57 research outputs found

    El turisme: fenomen transformador del litoral empordanès

    Get PDF
    El turisme de sol i platja i la construcció ha transformat el litoral empordanès des dels anys seixanta del segle XX. En plena etapa del desenvolupament franquista, sense planificació i amb la política de fets consumats, el turisme serví d’excusa a la construcció, i proliferaren: en primera línia, les edificacions en vertical (edificis pantalla i alta densitat), i, en segona línia, les urbanitzacions de segona residència en horitzontal (disperses i de baixa densitat). El resultat ha estat una forta depredació i degradació del paisatge litoral. Amb els ajuntaments democràtics, a partir dels vuitanta, i amb la pressió popular, s’ha començat a reconduir la situació, en alguns casos, amb polítiques de desurbanització, a fi de potenciar el col·lectiu sobre els interessos particulars.The so-called sun & beach tourism and construction have transformed the Empordà coastline since the 1960s. At the hight of the Franco regime, without planning and consultations, tourism was the excuse for construction and the proliferation of vertical constructions (screen buildings and high density) right on the coast and horizontal development of holiday residences (dispersed and low density) in the hinterland. The result was a strong predation and degradation of the coastal landscape. Since the 1980s, democratic town councils and popular pressure have started to redress the situation, with policies of deconstruction in some cases, promoting public over private interests

    Las certificaciones ambientales como nuevos instrumentos de gestión turística. El caso de The Green Key

    Get PDF
    XII Coloquio de Geografía del Turismo, Ocio y Recreación de la Asociación de Geógrafos Españoles. Colmenarejo (Madrid), del 17 al 19 de junio de 2010.Este trabajo se ha realizado en el marco del proyecto MEVAPLAYA-II: "Metodologías y conocimientos para validar un nuevo modelo integral de gestión de playas como objetivo de la GIZC" (Ref. n° CS02009-14589-C03), el cual ha recibido una ayuda del Programa Nacional de I+D del Ministerio de Ciencia e InnovaciónPublicad

    La ciutat-jardí d'iniciativa oficial espanyola a l'època franquista: el cas del grup d'habitatges sindicals de Sant Narcís de Girona

    Get PDF
    Cet article étudie, dans sa première partie, le rôle que, plus ou moins dirèctement, ont exercé les différents agents urbains (propriétaires du sol, Etat, organismes publics de caractère local) dans la génèse du Groupe de logements syndicaux de Sant Narcís de Girona. Les intérêts de ces différents agents n'allaient pas dans le même sens, ce qui prouve le manque d'unité au sein de la classe sociale dominante. On y montre la présence des grands propriétaires ruraux au Pla de Girona, ce qui a eté déterminant pour la croissance urbaine de la ville; l'intervention permanente de l'Etat dans la construction et la promotion de logements du genre "populaire" dans les premières années de l'après-guerre; l'identification des organismes publics locaux-Mairie- avec les propriétaires du sol; et la dépendence de plus en plus accusée de Sant Narcís vis-a-vis du centre de Gérona. Le Groupe de logements syndicaux de Sant Narcís, mis à part son caractère de quartier-jardin, constitue une unité urbaine toute originelle dans la ville de Gérona et dans l'ensemble des villes capitalistes, car il présente dans un espace fort reduit différentes unités morphologiques, unies par le même style d'architecture, ce qui lui confère de l'uniformité par rapport a l'environnement. La deuxième partie de l'article est consacrée a l'étude de la population du Groupe Sant Narcís, qui se caractérise par le vieillissement, lié à l'abandon et à la progressive déterioration du quartier, ainsi que par la composition sociale hétérogene; les différentes catégories de logements, distribuées inégalement dans l'espace, configurent une claire segrégation sociale à l'intérieur du Groupe.The first part of this article examines the role played by different urban agents (land propietors and local and national public authorities) who intewened directly or indirectly in the creation of "Sindicate Housing" in Sant Narcís de Girona. Their attitude (in some cases favourable and in others unfavourable) to the sheme is specified, and it is noted that such diverging attitudes demonstrate the lack of unity of purpose within the same dominating social class. The basic questions are: 1) to prove that the major rural land propietors en el Pla de Girona controlled the urban expansion of the city; 2) to demonstrate the existence of continous intervention by the National Government in the promotion and constitution of low cost-housing during the years following the Civil War (when the Sant Narcís estate was built); 3) to verify the support given by the local public authorities (the City Council) to the land-owners; 4) to point out the constantly increasing dependence of Sant Narcís on Girona's city centre. Although the Sant Narcís "SindicateH ousing" possesses some characteristics typical of garden estates, it forms a truly unique urban unit within the city of Girona, and in capitalist cities in general, in so much as it offers different morphological units within a relatively limited area, while at the same time architectural similarities give it a uniform appearance in comparison to its surroundings. The second part of the article consists of a study of the population of the Sant Narcís estate. The principal characteristics are the progressive aging of the population and its abandon, as a result of continuous urban degradation and the heterogeneous social class composition, which was distributed differently according to the category of dwellings and hence implied clearly defined social segregation.En la primera parte de este artículo se estudia el papel que han desempeñado los diferentes agentes urbanos (los propietarios del suelo, el Estado y los organismes públicos locales) que directa o indirectamente han intervenido en la génesis del Grupo de viviendas sindicales de Sant Narcís de Girona; los intereses de estos agentes no son coincidentes y ello prueba la falta de unidad de la clase social dominante. Se demuestra la presencia de grandes propietarios rurales en el Pla de Girona; la intervención permanente del Estado en la construcción y promoción de viviendas tipo "casas baratas" en los primeros años de la posguerra (años en los que se construye Sant Narcís); la identificación de los intereses de los organismos públicos locales -Ayuntamiento- y de los propietarios del suelo; una dependencia cada vez mas acusada de Sant Narcís respecto al centro de Gerona. El Grupo de viviendas sindicales de Sant Narcís, aparte de presentar caracteristicas propias de barrio ajardinado, forma una unidad urbana muy original, ya que presenta en un espacio reducido diferentes unidades morfológicas unidas entre ellas por un mismo estilo arquitectónico que le confiere una acusada uniformidad respecto al entorno. La segunda parte del artículo está dedicada al estudio de la población de Sant Narcís, que acusa un envejecimiento progresivo y un abandono del barrio. Ello es resultado de una continua degradación urbana y de una composición social heterogénea, repartida en el espacio de forma desigual según la categoria de la vivienda ocupada y que determina una clara segregación social espacial

    El territori

    Get PDF

    Jornades sobre el turisme en els espais litorals : turisme, territori i estratègies de desenvolupament. (Girona, 29, 30, 31 de març i 1 d'abril de 1995)

    Get PDF
    Les jornades sobre el turisme en els espais litorals: "Turisme, territori i estratègies de desenvolupament", han estat un fòrum de discussió i debat sobre la vigència del model turístic tradicional i, al mateix temps, han estat una plataforma per a la reformulació d'aquest model. Al llarg de les jornades ha quedat palesa la necessitat de reconduir la pràctica turística cap a un model de desenvolupament sostenible.Las jornadas sobre el turismo en los espacios litorales: "Turisme, territori i estratègies de desenvolupament", han sido un foro de discusión y debate sobre la vigencia del modelo turístico tradicional y, al mismo tiempo, una plataforma para la reformulación de este modelo. A lo largo de las jornadas se ha puesto de manifiesto la necesidad de reconducir la práctica turística hacia un modelo de desarrollo sostenible.Les jornées sur le tourisme dans les espaces litoraux: "Turisme, territori i estratrègies de desenvolupament" ont été un forum de débat sur la vigence du modèle touristique traditional et, au même temps, on été una plataforme pour la réformulation de ce model-ci. Pendant les journées on a montré le besoin de redreser la practique touristique vers un modèle du developpement "sostenible"The congress about tourism in the coastal spaces: "Turisme, territori i estratègies de desenvolupament, has been a place of debate and discussion about nowadays validity of the traditional model of tourisrn and at the sarne time a platform to reformulate this model. Throughout the congress, it has been shown the need to change the tourist model towards a model of sustainable developrnent

    Quatre dies de congrés a València : el "XII Congreso Nacional de Geografía"

    Get PDF
    Le XII Congrès National de Géographie, organisé par l'AGE et l'Université de Valence, s'est tenu à Valence dans les derniers jours du mois de mai de 1991. Il y a eu quatre séances scientifiques, sur des sujets de géographie urbaine, géographie rurale, changements dans l'environnement et risques naturels. La dichotomie entre géographie physique et géographie humaine a plané sur tous les débats et une table ronde lui a été consacrée. De même, la thématique de l'environnement a domine sur tout autre sujet au cours des débats. Une visite à l'Albufera et quatre excursions dans le Pays Valencien ont complété les séances.At the end of May 1991 it was held in Valencia the 12th National Geographical Congress organized by the AGE (Association of Spanish Geographers) and by the University of Valencia. Four sessions were developed: Urban Geography, Rural Geography, Geographical Implications of Environmental Change, and Uncertainty and Natural Hazards. One of the pervasive issues in the Congress was the eternal dichotomy between Physical and Human Geography, selected for a panel discussion. Environmental issues fared high in sessions and debates. A visit to the Albufera and four field trips in the Valencia area completed the sessions held in the Facultat de Geografia i Historia of the University of Valencia.Se celebró en Valencia, a finales de mayo de 1991, el XII Congreso Nacional de Geografia organizado por la AGE y la Universidad de Valencia. Se desarrollaron cuatro ponencias: una sobre geografia urbana, otra sobre geografia rural, y las otras dos sobre «Cambio ambiental y repercusiones geográficas» e «incertidumbre y riesgos naturales», más cercanas a la geografia física. Pero, de hecho, una de las cuestiones permanentemente flotantes en las sesiones congresuales fue la eterna dicotomia entre geografia física y humana, y asi se explicitó en una mesa redonda dedicada al tema. La temática medioambiental dominó sobre las otras a lo largo de los debates. Una visita a la Albufera y cuatro excursiones por el País Valenciano completaron las sesiones desarrolladas en la Facultad de Geografia e Historia de la Universidad de Valencia.Va celebrar-se a València, a finals de maig de 1991, el XII Congrés Nacional de Geografia organitzat per l'AGE i la Universitat de València. Es van desenvolupar quatre ponúncies: una sobre geografia urbana, una altra sobre geografia rural i dues més sobre «Canvi ambiental i repercussions geogràfiques» i «Incertesa i riscos naturals», més properes a la geografia física. De fet, pero, una de les qüestions permanentment flotants en les sessions coneressuals va ser l'eterna "dicotomia entre geografia física i humana, i així es va explicitar en una taula rodona dedicada al tema. La temàtica del medi ambient va dominar sobre les altres al llarg dels debats. Una visita a l'Albufera i quatre excursions pel País València van completar les sessions desenvolupades a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València

    Methodological proposal to evaluate the scenic quality of waterscapes and their potential as a touristic attraction

    Get PDF
    Los paisajes del agua en destinos turísticos costeros pueden ayudar a reducir la saturación y estacionalidad que sufren este tipo de destinos basados en el recurso playa. A la vez, el turismo puede ofrecer argumentos para la conservación de estos paisajes, a menudo olvidados, creando una relación simbiótica entre turismo y conservación. Para ello se hace necesaria una valoración y tipificación de las cualidades de estos espacios para convertirse en recursos turísticos. En este artículo presentamos una metodología para valorar simultáneamente la calidad escénica de los paisajes y su potencial de atracción turística. La calidad escénica se enfoca con una perspectiva multisensorial, considerando no sólo el paisaje visual, sino también el sonoro y el olfativo. Para evaluar el potencial turístico se valoran aspectos como la relevancia, accesibilidad, calidad de los equipamientos y viabilidad a largo plazo. La metodología es aplicada y testada en tres paisajes del agua del destino turístico Costa Brava (Girona, España), demostrando suficiente fiabilidad para ser extrapolada a otros paisajes del agua.Waterscapes in coastal tourist destinations can reduce overcrowding and seasonality, which effect tourist destinations that focus on beaches as a tourism resource. Furthermore, tourism can justify the conservation of these landscapes, which is often forgotten by urban planners, thus forming a symbiotic relationship between tourism and conservation. To this end, it is necessary to evaluate and classify the attributes of waterscapes so that they can become a tourism resource. In this paper, a method to simultaneously evaluate the scenic quality and the potential as a tourism attraction is presented. Scenic quality focuses on a multisensory perspective, one that not only considers visualscape but also soundscape and smellscape. To evaluate its tourist potential, the relevance, accessibility, equipment and long-term viability were all taken into consideration. The method is applied and tested in three waterscapes of the Costa Brava (Girona, Spain). It proved to be reliable enough from an all-round point of view to be extrapolated in other waterscapes.Este trabajo es parte del proyecto Análisis de tendencias y estrategias de resiliencia en los usos y el consumo de agua en espacios turísticos. El caso de la Costa Brava [CSO2013-41262-P] financiado por el Ministerio de Ciencia y Tecnología del Gobierno de España. El Ministerio de Educación y Cultura del Gobierno de España financia la beca predoctoral del primer autor [FPU13/00663]

    Usos recreativos y conservación del patrimonio natural en los paisajes del agua del Parque Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (Girona)

    Get PDF
    Esta comunicación presenta los conflictos entre los usos recreativos y la conservación del patrimonio natural en dos reservas naturales parciales (RNP) del Parque Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (PNMIMBT). La RNP marina de les Illes Medes donde la sobrefrecuentación por actividades subacuáticas puede poner en riesgo la recuperación de algunos valores naturales. En este contexto los centros de inmersión han conseguido la aprobación de una regulación más flexible por parte de la administración pública con la finalidad de incrementar el número total anual de inmersiones. Y la RNP de La Pletera un antiguo saladar alterado a finales de los años 80 por trabajos de urbanización y que se encuentran en un proceso de restauración que persigue la recuperación de las lagunas litorales. La metodología utilizada ha sido el análisis de contenidos, a partir de una revisión de noticias de prensa e informes técnicos que pone de relieve la conflictividad entre los posicionamientos econcéntricos y antropocéntricos

    The spatial distribution patterns of sun-and-beach tourism in non-coastal municipalities: a methodological design and application in the costa brava destination brand (Catalonia, Spain)

    Get PDF
    The objective of this article was to understand the spatial distribution of sun-and-beach tourism in non-coastal municipalities. The study, which is based on the perception of accommodationmanagers, shows that Euclidean distance provides the best explanation for the spatial distribution of littoral tourism. We can develop a new profile of sun-and-beach tourists who search for peaceful inland lodgings in natural and rural areas. We also suspect that greening plays a role in sun-and-beach tourism, where guests search for accommodations that are close to both the sea and protected natural areas. We also showed disengagement between brand image and demand behavior
    corecore