Main biotic drivers of tree growth in a developing Juniperus thurifera stand in central Spain

Over the last few decades, abandonment of traditional management practices in Spain has led to widespread stand densification and has favoured the expansion of some forest species that previously exhibited more restricted ranges. Spanish juniper (Juniperus thurifera L.) woodlands are experiencing this phenomenon due to agricultural land abandonment and a decrease in the livestock pressure. Yet the main drivers underlying stand structure and dynamics at this novel scenario are poorly understood. In this study, we investigate the main biotic drivers of tree growth in a high-density stand of the dioecious J. thurifera at an early developmental stage (mean tree age of 32 years, 50 years after land abandonment). Tree growth was measured by coring 299 individuals of different reproductive classes (male, female and non-reproductive). Neighbourhood models were used to assess the relative importance of tree size and neighbourhood competition on tree growth of each reproductive class in the study plot. We found that tree size had the strongest effect on tree growth, whereas the effect of intraspecific competition was negligible. We observed differences in growth patterns among reproductive classes along trunk diameter sizes. Thus, at smaller sizes the three reproductive classes presented identical patterns of growth. However, at bigger sizes, females were the fastest growing individuals, followed by males and non-reproductive individuals. Overall, our results suggest that in young J. thurifera monospecific forests, where self-thinning processes may have not undergone yet, tree size and the reproductive class could play a relatively more important role than competition as drivers of tree growth. These findings constitute new information which contributes to understanding growth dynamics at early developmental stages in this dioecious species. Furthermore, our results provide guidelines for silvicultural managing; suggesting that at these young juniper stands thinning would likely not translate into enhanced growth on remnant trees

Clinical and Laboratory Features in Anti-NF155 Autoimmune Nodopathy

BACKGROUND AND OBJECTIVES: To study the clinical and laboratory features of antineurofascin-155 (NF155)-positive autoimmune nodopathy (AN). METHODS: Patients with anti-NF155 antibodies detected on routine immunologic testing were included. Clinical characteristics, treatment response, and functional scales (modified Rankin Scale [mRS] and Inflammatory Rasch-built Overall Disability Scale [I-RODS]) were retrospectively collected at baseline and at the follow-up. Autoantibody and neurofilament light (NfL) chain levels were analyzed at baseline and at the follow-up. RESULTS: Forty NF155+ patients with AN were included. Mean age at onset was 42.4 years. Patients presented with a progressive (75%), sensory motor (87.5%), and symmetric distal-predominant weakness in upper (97.2%) and lower extremities (94.5%), with tremor and ataxia (75%). Patients received a median of 3 (2-4) different treatments in 46 months of median follow-up. Response to IV immunoglobulin (86.8%) or steroids (72.2%) was poor in most patients, whereas 77.3% responded to rituximab. HLA-DRB1*15 was detected in 91.3% of patients. IgG4 anti-NF155 antibodies were predominant in all patients; anti-NF155 titers correlated with mRS within the same patient (r = 0.41, p = 0.004). Serum NfL (sNfL) levels were higher in anti-NF155+ AN than in healthy controls (36.47 vs 7.56 pg/mL, p < 0.001) and correlated with anti-NF155 titers (r = 0.43, p = 0.001), with I-RODS at baseline (r = -0.88, p < 0.001) and with maximum I-RODS achieved (r = -0.58, p = 0.01). Anti-NF155 titers and sNfL levels decreased in all rituximab-treated patients. DISCUSSION: Anti-NF155 AN presents a distinct clinical profile and good response to rituximab. Autoantibody titers and sNfL are useful to monitor disease status in these patients. The use of untagged-NF155 plasmids minimizes the detection of false anti-NF155+ cases. CLASSIFICATION OF EVIDENCE: This study provides Class IV evidence that anti-NF155 antibodies associate with a specific phenotype and response to rituximab

Endogenous cortisol and conditioned placebo effects on pain - A randomized trial

Placebo effects can be induced by learning and conditioning processes, which in turn are influenced and modulated by glucocorticoids. Accordingly, previous research has shown that intervention-related associative learning can be modulated through exogenous as well as endogenous glucocorticoids. Thus, the aim of this study was to elucidate whether placebo effects induced by conditioning is modulated by daily fluctuations of endogenous cortisol levels in healthy male and female subjects. Overall 77 participants underwent a two-phased placebo conditioning paradigm for pain analgesia. Subjects were randomized in two groups, which underwent placebo preconditioning either in the morning (08:00-10:00, i.e. with high endogenous cortisol levels) or in the afternoon (16:00-18:00, i.e. with low endogenous cortisol levels). Placebo effects were assessed two days later at noontime (12:00-13:00), with possible differences between groups as an indicator of glucocorticoid modulation on the placebo learning. Results indicated a significant conditioned placebo-induced analgesia, resulting in a placebo effect of small to medium size. Cortisol levels on conditioning day significantly differed between groups and cortisol levels were similar during assessment of placebo effects. Groups did not differ in their mean reduction in pain sensation, thus the placebo effect was not affected by differences in cortisol levels during the conditioning of placebo effects. The present study does not indicate a moderation of placebo conditioning by endogenous glucocorticoid levels

APM +: Alguna planta medicinal més

EL PROJECTE: El farmacèutic es considera el professional expert en el medicament. Amb tot, al mercat en general, però també a les farmàcies, trobem un enorme ventall de complements alimentaris a base de plantes medicinals, comercialitzats en formes farmacèutiques. El farmacèutic ha de saber donar consell farmacèutic sobre medicaments, però els complements alimentaris cada vegada prenen més protagonisme comercial i el farmacèutic també caldrà que doni consell sobre aquests complements. En aquest mac, l’APP pel mòbil que anomenem APM+ (acrònim d’Alguna Planta Medicinal +) és una activitat docent realitzada durant el curs 2020-2021 en l’assignatura de Botànica Farmacèutica en els grups-classe M3 i T2. En aquesta activitat voluntària, de dues setmanes de durada, hi han participat 64 estudiants dels quals 57 han tingut prou qualitat acadèmica per ser publicades dins l’APP. L’objectiu docent d’aquesta activitat ha estat treballar la nomenclatura (nom científic, família i nom popular) i també les característiques morfològiques bàsiques de la planta i la droga amb les seves respectives imatges sempre de llicència lliure. També ha calgut fer una breu consulta a una base de dades de flora mundial (Plant of the World Online), a la wikipedia en anglès i a la base de dades de medicaments (CIMA) per saber on cal catalogar la planta estudiada. La metodologia utilitzada ha estat treballar, de manera individual, en un màxim de 3 plantes cadascú, sobre un document Excel compartit amb tothom per evitar repeticions. Un cop validat pel professorat cadascun dels registres, s’han traslladat a l’aplicació GLIDE per tal de crear l’App que, finalment, s’ha compartit a través d'un codi QR a tots els interessats de la classe i públic en general. L’App està organitzada en un menú inferior amb 4 icones. En la presentació s'esmenta l'objectiu docent de l'experiència i com s'ha organitzat i executat, juntament amb un breu apunt de l'objecte d'estudi -els complements alimentaris medicamentosos- i la diferència d'aquests amb un medicament clàssic. La segona icona presenta la planta medicinal a través d'una fotografia, la seva distribució geogràfica i una breu descripció morfològica de l'espècie. La tercera icona de la droga mostra una imatge de la part utilitzada com a medicinal i un enllaç per disposar de més informació a través de la wikipedia en anglès. I, per últim, a la quarta icona, cada estudiant ha triat un producte comercial relacionat amb la planta i ha fet la consulta a la base de dades CIMA per esbrinar si aquesta planta té registrats Medicaments, Medicaments Tradicionals a base de Plantes (MTP) o, si no està en el catàleg, cal considerar-lo que en el nostre país només apareix com a complement alimentari. El conjunt de l'experiència ha estat molt ben rebuda pels estudiants que hi han participat amb una bona satisfacció del resultat final malgrat dedicar-hi un temps molt limitat.  QUÈ ÉS UN COMPLEMENT ALIMENTARI MEDICAMENTÓS?: Com el seu nom indica, un complement alimentari és un aliment que es pot presentar en qualsevol de les formes farmacèutiques clàssiques (càpsules, pastilles, vials, etc.) i que té un efecte fisiològic o nutricional, amb l’objectiu final de presentar un benefici per a l'organisme. Com la mateixa definició indica, complementa una dieta variada i equilibrada i sempre s'ha de consumir d'acord amb les indicacions que apareixen al seu etiquetat extern. Els complements alimentaris poden contenir vitamines, minerals, aminoàcids, àcids grassos essencials, fibres i, darrerament, diverses plantes medicinals i extractes d’herbes remeieres. Els complements alimentaris contribueixen, faciliten i ajuden a mantenir un bon estat de salut sempre que es mantingui un estil de vida saludable a través d'una dieta variada i equilibrada, una activitat física regular i, per descomptat, que es segueixin les instruccions del fabricant pel que fa a la seva correcta dosificació. Encara que el terme correcte és "complement alimentari" també es coneix amb accepcions com a suplement alimentari o complement nutricional. Un complement alimentari mai és substitut d'una bona dieta. En circumstàncies normals, una dieta adequada i equilibrada hauria de proporcionar tots els nutrients necessaris per al normal desenvolupament i manteniment d'un organisme sa. Malgrat això, moltes investigacions han demostrat que aquesta situació ideal no es dona en la pràctica per a tots els nutrients, ni per a tots els grups de població. Alguns col·lectius com, per exemple, dones embarassades i/o lactants, dones amb menopausa, gent gran amb mobilitat reduïda, persones veganes i/o vegetarianes o esportistes amb una activitat física intensa, entre d'altres, poden tenir falta d'un o més nutrients o tenir necessitats nutricionals especials en determinats moments de la seva vida. En aquests casos, pot ser útil el consum d’un complement alimentari, sempre, a poder ser, amb el consell d’un professional de la salut com ho és un farmacèutic

Erratum to: Guidelines for the use and interpretation of assays for monitoring autophagy (3rd edition) (Autophagy, 12, 1, 1-222, 10.1080/15548627.2015.1100356

non present