Distribució batimètrica dels peixos litorals de substract rocós a l'illa de Cabrera

La ictiofauna que es troba sobre fons rocosos litorals de l'illa de Cabrera ha estat estudiada, mitjançant la tècnica de comptatges visuals, en transsectes fixos de 50 x 5 m, situats a -6, -30 i -45 m de fondària. En total han estat observades 46 espècies, pertanyents a 19 famílies, entre les quals dominen clarament els làbrids i els espàrids. La fondària és el principal factor que determina les diferències qualitatives i quantitatives observades al llarg de l'estudi. El segon factor sembla ser degut a la diferència en l'heterogeneïtat del substrat, i a l'existència a absència d'algues frondoses. En fondària hom observa una certa disminució del nombre d'espècies de làbrids i espàrids. L'ampli marge de fondàries estudiades i l'extrema polarització de les mostres en les comunitats bentòniques de Cabrera permet definir dues associacions de peixos litorals: una de superficial, carateritzada sobretot per Symphodus roissali, Symphodus ocellatus, Thalassoma pavo, i Parablennius rouxij i una de fonda, caracteritzada, entre d'altres per Anthias anthias, Labrus bimaculatus, Symphodus melanocercus i Gobius vittatus. Amb tot, més que una zonació en sentit estricte, hom postula l'existència d'un continuum, on les diferències quantitatives són gairebé tan importants com les qualitatives, i on unes espècies succeeixen les altres de forma gradual. En un treball subsidiari, hom estudia amb més detall la distribució en fondària de dues espècies simpàtriques, Serranus cabrilla i Serranus scriba, entre les quals es produeix, més que una competència per l'espai, un cas de compartimentació espacial. Les pautes de distribució en fondària d'aquestes dues espècies poden ser paradigmàtiques del que ocorre en molts altres casos.The coastal fish fauna from Cabrera island rocky bottoms has been studied by visual censuses along 50 x 5 m strip transects sitted at -6, -30 and -45 m depth. 46 fish species have been recorded, belonging to 19 families dominated by Labridae (11 species) and Sparidae (9 species). Depth is the main environmental factor affecting qualitative and quantitative fish distribution, being bottom heterogenity (hole size and presence or absence of frondose algae) the second one. A decrease of Labridae and Sparidae species has been found with depth. Two rocky fish assemblages have been distinguished attending to their depth distribution ranks: a shallow one, characterized by Symphodus roissali, Symphodus ocellatus, Thalassoma pavo and Parablennius rouxij and a deep one, characterized mainly by Anthias anthias, Labrus bimaculatus, Symphodus melanocercus and Gobius vittatus. However, there is a continuum change of species with depth instead of critical discontinuities between the two fish assemblages. Depth patterns of two sympatric species (Serranus cabrilla and Serranus scribal has been studied as an example of this continuos depth fish distribution

Els cnidaris bentònics

En aquest treball es presenten 85 espècies de cnidaris bentònics trobats als fons que envolten l'Arxipèlag de Cabrera. També es fa esment de la distribució bionòmica de les espècies més representatives i es compara la fauna trobada amb la de la immediata costa de Mallorca, la costa catalana, i, en general, les del litoral de la Mediterrània central i occidental.A check-list of the benthic Cnidaria inhabiting the Archipelago of Cabrera is presented, with comments on the bionomic distribution of the most representative species. The faunistic composition and the species distribution is very similar to the other Balearic islands and the species pool is representative of the coastal Mediterranean Cnidarian fauna

Capacidad de carga y efectos del nivel de protección en tres AMPs de las Islas Baleares (Mediterráneo Noroccidental)

The monitoring of fisheries target species in three marine protected areas (MPAs) located in the NW Mediterranean provided important conclusions on management effects. The abundance, occurrence and biomass of large fish showed consistent and growing trends inside the MPAs. Fish diversity was also favoured by protection. Nevertheless, spatial variance of these indicators at a medium scale was often of the same order as that caused by time between different protection levels. The carrying capacity was determined for the first time in western Mediterranean MPAs in five out of six sites studied, and in all cases it was achieved within the first five years of protection. The observed values indicate that the system of the studied MPAs is representative of the general coastal environment of the Balearic Islands, but is far from the potential of other MPAs which are considered as hot spots in other localities. Likewise, this study shows that partially protected areas can also be fairly effective if their habitats fit with those required by target species and fishing modalities are suitably regulated or banned.El seguimiento de especies de peces vulnerables a la pesca en 3 AMPs del Mediterráneo Occidental ha permitido extraer conclusiones importantes sobre los efectos de la gestión. La abundancia y ocurrencia de peces grandes así como la biomasa presentaron patrones temporales consistentes y crecientes en las AMPs. Conjuntamente al incremento de biomasa, la diversidad de peces también aumentó con la protección. Sin embargo, la varianza de estos indicadores a mediana escala espacial fue a menudo del mismo orden que la producida por el tiempo y el nivel de protección. La capacidad de carga se ha establecido por primera vez en AMPs del Mediterráneo Occidental en 5 de los 6 sitios estudiados. En todos los casos esta situación se alcanzó dentro de los primeros 5 años de protección. Los resultados indican que el sistema de AMPs estudiado es representativo de la mayor parte de las costas de Baleares pero que está lejos del potencial de otras AMPs consideradas como hot spots en otros enclaves geográficos. Asimismo, este trabajo pone de manifiesto que las áreas de reserva parcial pueden ser muy efectivas si su hábitat se ajusta al de las especies que quieren protegerse y si las modalidades de pesca restringidas o prohibidas son las adecuadas

El Bentos: les coves

Es descriuen les comunitats bentòniques de les coves i túnels de l'Arxipèlag de Cabrera, en funció dels principals grups d'organismes que les habiten. L'estudi s'ha basat concretament en la Cova des Calamars, la Cova Blava i el Túnel de l'Estell des Coll. Les comunitats de coves de l'Arxipèlag corresponen a les típiques de les coves balears, caracteritzades per la manca o escassesa d'octocoralaris (p. e. Corallium rubrum), i per la proliferació dels briozous. La comparació de les coves de Cabrera amb les d'altres indrets de la Mediterrània Occidental (Costa Catalana, Marsella i Nàpols) mostren diferències qualitatives i quantitatives importants que semblen estar condicionades per la distància geogràfica, la profunditat i la topografia de les coves.The benthic communities of caves and tunnels of the Cabrera Archipelago are described on the basis of the groups of organisms they harbour. The Calamars Cave, Blava Cave and Estell des Coll tunnel have been used as a model for the study. The communities found correspond to those typical from the Balearic caves, characterized by the absence or paucity of Octocorallia (e. g. Corallium rubrum), and the abundance of Bryozoans. Comparisons of the Cabrera caves with those from other localities in the Western Mediterranean (Catalonia, Marseilles and Naples) show sizeable qualitative and quantitative differences. Geographical distance, cave topography and depth are likely the main factors responsible for these differences

Els Bentos: les comunitats

Es descriuen les comunitats bentòniques de l'Arxipèlag de Cabrera en funció dels principals organismes animals i vegetals que les constitueixen. També es detalla la localització d'aquestes comunitats en l'espai a partir d'una sèrie de transsectes efectuats entre el nivell zero i la fondària màxima de -115 metres. Són destacables: (a) la representació en l'Arxipèlag de la majoria de comunitats bentòniques de plataforma continental descrites a la zona de la Mediterrània Central; (b) la gran riquesa especifica i el bon estat de conservació general de les comunitats; (c) la presència de parets submergides ininterrompudes entre O i-50 (-65) metres, la qual cosa fa de Cabrera un lloc privilegiat per a l'estudi de la zonació i les causes que la determinen; (d) les baixes cotes batimètriques enregistrades com a límit de la zona infra lit oral (-40 a -45 metres) i com a límit dels poblaments algals (-110 metres); i (e) l'elevat nombre d'endemismes mediterranis i de determinades espècies de mars càlids que reafirmen l'existència d'una província biogeogràfica centromediterrània. Finalment, es localitzen les zones submergides de l'Arxipèlag amb un valor biològic més elevat, per tal de prioritzar i facilitar la seva conservació.The benthic communities of the archipelago of Cabrera are described attending to their main faunistic and floristic components. Each community is spatially located and its bathymetric range is given, starting from different transects made between O and -115 meters of maximum depth. The main results obtained are: (a) most of the littoral and the continental shelf benthic communities described from the Central Mediterranean are well represented in the area; (b) species diversity and conservation of the communities is very high for Mediterranean standards; (c) the presence of some undisturbed and continuous underwater cliffs between O and -50 (-65) meters are of major interest to carry out future studies on zonation in Mediterranean benthic communities and on environmental factors forcing it; (d) lowermost bathymetric limits for the infralittoral zone (-40 to -45 meters) and algal growth (-110 meters) have been determined by SCUBA and submersible dives; and (e) the abundance of mediterranean endemisms and warm-water species reassert the existence of a centro-mediterranean biogeographic province. Finally, the areas of highest biological interest in the submersed part of the archipelago are indicated, in order to priorize its immediate preservation

Multiple Processes Regulate Long-Term Population Dynamics of Sea Urchins on Mediterranean Rocky Reefs

We annually monitored the abundance and size structure of herbivorous sea urchin populations (Paracentrotus lividus and Arbacia lixula) inside and outside a marine reserve in the Northwestern Mediterranean on two distinct habitats (boulders and vertical walls) over a period of 20 years, with the aim of analyzing changes at different temporal scales in relation to biotic and abiotic drivers. P. lividus exhibited significant variability in density over time on boulder bottoms but not on vertical walls, and temporal trends were not significantly different between the protection levels. Differences in densities were caused primarily by variance in recruitment, which was less pronounced inside the MPA and was correlated with adult density, indicating density-dependent recruitment under high predation pressure, as well as some positive feedback mechanisms that may facilitate higher urchin abundances despite higher predator abundance. Populations within the reserve were less variable in abundance and did not exhibit the hyper-abundances observed outside the reserve, suggesting that predation effects maybe more subtle than simply lowering the numbers of urchins in reserves. A. lixula densities were an order of magnitude lower than P. lividus densities and varied within sites and over time on boulder bottoms but did not differ between protection levels. In December 2008, an exceptionally violent storm reduced sea urchin densities drastically (by 50% to 80%) on boulder substrates, resulting in the lowest values observed over the entire study period, which remained at that level for at least two years (up to the present). Our results also showed great variability in the biological and physical processes acting at different temporal scales. This study highlights the need for appropriate temporal scales for studies to fully understand ecosystem functioning, the concepts of which are fundamental to successful conservation and management

Age and growth of the dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe 1834) in an exploited population of the western Mediterranean Sea

Publicado