Les jornades sobre el turisme en els espais litorals: "Turisme, territori i estratègies de desenvolupament", han estat un fòrum de discussió i debat sobre la vigència del model turístic tradicional i, al mateix temps, han estat una plataforma per a la reformulació d'aquest model. Al llarg de les jornades ha quedat palesa la necessitat de reconduir la pràctica turística cap a un model de desenvolupament sostenible.Las jornadas sobre el turismo en los espacios litorales: "Turisme, territori i estratègies de desenvolupament", han sido un foro de discusión y debate sobre la vigencia del modelo turístico tradicional y, al mismo tiempo, una plataforma para la reformulación de este modelo. A lo largo de las jornadas se ha puesto de manifiesto la necesidad de reconducir la práctica turística hacia un modelo de desarrollo sostenible.Les jornées sur le tourisme dans les espaces litoraux: "Turisme, territori i estratrègies de desenvolupament" ont été un forum de débat sur la vigence du modèle touristique traditional et, au même temps, on été una plataforme pour la réformulation de ce model-ci. Pendant les journées on a montré le besoin de redreser la practique touristique vers un modèle du developpement "sostenible"The congress about tourism in the coastal spaces: "Turisme, territori i estratègies de desenvolupament, has been a place of debate and discussion about nowadays validity of the traditional model of tourisrn and at the sarne time a platform to reformulate this model. Throughout the congress, it has been shown the need to change the tourist model towards a model of sustainable developrnent

Donaire, José A.

Fraguell, Rosa M.

Mundet i Cerdan, Lluis

Documents d Anàlisi Geogràfica

Diposit Digital de Documents de la UAB

Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 181-185 Jornades sobre el turisme en els espais litorals Turisme, territori i estratkgies de desenvolupament (Girona, 29, 30, 31 de mar5 i 1 d'abril de 1995) José A. Donaire Rosa M. Fraguell Lluís Mundet Grup $Estudis Turístics (GET) Universitat de Girona. Secció de Geografia. P1aq.a Ferrater Mora, 1. 17071 Girona. Spain Data de recepció: juny 1995 Resum Les jornades sobre el turisme en els espais litorals: ((Turisme, territori i estratkgies de desen- volupament~, han estat un fbrum de discussió i debat sobre la vigkncia del model turístic tradicional i, al mateix temps, han estat una plataforma per a la reformulació d'aquest model. Al llarg de les jornades ha quedat palesa la necessitat de reconduir la prktica turís- tica cap a un model de desenvolupament sostenible. Paraules clau: turisme, espais litorals, desenvolupament sostenible. Resumen. Jornadas sobre el turismo en 10s espacios litorales: Turismo, territori0 y estrategiar de desarrollo (Girona, 29, 30, 31  de marzo y I de abril de 1995) Las jornadas sobre el turismo en 10s espacios litorales: ((Turisme, territori i estratkgies de desenvolupament)), han sido un foro de discusión y debate sobre la vigencia del modelo turístic0 tradicional y, al mismo tiempo, una plataforma para la reformulación de este modelo. A 10 largo de las jornadas se ha puesto de manifiesto la necesidad de reconducir la práctica turística hacia un modelo de desarrollo sostenible. Palabras clave: turismo, espacios litorales, desarrollo sostenible. Résumé. Journées sur le tourisme dans les espaces litorah Tourisme, territoire et stratégies de développement (Gérone, 2 9  mars-1 avril1995) Les jornées sur le tourisme dans les espaces litoraux: ((Turisme, territori i estratpegies de desenvolupaments, ont été un forum de débat sur la vigence du modkle touristique tradi- tional et, au mCme temps, on été una plataforme pour la réformulation de ce model-ci. Pendant les journées on a montré le besoin de redreser la practique touristique vers un modkle du developpement .sostenibler Mots-clés: tourisme, espaces litoraux, développement durable. Abstract. Meeting on Tourism in Coastal Areas: Tourism, territory and strategies for development (Girona, 29th march-1st april1995) The congress about tourism in the coastal spaces: ((Turisme, territori i estratkgies de desen- volupamentn, has been a place of debate and discussion about nowadays validity of the -- 182 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 José A. Donaire; Rosa M. Fraguell; Lluís Mundet traditional model of tourisrn and at the sarne time a platform to reforrnulate this model. Throughout the congress, it has been shown the need to change the tourist model towards a model of sustainable developrnent. Key words: tourism, coastal spaces, sustainable developrnent. Del 29 de mar$ a 1'1 &abril varen tenir lloc a Girona les Jornades sobre el turis- me en els espais litorals, organitzades pel Grup &Estudis Turístics (GET) de la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona. Amb el titol de ((Turisme, territori i estrattgies de desenvolupament)), les jornades volien ser un forum de discussió i debat sobre la vigtncia de les fórmules tradicionals de turisme i, alhora, una plataforma per a la reformulació col.lectiva del sector, fent espe- cial incidkncia en l'experikncia de la Costa Brava. Els objectius que es perse- guien eren quatre: 1. Analitzar l'evolució del turisme en les &rees litorals i la seva problematica actual. 2. Preveure les perspectives futures d'aquests espais i dibuixar les possibles línies &actuació per tal de readaptar el model turístic a les noves tendtncies. 3. Conscienciar i implicar els agents turístics en la necesshia redefinició del seu model turístic, per refor~ar la idea de globalitat i d'interdependkncia de tots els agents que hi participen. 4. Crear un Grum obert a tots els assistents, per a I'intercanvi de projectes, ex~erikncies i idees relacionades amb la gestió turistica. Les Jornades es van estructurar en cinc hnbits temkics, cadascun dels quals portava associada una pregunta, amb l'objectiu que la seva resposta permetés arribar a unes conclusions concretes, amb la qual cosa s'evitava la dispersió en uns dies amb un programa f o r ~ a  tapei't. El primer Ambit, amb el titol, ((La dinamica del turisme litoral: balanc de 40 anys)), volia respondre a la pregunta sobre si el model de creixement turís- tic seguit havia estat un error. L'interrogant principal s'articulava entorn de les causes de la pkrdua de competitivitat del model turístic, com a conseqütncia de la degradació de I'oferta, o bé com a resultat dels canvis en els models de la demanda. El segon bloc temkic, ((El nou comportament del mercat emissor)), pretenia donar resposta a la qüestió de l'obsolesctncia del model turístic de les ((tres s)), davant la revalorització de les noves fornres de turisme (turisme verd, cultural, &esports, etc.). El tercer Ambit, ((La simbiosi dels models turístics en els territoris)), amb la pregunta associada, ((Quin és el paper del territori en el model turístic actual?)), pretenia considerar el territori en el seu conjunt com el producte turístic prin- cipal, incorporant els recursos naturals i culturals de l'espai, el rerepaís i les necessitats &una política global a les consideracions tradicionals sobre I'oferta turistica, entesa tradicionalment només com a oferta d'allotjament. Jornades sobre el turisme en els espais litorais Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 183 Amb el quart capítol, ((La resposta del territori davant les noves tendkn- cies)), es volia respondre al dilema, ((Ruptura o continui'tat amb el model exis- tent?)), qüestió clau per a mantenir la competitivitat del sector turístic. Per acabar, el cinquk arnbit, ((Els agents turístics)), volia repartir responsa- bilitats i aclarir competkncies, responent a la pregunta, ((Qui assumeix la refor- ma turística?)) La primera lectura que ens suggereixen les diverses aportacions realitzades al llarg de les Jornades és, una vegada més, la complexitat del fenomen turístic. La síntesi dels plantejaments presentats des d'bptiques i punts de referkncia diferents permet concloure que no hi ha una resposta immediata i lineal a les qüestions plantejades inicialment, sinó un conjunt heterogeni &afirmacions que han de ser matisades i contextualitzades en cada cas. Tanmateix, es poden explicitar un seguit de sentkncies que sintetitzen el conjunt d'idees exposades i que es poden presentar a tall de conclusió. 1. El fenomen turístic té una llarga tradició en els espais litorals. Els primers turistes arriben als territoris costaners atrets essencialment per les singula- ritats paisatgístiques i els valors culturals de les societats receptores. A par- tir dels anys seixanta, perb, es produeix una ruptura significativa: el turisme litoral renuncia en certa mesura a la seva i l'oferta turistica substitueix l'especificitat natural i cultural per una oferta homogenei'tzada i estandarditzada. Aquest model no ha estat un error. Els murs de formigó o la sobreofer- ta recreativa han estat la resposta del territori a unes determinades neces- sitats de la demanda. Des &una lbgica estrictament econbmica, el creixement expansiu i desordenat dels municipis turístics litorals permeté la consoli- dació &una oferta turistica ajustada als interessos dels consumidors poten- cials. 2. Els anys setanta, el sector turístic va conkixer un estancament de la dina- mica de creixement. A partir d'aquest moment el terme cccrisin s'incrusta en els discursos sobre el turisme del litoral. La primera resposta col~lectiva d'aquesta inquietud fou el Debat Costa Brava, celebrat fa una vintena d'anys. De llavors ensa s'estén entre els agents turístics una percepció de crisi permanent, que podria explicar un cert immobilisme o una relativa manca de reacció del sector. En tot cas, el balans de l'evolució del turisme litoral sembla que evi- dencia que les crisis del sector no són accidents o fases terminals, sinó com- ponents de la dinamica turistica. Les crisis successives -de diverses magnituds- que ha viscut el model turístic litoral han coincidit amb un cert esgotament de les fórmules precedents i, en conseqütncia, una reo- rientació de la practica turística. En aquest sentit, les crisis del turisme han de ser interpretades com una oportunitat idbnia per al replantejament del model turístic i la seva adequació a les noves regles del joc. 3. La darrera crisi que ha passat el model turístic litoral ha estat més comple- xa, com a conseqütncia de la transformació de les normes de consum turís- 184 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 JosC A. Donaire; Rosa M. Fraguell; Lluís Mundet tic. En efecte, el turista contemporani (un turista experimentat que exerceix com a tal des de fa dtcades) es mostra cada vegada més insatisfet davant l'oferta despersonalitzada, alhora que cerca l'especificitat i la distinció. Aquestes noves tendtncies no impliquen la devaluació del sol i la platja com a factors d'atracció turistica, perb sí que els matisen. Les formes de lleure passives centrades en el binomi platja-hotel són substitu'ides per noves fórmules en les quals, a partir de la refertncia del litoral, s'articula una ofer- ta més h p l i a  i diversificada. 4. El canvi en les normes de consum turístic s'emmarca en un context més ampli de transformació social i econbmica que caracteritza les societats pos- tindustrials contemporhnies. En aquests espais, que coincideixen amb els mercats emissors principals del turisme litoral, l'oci ha esdevingut un dels elements centrals de l'organització i l'estructura social. Ai mateix temps, la distribució i l'ds del temps lliure han variat en relació amb les normes pre- cedents i, en darrera insthncia, han modificat la practica turistica. 5. En aquest nou escenari de complexitat creixent es fa necessari contixer millor les caracteristiques d'una demanda cada vegada més exigent, més inestable i més diversificada. En aquest sentit, la informació i el coneixe- ment de les caracteristiques del nou turisme són, ara més que mai, impres- cindibles. En conseqütncia, el món universitari i els diferents centres d'investigació han d'intensificar notablement la recerca científica en relació amb el turisme contemporani, com a ccds alternatiu d'un territori diferent)). I, essencialment, és necesshria una comunicació constant entre la recerca en el camp de l'oci i el turisme i els agents turístics implicats. 6. La resposta del territori davant aquest nou escenari ha de ser plural. En primer lloc, a escala regional, els espais naturals i culturals poden ser inte- grats dins l'oferta turistica, com a recursos complementaris. Aquesta nova orientació requereix la participació del rerepaís i la seva riquesa patrimo- nial, la qual permetrh reestructurar les normes geogrhfiques del turisme litoral. En darrera insthncia, l'abast espacial de les activitats turístiques ten- deix a créixer de manera significativa. En segon lloc, a escala local, les ciutats turistiques han de procurar reduir els efectes negatius del creixement urbanístic indiscriminat. Les actuacions han d'anar encaminades a la reducció de les densitats, a partir d'accions d'esponjament, el canvi de l'estil arquitectbnic, el sanejament de l'espai públic i, en general, la millora de la qualitat urbana. Ai mateix temps, aques- tes ciutats han &incrementar el seu protagonisme en l'articulació del terri- tori. 7. El replantejament del model turístic s'ha de basar en criteris de sustenta- bilitat i de perdurabilitat. Davant de les polítiques a curt termini i l'esperit depredador que sovint ha caracteritzat el turisme i les formes paraturísti- ques dels espais litorals, cal fomentar aquelles prktiques que assegurin la per- vivtncia de l'activitat turistica i, alhora, del territori que li dóna suport. 8. El desenvolupament de les activitats turistiques haurh de ser compatible amb la cura de l'entorn mediambiental en el qual s'insereixen, no només Tornades sobre el turisme en els es~ais litorals Doc. Anl. Geogr. 28. 1996 185 per tal &assegurar la perdurabilitat dels recursos, sinó també per tal de res- pondre a la creixent sensibilitat dels turistes vers la qualitat ambiental dels espais visitats. Aquesta iniciativa no només afecta els territoris i les ins- tal.lacions turistiques tradicionals, sinó també els nous equipaments com- plementaris (camps de golf, ports esportius, etc.) i les practiques turistiques ((alternatives)) (senderisme, submarinisme, etc.). Els estudis d'impacte ambiental o la determinació de la capacitat de carrega són instruments necessaris en aquesta línia. 9. El replantejament del model turístic també ha &integrar la relació entre els ciutadans i els turistes, la classica dialtctica entre els visitants i els visi- tats, ja que, a vegades, la practica turistica ha comportat una desestructu- ració del teixit social preexistent. En conseqütncia, la nova planificació turistica no només ha d'avaluar l'impacte de les activitats turistiques sobre el paisatge i el medi natural, sinó que també ha de tenir present la incidtn- cia en la comunitat receptora. En aquest sentit, cal promoure aquelles accions per a les comunitats residents que siguin alhora atractives per als turistes. 10. La manca &un model de refertncia, el minifundisme empresarial, el con- flicte d'interessos entre els agents que hi intervenen i la difícil implicació dels diversos nivells d'administració dificulten la capacitat de reestructu- rar el model turístic dels espais litorals. La planificació estrategica esdevé un instrument útil per tal de fixar les directrius bhiques &actuació i esta- blir una coalició entre els diferents agents. L'AdministraciÓ pública ha de ser I'eix vertebrador &aquesta suma d'interessos. En definitiva, unes jornades amb una tematica prou amplia com per atreu- re un públic nombrós (més de cent inscrits) i que van voler ser un Grum de reflexió, de debat i de discussió sobre les estrattgies de desenvolupament del turisme en els territoris costaners, fent un balan~ crític dels darrers quaranta anys de turisme i apuntant possibles camins futurs que hauria de seguir el nos- tre model turístic si vol continuar sent competitiu. 

Jornades sobre el turisme en els espais litorals : turisme, territori i estratègies de desenvolupament. (Girona, 29, 30, 31 de març i 1 d'abril de 1995)

The congress about tourism in the coastal spaces 'Turisme, territori i estratègies de desenvolupament', has been a place of debate and discussion about nowadays validity of the traditional model of tourisrn and at the same time a platform to reformulate this model.
Throughout the congress, it has been shown the need to change the tourist model towards
a model of sustainable developmentLes jornées sur le tourisme dans les espaces litoraux: 'Turisme, territori i estrategies de
desenvolupaments', ont été un forum de débat sur la vigence du modle touristique traditional et, au meme temps, on été una plataforme pour la réformulation de ce model-ci.
Pendant les journées on a montré le besoin de redreser la practique touristique vers un
model du developpement 'sostenible'Las jornadas sobre el turismo en 10s espacios litorales: ((Turisme, territori i estratkgies de
desenvolupament)), han sido un foro de discusión y debate sobre la vigencia del modelo
turístic0 tradicional y, al mismo tiempo, una plataforma para la reformulación de este
modelo. A 10 largo de las jornadas se ha puesto de manifiesto la necesidad de reconducir la
práctica turística hacia un modelo de desarrollo sostenibleLes jornades sobre el turisme en els espais litorals: ((Turisme, territori i estratkgies de desenvolupament~,
han estat un fbrum de discussió i debat sobre la vigkncia del model turístic
tradicional i, al mateix temps, han estat una plataforma per a la reformulació d'aquest
model. Al llarg de les jornades ha quedat palesa la necessitat de reconduir la prktica turística
cap a un model de desenvolupament sostenibl

Donaire, José Antonio

Fraguell i Sansbelló, Rosa Maria

Mundet i Cerdan, Lluís

DUGiDocs – Universitat de Girona

Jornades sobre el turisme en els espais litorals: turisme, territori i estratègies de desenvolupament (Girona, 29, 30, 31 de març i 1 d'abril de 1995)

The congress about tourism in the coastal spaces: "Turisme, territori i estratègies de desenvolupament, has been a place of debate and discussion about nowadays validity of the traditional model of tourisrn and at the sarne time a platform to reformulate this model. Throughout the congress, it has been shown the need to change the tourist model towards a model of sustainable developrnentLes jornades sobre el turisme en els espais litorals: "Turisme, territori i estratègies de desenvolupament", han estat un fòrum de discussió i debat sobre la vigència del model turístic tradicional i, al mateix temps, han estat una plataforma per a la reformulació d'aquest model. Al llarg de les jornades ha quedat palesa la necessitat de reconduir la pràctica turística cap a un model de desenvolupament sostenibl

Jornades sobre el turisme en els espais litorals: turisme, territori i estratègies de desenvolupament. (Girona, 29, 30, 31 de març i 1 d'abril de 1995)

Fraguell i Sansbelló, Rosa M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 181-185 
Jornades sobre el turisme en els espais litorals 
Turisme, territori i estratkgies de desenvolupament 
(Girona, 29, 30, 31 de mar5 i 1 d'abril de 1995) 
José A. Donaire 
Rosa M. Fraguell 
Lluís Mundet 
Grup $Estudis Turístics (GET) 
Universitat de Girona. Secció de Geografia. 
P1aq.a Ferrater Mora, 1. 17071 Girona. Spain 
Data de recepció: juny 1995 
Resum 
Les jornades sobre el turisme en els espais litorals: ((Turisme, territori i estratkgies de desen- 
volupament~, han estat un fbrum de discussió i debat sobre la vigkncia del model turístic 
tradicional i, al mateix temps, han estat una plataforma per a la reformulació d'aquest 
model. Al llarg de les jornades ha quedat palesa la necessitat de reconduir la prktica turís- 
tica cap a un model de desenvolupament sostenible. 
Paraules clau: turisme, espais litorals, desenvolupament sostenible. 
Resumen. Jornadas sobre el turismo en 10s espacios litorales: Turismo, territori0 y estrategiar 
de desarrollo (Girona, 29, 30, 31  de marzo y I de abril de 1995) 
Las jornadas sobre el turismo en 10s espacios litorales: ((Turisme, territori i estratkgies de 
desenvolupament)), han sido un foro de discusión y debate sobre la vigencia del modelo 
turístic0 tradicional y, al mismo tiempo, una plataforma para la reformulación de este 
modelo. A 10 largo de las jornadas se ha puesto de manifiesto la necesidad de reconducir la 
práctica turística hacia un modelo de desarrollo sostenible. 
Palabras clave: turismo, espacios litorales, desarrollo sostenible. 
Résumé. Journées sur le tourisme dans les espaces litorah Tourisme, territoire et stratégies de 
développement (Gérone, 2 9  mars-1 avril1995) 
Les jornées sur le tourisme dans les espaces litoraux: ((Turisme, territori i estratpegies de 
desenvolupaments, ont été un forum de débat sur la vigence du modkle touristique tradi- 
tional et, au mCme temps, on été una plataforme pour la réformulation de ce model-ci. 
Pendant les journées on a montré le besoin de redreser la practique touristique vers un 
modkle du developpement .sostenibler 
Mots-clés: tourisme, espaces litoraux, développement durable. 
Abstract. Meeting on Tourism in Coastal Areas: Tourism, territory and strategies for 
development (Girona, 29th march-1st april1995) 
The congress about tourism in the coastal spaces: ((Turisme, territori i estratkgies de desen- 
volupamentn, has been a place of debate and discussion about nowadays validity of the 
-- 
182 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 José A. Donaire; Rosa M. Fraguell; Lluís Mundet 
traditional model of tourisrn and at the sarne time a platform to reforrnulate this model. 
Throughout the congress, it has been shown the need to change the tourist model towards 
a model of sustainable developrnent. 
Key words: tourism, coastal spaces, sustainable developrnent. 
Del 29 de mar$ a 1'1 &abril varen tenir lloc a Girona les Jornades sobre el turis- 
me en els espais litorals, organitzades pel Grup &Estudis Turístics (GET) de la 
Unitat de Geografia de la Universitat de Girona. Amb el titol de ((Turisme, 
territori i estrattgies de desenvolupament)), les jornades volien ser un forum 
de discussió i debat sobre la vigtncia de les fórmules tradicionals de turisme i, 
alhora, una plataforma per a la reformulació col.lectiva del sector, fent espe- 
cial incidkncia en l'experikncia de la Costa Brava. Els objectius que es perse- 
guien eren quatre: 
1. Analitzar l'evolució del turisme en les &rees litorals i la seva problematica 
actual. 
2. Preveure les perspectives futures d'aquests espais i dibuixar les possibles 
línies &actuació per tal de readaptar el model turístic a les noves tendtncies. 
3. Conscienciar i implicar els agents turístics en la necesshia redefinició del seu 
model turístic, per refor~ar la idea de globalitat i d'interdependkncia de 
tots els agents que hi participen. 
4. Crear un Grum obert a tots els assistents, per a I'intercanvi de projectes, 
ex~erikncies i idees relacionades amb la gestió turistica. 
Les Jornades es van estructurar en cinc hnbits temkics, cadascun dels quals 
portava associada una pregunta, amb l'objectiu que la seva resposta permetés 
arribar a unes conclusions concretes, amb la qual cosa s'evitava la dispersió en 
uns dies amb un programa f o r ~ a  tapei't. 
El primer Ambit, amb el titol, ((La dinamica del turisme litoral: balanc de 
40 anys)), volia respondre a la pregunta sobre si el model de creixement turís- 
tic seguit havia estat un error. L'interrogant principal s'articulava entorn de les 
causes de la pkrdua de competitivitat del model turístic, com a conseqütncia 
de la degradació de I'oferta, o bé com a resultat dels canvis en els models de 
la demanda. 
El segon bloc temkic, ((El nou comportament del mercat emissor)), pretenia 
donar resposta a la qüestió de l'obsolesctncia del model turístic de les ((tres s)), 
davant la revalorització de les noves fornres de turisme (turisme verd, cultural, 
&esports, etc.). 
El tercer Ambit, ((La simbiosi dels models turístics en els territoris)), amb la 
pregunta associada, ((Quin és el paper del territori en el model turístic actual?)), 
pretenia considerar el territori en el seu conjunt com el producte turístic prin- 
cipal, incorporant els recursos naturals i culturals de l'espai, el rerepaís i les 
necessitats &una política global a les consideracions tradicionals sobre I'oferta 
turistica, entesa tradicionalment només com a oferta d'allotjament. 
Jornades sobre el turisme en els espais litorais Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 183 
Amb el quart capítol, ((La resposta del territori davant les noves tendkn- 
cies)), es volia respondre al dilema, ((Ruptura o continui'tat amb el model exis- 
tent?)), qüestió clau per a mantenir la competitivitat del sector turístic. 
Per acabar, el cinquk arnbit, ((Els agents turístics)), volia repartir responsa- 
bilitats i aclarir competkncies, responent a la pregunta, ((Qui assumeix la refor- 
ma turística?)) 
La primera lectura que ens suggereixen les diverses aportacions realitzades 
al llarg de les Jornades és, una vegada més, la complexitat del fenomen turístic. 
La síntesi dels plantejaments presentats des d'bptiques i punts de referkncia 
diferents permet concloure que no hi ha una resposta immediata i lineal a les 
qüestions plantejades inicialment, sinó un conjunt heterogeni &afirmacions 
que han de ser matisades i contextualitzades en cada cas. Tanmateix, es poden 
explicitar un seguit de sentkncies que sintetitzen el conjunt d'idees exposades 
i que es poden presentar a tall de conclusió. 
1. El fenomen turístic té una llarga tradició en els espais litorals. Els primers 
turistes arriben als territoris costaners atrets essencialment per les singula- 
ritats paisatgístiques i els valors culturals de les societats receptores. A par- 
tir dels anys seixanta, perb, es produeix una ruptura significativa: el turisme 
litoral renuncia en certa mesura a la seva i l'oferta turistica 
substitueix l'especificitat natural i cultural per una oferta homogenei'tzada 
i estandarditzada. 
Aquest model no ha estat un error. Els murs de formigó o la sobreofer- 
ta recreativa han estat la resposta del territori a unes determinades neces- 
sitats de la demanda. Des &una lbgica estrictament econbmica, el creixement 
expansiu i desordenat dels municipis turístics litorals permeté la consoli- 
dació &una oferta turistica ajustada als interessos dels consumidors poten- 
cials. 
2. Els anys setanta, el sector turístic va conkixer un estancament de la dina- 
mica de creixement. A partir d'aquest moment el terme cccrisin s'incrusta 
en els discursos sobre el turisme del litoral. La primera resposta col~lectiva 
d'aquesta inquietud fou el Debat Costa Brava, celebrat fa una vintena 
d'anys. De llavors ensa s'estén entre els agents turístics una percepció de 
crisi permanent, que podria explicar un cert immobilisme o una relativa 
manca de reacció del sector. 
En tot cas, el balans de l'evolució del turisme litoral sembla que evi- 
dencia que les crisis del sector no són accidents o fases terminals, sinó com- 
ponents de la dinamica turistica. Les crisis successives -de diverses 
magnituds- que ha viscut el model turístic litoral han coincidit amb un 
cert esgotament de les fórmules precedents i, en conseqütncia, una reo- 
rientació de la practica turística. En aquest sentit, les crisis del turisme han 
de ser interpretades com una oportunitat idbnia per al replantejament del 
model turístic i la seva adequació a les noves regles del joc. 
3. La darrera crisi que ha passat el model turístic litoral ha estat més comple- 
xa, com a conseqütncia de la transformació de les normes de consum turís- 
184 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 JosC A. Donaire; Rosa M. Fraguell; Lluís Mundet 
tic. En efecte, el turista contemporani (un turista experimentat que exerceix 
com a tal des de fa dtcades) es mostra cada vegada més insatisfet davant 
l'oferta despersonalitzada, alhora que cerca l'especificitat i la distinció. 
Aquestes noves tendtncies no impliquen la devaluació del sol i la platja 
com a factors d'atracció turistica, perb sí que els matisen. Les formes de 
lleure passives centrades en el binomi platja-hotel són substitu'ides per noves 
fórmules en les quals, a partir de la refertncia del litoral, s'articula una ofer- 
ta més h p l i a  i diversificada. 
4. El canvi en les normes de consum turístic s'emmarca en un context més 
ampli de transformació social i econbmica que caracteritza les societats pos- 
tindustrials contemporhnies. En aquests espais, que coincideixen amb els 
mercats emissors principals del turisme litoral, l'oci ha esdevingut un dels 
elements centrals de l'organització i l'estructura social. Ai mateix temps, la 
distribució i l'ds del temps lliure han variat en relació amb les normes pre- 
cedents i, en darrera insthncia, han modificat la practica turistica. 
5. En aquest nou escenari de complexitat creixent es fa necessari contixer 
millor les caracteristiques d'una demanda cada vegada més exigent, més 
inestable i més diversificada. En aquest sentit, la informació i el coneixe- 
ment de les caracteristiques del nou turisme són, ara més que mai, impres- 
cindibles. En conseqütncia, el món universitari i els diferents centres 
d'investigació han d'intensificar notablement la recerca científica en relació 
amb el turisme contemporani, com a ccds alternatiu d'un territori diferent)). 
I, essencialment, és necesshria una comunicació constant entre la recerca 
en el camp de l'oci i el turisme i els agents turístics implicats. 
6. La resposta del territori davant aquest nou escenari ha de ser plural. En 
primer lloc, a escala regional, els espais naturals i culturals poden ser inte- 
grats dins l'oferta turistica, com a recursos complementaris. Aquesta nova 
orientació requereix la participació del rerepaís i la seva riquesa patrimo- 
nial, la qual permetrh reestructurar les normes geogrhfiques del turisme 
litoral. En darrera insthncia, l'abast espacial de les activitats turístiques ten- 
deix a créixer de manera significativa. 
En segon lloc, a escala local, les ciutats turistiques han de procurar reduir 
els efectes negatius del creixement urbanístic indiscriminat. Les actuacions 
han d'anar encaminades a la reducció de les densitats, a partir d'accions 
d'esponjament, el canvi de l'estil arquitectbnic, el sanejament de l'espai 
públic i, en general, la millora de la qualitat urbana. Ai mateix temps, aques- 
tes ciutats han &incrementar el seu protagonisme en l'articulació del terri- 
tori. 
7. El replantejament del model turístic s'ha de basar en criteris de sustenta- 
bilitat i de perdurabilitat. Davant de les polítiques a curt termini i l'esperit 
depredador que sovint ha caracteritzat el turisme i les formes paraturísti- 
ques dels espais litorals, cal fomentar aquelles prktiques que assegurin la per- 
vivtncia de l'activitat turistica i, alhora, del territori que li dóna suport. 
8. El desenvolupament de les activitats turistiques haurh de ser compatible 
amb la cura de l'entorn mediambiental en el qual s'insereixen, no només 
Tornades sobre el turisme en els es~ais litorals Doc. Anl. Geogr. 28. 1996 185 
per tal &assegurar la perdurabilitat dels recursos, sinó també per tal de res- 
pondre a la creixent sensibilitat dels turistes vers la qualitat ambiental dels 
espais visitats. Aquesta iniciativa no només afecta els territoris i les ins- 
tal.lacions turistiques tradicionals, sinó també els nous equipaments com- 
plementaris (camps de golf, ports esportius, etc.) i les practiques turistiques 
((alternatives)) (senderisme, submarinisme, etc.). Els estudis d'impacte 
ambiental o la determinació de la capacitat de carrega són instruments 
necessaris en aquesta línia. 
9. El replantejament del model turístic també ha &integrar la relació entre 
els ciutadans i els turistes, la classica dialtctica entre els visitants i els visi- 
tats, ja que, a vegades, la practica turistica ha comportat una desestructu- 
ració del teixit social preexistent. En conseqütncia, la nova planificació 
turistica no només ha d'avaluar l'impacte de les activitats turistiques sobre 
el paisatge i el medi natural, sinó que també ha de tenir present la incidtn- 
cia en la comunitat receptora. En aquest sentit, cal promoure aquelles 
accions per a les comunitats residents que siguin alhora atractives per als 
turistes. 
10. La manca &un model de refertncia, el minifundisme empresarial, el con- 
flicte d'interessos entre els agents que hi intervenen i la difícil implicació 
dels diversos nivells d'administració dificulten la capacitat de reestructu- 
rar el model turístic dels espais litorals. La planificació estrategica esdevé 
un instrument útil per tal de fixar les directrius bhiques &actuació i esta- 
blir una coalició entre els diferents agents. L'AdministraciÓ pública ha de ser 
I'eix vertebrador &aquesta suma d'interessos. 
En definitiva, unes jornades amb una tematica prou amplia com per atreu- 
re un públic nombrós (més de cent inscrits) i que van voler ser un Grum de 
reflexió, de debat i de discussió sobre les estrattgies de desenvolupament del 
turisme en els territoris costaners, fent un balan~ crític dels darrers quaranta 
anys de turisme i apuntant possibles camins futurs que hauria de seguir el nos- 
tre model turístic si vol continuar sent competitiu. 


Jornades sobre el turisme en els espais litorals: Turisme, territori i estratègies de desenvolupament. (Girona, 29, 30, 31 de març i 1 d'abril de 1995)

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n28/02121573n28p181.pdf

Jornades sobre el turisme en els espais litorals : turisme, territori i estratègies de desenvolupament. (Girona, 29, 30, 31 de març i 1 d'abril de 1995)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

DUGiDocs – Universitat de Girona

DUGiDocs – Universitat de Girona

Revistes Catalanes amb Accés Obert