Magnetic Phenomena in Holographic Superconductivity with Lifshitz Scaling

We investigate the effects of Lifshitz dynamical critical exponent z on a family of minimal D=4+1 holographic superconducting models, with a particular focus on magnetic phenomena. We see that it is possible to have a consistent Ginzburg-Landau approach to holographic superconductivity in a Lifshitz background. By following this phenomenological approach we are able to compute a wide array of physical quantities. We also calculate the Ginzburg-Landau parameter for different condensates, and conclude that in systems with higher dynamical critical exponent, vortex formation is more strongly unfavored energetically and exhibit a stronger Type I behavior. Finally, following the perturbative approach proposed by Maeda, Natsuume and Okamura, we calculate the critical magnetic field of our models for different values of z.Comment: 32 page

Ginzburg-Landau Approach to Holographic Superconductivity

We construct a family of minimal phenomenological models for holographic superconductors in d=4+1 AdS spacetime and study the effect of scalar and gauge field fluctuations. By making a Ginzburg-Landau interpretation of the dual field theory, we determine through holographic techniques a phenomenological Ginzburg-Landau Lagrangian and the temperature dependence of physical quantities in the superconducting phase. We obtain insight on the behaviour of the Ginzburg-Landau parameter and whether the systems behaves as a Type I or Type II superconductor. Finally, we apply a constant external magnetic field in a perturbative approach following previous work by D'Hoker and Kraus, and obtain droplet solutions which signal the appearance of the Meissner effect.Comment: 41 pages, 31 figures, calculations adde

Ads/CFT Correspondence and Superconductivity: Various Approaches and Magnetic Phenomena

[cat] En aquesta tesi s'ha demostrat que la correspondència AdS/CFT ofereix una nova manera d'estudiar la fase superconductora de les teories large-N al règim fortament acoblat. En discutir els cuprats al final del Capítol 1, veiem algunes de les deficiències que els acostaments usuals basats en teories de camps tenen quan es tracta d'abordar sistemes de molts cossos fortament acoblats. Potser que la més greu d'aquestes deficiències és el col.lapse del concepte de quasi-partícula a causa de les fortes interaccions involucrades. La dualitat gauge/gravity ens permet plantejar problemes gairebé intractables en sistemes quàntics de molts cossos en termes de la dinàmica clàssica d'un sistema dual de gravetat en l'espai AdS. Usant aquest nou punt de vista hologràfic, la condensació de parells de Cooper al costat de la teoria del camps es tradueix en la creació espontània de solucions amb pèl carregat al costat gravitatori de la dualitat. Això dóna lloc a una fase en la teoria del camps dual, on es recuperen els aspectes fenomenològics fonamentals de la superconductivitat. Crida l'atenció que amb només observar al problema des d'un punt de vista hologràfic, es pot demostrar que aquests sistemes completament intractables en el règim d'acoblament fort presenten una fase superconductora. a causa de l'èxit del mètode hologràfic i les dificultats ja esmentades sobre els enfocaments estàndard basats en teories de camps, pot ser que no sigui massa agosarat imaginar que, efectivament, la definició teòrica natural de la superconductivitat en el règim fort acoblament està donada pel sistema dual de gravetat. Amb aquestes consideracions generals en ment, en aquesta tesi ens hem esforçat a presentar una imatge el més completa possible dels diferents enfocaments seguits en la superconductivitat hologràfica.[eng] The AdS/CFT correspondence is one of the most important developments in the history of theoretical physics. Using as a binding bridge superstring theory, or, more concretely, some theoretical aspects in the interaction between superstrings and D-branes, the Maldacena conjecture establishes that the physics of a strongly-coupled, perturbatively-inaccessible quantum field theory in d-dimensions can be described equivalently in terms of the dynamics of a dual classical gravitational theory in (d + 1)-dimensional AdS space. Two particular aspects of the duality are of great importance. First, the duality ascertains that the quantum field theory lives in the boundary of the AdS space in which the dual gravitational system exists, and that the two-point functions of the dual field theory are computed in terms boundary-to-bulk propagators. This difference between the dimensions of the theories makes the duality holographic, so giving evidence to the idea that a quantum theory of gravity should be indeed a holographic in nature. The second important aspect we must mention is that the AdS/CFT co-rrespondence is a strong/weak-coupling duality: it allows one to formulate a strongly-coupled quantum problem in terms of the classical Einstein equations of the dual higher-dimensional gravitational system. Because of this particular nature of the duality, it provides a promising new way of studying quantum gauge theories in the strongly-coupled regime, where the usual perturbative methods fail to apply. The gauge/gravity duality has thus been used to gain insight in a wide variety of physical systems where a satisfactory description in terms of standard methods is lacking, such as the quark-gluon plasma or in condensed matter theory

OROSANMÄLNINGAR INOM FÖRSKOLAN En kvantitativ studie om förskolepersonalens ansvarsroll samt förhållningssätt till anmälnings-skyldigheten

Syftet med studien var att synliggöra hur förskolepersonalen förhåller sig till anmälningsskyldigheten. Samtliga kommunala förskolechefer inom Göteborgs Stad fick förfrågan om att låta deras förskolepersonal delta i studien. Empirin har samlats in i form av enkäter och totalt har 218 respondenter från samtliga stadsdelar inom Göteborgs Stad deltagit i undersökningen. Resultatet visade att förskolepersonalen känner en stor osäkerhet kring sin anmälningsskyldighet och efterfrågar mer kunskap samt tydligare riktlinjer. Vidare framkom att förskolechefen i många fall är den som beslutar om anmälan ska göras och att all oro inte anmäls på förskolan. Förskolepersonalen uppgav att samverkan med socialtjänsten brister och uttryckte en önskan om mer information samt återkoppling från socialtjänsten vid orosanmälningar. Uppsatsens slutsats var att lagstiftningen om anmälningsskyldigheten som riktar sig till den enskilde inte tillämpas på ett korrekt sätt