El retaule eucarístic de Vilafermosa i la iconografia del Corpus Christi a la Corona d'Aragó

La institució d'una nova solemnitat i la seva incorporació al calendari litúrgic acostuma a posar de relleu la necessitat de crear tota una infraestructura material al servei dels postulats ideològics que defensa. Per aquest fet, quan a principis de la catorzena centúria s'estableix la nova festa del Corpus Christi a la Corona d'Aragó, sorgeix la necessitat, entre d'altres, de bastir un repertori iconogràfic per als novells retaules que han de presidir, en la majoria de casos, els nous altars dedicats a Jesús Sagramentat. En el present article s'hi analitza la iconografia del retaule eucarístic de Vilafermosa (Castelló de la Plana), tot situant-lo en el context de la devoció al Corpus a la baixa edat mitjana i posant-lo en relació amb uns altres exponents homònims que n'hem conservat. El resultat d'aquest procés permet extrapolar un repertori temàtic genuí a la Corona d'Aragó, en el qual el protagonisme absolut recau en les santes espècies eucarístiques, el pa i el vi, per tal d'incidir en la veracitat del dogma de la transsubstanciació. Veiem que se sol insistir en les imatges evangèliques de marcat contingut eucarístic, però també en l'ús d'escenes litúrgiques com ara l'elevació de la sagrada forma i el tema nou de la processó del Corpus. A més, la inclusió d'escenes amb fortes connotacions antisemites evidencia clarament la situació politicoreligiosa de la Corona. Finalment, si bé el pes de l'escrit recau en la iconografia, ens hem fet ressò de les darreres opinions que fan referència als aspectes formals i estilístics del retaule i hem intentat, en la mesura de les nostres possibilitats, extreure algunes hipòtesis sobre les qüestions de patronatge i la procedència de la peça.The establishment of a new solemnity and its incorporation in the liturgical calendar usually highlights the need to create a new material infraestructure to defend the ideological postulate. That's why when at the beginning of the 14th Century is settled up the new feast Corpus Christi in the Aragon Crown, arise the need to set up an iconographic list for the new altarpiece dedicated to sacramental Jesus Christ. In this article the iconography of the eucharistic altarpiece from Vilafermosa (Castelló de la Plana, València) is analized, putting it in the Early Medieval Age devotion to the Corpus context and relating it to some other homonymous models that we have preserved. The result of this process permits to extrapolate genuine thematic list of the Aragon Crown, which prominence fall on the holy species, the bread and the wine, in order to stress the truth about the transubstantiation dogma. We see how people usually put emphasis on evangelic images with high eucaristic content, but also the use of liturgic scenes as the elevation of the holy host and the new subject: the Corpus procession. In addition, the inclusion of scenes having clear antisemitic features, situate us in the politic-religious moment in the Aragon Crown. Finally, although most part of the article put emphasis on the iconography, we have also included the last comments referring to the formal and stylistics of the altarpiece, and we have tried, as much as we could, to draw some hypothesis concerning pattern designing and the origin of the altarpiece

Els noms de ceps i raïms a la lexicografia catalana del segle XX. Algunes propostes per al DIEC

Aquest article té dos apartats ben diferenciats. Al primer, hom analitza, en les principals obres de la lexicografia catalana del segle XX, un camp lèxic molt concret: els noms de ceps i raïms (tècnicament, ampelonims). Per tant, es valora la selecció de termes que fan el Diccionari Aguiló, el TrL de Griera, el DCVB d?Alcover-Moll, el DECat de Coromines, i el DIEC; sense oblidar el DGLC de Fabra. Al segon apartat, queden plantejades algunes modificacions d?ampelònims al DIEC i, sobretot, s?hi proposa la incorporació (amb definicions incloses) de nous noms, els quals hom mira de justificar tant diatòpicament com diacrònicament. Per fer l?estudi disposava de més de quaranta enquestes específiques que es realitzaren al llarg de tota l?àrea catalanòfona, entre 1995 i 1998. També es comptava amb un buidatge sistemàtic de tots els ampelònims coneguts (més de 400) al llarg de la lexicografia catalana, així com força documentació sobre paral.lelismes romànics.This article has two clearly distinguished sections. In the first I analyse, in the most important works of 20th century Catalan lexicography, a very specific lexical field: the names of vines and grapes (technically ampelonims). Thus I evaluate the selection of terms to be found in the Diccionari Aguiló, Griera?s TrL, Alcover-Moll?s DCVB, Coromines?s DECat, and the DIEC; without forgetting Fabra?s DGLC. In the second part I suggest some modifications of the terms in the DIEC and, more importantly, propose the incorporation (including definitions) of new names, which I attempt to justify in both a diatropic and diachronic fashion. To do this study I used a specific survey of more than forty subjects which I did throughout the entire Catalan speaking territory between 1995 and 1998. I also used a systematic extraction of all known wine terms (more than 400) in all Catalan lexicography, as well as considerable documentation on parallels in other Romance languages

Scenes of the life of St. Bernard and Frontal with Christ and the Evangelists, Guests of Honor at the MNAC

Del 2 de desembre de 2009 a l’11 d’abril de 2010 va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició Convidats d’Honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC, comissariada per Cristina Mendoza i Maria Teresa Ocaña, subdirectora de col·leccions i directora del MNAC, respectivament. A la mostra es van aplegar una setantena d’obres mestres de l’art català, entre les quals hi havia dues peces que procedien del Museu Episcopal de Vic: Escenes de la vida de Sant Bernat i Frontal de Crist i els Evangelistes.From the 2nd of December 2009 to the 11th of April 2010 took place at the Museu Nacional d’Art de Catalunya the exhibition Convidats d’Honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC, curated by Cristina Mendoza and Maria Teresa Ocaña, assistant director and director of MNAC, respectively. In this exhibition were showed about seventy works of Catalan art, between which there was two pieces that were coming from the Museu Episcopal de Vic: Escenes de la vida de Sant Bernat and Frontal de Crist i els Evangelistes

El regne animal als peus de Crist : miracle i presència eucarística en els retaules del Corpus dels bisbats catalans

L'article versa sobre un aspecte concret de la iconografia eucarística medieval: les representacions dels miracles protagonitzats pels animals que veneren l'hòstia consagrada. I ho fa prenent com a fil conductor el grup d'imatges, reduït però significatiu, que ha llegat la plàstica gòtica del Corpus Christi a les diòcesis medievals catalanes. Als tres exemples coneguts tradicionalment, se suma la identificació d'un quart en el frontal de Vallbona de les Monges (Lleida) i es defensa la presència d'un cinquè en un dels relleus conservats d'un retaule escultòric desmembrat de Sant Mateu (Castelló).This article deals with a specific aspect of medieval eucharistic iconography: the representations of miracles carried out by animals that worship the consecrated host. And it does so by taking as a common thread the small but significant group of images bequeathed by the Gothic visual artistry of Corpus Christi in the Catalan medieval dioceses. In addition to the three traditionally known examples, a fourth is identified on the altar frontal of Vallbona de les Monges (Lleida) and a case is made for the presence of a fifth on one of the preserved reliefs of a dismantled sculptured altarpiece from Sant Mateu (Castelló)

L'estrat gòtic de l'absis de Santa Maria de Terrassa

L'article pretén oferir una primera visió de conjunt de les pintures murals gòtiques de l'absis de Santa Maria de Terrassa (Barcelona), actualment traspassades a diverses teles custodiades al Museu de Terrassa. Partint d'una breu història del seu descobriment i posterior arrencament, s'hi analitzen els diversos vestigis de les escenes conservades, tot indicant-ne la disposició original. Entre altres qüestions, es proposa la identificació d'un singular cicle de la infantesa de la Mare de Déu, fins ara no discutit per la crítica, que complementaria el ja conegut de la mort i la glorificació de la Verge. En última instància, s'advoca en favor d'una autoria comuna entre aquestes pintures i les que es conserven al mur nord de la veïna església de Sant Pere de Terrassa.This article aims to offer a first overview of the Gothic mural paintings from the apse of Santa Maria in Terrassa (Barcelona), which at one point were transferred to canvas and are currently kept in the Museu de Terrassa. Starting from a brief historic survey of their discovery and subsequent removal, we analyze the different vestiges of the preserved scenes and indicate their original arrangement. Among others, we identify an exceptional childhood of the Mother of God cycle, hitherto not discussed by critics, which would complement the already known cycle of the death and glorification of the Virgin. Finally, we advocate that these paintings and those preserved on the north wall of the nearby church of Sant Pere in Terrassa are of the same authorship