Després de la revolució: estratègies industrialistes barcelonines en la construcció de l'estat liberal espanyol (1843-1854)

Aquest treball es proposa explicar el paper de la ciutat de Barcelona i de les seves elits, vinculades a l'economia industrial, en la construcció de l'Estat liberal espanyol; quan, una vegada culminada la revolució liberal, l'estabilització moderada el va configurar com un Estat centralista, especialment a partir de la reforma del poder territorial. A partir d'aquesta característica dominant del nou Estat, s'intenta explicar, d'una banda, les dificultats que tingué la burgesia barcelonina per incidir-hi i obtenir polítiques favorables al seu projecte industrialista ?que no era solament una política aranzelària defensiva, sinó un programa de desenvolupament capitalista per a Espanya?, i de l'altra, les enormes dificultats que aquestes elits van trobar per assentar la seva hegemonia i governar els conflictes interns propis de la nova societat classista amb els escassos instruments que aquest Estat els posava a l'abast.This work aims to examine the role of the city of Barcelona and its elites, linked to the industrial economy, in the construction of the liberal Spanish state; when, once the liberal revolution was complete, moderate stabilisation led to a centralist State, especially following the reform of regional powers. In view of this dominant characteristic of the new State, the work looks to assess the difficulties that Barcelona?s bourgeoisie had, on the one hand, in influencing and obtaining favourable policies for their industrialist project ?which was not simply a defensive tariffs policy, but a capitalist development programme for Spain?, and, on the other, the enormous difficulties that these elites had in establishing their hegemony and governing the internal conflicts inherent in the new classist society with the few instruments that the State provided

La "Descoberta" de la cultura nacional per les lletres" en el marc del liberalisme centralista (1843-1868)

Les revolucions liberals van ser acompanyades o precedides pel desvetllament general a tota Europa de les cultures vernacles. El nou poder secularitzat buscava en el subjecte nació una nova font de legitimitat. Aquest fet va propiciar que la construcció de la nació fos en primer lloc un moviment cultural. Aquest article intenta relacionar en el cas català tres elements que van resultar substantius per tal que el moviment cultural que reclamava la plena autonomia de la cultura catalana donés lloc a finals de segle a un moviment polític nacional al llarg del segle XX. Aquest elements són: la reivindicació de la llengua i la història catalanes, la naturalesa centralista del nou Estat liberal espanyol i la notable excepció que suposava la industrialització catalana en el context espanyol.Liberal revolutions were preceded or accompanied by the awakening of vernacular cultures across Europe. The new secularised power sought in the figure of the nation a source of legitimation. In Catalonia, the cultural movement that claimed the complete autonomy of Catalan culture became a national political movement in late nineteenth century, which perpetuated throughout the twentieth century. This article is aimed to explain this transformation, which was mainly shaped by three elements: the assertion of the language and history of Catalonia; the centralized nature of the Spanish liberal model; and the Catalan industrialization process —a remarkable exception in Spain

La "Descoberta" de la cultura nacional per les lletres" en el marc del liberalisme centralista (1843-1868)

Les revolucions liberals van ser acompanyades o precedides pel desvetllament general a tota Europa de les cultures vernacles. El nou poder secularitzat buscava en el subjecte nació una nova font de legitimitat. Aquest fet va propiciar que la construcció de la nació fos en primer lloc un moviment cultural. Aquest article intenta relacionar en el cas català tres elements que van resultar substantius per tal que el moviment cultural que reclamava la plena autonomia de la cultura catalana donés lloc a finals de segle a un moviment polític nacional al llarg del segle XX. Aquest elements són: la reivindicació de la llengua i la història catalanes, la naturalesa centralista del nou Estat liberal espanyol i la notable excepció que suposava la industrialització catalana en el context espanyol.Liberal revolutions were preceded or accompanied by the awakening of vernacular cultures across Europe. The new secularised power sought in the figure of the nation a source of legitimation. In Catalonia, the cultural movement that claimed the complete autonomy of Catalan culture became a national political movement in late nineteenth century, which perpetuated throughout the twentieth century. This article is aimed to explain this transformation, which was mainly shaped by three elements: the assertion of the language and history of Catalonia; the centralized nature of the Spanish liberal model; and the Catalan industrialization process a remarkable exception in Spain

Lluís Cutchet and Víctor Balaguer: Romantic Historicism and Progressive Liberalism in the Example of El Conceller

La publicació de la Historia de Cataluña y la Corona de Aragón(1859) de Víctor Balaguer va ser la culminació d’un projecte ideològic, polítici cultural que es va anar gestant des de l’inici de la dècada dels cinquanta.Una de les baules d’aquest projecte va ser la publicació de El Conceller, desd’on es va articular l’estratègia publicística de difusió de la història, la literaturai la identitat catalanes —reinterpretades romànticament— al serveide la reconstrucció del partit liberal i del seu discurs modern, contrari al’autoritarisme reaccionari.The publication of Victor Balaguer’s Historia de Cataluña y la Corona de Aragón (1859) was the culmination of an ideological, political and cultural project that started at the beginning of the 1850s. One of the milestones in this project was the publication of El Conceller, a journal where a Romantic interpretation of Catalan history, literature and identity constructed an effective discourse for rebuilding the liberal party, in favour of the ideals of modernity, and against conservative moderantism

Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània

Peer-reviewedThe six articles comprising this Digithum dossier are revised versions of talks given at the international seminar ¿Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània¿ (Resistance and normalization: uses of the past and cultural discourses in contemporary Catalonia). That seminar, held in Barcelona on 13 and 14 December 2012, was the first in an annual series forming a part of the research project ¿Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: institucionalització, representacions i identitat¿ (Functions of the past in contemporary Catalan culture: institutionalization, representations and identity) (FFI2011-24751), which will culminate in 2014 with an international congress. The project is associated with the research group on Language, Culture and Identity in the Global Age (Indenti.Cat) at the Universitat Oberta de Catalunya (Open University of Catalonia, UOC).Els sis articles que componen aquest dossier de Digithum són versions revisades de ponències presentades en el seminari internacional "Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània". Aquest seminari, dut a terme a Barcelona els dies 13 i 14 de desembre de 2012, és el primer d'una sèrie anual inscrita en el projecte de recerca Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: institucionalització, representacions i identitat (FFI2011-24751), que haurà de culminar l'any 2014 amb la celebració d'un congrés internacional. El projecte està associat al grup de recerca (GRE) Llengua, cultura i identitat en l'era global (Identi.Cat) de la Universitat Oberta de Catalunya.Los seis artículos que componen este dossier de Digithum son versiones revisadas de ponencias presentadas en el seminario internacional "Resistencialismo y Normalización: Usos del Pasado y Discursos Culturales en la Cataluña Contemporánea". Este seminario, llevado a cabo en Barcelona los días 13 y 14 de diciembre de 2012, es el primero de una serie anual inscrita en el proyecto de investigación Funciones del pasado en la cultura catalana contemporánea: institucionalización, representaciones e identidad (FFI2011-24751), que deberá culminar en 2014 con la celebración de un congreso internacional. El proyecto está asociado al grupo de investigación (GRE) Lengua, cultura e identidad en la era global (Identi.cat) de la Universitat Oberta de Catalunya

Repensar els estudis catalans des de la teoria queer

Catalan Studies are basically focused on national/linguistic identity, but recent debate on Catalan identity triggered by the current pro-independent process in Catalonia, may help reshape this academic field. A more diverse approach to Catalan culture should consider sexuality, which has traditionally been banished from literary analysis as a ‘private’ matter. Here, we discussed how queer theory can reframe Catalan Studies mainly by building a specific LGBT literary tradition, identifying queer episodes and characters in the canon, questioning received meanings, promoting interdisciplinary analysis of Catalan culture and exploring the role of queer subjectivity in history

Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista

El trabajo pretende explicar cuales fueron las estrategias de la burguesiabarcelonesa en la construcción del Estado liberal español, y especificamentea lo largo de la década moderada. Durante este periodo, singularizado porla reconsideración de la revolución española en clave conservadora, seadopto el modelo centralista de organización del poder territorial, unade las caracteristicas más acusadas y permanentes del Estado español contemporáneo.En este contexto, el proyecto industrialista de la burguesia barcelonesa,que obedecia a un movimiento de largo recorrido desde el momento en queel colapso colonial la lanzó a la conquista y el desarrollo del mercadonacional, tenia un doble objetivo político, en el orden local estableceruna hegemonia que le permitiese controlar y dirigir las profundas transformacionessociales, económicas y urbanas que el desarrollo industrial estaba produciendoen la ciudad, y en el marco general participar, en el momento de configuracióndel Estado liberal, en las estructuras de poder para influir en que esteadoptara las reformas necesarias al desarrollo de su modelo económico.Este modelo, en sintesis, suponia la creación de un mercado nacional integrado,con un cierto grado de división del trabajo, en el que Cataluña y lasregiones cerealistas pudieran intercanviar sus productos, para ello, ydadas la escasa competitividad de su industria enlos mercados internacionalesa causa de la escasez de recursos naturales, se requeria del gobierno laprotección del mercado nacional para los prodctos industriales catalanes,pero no solo como una política defensiva, sinó como un proyecto de transiciónhacia el capitalismo maduro que forzosamente reclamava algún tipo de reformaagraria que crease consumidores y el desarrollo de las comunicaciones anivel español para facilitar le integración de este mercado. El establecimientodel modelo moderado y de sus proyectos centralistas en una ci

Temps d'educació

Resumen basado en el de la publicaciónSe ofrece una visión de cuáles podrían ser los fundamentos conceptuales y didácticos de unas humanidades para el siglo XXI. Se parte del modelo del siglo XIX, basado en la dicotomía formulada por Descartes separando cuerpo y mente, y se subrayan dos de las transformaciones del último tercio del siglo XX: la necesidad de formación a lo largo de la vida, y el derrumbe de las certezas que ofrecían las ciencias y los metarrelatos. Se explica cómo la sociedad del conocimiento incrementa el no-saber y cómo el sistema universitario debería formar los futuros trabajadores del conocimiento. Se defiende que las humanidades del siglo XXI deben construirse a partir de la reflexión sobre problemas que conecten con el presente, que impliquen emocionalmente y que ayuden a tomar decisiones en este contexto de incertidumbres. Se termina con una reflexión sobre la necesidad de hibridar los currículos de ciencias y letras y el papel de las TIC en este proceso de enseñanza-aprendizaje.ES

Introducció a la història de la cultura contemporània, setembre 2012

Recurs d'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya.Recurso de aprendizaje de la "Universitat Oberta de Catalunya".Learning resource of the "Universitat Oberta de Catalunya"