Les revolucions liberals van ser acompanyades o precedides pel desvetllament
general a tota Europa de les cultures vernacles. El nou poder secularitzat
buscava en el subjecte nació una nova font de legitimitat. Aquest fet va propiciar
que la construcció de la nació fos en primer lloc un moviment cultural.
Aquest article intenta relacionar en el cas català tres elements que van resultar
substantius per tal que el moviment cultural que reclamava la plena autonomia
de la cultura catalana donés lloc a finals de segle a un moviment polític nacional
al llarg del segle XX. Aquest elements són: la reivindicació de la llengua i la història
catalanes, la naturalesa centralista del nou Estat liberal espanyol i la notable
excepció que suposava la industrialització catalana en el context espanyol.Liberal revolutions were preceded or accompanied by the awakening of
vernacular cultures across Europe. The new secularised power sought in the figure of the nation a source of legitimation. In Catalonia, the cultural movement
that claimed the complete autonomy of Catalan culture became a national political
movement in late nineteenth century, which perpetuated throughout the
twentieth century. This article is aimed to explain this transformation, which
was mainly shaped by three elements: the assertion of the language and history
of Catalonia; the centralized nature of the Spanish liberal model; and the Catalan
industrialization process a remarkable exception in Spain
