Algunes consideracions sobre la vila d'Oliva en temps medievals

En 1240 Jaime I concedió a Carroz el término del castillo de Rebollet. Este caballero organizó la colonización del territorio, fruto de la cual, la población cristiana se concentró en tres núcleos: Oliva, la Font d'En Carrós y Rafelcofer. A lo largo del siglo XIII y el primer tercio del siglo XIV Oliva se consolidó como principal asentamiento en el margen derecho del río de Alcoi, y entró a formar parte de la red de viles que vertebraban el País Valenciano de norte a sur. Oliva es básicamente una comunidad de campesinos, aunque se documenta la presencia también de pescadores, artesanos y aun de pequeños mercaderes locales. Son estos mercaderes quienes, junto con los sectores acomodados del artesanado y del campesinado, constituyen la oligarquía local que controla los mecanismos de poder. (A

Rural Elites in the Middle Ages as an Object of Study: From the Margins to the Centre of the Historiographical Debate

Desde hace ya algún tiempo la atención de los historiadores se ha centrado en las diferencias internas que recorren la sociedad rural dejando atrás la visión de unas comunidades campesinas homogéneas y compactas. En este sentido, la realización de las XXVII Jornadas Internacionales de Historia de la Abadía de Flaran en septiembre de 2005 y su posterior publicación en 2007 de las actas bajo el título Les élites rurales dans l’Europe medievale et moderne es un buen ejemplo de cómo el tema de las élites rurales se ha consolidado dentro de las líneas de investigación historiográfica rural europea. El presente trabajo trata de analizar cuál ha sido la evolución que ha hecho posible la construcción de este objeto de estudio en la historiografía medieval europea, con especial atención al ámbito hispánico.During the last years historians have focused on the internal differences of the rural society paying attention to the wealthier families of the community. In relation with this, the XXVII International Congress of History of the abbey of Flaran in September 2005 and its subsequent publication Les élites rurales dans l’Europe medievale et modern (2007) proofs the interest in this issue of the rural European historiography. The present paper examines the process of the consolidation of the rural elites as topic in the medieval historiography since the Marc Bloch’s works until our days.Ministerio de Economía y Competitividad HAR2011-2871

Diferenciación campesina y distribución de la riqueza en el seno de una pequeña comunidad rural de la Huerta de Valencia (Vinalesa, 1383)

Aquest treball mesura el grau de desigualtat econòmica a Vinalesa, una comunitat rural de l’entorn de la ciutat de València a les darreries del segle xiv. Per assolir aquest objectiu la font emprada és un document de compravenda que adopta la forma de capbreu. L’anàlisi de la documentació permet concloure que aquesta comunitat es caracteritzà aleshores per un baix nivell de desigualtat entre els veïns en bona mesura a causa de la insuficiència dels seus patrimonis, la qual cosa els forçà a complementar les seues explotacions amb altres fonts d’ingressos.This work seeks to measure the level of economic inequality in Vinalesa, a rural community in the surroundings of the city of Valencia, at the end of the 14th century. To achieve this, the source used is a transaction document in the form of a capbreu or probate inventory. The written records allow us to conclude that the people of this community suffered a high level of inequality, largely due to the insufficiency of their patrimony, which forced them to complement their holdings with other sources of income.Este trabajo mide el grado de desigualdad económica en Vinalesa, una comunidad rural de las afueras de la ciudad de Valencia, a finales del siglo xiv. Con este objetivo, se ha utilizado como fuente un documento de compraventa que toma la forma de un capbreu. El análisis de la documentación permite concluir que esta comunidad se caracterizó por un bajo nivel de desigualdad entre sus miembros, en buena medida, por la insuficiencia de sus patrimonios. Ello les obligó a complementar sus explotaciones con otras fuentes de ingresos

Del camp a la ciutat. Les elits rurals valencianes a la Baixa Edat Mitjana.

La tesi té com a objecte d’estudi les elits rurals valencianes, les seues característiques i el seu paper en les relacions camp-ciutat en la baixa Edat Mitjana. L’abundant documentació notarial, eclesiàstica i judicial per al període medieval conservada al País Valencià fan d’aquest un observatori adequat a l’hora de perfilar els trets econòmics i socials, així com els comportaments polítics d’aquest grup força heterogeni. El marc cronològic d’aquest treball abasta des de la finals del segle XIV fins als inicis del XVI, tot just abans de les Germanies. Està dividida la tesi en tres grans blocs. El primer està dedicat a l’anàlisi dels patrimonis, com es conformen i com es gestionen. S’insisteix en l’ampli ventall de negocis de diversa naturalesa que configuren les activitats econòmiques de les elits rurals. Així, els trobem com a arrendadors de rendes eclesiàstiques i senyorials, i posseïdors de mitjans de transformació -forns, molins i almàsseres- que arrendaven a tercers. El crèdit figura també entre els seues inversions fins el punt de convertir-se en gairebé prestadors professionals, donat el volum de diners lliurats i el nombre de préstecs realitzats. I, per descomptat, posseïen terres, sovint les de millor qualitat del terme, i bestiar que els procuraven excedents per a comercialitzar. En el segon bloc s’analitza la composició de les famílies benestants atenent a diversos factors com les estratègies matrimonials, l’extensió de la família, la integració de parents pròxims i de personal domèstic. Així, la recerca realitzada posa de manifest la pervivència de la germania com a forma contractual del matrimoni a les comarques interiors de la Sotsgovernació de Xàtiva. Malgrat aquesta variació regional, és cert que les famílies benestants del camp optaren majoritàriament pel sistema dotal que era hegemònic a la resta del país. Pel que fa a les dimensions familiars, aquests matrimonis benestants tenien de mitjana tres fills que arribaven a edat adulta. És, per tant, una xifra que supera el nombre de fills que solien tenir la resta de la comunitat veïnal, normalment un o dos, per bé que deixa al marge la natalitat real i la incidència de l’elevada mortalitat infantil. La unitat domèstica la completaven mossos i esclaus que ajudaven en les tasques agrícoles i de la casa. Els signes externs de la diferència, que van des de la seua reproducció en els òrgans de govern local i com a de fins a l’adopció de formes i comportaments provinents del món urbà s’aborden en la tercera part. Aquests signes posen en relleu la voluntat i l’esforç de les elits rurals en fer palès la seua especificat i com aquesta és reconeguda pels seus contemporanis, bé mitjançant l’aprovació i la gratitud, bé amb l’amonestació de les autoritats moralistes. També en aquest apartat s’estudien les vies de promoció social que despleguen els nostres protagonistes i com aquestes queden reflectides en una intensa mobilitat que implica sovint el seu desplaçament a València. L’exercici de la professió notarial i l’església esdevingueren les principals vies de consolidació i ascens social per als membres de les elits rurals al llarg de la baixa edat mitjana.Els sectors dirigents del món rural jugaren un paper fonamental en les mediacions entre el camp i la ciutat i, en particular en la dominació econòmica que tingué les seues derivacions ideològiques i culturals sobre el camp. Abans d’enfilar les conclusions, analitze una de les singladures familiars més suggeridores i que il·lustren l’evolució del que foren les elits rurals valencianes al llarg dels segles XIV i XV, la família dels Matamala.The thesis aims to study the Valencian rural elites, their features and their role in the city-countryside relations during the Middle Ages. The ample notarial, judicial and ecclesiastical written sources of the medieval period preserved in the Valencian Country makes this an excellent observatory in shaping the economic and social aspects as well as the political behavior of this group quite heterogeneous. The chronological framework of this work ranges from the late fourteenth century until the beginning of the sixteenth century, just before the movement of the Germanies. The thesis is divided into three blocks. The first of them is devoted to the analysis of the economic bases of the leading farmers. It insists on the wide range of economic activities in which these families were engaged. So, although farming and livestock breeding used to be an important part of their incomes, they were not the only ones. The leading villagers took part in the credit market, lending money to neighbors, to members of the lesser nobility and the local councils. Furthermore, they leased seigneurial and ecclesiastical rents and taxes of the community. Also, they rented cereal mills and olive mills. And, of course, they possessed the biggest holdings and the most productive kind of land, the irrigated plots. But all these 'coqs de village' were not farmers. Among them, we find notaries, artisans, and local clergymen. In those cases, agricultural activities had a second role in favour of their outstanding dedication. The second part of the thesis analyses the features of the well-to-do families, according to various factors such as marital strategies, the extension of the family, close relatives and integration of domestic staff. This research reveals that the contracts of 'germania' were more present in the inner region of the Valencian Midlands than in the coastal area. Despite this regional variation, it is true that most of the wealthier families from both the inner and the coastal areas chose the dowry system. In those cases, the value of the dowry was around 2,000 s., whereas average peasant families gave between 400 and 800 s. Regarding the family size, the wealthier families were on average three children who reached adulthood. It is, therefore, a figure that exceeds the number of children who used to have the rest of the local community, usually one or two, though left out the real birth rate and the high incidence of infant mortality. The well-to-do 'family' incorporated domestic servants, slaves and young boys that helped in diverse tasks and obligations that the family leader had to fulfill. The third part studies the signs of difference, which include the control of the local posts the adoption of forms and behaviors from the urban world approached the third. These behaviours manifest the efforts of these rural leaders for showing their singularity among the peasant society. This section also explores the ways of social promotion and how they were reflected in a great mobility often involved moving to the capital of the kingdom. The notarial profession and the ecclesiastical career became the main roads to the consolidation and social ascent for members of the Valencian rural elites. They played a crucial role in mediation between the countryside and the city, particularly in the economic domination. Before the conclusions, the last chapter draws the trajectory of one of the families more suggestive, and that shows the evolution of the Valencian rural elites throughout the 14th and 15th centuries

Conflictividad social en torno a los azudes del Júcar a finales del siglo XVI. Un problema recurrente por la gestión del agua

[EN] The uses of water resources of the river Júcar have been a recurring element of conflict throughout the history that, at some times, deepened. This is what happened between the late sixteenth century and early seventeenth centuries, coinciding with climatic variations derived from the Little Ice Age. The building of dams, specks and other structures to slow the free flow of the river produced a clash of interests in different aspects such as economic, political or jurisdictional between the different towns of the area of the Ribera del Júcar (Carcaixent versus Alzira, Alzira versus Sueca…) channelled largely through the courts of the kingdom. This paper seeks to analyse these disputes using the legal evidence and the references about the building of dams and floods that happened in this period.[ES] El aprovechamiento de los recursos hídricos del río Júcar ha sido un elemento de conflicto recurrente a lo largo de la historia. No obstante, en algunos momentos esta conflictividad se agudizaba. Es el caso de la etapa comprendida entre finales del siglo XVI y los primeros años del XVII, coincidiendo con las variaciones climáticas derivadas de la Pequeña Edad Glacial. La construcción de paradas, azudes, motas u otros elementos que podían frenar el drenaje del curso hídrico del río produjo un choque de intereses (económicos, políticos, jurisdiccionales...) entre las diferentes villas de la Ribera del Júcar (Carcaixent contra Alzira, Alzira contra Sueca...), canalizados en buena medida a través de la vía judicial. En este estudio pretendemos analizar el rastro documental generado en estos años de incremento de las riadas y las inundaciones, concentrando nuestra atención en la conflictividad generada en torno a los azudes del Júcar.Aparisi Romero, F.; Muñoz Navarro, D. (2015). Conflictividad social en torno a los azudes del Júcar a finales del siglo XVI. Un problema recurrente por la gestión del agua. En Irrigation, Society and Landscape. Tribute to Tom F. Glick. Editorial Universitat Politècnica de València. 203-211. https://doi.org/10.4995/ISL2014.2014.160OCS20321

Ressenya a Vicent baydal, Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), València, PUV, 2013, pp. 420, ISBN: 978-84-370-9136-5

Review to Vicent baydal, Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), València, PUV, 2013, pp. 420, ISBN: 978-84-370-9136-

The Life and Work of the Valencian Furniture Painter Antoni Micó (ca. 1440-1490)

A partir de la documentació publicada per Sanchis Sivera i per Luis Cerveró que fins ara no havia estat treballada, i sobretot gràcies a nous documents fins ara inèdits, el present treball desgrana la singladura personal i professional d’Antoni Micó, pintor ornamental valencià de la segona meitat del segle XV. Es presta especial atenció a la xarxa de relacions que arribà a teixir Micó i els seus vincles amb el camperolat. Igualment, Micó és un bon exemple del conflicte que aquests pintors ornamentals tingueren amb els fusters donat el caràcter ambigu, entre la pintura i la fusteria, del seu treball. Per concloure, s’analitza amb detall el seu darrer testament.This paper analyses the personal and professional trajectory of Antoni Micó, a Valencian painter and decorator of furniture who lived in the second half of the fifteenth century, by drawing on the documentation edited by Sanchis Sivera and Luis Cerveró, so far unexplored, as well as on new documentary evidence. Special attention will be paid to Micó’s contact network and his links with the peasantry. Furthermore, Micó’s case will be presented as an example of the conflicts between furniture painters and carpenters, caused by the fact that the former’s activity was somewhere between painting and carpentry. Finally, Antoni Micó’s will will be examined in detail