Aludes de nieve. Riesgo actual y riesgo futuro.

Los aludes son fenómenos recurrentes que se producen con una gran variedad de situaciones nivo-meteorológicas. Las actuaciones para minimizar el riesgo son básicamente dos: la predicción temporal (boletín del peligro de aludes), que hay que mantener, y la predicción en el espacio (cartografías). El riesgo de ser afectado por un alud se percibe con total indefensión por la población cuando un alud de gran magnitud impacta sobre un edificio o una infraestructura. Por tanto, es necesaria una legislación del uso de suelo que obligue a considerar los riesgos naturales en la calificación de suelos no urbanizables, basada en mapas de inventario y peligrosidad. Así se puede proteger a la población no especialista frente a las amenazas naturales extremas. Respecto al cambio climático, el IPCC, en su Tercer Informe de Evaluación expone una serie de probables escenarios de cambio climático a escala global. En todos ellos se concluye que muy probablemente las temperaturas mínimas serán más altas (irán en aumento), habrá menos días fríos, días de heladas y olas de frío en casi todas las zonas continentales. esto va a conllevar la elevación de la isoterma de 0ºC hacia mayores altitudes y, por lo tanto, la elevación del límite del manto nivoso continuo durante el invierno hacia mayores altitudes. Respecto a la precipitación y también a escala global, no se puede concluir que vaya a haber un incremento positivo de los eventos de temporal extremos, por lo que no se puede concluir que vaya a haber una variación del número de aludes extremos. Respecto al riesgo futuro, en el mejor de los casos se van a seguir produciendo aludes de la misma o mayor magnitud y en los mismos lugares. El deterioro del bosque de protección es muy probable, por lo será necesaria una buena gestión forestal. La minimización del riesgo deberá basarse en una buena legislación y una buena gestión territorial

Estudi de les allaus al Pirineu occidental de Catalunya: predicció espacial i aplicacions de la cartografia

[cat] Aquesta tesi tracta de l’impacte que les allaus tenen sobre el medi natural i, per tant, s’estudia la seva cartografia i algunes aplicacions que poden ser útils en la gestió de riscos naturals. Els tres objectius principals de l’estudi són: 1) Sintetitzar els coneixements bàsics existents sobre la neu i les allaus; 2) Realitzar cartografies de zonificació del perill d’allaus i implementar-les en un S.I.G. (ARCINFO); i 3) Fer propostes d’aplicacions específiques a partir de l’anàlisi S.I.G., de las quals s’obtinguin dades útils per a la planificació territorial (obtenció de models digitals d’elevació, superposició topològica de dades d’allaus amb pendents i orientacions), així com obtenir un model estadístic de predicció de zones on el risc d’arribada d’allaus sigui màxim. Com a resultat de la recerca, els documents que s’han obtingut són els següents: un mapa de localització probable d’allaus i el registre mitjançant fitxes (descripció i fotografia de cada zona d’allau) del sector que inclou les capçaleres dels rius Garona, Noguera Pallaresa i Noguera Ribargorçana (Fulls Sèrie L: 118 bis, 148, 149, 180 i 181), que han estat elaborats mitjançant una metodologia específica. L’àrea afectada per les allaus representa el 50% del territori estudiat. El model estadístic obtingut és Alfa =-1.20+0.97Beta; R2=0.87; Sigma=1.74, on Alfa representa el màxim abast de l’allau i Beta el gradient del seu trajecte

Trenta anys del primer Butlletí de Perill d'Allaus al Pirineu de Catalunya

El passat 9 de novembre de 2019, a la sortida de l'assemblea anual de l'ACNA, comentàvem amb la Montse Bacardit que la temporada 2020-2021 faria 30 anys del primer Butlletí de Perill d'Allaus de Catalunya. Ella em va dir: 'Això mereix un article a la revista!'. L'endemà al matí, en despertar-me, vaig pensar que potser sí que valia la pena fer un article gairebé arqueològic dels inicis... i, dit i fet, aquí teniu la història del que una vegada, fa trenta anys, va passar..

Estudi de les allaus al Pirineu occidental de Catalunya: predicció espacial i aplicacions de la cartografia

Aquesta tesi tracta de l’impacte que les allaus tenen sobre el medi natural i, per tant, s’estudia la seva cartografia i algunes aplicacions que poden ser útils en la gestió de riscos naturals. Els tres objectius principals de l’estudi són: 1) Sintetitzar els coneixements bàsics existents sobre la neu i les allaus; 2) Realitzar cartografies de zonificació del perill d’allaus i implementar-les en un S.I.G. (ARCINFO); i 3) Fer propostes d’aplicacions específiques a partir de l’anàlisi S.I.G., de las quals s’obtinguin dades útils per a la planificació territorial (obtenció de models digitals d’elevació, superposició topològica de dades d’allaus amb pendents i orientacions), així com obtenir un model estadístic de predicció de zones on el risc d’arribada d’allaus sigui màxim. Com a resultat de la recerca, els documents que s’han obtingut són els següents: un mapa de localització probable d’allaus i el registre mitjançant fitxes (descripció i fotografia de cada zona d’allau) del sector que inclou les capçaleres dels rius Garona, Noguera Pallaresa i Noguera Ribargorçana (Fulls Sèrie L: 118 bis, 148, 149, 180 i 181), que han estat elaborats mitjançant una metodologia específica. L’àrea afectada per les allaus representa el 50% del territori estudiat. El model estadístic obtingut és Alfa =-1.20+0.97Beta; R2=0.87; Sigma=1.74, on Alfa representa el màxim abast de l’allau i Beta el gradient del seu trajecte

Calibration and application of the MN2D dynamics model to the avalanches of Las Leñas (Argentina)

During the winters of 1999 and 2000 large avalanches occurred in the ski resort of Las Leñas (Los Andes, Mendoza, Argentina). On 8 September 1999 an avalanche of new, dry snow ran over a path with a 1000 m vertical drop. On 30 June and on 1 July 2000 five avalanches of similar vertical drop, which start with new snow, entrained very wet snow during their descent, and evolved into dense snow avalanches. To use the MN2D dynamics model correctly, calibration of model parameters is necessary. Also, no previous works with the use of dynamics models exist in South America. The events used to calibrate the model occurred during the winters of 1999 and 2000 and are a good sample of the kind of avalanches which can occur in this area of the Andes range. By considering the slope morphology and topography, the snow and meteorological conditions and the results of the model simulations, it was estimated that these avalanches were not extreme events with a return period greater than one hundred years. This implies that, in natural conditions, bigger, extreme avalanches could happen. In this work, the MN2D dynamics model is calibrated with two different avalanches of the same magnitude: dry and wet. The importance of the topographic data in the simulation is evaluated. It is concluded that MN2D dynamics model can be used to simulate dry extreme avalanches in Argentinean Andes but not to simulate extreme wet avalanches, which are much more sensitive to the topography

Study of Johnsons Glacier (Livingston Island, Antarctica) by means of shallow ice cores and their tephra and by analysis of 137Cs content

Amb l’objectiu de monitoritzar la dinàmica del casquet glacial de l’Illa de Livingston, el Departament de Geodinàmica i Geofísica de la Universitat de Barcelona va iniciar campanyes de mesura anuals a la glacera de Johnsons durant l’estiu austral de 1994-95. Durant aquesta campanya de camp es van dur a terme 10 sondejos de gel poc profunds, amb recuperació de testimoni continu, mostrejats ve rt icalment amb una sonda manual. Els objectius eren detectar la capa de cendres volcàniques dipositades a la superfície de la glacera, que s’atribueixen a l’erupció piroclàstica de l’illa Decepción de 1970, actualment interestratificada, ve r i ficar si aquesta capa pot ser utilitzada com a nivell guia, identificar l’horitzó enriquit en el radioisòtop 137Cs acumulat en l’estrat de neu corresponent a l’any 1965, actualment també interestratificada, utilitzar aquest nivell isòcron per comprovar la datació de la capa de cendres de 1970 i calcular la línia d’equilibri de la glacera i el seu balanç de massa mitjà per als últims 28 anys (1965-1993). L’ estratigrafia dels testimonis de gel dels sondejos, les seves corbes de densitat acumulada i les temperatures quasi isotermes del gel enregistrades confi rmen que la glacera de Johnsons és temperada. El vent, l’escalfament produït per la radiació solar i l’aigua líquida són els agents principals que controlen la redistribució horitzontal i ve rtical de les partícules, tant volcàniques com crioclàstiques, que sedimenten a la superfície de la glacera i hi romanen inter estratificades. Per causa d’aquesta redistribució, la capa de cendres no sempre és un bon nivell de referència. La posició altitudinal de la línia d’equilibri (ELA) el 1993, obtinguda de l’anàlisi per espectrometria del radioisòtop 137Cs, varia des de 200 m s.n.m fins a 250 ms.n.m. Això implica un ascens en l’altitud de la línia d’equilibri des de l’inici de la dècada de 1970 fins a l’actualitat. La diferent orientació dels vessants de la glacera de Johnsons respecte als vents predominants del NE provoca importants diferències locals en l’acumulació de neu que, localment, fa variar l’altitud de la línia d’equilibri. Als testimonis de gel estudiats el 137Cs sempre es troba associat a les partícules de la capa de cendres de 1970. Això implica l’existència d’un important episodi d’ablació en tota l’àrea mostrejada (com a mínim fins a una altitud de 330 m s.n.m.) que es va produir sincrònicament al dipòsit de la capa de cendres de 1970 o amb posterioritat. Una estimació a grans trets del balanç de massa indica un elevat gradient d’acumulació en funció de l’increment d’altitud de la glacera.With the aim of monitoring the dynamics of the Livingston Island ice cap, the Departament de Geodinàmica i Geofísica of the Universitat de Barcelona began yearly surveys in the austral summer of 1994-95 on Johnsons Glacier. During this field campaign 10 shallow ice cores were sampled with a manual ve rtical ice-core drilling machine. The objectives were: i) to detect the tephra layer accumulated on the glacier surface, attributed to the 1970 Deception Island pyroclastic eruption, today interstratified; ii) to verify wheter this layer might serve as a reference level; iii) to measure the 137Cs radio-isotope concentration accumulated in the 1965 snow stratum; iv) to use the isochrone layer as a mean of verifying the age of the 1970 tephra layer; and, v) to calculate both the equilibrium line of the glacier and average mass balance over the last 28 years (1965-1993). The stratigraphy of the cores, their cumulative density curves and the isothermal ice temperatures recorded confirm that Johnsons Glacier is a temperate glacier. Wind, solar radiation heating and liquid water are the main agents controlling the ve rtical and horizontal redistribution of the volcanic and cryoclastic particles that are sedimented and remain interstratified within the glacier. It is because of this redistribution that the 1970 tephra layer does not always serve as a very good reference level. The position of the equilibrium line altitude (ELA) in 1993, obtained by the 137Cs spectrometric analysis, varies from about 200 m a.s.l. to 250 m a.s.l. This indicates a rising trend in the equilibrium line altitude from the beginning of the 1970s to the present day. The varying slope orientation of Johnsons Glacier relative to the prevailing NE wind gives rise to large local differences in snow accumulation, which locally modifies the equilibrium line altitude. In the cores studied, 137Cs appears to be associated with the 1970 tephra layer. This indicates an intense ablation episode throughout the sampled area (at least up to 330 m a.s.l), which probably occurred synchronically to the 1970 tephra deposition or later. A rough estimate of the specific mass balance reveals a considerable accumulation gradient related to the increase with altitude

Treball geomorfològic de les allaus: estat actual del coneixement i exemples de les zones d'allaus d'Andorra.

Les allaus afecten cada vegada més l'home, el qual ha començat a estudiarles amb més precisió per saber-ne els mecanismes i poder preveure i/o evitar els danys materials que provoquen al seu pas. Per això, es poden diferenciar dos aspectes molt importants en l'estudi de les allaus. El primer consisteix en el perill natural que pot arribar a assolir l'impacte en l'estructura socio-econòmica d'una localitat o fins i tot d'un país. En el nostre cas, Andorra és un país que està constantment sotmès a diversos perills naturals, no només d'allaus sinó també de caiguda de pedres, corrents d'arrosegalls... El segon aspecte consisteix en l'impacte en el medi físic que pot arribar a assolir aquest perill natural. És a dir, les allaus realitzen un treball geomorfològic molt important, que any rere any va modelant el relleu. Per això, les allaus constitueixen un perill natural en les zones d'alta muntanya, no només per la quantitat de neu que poden mobilitzar i transportar sinó també pels sediments que poden arribar a mobilitzar i també transportar

Prospección sísmica en el Glaciar Johnsons, Isla Livingston (Antártida). (campañas antárticas 1996-1997 y 1997-1998)

Durante las campañas antárticas de 1996-97 y 1997-98, se realizaron en el glaciar Johnsons (Isla Livingston, A n t á rtida) cinco perfiles sísmicos de refracción (con un total de 2.685 m longitud) y dos perfiles de reflexión (2.980 m longitud) con el objetivo de obtener información sobre el grosor del hielo y la topografía del basamento. En cuanto a la sísmica de refracción, se presenta como un método eficaz para la obtención del espesor y de la velocidad del hielo, mientras que se propone la sísmica de reflexión como la técnica más adecuada para obtener información sobre la morfología de la cubeta glacial y el contacto hielo-roca. Los resultados aportados por los anteriores métodos se han completado con un análisis minucioso de los datos de campo (estudio del frente de ondas) obteniéndose la localización de sectores con fracturas (grietas) y pudiéndose distinguir áreas de distintas características glaciológicas (zonas de acumulación y ablación). Este conocimiento de la estructura interna del glaciar mediante prospección sísmica junto con otros datos glaciológicos permitirá modelizar la dinámica del flujo del glaciar Johnsons.During two Antarctic summers (1996-97 and 1997-98), five seismic refraction (2.685 m long) and two reflection profiles (2.980 m long) were acquired on Johnsons Glacier (Livingston Island, Antarctica) in order to obtain information about the structure of the ice, characteristics of the ice-rock contact and the basement topography. Seismic refraction is an efficient method for calculating ice thickness and seismic waves velocity; whereas the seismic reflection is recommended because it leads us to a clear seismic image of bedrock topography and ice-bed contact. This study was completed using a raw data analysis (wavefront) which detected ice crevasses and delineated sectors with different glacier structures (accumulation and ablation zones). The information obtained from seismic data about the internal structure of the glacier constrains the glacial dynamics of Johnsons Glacier

Empirical α-β runout modelling of snow avalanches in the Catalan Pyrenees.

A variation in the α−β model which is a regression model that allows a deterministic prediction of the extreme runout to be expected in a given path, was applied for calculating avalanche runout in the Catalan Pyrenees. Present knowledge of major avalanche activity in this region and current mapping tools were used. The model was derived using a dataset of 97 'extreme' avalanches that occurred from the end of 19th century to the beginning of 21st century. A multiple linear regression model was obtained using three independent variables: inclination of the avalanche path, horizontal length and area of the starting one, with a good fit of the function (R2 = 0.81). A larger starting zone increases the runout and a larger length of the path reduces the runout. The new updated equation predicts avalanche runout for a return period of ∼100 years. To study which terrain variables explain the extreme values of the avalanche dataset, a comparative analysis of variables that influence a longer or shorter runout was performed. The most extreme avalanches were treated. The size of the avalanche path and the aspect of the starting zone showed certain association between avalanches with longer or shorter runouts

Flood hazard map of La Trinidad (NW Nicaragua). Method and results.

During the Mitch Hurricane event (October 1998), severe floods occurred in the village of La Trinidad (Departamento de Estelı´, NW Nicaragua), which spreads at the margin of La Trinidad river. As a consequence, the need for hazard assessment and land use planning to reduce the effects of these natural processes arose. Nicaragua is a developing country, which means that there is a scarcity of good quality data on which to base these hazard assessments (i.e., lack of detailed topographic maps, lack of meteorological and discharge data series). Therefore, the main objective of the present work was to generate a flood hazard map of La Trinidad by means of a simple method, with a resulting map easy to understand and to use by the municipality for land use planning. There is no topographic map of the area at a more detailed scale than 1:50,000. So the main document that supports all the data and on which the final hazard map was based is the orthophotograph at 1:5,000 scale (generated from vertical aerial photographs taken in 2000). The method used was based on classical interpretation of vertical aerial photographs (pre Mitch and a post Mitch event), detailed field work, inquiries among the population and analysis of the main pattern of storms occurring in the area. All these data allowed the reconstruction of different extensions and water levels corresponding to events of different frequency and magnitude, and the qualitative association of them to three hazard levels by means of energy and frequency. The use of orthophotographs of 1:5,000 proved to be very useful both for the development of the work and for the presentation of the final map, because they are very easily understandable for people not trained in the interpretation of topographic maps