficiencias (especialmente relevantes en el campo de las migraciones), el volumen y la calidad de los datos armonizados está aumentando progresivamente
    corecore