Iterated nonexpansive mappings

We present a further study on fixed point theory for the so called iterated nonexpansive mappings, that is, mappings which are nonexpansive along the orbits. They are a direct generalization of the contraction type maps studied by Rheinboldt in the late sixties of the last century. This is a wide class of nonlinear mappings including several families of generalized nonexpansive mappings appearing in the recent litherature.Universidad de Málaga. Campus de Excelencia Internacional Andalucía Tec

The Power of Creativity The Power of Creativity. From Hollywood to Pixar, through Italy [Creatività al potere. Da Hollywood alla Pixar, passando per l'Italia]

It is often thought that finances, politics and entertainment form three separate worlds, which, in the case of the United States, revolve around New York, Washington and Los Angeles, respectively...

Fixed point theory for a class of generalized nonexpansive mappings

AbstractIn this paper we introduce two new classes of generalized nonexpansive mapping and we study both the existence of fixed points and their asymptotic behavior

Desarrollo de un modelo en código R para la estimación en cubiertas del potencial solar fotovoltaico para la cobertura de la demanda eléctrica de edificios residenciales y terciarios en la ciudad de Valencia

[ES] En los últimos años la energía fotovoltaica ha consolidado una madurez tecnológica competitiva frente a otros recursos energéticos, constituyendo una fuente de energía estratégica para promover una transición energética sostenible. En este contexto, la reciente publicación del Real Decreto 244/2019 sobre el autoconsumo fotovoltaico facilita de forma administrativa, legal y técnica la posibilidad de la integración de instalaciones de este tipo en los edificios. El objeto de este trabajo consiste en la estimación, a partir de la radiación solar y datos LIDAR, de la energía eléctrica fotovoltaica que potencialmente se podría generar en los edificios residenciales, comerciales y de servicios de la ciudad de Valencia. Para ello se desarrollará un modelo de cálculo de generación considerando las sombras proyectadas en los tejados por los edificios circundantes mediante código R, que permitirá automatizar las estimaciones y escalar en la cantidad de edificaciones de cada una de las tipologías estudiadas para obtener resultados representativos. Todo ello respaldado con un análisis técnico-económico adaptado a la nueva legislación.[EN] In recent years photovoltaic energy has consolidated a technological maturity to be competitive against other energy resources, constituting a strategic energy source to promote a sustainable energy transition. In this context, the recent publication of Royal Decree 244/2019 on photovoltaic self-consumption facilitates administratively, legally and technically the possibility of integrating this type of facilities into buildings. The purpose of this work is to estimate, based on solar radiation and LIDAR data, the photovoltaic electric energy that could potentially be generated in in residential, commercial and service buildings in the city of Valencia. To this end, a generation calculation model will be developed using R code, taking into account the shadows cast by nearby buildings, that will allow automating the estimations and scaling the number of buildings of each of the typologies studied to obtain representative results. All this backed with a technical-economic analysis adapted to the new legislation.Fuster Palop, E. (2020). Desarrollo de un modelo en código R para la estimación en cubiertas del potencial solar fotovoltaico para la cobertura de la demanda eléctrica de edificios residenciales y terciarios en la ciudad de Valencia. http://hdl.handle.net/10251/137461TFG

Aplicación de plasma atmosférico en tratamiento superficial de metales para utilización de adhesivos estructurales

[ES] En el presente trabajo se plantea la utilización el plasma atmosférico para la mejora de las propiedades adhesivas de diversos metales en estado de suministro. Se pretende evaluar la idoneidad de la aplicación de esta tecnología con el objeto de incrementar las prestaciones de las uniones metal-metal. Se determinarán las condiciones óptimas del tratamiento del plasma y se evaluarán los cambios superficiales producidos sobre la superficie del metal. A continuación se determinarán las propiedades mecánicas de las uniones ente los diferentes metales.Fuster Solís, E. (2016). Aplicación de plasma atmosférico en tratamiento superficial de metales para utilización de adhesivos estructurales. http://hdl.handle.net/10251/73111.TFG

Improved Numerical Methods for Elliptic Problems in Astrophysics

Les ePDEs (elliptic partial differential equations, en anglès) apareixen en una àmplia varietat d'àrees de les matemàtiques, la física i l'enginyeria. Són de particular interès en Astrofísica on apareixen, per exemple, quan es calcula el potencial gravitacional, en la solució de l'equació de Grad-Shafranov per magnetosferes lliures de forces, o d'imposar lligadures de divergència zero en la integració numèrica de les equacions MHD (magnetohydrodynamics, en anglès). En general, les ePDEs s'han de resoldre numèricament, establint una demanda cada vegada més gran d'algoritmes eficients i altament paral·lels per abordar la seua resolució computacional. El SRJ (scheduled relaxation Jacobi, en anglès) pertany a una prometedora classe de mètodes, atípic per la combinació de senzillesa i eficàcia, que s'ha introduït recentment per resoldre ePDEs lineals de tipus Poisson. És una extensió del mètode iteratiu clàssic de Jacobi utilitzat per resoldre sistemes d'equacions lineals del tipus Au = b. Hereta, d'entre altres, la seua robustesa. La seua metodologia es basa en el càlcul d'uns paràmetres apropiats per a una aproximació multinivell amb l'objectiu de minimitzar el nombre d'iteracions necessàries per a reduir el residual per davall d'una tolerància especificada. L'eficiència en la reducció del residual augmenta amb el nombre de nivells emprats en l'algoritme. Tanmateix, l'aplicació de la metodologia original per calcular els paràmetres d'estos esquemes SRJ òptims més enllà de 5 nivells és enormement dificultosa. Això és degut fonamentalment a la presència d'un sistema mixt algebraic-diferencial (no lineal) d'equacions el qual es torna cada vegada més rígid a mesura que augmenta el nombre de nivells. D'una banda, hem trobat una nova metodologia per a l'obtenció dels paràmetres dels esquemes òptims de l'algoritme SRJ que supera les limitacions de la metodologia original i proporciona els paràmetres per a estos esquemes amb un nombre elevat de nivells, fóra bo fins a 15, i per a resolucions de fins a 215 punts per dimensió. Això dóna lloc a factors d'acceleració de diversos centenars respecte del mètode de Jacobi en el cas de resolucions típiques i de milers en alguns casos amb altes resolucions. La major part de l'èxit en la recerca d'estos esquemes òptims amb més de 10 nivells es basa en una reducció analítica de la complexitat del sistema d'equacions abans esmentat. A més, s'estén l'algoritme original per aplicar-lo a certs sistemes d'equacions el·líptiques no lineals. D'altra banda, en un esquema típic SRJ, s'empra l'anterior conjunt de paràmetres en cicles de M iteracions consecutives fins que s'arriba a la tolerància prescrita. Presentem la forma analítica del conjunt òptim de factors de relaxació per al cas en què tots ells són estrictament diferents, i veiem que l'algoritme resultant és equivalent al mètode no estacionari de Richardson generalitzat, en el que es precondiciona la matriu del sistema d'equacions multiplicant per D = diag(A). El nostre mètode per estimar els pesos té l'avantatge que el càlcul explícit dels valors propis mínim i màxim de la matriu A (o la matriu d'iteració corresponent de l'esquema de Jacobi amb pes subjacent) es substitueix pel càlcul (molt més fàcil) de les freqüències mínima i màxima derivades de l'anàlisi d'estabilitat de von Neumann de l'operador el·líptic continu. Este conjunt de pesos també és l'òptim per al problema general, la qual cosa ens dóna la convergència més ràpida de tots els possibles esquemes SRJ per una estructura de malla donada. Ens referirem a ell com el mètode de Chebyshev-Jacobi. El factor d'amplificació del mètode es pot trobar analíticament i permet l'estimació exacta del nombre d'iteracions necessàries per a assolir la tolerància desitjada. També mostrem que a partir del conjunt de pesos calculats per l'esquema SRJ òptim per a una mida de cicle fix és possible calcular numèricament el valor òptim del factor de relaxació del mètode SOR (successive overrelaxation, en anglès) en alguns casos. Demostrem amb exemples pràctics, d'aplicació en Astrofísica, que el nostre mètode també funciona molt bé per als problemes de tipus Poisson en els que es fa servir una discretització d'alt ordre de l'operador Laplacià (per exemple, discretitzacions de 9- o 17- punts). Això té molt d'interès, ja que estes discretitzacions no produeixen matrius CO (consistently ordered, en anglès) i, per tant, la teoria de Young no es pot utilitzar per calcular el valor òptim del paràmetre de relaxació òptim de SOR. D'altra banda, els esquemes SRJ òptims deduïts ací són avantatjoses respecte a les implementacions existents per SOR pel que fa a discretitzacions d'alt ordre de l'operador Laplacià en la mesura que no cal recórrer als esquemes multicolors per a la seua execució en paral·lel. Presentem el mètode de Chebyshev-Jacobi fent servir una implementació purament MPI i una implementació híbrida OpenMP/MPI, ambdues sobre màquines de memòria compartida i de memòria distribuïda. Mostrem el seu rendiment i com escalen. També mostrem com arribar a velocitats de convergència notables amb execucions en paral·lel sobre GPUs quan la resolució d'equacions en derivades parcials el·líptiques amb diferències finites es fa utilitzant de manera conjunta el mètode de Chebyshev-Jacobi i les discretitzacions d'alt ordre. Finalment, tractar d'aplicar els nostres mètodes més enllà de l'àmbit de l'Astrofísica. En particular, abordem el problema de trobar els modes normals de vibració de l'ull humà. Este problema es pot resoldre amb una variant millorada de la metodologia que ací es presenta. La millora consisteix a estendre el càlcul del conjunt òptim de paràmetres al cas de matrius no definides positives. Les nostres idees sobre com procedir en este camp s'esbossen en el treball futur d'esta tesi.Elliptic partial differential equations appear in a wide variety of areas of mathematics, physics and engineering. They are of particular interest in Astrophysics and appear, e.g., when computing the gravitational potential, in the solution of the Grad-Shafranov equation for force-free magnetospheres, to impose divergence free constraints in the numerical integration of MHD equations or when solving the constraint equations in General Relativity. Typically, elliptic equations must be solved numerically, which sets an ever-growing demand for efficient and highly parallel algorithms to tackle their computational solution. The Scheduled Relaxation Jacobi is a promising class of methods, atypical for combining simplicity and efficiency, that has been recently introduced for solving linear Poisson-like elliptic equations. It is an extension of the classical Jacobi iterative method to solve linear systems of equations (Au=b). It also inherits its robustness. Its methodology relies on computing the appropriate parameters of a multilevel approach with the goal of minimizing the number of iterations needed to cut down the residuals below specified tolerances. The efficiency in the reduction of the residual increases with the number of levels employed in the algorithm. Applying the original methodology to compute the algorithm parameters with more than 5 levels notably hinders obtaining optimal schemes, as the mixed (non-linear) algebraic-differential system of equations from which they result become notably stiff. On one hand, we present a new methodology for obtaining the parameters of Scheduled Relaxation Jacobi schemes that overcomes the limitations of the original algorithm and provides parameters for these schemes with up to 15 levels and resolutions of up to 215 points per dimension, allowing for acceleration factors larger than several hundreds with respect to the Jacobi method for typical resolutions and, in some high resolution cases, close to 1000. Most of the success in finding these optimal schemes with more than 10 levels is based on an analytic reduction of the complexity of the previously mentioned system of equations. Furthermore, we extend the original algorithm to apply it to certain systems of non-linear elliptic equations. On the other hand, in a typical Scheduled Relaxation Jacobi scheme, the former set of factors is employed in cycles of M consecutive iterations until a prescribed tolerance is reached. We present the analytic form for the optimal set of relaxation factors for the case in which all of them are strictly different, and find that the resulting algorithm is equivalent to a non-stationary generalized Richardson's method where the matrix of the system of equations is preconditioned multiplying it by D=diag(A). Our method to estimate the weights has the advantage that the explicit computation of the maximum and minimum eigenvalues of the matrix A (or the corresponding iteration matrix of the underlying weighted Jacobi scheme) is replaced by the (much easier) calculation of the maximum and minimum frequencies derived from a von Neumann analysis of the continuous elliptic operator. This set of weights is also the optimal one for the general problem, resulting in the fastest convergence of all possible Scheduled Relaxation Jacobi schemes for a given grid structure. We refer to it as the Chebyshev-Jacobi method. The amplification factor of the method can be found analytically and allows for the exact estimation of the number of iterations needed to achieve a desired tolerance. We also show that with the set of weights computed for the optimal SRJ scheme for a fixed cycle size it is possible to estimate numerically the optimal value of the relaxation factor in the successive overrelaxation method in some cases. We demonstrate with practical examples, with application in Astrophysics, that our method also works very well for Poisson-like problems in which a high-order discretization of the Laplacian operator is employed (e.g., a 9- or 17-points discretization). This is of interest since the former discretizations do not yield consistently ordered A matrices and, hence, the theory of Young cannot be used to predict the optimal value of the SOR parameter. Furthermore, the optimal SRJ schemes deduced here are advantageous over existing SOR implementations for high-order discretizations of the Laplacian operator in as much as they do not need to resort to multi-coloring schemes for their parallel implementation. We present the implementation of the Chebyshev-Jacobi method using a purely MPI implementation, an openMP / MPI hybrid implementation over both shared memory machines and distributed memory machines. They show ideal speed up. We also show how to reach a remarkable speed up when solving elliptic partial differential equations with finite differences thanks to the joint use of the Chebyshev-Jacobi method with high order discretizations and its parallel implementation over GPUs. Finally, we have tried to apply our methods beyond the realm of Astrophysics with limited success though. Specially, we have addressed the problem of finding normal modes of human eyeballs. This problem is ready for being solved with an improved variant of the methodology here presented. The improvement consists on extending the calculation of the optimal set of parameters to non positive-definite matrices. Our ideas on how to proceed in this field are sketched in the outlook of this thesis