La influència d'un concepte romàntic en l'òpera verdiana: el cas de Macbeth

En aquest article, el professor Fulquet fa un estudi analític de l'obra musical de Verdi i les seves relacions amb el moviment estètic que s'ha denominat romanticisme. L'autor tracta d'explorar els elements essencials de l'obra verdiana en el context d'aquest moviment estètic i investiga l'expressió musical dels mites, els arquetips, i els referents romàntics en l'obra d'aquest compositor

Writing in Catalan

El text que segueix no és original de qui firma aquestes pàgines,sinó una adaptació a la nostra especial circumstància de l’article del poeta i assagista polonès Adam Zagajewski "Escribir en polaco", inclòs al volum En defensa del fervor, publicat per Acantilado l’any 2005. No cal dir que m’ha impulsat a l’experiment ’extraordinari paral·lelisme entre el cas polonès i el cas català, entre els avatars que han experimentat les llengües polonesa i catalana, i les literatures respectives, un paral·lelisme referendat, entre altres coses, per l’epítet despectiu de "polaco" amb què els ciutadans de parla castellana no especialment instruïts se solen referir als seus coetanis catalans quan tenen la gosadia d’expressar-se entre ells en presència dels primers en la seva llengua autòctona. PARAULES CLAU: Literatura, aprenentatge, català.This text was not originally written by the undersigned, but it is an adaptation of Polish poet and essayist Adam Zagajewski’s "Writing in Polish," included in the volume In Defence of Fervour, published by Acantilado in 2005, to our circumstances. This experiment was decidedly guided by the extraordinary parallelism between the Polish and Catalan cases, between the ups and downs of Polish and Catalan, and their respective literatures; a parallelism intensified, among other things, by the pejorative epithet “Pole” that Spanishspeaking, not particularly educated, citizens usually use to refer to their Catalan contemporaries that dare to express in their mother tongue to speak to each other in their presence. KEY-WORDS: Literature, learning, Catalan

Apunts sobre la teoria de la recepció literària. El cas de Shakespeare i Catalunya a partir de l'últim terç del segle XIX

En el seu article, el Dr. Josep M. Fulquet fa una breu descripció del que ha estat la teoria de la recepció des que Hans Robert Jauss va publicar, el 1967, literaturgeschichte als Provokation der literaturwissenschaft (La història de la literatura com a provocació de la ciència literària), un llibre que va introduir un canvi de perspectiva en la investigació dels estudis literaris, ja que introduïa el concepte d'“estètica de la recepció”, una estètica que remarcava la importància del paper del lector en la recepció de l'obra literària Així, i seguint les pautes marcades per noms tan il·lustres com Jauss, Gadamer, Barthes o Eco, entre altres, l'autor dóna pistes del “context d'experiència” que hi havia a Catalunya a l'últim terç del XIX que va fer possible l'entrada al país dels primers títols de l'obra dramàtica de Shakespeare, dels escriptors que hi van ajudar i de la manera com aquestes obres, en tant que traduccions, es van anar incorporant gradualment a la tradició literària autòctona.In this article, Dr. Josep M. Fulquet briefly describes what the theory of reception has been since Hans Robert Jauss published in 1967 'Literaturgeschichte als Provokation der Literarurwissenschaft (Literary History as a Challenge to Literary Theory)', a book that introduced a change of perspective in literary studies research, as it presented the concept of "aesthetics of reception", which highlighted the significant role of readers in the reception of the literary work. Then, and following patterns established by such illustrious authors as Jauss, Gadamer, Barthes or Eco, among others, the author gives some clues about the "context of experience" in Catalonia in the last third of the 19th century, which made the entry of Shakespeare's plays into the country possible, about the authors involved, and about how these plays, as translations, were graduallyi incorporated into the native literary tradition

V01 345. Implante de prótesis aórtica transcatéter por vía transaórtica: una alternativa de abordaje a las vías convencionales

Objetivosel implante de prótesis valvulares aórticas por vía transcatéter es una opción terapéutica reconocida en pacientes de alto riesgo quirúrgico. Nuestro objetivo es mostrar una vía de abordaje alternativa para su implante en algunos pacientes no candidatos para las vías usuales de acceso vascular periférico (femoral/subclavia) o transapical.Material y métodospresentamos el caso de un varón de 74 años con estenosis aórtica grave, CF IV y fracción de eyección del ventrículo izquierdo (FEVI) gravemente deprimida. Antecedentes de neoplasia de colon, diabetes mellitus tipo 2, enfermedad vascular periférica grave, cardiopatía isquémica crónica con revascularización percutánea mediante stents convencionales y neumonectomía derecha por carcinoma de pulmón. EuroSCORE logístico: 42,57%. Ecocardiograma: válvula aórtica trivalva (gradiente máximo 76, medio 51mmHg, área: 0,6cm2;, anillo: 24mm). Angiotomografía computarizada (angio-TC): grave ateromatosis ilíaca bilateral, desplazamiento importante del ápex cardíaco hacia la línea media y de la aorta ascendente hacia el hemitórax derecho. Cateterismo: ateromatosis grave de subclavia izquierda y estenosis grave de subclavia derecha, no reestenosis intra-stents.Se somete a implante de prótesis aórtica Core-Valve autoexpandible número 29 vía transaórtica (aorta ascendente) bajo visión directa a través de minitoracotomía anterior derecha por segundo espacio intercostal.Resultadosel paciente es extubado en 6h. Ecocardiograma de control: prótesis con apertura conservada e insuficiencia aórtica ligera-moderada. Ritmo sinusal estable.Conclusionesaunque la vía transaórtica mediante cirugía mínimamente invasiva está aún poco utilizada, en pacientes con alto riesgo para cirugía convencional puede ser una opción factible y segura para el implante de prótesis transcatéter en las que no sea posible el abordaje habitual

El primer cant de l'Infernoa les versions d'Andreu Febrer i de Josep Maria de Sagarra : una anàlisi de traducció

En aquest treball, l'autor fa una anàlisi comparativa de dues versions, en llengua catalana, del cant primer de la Commedia dantesca. Aquestes versions, molt distants en el temps, són, en primer lloc, la que Andreu Febrer va fer a principi del segle XV, i, en segon lloc, la que Josep Maria de Sagarra va començar a publicar fragmentàriament a les pàgines de La Veu de Catalunyal'any 1935, traducció que, refosa, va treure entre els anys 1950 i 1952 a l'editorial Selecta, de Barcelona. L'anàlisi, que es pretén exhaustiva, comprèn les rimes, la versificació i el lèxic emprats pels traductors. El treball s'orienta en l'àmbit de la discussió «traducció literal vs. traducció lliure» -conceptes representats pels traductors de referència- que l'autor ha desenvolupat en la seva tesi doctoral.In this study, the author makes a comparative analysis of two Catalan versions of the first canto of Dante's Divine Comedy.These two versiones, separated by a great distance in time, are, first, the translation that Andreu Febrer made at the beginning of the 15th century and, second, that which Josep Maria de Sagarra began to publish in fragments in La Veu de Catalunya (The Voice of Catalonia) in the year 1935. The latter translation, reconstituted, was brought to light between 1950 and 1952 by the publishing house Selecta of Barcelona. This analysis, which attempts to be exhaustive, ranges from treatment of rhyme and versification to language, among other considerations. The orientation of this work is within the sphere of the discussion «literal translation vs. free translation» -concepts represented by the translations under consideration- which the author has developed in depth in his doctoral thesis

El primer cant de l'Infernoa les versions d'Andreu Febrer i de Josep Maria de Sagarra : una anàlisi de traducció

En aquest treball, l'autor fa una anàlisi comparativa de dues versions, en llengua catalana, del cant primer de la Commedia dantesca. Aquestes versions, molt distants en el temps, són, en primer lloc, la que Andreu Febrer va fer a principi del segle XV, i, en segon lloc, la que Josep Maria de Sagarra va començar a publicar fragmentàriament a les pàgines de La Veu de Catalunyal'any 1935, traducció que, refosa, va treure entre els anys 1950 i 1952 a l'editorial Selecta, de Barcelona. L'anàlisi, que es pretén exhaustiva, comprèn les rimes, la versificació i el lèxic emprats pels traductors. El treball s'orienta en l'àmbit de la discussió «traducció literal vs. traducció lliure» -conceptes representats pels traductors de referència- que l'autor ha desenvolupat en la seva tesi doctoral.In this study, the author makes a comparative analysis of two Catalan versions of the first canto of Dante's Divine Comedy.These two versiones, separated by a great distance in time, are, first, the translation that Andreu Febrer made at the beginning of the 15th century and, second, that which Josep Maria de Sagarra began to publish in fragments in La Veu de Catalunya (The Voice of Catalonia) in the year 1935. The latter translation, reconstituted, was brought to light between 1950 and 1952 by the publishing house Selecta of Barcelona. This analysis, which attempts to be exhaustive, ranges from treatment of rhyme and versification to language, among other considerations. The orientation of this work is within the sphere of the discussion «literal translation vs. free translation» -concepts represented by the translations under consideration- which the author has developed in depth in his doctoral thesis

Estil i estils: teoria i aplicacions de l'estilística

Textos: Vicent Salvador, Lluís Payrató, Ramon Pla, Josep M. Fulquet, Margarida Bassols, Magí Camps i Ernest Rusinés. Edició: Lluís Payrató i Neus NoguéEls textos aplegats en aquest volum provenen de la voluntat de presentar una reflexió àmplia i oberta sobre l’estilística, l’estil i els estils, i són el resultat de les contribucions al dinovè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (2012). Una reflexió que sigui aplicable a una gran diversitat de tipus de text, i que estigui ben exemplificada amb aquesta variació, atès que s’ha considerat precisament que el fenomen de la variació lingüística està present com una mena de background o rerefons en tots els estudis estilístics. En la primera part s’apleguen diversos treballs sobre estilística dels textos literaris i no literaris, sobre els textos multimodals i sobre la relació entre estilística i traducció. En la segona part es recullen les reflexions fruit d’una taula rodona sobre l’estil i els mitjans de comunicació