The Romance subgrouping of the Catalan language: A dialectometric approach to the Atlas Linguistique Roman

The aim of this paper is to present a first dialectometric approach to the geolinguistic distribution of the Romance varieties using a new corpus based on the Atlas Linguistique Roman (ALiR) which is currently being developed at the Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades. However, the dialectometrization of ALiR will allow us not only to analyze the linguistic distance among the varieties of Romania Antiqua, but also to shed light from a quantitative perspective on several issues that have historically raised controversy. Specifically, this paper deals with the Romance subgrouping of the Catalan language, an issue that has been recently reopened by Radatz (2012).The aim of this paper is to present a first dialectometric approach to the geolinguistic distribution of the Romance varieties using a new corpus based on the Atlas Linguistique Roman (ALiR) which is currently being developed at the Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades. However, the dialectometrization of ALiR will allow us not only to analyze the linguistic distance among the varieties of Romania Antiqua, but also to shed light from a quantitative perspective on several issues that have historically raised controversy. Specifically, this paper deals with the Romance subgrouping of the Catalan language, an issue that has been recently reopened by Radatz (2012)

Canvi morfològic vs. canvi fonològic en català nord-occidental

L'objectiu d'aquest article és analitzar si el procés de desdialectalització de les varietats nordoccidentals de Catalunya i Andorra afecta amb intensitats diferents els aspectes morfològics i fonològics de la llengua. La discriminació entre els elements impredictibles —o morfològics— i predictibles —o fonològics— es du a terme mitjançant una anàlisi generativa del corpus. D'aquesta manera, és possible calcular per separat la distància en els àmbits de la morfologia i de la fonologia i visualitzar —mitjançant tècniques d'anàlisi multidimensional— les diferents evolucions d'aquests dos nivells de llengua al llarg de quatre generacions de parlants nordoccidentals. Es tracta, al capdavall, d'aportar una mica més de llum al debat sobre la major permeabilitat dels diferents components de la llengua en els processos de canvi lingüístic per raons de prestigi. La conclusió és que, si més no en català nord-occidental, la jerarquia d'estabilitat dels elements lingüístics és clara: la morfologia s'ha anivellat a un ritme més ràpid que la fonologia, la qual cosa ha comportat una progressiva accentualització de la majoria d'aquests parlars.This paper aims to determine whether the dedialectalisation process undergone by the northwestern varieties of the Catalan language in Catalonia and Andorra affects the morphological and phonological components of the language in differing degrees. Through the generative analysis of the corpus of writings from this region we distinguish unpredictable—or morphological— aspects from predictable—or phonological—aspects, hence enabling us to calculate the morphological and phonological distances among the north-western varieties separately and view—through a multidimensional analysis—the different evolutions of the morphological and the phonological components of these varieties in four generations of northwestern Catalan speakers. In a word, we aim to shed a bit more light on the debate as to what language components are most susceptible to the influences of standard language due to prestige. We reach the conclusion that at the very least in north-western Catalan, the hierarchy of stability among linguistic elements is clear: morphology has levelled off faster than phonology. As a result, most of these speech varieties have undergone an accentuation process

Masos, masies i cases de pagès a la Catalunya de 1860 : una anàlisi espacial

Aquest treball té com a objectiu elaborar un mapa sintètic de l'àrea d'influència territorial de les masies a Catalunya l'any 1860. Les dades provenen del Nomenclàtor del Cens de Població d'aquell any que, per les seves característiques singulars, és l'únic que permet identificar les masies de forma individualitzada. De les 27.000 entitats de població que recull el Nomenclàtor de 1860 a Catalunya, més de 20.000 van ser classificades com a masos, masies o cases de pagès, fet que permet conèixer-ne la distribució a escala municipal, mesurada en termes de densitat. Amb l'ajuda de l'estadística espacial, explorem la distribució territorial de les masies a Catalunya per identificar la seva àrea d'influència i les àrees de màxima concentració a partir de criteris estadístics ben definits. Es tracta d'una visió estadística que complementa les acurades i riques descripcions que eminents experts en geografia de Catalunya han fet sobre la presència de la masia en el territori.Este trabajo tiene como objetivo elaborar un mapa sintético del área de influencia territorial de las masías en Cataluña en el año 1860. Los datos proceden del Nomenclátor del Censo de Población de ese año que, por su carácter excepcional, es el único que permite identificar las masías de forma individual. De las 27.000 entidades de población que recoge el Nomenclátor de 1860 en Cataluña, más de 20.000 fueron clasificadas como masías o casa de labor. Este hecho permite conocer su distribución territorial, medida en términos de densidad. Con la ayuda de la estadística espacial, exploramos la distribución territorial de las masías para conocer su ámbito de influencia y las áreas de mayor concentración a partir de criterios estadísticos bien definidos. Se trata de una visión estadística que complementa las precisas y ricas descripciones que destacados expertos en geografía de Cataluña han hecho sobre la presencia de la masía en el territorioThis paper examines the spatial distribution of la masia (Catalonian traditional country house) in Catalonia in 1860. Data comes from the Nomenclator of the 1860 Population Census: a unique source that included individual registration of single-house population settlements. Out of the 27.000 settlements that were identified by the Nomenclator in 1860, more than 20.000 were registered as isolated masias. Thanks to this extraordinarily detailed information, density indicators of this type of settlement could be estimated at the local scale. We use spatial statistics (G statistic) to explore the spatial distribution of masias in Catalonia and to locate areas of higher and lower densities. This paper provides a innovative statistical perspective on what for centuries has been an essential feature of the Catalonian settlement pattern

Género, ocupación y estructuras del hogar de la migración dominicana y ecuatoriana en España y Estados Unidos

Con datos censales de Estados Unidos de América y España, en este artículo se comparan las estructuras ocupacionales y de los hogares de la población dominicana y ecuatoriana en los dos países. La finalidad principal del trabajo es investigar (I) si las diferencias en el grado de feminización de los flujos migratorios hacia ambos países responde a una cuestión de la demanda del mercado laboral y (II) si ha tenido implicaciones en la estructura de los hogares de estos migrantes. Los resultados sugieren que las características del mercado laboral del país de destino podrían estar detrás de la composición de género de los flujos migratorios hacia España y Estados Unidos. En relación con los hogares, la presencia de las mujeres en hogares complejos y sin núcleo es mayor en aquellos colectivos más feminizados. Estas diferencias se mantienen cuando se introducen variables de control como la edad, los años de residencia y el nivel educativo de los/las inmigrantes.With data from census of the United States of America (US) and Spain, this article compares the occupational and household structures of the Dominican and Ecuadorian population in both countries. The main purpose of this work is to investigate (I) if the differences in the degree of feminization of the migratory flows towards both countries are related to the job market demand and (II) if this has had implications in the household structures of these migrants. The results suggest that the job market characteristics of the country of destiny might be behind the gender composition of the migratory flows to Spain and the US. In relation with the households, the female presence in complex households without a core is bigger in the collectives with more female presence. These differences are maintained when control variables are introduced, such as age, years of residence and the educational level of the migrants

Alfons Esteve & Francesc Esteve, «Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació», Benicarló, Onada, 2019, 172 p.

Book review: Alfons Esteve & Francesc Esteve, Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació, Benicarló, Onada, 2019, 172 p., ISBN: 978-84-17638-31-3

Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-‑occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística

..