El turisme de sol i platja i la construcció ha transformat el litoral empordanès des dels anys seixanta del segle XX. En plena etapa del desenvolupament franquista, sense planificació i amb la política de fets consumats, el turisme serví d’excusa a la construcció, i proliferaren: en primera línia, les edificacions en vertical (edificis pantalla i alta densitat), i, en segona línia, les urbanitzacions de segona residència en horitzontal (disperses i de baixa densitat). El resultat ha estat una forta depredació i degradació del paisatge litoral. Amb els ajuntaments democràtics, a partir dels vuitanta, i amb la pressió popular, s’ha començat a reconduir la situació, en alguns casos, amb polítiques de desurbanització, a fi de potenciar el col·lectiu sobre els interessos particulars.The so-called sun & beach tourism and construction have transformed the Empordà coastline since the 1960s. At the hight of the Franco regime, without planning and consultations, tourism was the excuse for construction and the proliferation of vertical constructions (screen buildings and high density) right on the coast and horizontal development of holiday residences (dispersed and low density) in the hinterland. The result was a strong predation and degradation of the coastal landscape. Since the 1980s, democratic town councils and popular pressure have started to redress the situation, with policies of deconstruction in some cases, promoting public over private interests
