17 research outputs found

    Lingual nerve injury after third molar removal: Unilateral atrophy of fungiform papillae

    Get PDF
    Background: Pain and sensory changes due to lingual nerve injury are one of the most common alterations that follow surgical removal of third molar. They are usually transient but other less common complications, such as the atrophy of fungiform papillae, have an uncertain prognosis. Case Description: We report a case of a 34-year-old woman who presented a unilateral lingual atrophy of fungiform papillae after third molar extraction accompanied by severe dysesthesia that altered her daily life significantly during the following months and how this complication evolved over time. We conducted a literature review on the different factors that can lead to a lingual nerve injury. Clinical Implications: The clinical evolution of temporary and permanent somatosensitve injuries is an important fact to take into consideration during the postoperative management because it will indicate the lesion prognosis

    Comparación en el tratamiento de las fracturas de ángulo mandibular mediante osteosíntesis con una miniplaca versus dos miniplacas

    Get PDF
    En el present treball hem realitzat un estudi retrospectiu de les fractures d'angle mandibular aïllades tractades mitjançant osteosíntesis amb miniplaques en el Servei de Cirurgia Oral i Màxil·lofacial durant els últims 10 anys. L'objectiu de l'estudi és comparar els resultats funcionals obtinguts i les complicacions sorgides entre els pacients tractats amb una miniplaca i aquells tractats amb dues miniplaques , amb la finalitat de determinar si existeixen diferències en quant al resultat amb alguna de les tècniques.En el presente trabajo hemos realizado un estudio retrospectivo de las fracturas de ángulo mandibular aisladas tratadas mediante osteosíntesis con miniplacas en el Servicio de Cirugía Oral y Maxilofacial durante los últimos 10 años. El objetivo del estudio es comparar los resultados funcionales obtenidos y las complicaciones surgidas entre los pacientes tratados con una miniplaca frente a los tratados con dos miniplacas, con el fin de determinar si existen diferencias en el resultado con alguna de dichas técnicas

    Personalized Surgery Service in a Tertiary Hospital: A Method to Increase Effectiveness, Precision, Safety and Quality in Maxillofacial Surgery Using Custom-Made 3D Prostheses and Implants

    Get PDF
    Personalized surgery; Tertiary hospital; Virtual planningCirugía personalizada; Hospital terciario; Planificación virtualCirurgia personalitzada; Hospital terciari; Planificació virtualPersonalized surgery (PS) involves virtual planning (VP) and the use of 3D printing technology to design and manufacture custom-made elements to be used during surgery. The widespread use of PS has fostered a paradigm shift in the surgical process. A recent analysis performed in our hospital—along with several studies published in the literature—showed that the extensive use of PS does not preclude the lack of standardization in the process. This means that despite the widely accepted use of this technology, standard individual roles and responsibilities have not been properly defined, and this could hinder the logistics and cost savings in the PS process. The aim of our study was to describe the method followed and the outcomes obtained for the creation of a PS service for the Oral and Maxillofacial Surgery Unit that resolves the current absence of internal structure, allows for the integration of all professionals involved and improves the efficiency and quality of the PS process. We performed a literature search on the implementation of PS techniques in tertiary hospitals and observed a lack of studies on the creation of PS units or services in such hospitals. Therefore, we believe that our work is innovative and has the potential to contribute to the implementation of PS units in other hospitals

    Precariedad, exclusión social y modelo de sociedad: lógicas y efectos subjetivos del sufrimiento social contemporáneo (IV). Innovación docente en Filosofía

    Get PDF
    El PIMCD “Precariedad, exclusión social y modelo de sociedad: lógicas y efectos subjetivos del sufrimiento social contemporáneo (IV). Innovación docente en Filosofía” constituye la cuarta edición de un PIMCD que ha recibido financiación en las últimas convocatorias de PIMCD UCM, de los que se han derivado actividades de formación para estudiantes de Grado, Máster y Doctorado y al menos 3 publicaciones colectivas publicadas por Ediciones Complutense, Siglo XXI y Palgrave McMillan

    Precariedad, exclusión social y diversidad funcional (discapacidad): lógicas y efectos subjetivos del sufrimiento social contemporáneo (II). Innovación docente en Filosofía

    Get PDF
    El PIMCD "Precariedad, exclusión social y diversidad funcional (discapacidad): lógicas y efectos subjetivos del sufrimiento social contemporáneo (II). Innovación docente en Filosofía" se ocupa de conceptos generalmente eludidos por la tradición teórica (contando como núcleos aglutinantes los de la precariedad laboral, la exclusión social y diversidad funcional o discapacidad), cuyo análisis propicia nuevas prácticas en la enseñanza universitaria de filosofía, adoptando como meta principal el aprendizaje centrado en el estudiantado, el diseño de nuevas herramientas de enseñanza y el fomento de una universidad inclusiva. El proyecto cuenta con 26 docentes de la UCM y otros 28 docentes de otras 17 universidades españolas (UV, UNED, UGR, UNIZAR, UAH, UC3M, UCA, UNIOVI, ULL, EHU/UPV, UA, UAM, Deusto, IFS/CSIC, UCJC, URJC y Univ. Pontificia de Comillas), que permitirán dotar a las actividades programadas de un alcance idóneo para consolidar la adquisición de competencias argumentativas y dialécticas por parte de lxs estudiantes implicados en el marco de los seminarios previstos. Se integrarán en el PIMCD, aparte de PDI, al menos 26 estudiantes de máster y doctorado de la Facultad de Filosofía, a lxs que acompañarán durante el desarrollo del PIMCD 4 Alumni de la Facultad de Filosofía de la UCM, actualmente investigadores post-doc y profesorxs de IES, cuya experiencia será beneficiosa para su introducción en la investigación. Asimismo, el equipo cuenta con el apoyo de varixs profesorxs asociadxs, que en algunos casos son también profesores de IES. Varixs docentes externos a la UCM participantes en el PIMCD poseen una dilatada experiencia en la coordinación de proyectos de innovación de otras universidades, lo que redundará en beneficio de las actividades a desarrollar. La coordinadora y otrxs miembros del PIMCD pertenecen a la Red de Innovación Docente en Filosofia (RIEF), puesta en marcha desde la Universitat de València (http://rief.blogs.uv.es/encuentros-de-la-rief/), a la que mantendremos informada de las actividades realizadas en el proyecto. Asimismo, lxs 6 miembros del PAS permitirán difundir debidamente las actividades realizadas en el PIMCD entre lxs estudiantes Erasmus IN del curso 2019/20 en la Facultad de Filosofía, de la misma manera que orientar en las tareas de maquetación y edición que puedan ser necesarias de cara a la publicación de lxs resultados del PIMCD y en las tareas de pesquisa bibliográfica necesarias para el desarrollo de los objetivos propuestos. Han manifestado su interés en los resultados derivados del PIMCD editoriales especializadas en la difusión de investigaciones predoctorales como Ápeiron y CTK E-Books

    Comparación en el tratamiento de las fracturas de ángulo mandibular mediante osteosíntesis con una miniplaca versus dos miniplacas

    No full text
    En el present treball hem realitzat un estudi retrospectiu de les fractures d´angle mandibular aïllades tractades mitjançant osteosíntesis amb miniplaques en el Servei de Cirurgia Oral i Màxil•lofacial durant els últims 10 anys. L’objectiu de l’estudi és comparar els resultats funcionals obtinguts i les complicacions sorgides entre els pacients tractats amb una miniplaca i aquells tractats amb dues miniplaques , amb la finalitat de determinar si existeixen diferències en quant al resultat amb alguna de les tècniques.En el presente trabajo hemos realizado un estudio retrospectivo de las fracturas de ángulo mandibular aisladas tratadas mediante osteosíntesis con miniplacas en el Servicio de Cirugía Oral y Maxilofacial durante los últimos 10 años. El objetivo del estudio es comparar los resultados funcionales obtenidos y las complicaciones surgidas entre los pacientes tratados con una miniplaca frente a los tratados con dos miniplacas, con el fin de determinar si existen diferencias en el resultado con alguna de dichas técnicas

    Cirugía de liberación del trismus y reconstrucción microquirúrgica tras el tratamiento del cáncer oral y orofaringe

    No full text
    INTRODUCCIO: El trismus és una seqüela amb una incidència considerable després del tractament del càncer de cap i coll, repercutint substancialment en la qualitat de vida d'aquests pacients. Existeix evidencia sobre la seva profilaxi i tractament principalment mitjançant la rehabilitació, però en molts casos en aquests pacients no s'aconsegueix un tractament adequat mitjançant tècniques conservadores. Actualment hi ha molt pocs estudis que explorin els resultats de l'alternativa quirúrgica per tractar el trismus després del tractament del càncer oral i orofaringe. OBJECTIUS: Determinar els resultats de la cirurgia d'alliberament del trismus i reconstrucció microquirúrgica després del tractament del càncer oral y orofaringe. Establir els resultats immediats després de la cirurgia i a llarg termini. MATERIAL I METODES: Estudi clínic retrospectiu de 40 pacients amb trismus en els quals es va realitzar cirurgia del trismus i reconstrucció microvascular. Es va mesurar la distancia interincisal preoperatòria, intraoperatòria i de seguiment. Vam calcular el guany interincisal intraoperatori i a llarg termini, així com la pèrdua postoperatòria. Es va realitzar una anàlisis dels resutats a llarg termini amb les variables preoperatòries i intraoperatòries. RESULTATS: L'alliberament quirúrgic va aconseguir de manera immediata augmentar la distancia interincisal 29,25mm. El 66,2% d'aquesta distància interincisal es va perdre a causa de recidiva del trismus, sent el guany interincisal a llarg termini de 9,90mm. La distància interincisal de seguiment mitjana va ser de 18,48mm. Les variables preoperatòries que van presentar pitjors resultats de manera significativa van ser els pacients amb tumors avançats, cirurgia de maxilectomies prèvies o reseccions de pell i radioteràpia prèvia. No van existir diferències significatives en el resultat a llarg termini en funció de la mena d'alliberament ni reconstrucció, a excepció de la reconstrucció amb el penjoll sural que va presentar pitjors resultats. Els pacients amb trismus ≤ 10mm podrien presentar més marge de benefici amb aquesta cirurgia. CONCLUSIONS: Els resultats d'aquesta cirurgia per la correcció del trismus causat pel tractament del càncer oral i orofaringe són moderats a llarg termini, presentant el trismus una alta taxa de recidiva malgrat una cirurgia agressiva. Els pacients han de ser adequadament informats i seleccionats amb cura.INTRODUCCION: El trismus es una secuela con una incidencia considerable tras el tratamiento del cáncer de cabeza y cuello, repercutiendo sustancialmente en la calidad de vida de estos pacientes. Existe evidencia sobre su profilaxis y tratamiento principalmente mediante la rehabilitación, pero en muchos casos en estos pacientes no se consigue un tratamiento adecuado mediante técnicas conservadoras. Actualmente hay muy pocos estudios que exploren los resultados de la alternativa quirúrgica para tratar el trismus tras el tratamiento del cáncer oral y orofaringe. OBJETIVOS: Determinar los resultados de la cirugía de liberación de trismus y reconstrucción microquirúrgica tras el tratamiento del cáncer oral y orofaringe. Establecer los resultados inmediatos tras la cirugía y a largo plazo. MATERIAL Y METODOS: Estudio clínico retrospectivo de 40 pacientes con trismus en los que se realizó cirugía del trismus y reconstrucción microvascular. Se midió la distancia interincisal preoperatoria, intraoperatoria y de seguimiento. Calculamos la ganancia interincisal intraoperatoria y a largo plazo, así como la pérdida postoperatoria. Se realizó un análisis de los resultados a largo plazo con las variables preoperatorias e intraoperatorias. RESULTADOS: La liberación quirúrgica consiguió de forma inmediata aumentar la distancia interincisal 29,25mm. El 66,2% de esta distancia interincisal se perdió a causa de recidiva del trismus, siendo la ganancia interincisal a largo plazo de 9,90mm. La distancia interincisal de seguimiento media fue de 18,48mm. Las variables preoperatorias que presentaron peores resultados de forma significativa fueron pacientes con tumores avanzados, cirugía de maxilectomías previas o resecciones de piel y radioterapia previa . No existieron diferencias significativas en el resultado a largo plazo en función del tipo de liberación ni reconstrucción, a excepción de la reconstrucción con el colgajo sural que presentó peores resultados. Los pacientes con trismus ≤ 10mm podrían presentar más margen de beneficio con esta cirugía. CONCLUSIONES: Los resultados de esta cirugía para la corrección del trismus causado por el tratamiento del cáncer oral y orofaringe son moderados a largo plazo, presentando el trismus una alta tasa de recidiva a pesar de una cirugía agresiva. Los pacientes deben ser adecuadamente informados y seleccionados con cuidado.INTRODUCTION: Trismus is a sequela with considerable incidence after the treatment of head and neck cancer, having a direct repercussion on the patient's quality of life. There is evidence on its prophylaxis and treatment mainly with rehabilitation, but in many cases these patients will not achieve and adequate outcome with conservative management. Up to date there are very few studies that explore the results of a surgical treatment to treat patients with trismus after oral or oropharyngeal cancer. OBJECTIVES: Determine the results of trismus surgical release and free flap reconstruction after oral and oropharyngeal cancer. Establish the results immediately after surgery and determine the long-term results. MATERIAL AND METHODS: A retrospective clinical study was conducted including 40 patients with trismus after surgical release and microsurgical reconstruction. The preoperative, intraoperative and follow up interincisal distances were measured. The intraoperative and long-term interincisal gain was calculated, as well as the postoperative interincisal loss. An analysis of the long-term results with the preoperative and intraoperative variables was performed. RESULTS: Surgical release immediately increased the interincisal distance by 29,25mm. Sixty-six percent of this gain was lost in follow up due to trismus recurrence, giving a long-term interincisal gain of 9,90mm. The mean follow up interincisal distance was 18,48mm. The preoperative variables that presented significantly worse results were patients with high stage tumors, previous maxillectomies or skin resections and previous radiotherapy. The were no significant differences in the results depending on the type of release or reconstruction performed, with the exception of the reconstruction with the sural flap which presented worse results. Patients with trismus of ≤ 10mm could have more room for improvement after this surgery. CONCLUSIONS: The results of this surgery for the correction of trismus caused by the treatment of oral and oropharyngeal cancer are moderate in the long term. Trismus has a high recurrence after the surgery in spite of aggressive treatment. Patients should be adequately counselled and carefully selected

    Cirugía de liberación del trismus y reconstrucción microquirúrgica tras el tratamiento del cáncer oral y orofaringe

    No full text
    INTRODUCCIO: El trismus és una seqüela amb una incidència considerable després del tractament del càncer de cap i coll, repercutint substancialment en la qualitat de vida d’aquests pacients. Existeix evidencia sobre la seva profilaxi i tractament principalment mitjançant la rehabilitació, però en molts casos en aquests pacients no s’aconsegueix un tractament adequat mitjançant tècniques conservadores. Actualment hi ha molt pocs estudis que explorin els resultats de l’alternativa quirúrgica per tractar el trismus després del tractament del càncer oral i orofaringe. OBJECTIUS: Determinar els resultats de la cirurgia d’alliberament del trismus i reconstrucció microquirúrgica després del tractament del càncer oral y orofaringe. Establir els resultats immediats després de la cirurgia i a llarg termini. MATERIAL I METODES: Estudi clínic retrospectiu de 40 pacients amb trismus en els quals es va realitzar cirurgia del trismus i reconstrucció microvascular. Es va mesurar la distancia interincisal preoperatòria, intraoperatòria i de seguiment. Vam calcular el guany interincisal intraoperatori i a llarg termini, així com la pèrdua postoperatòria. Es va realitzar una anàlisis dels resutats a llarg termini amb les variables preoperatòries i intraoperatòries. RESULTATS: L’alliberament quirúrgic va aconseguir de manera immediata augmentar la distancia interincisal 29,25mm. El 66,2% d’aquesta distància interincisal es va perdre a causa de recidiva del trismus, sent el guany interincisal a llarg termini de 9,90mm. La distància interincisal de seguiment mitjana va ser de 18,48mm. Les variables preoperatòries que van presentar pitjors resultats de manera significativa van ser els pacients amb tumors avançats, cirurgia de maxilectomies prèvies o reseccions de pell i radioteràpia prèvia. No van existir diferències significatives en el resultat a llarg termini en funció de la mena d’alliberament ni reconstrucció, a excepció de la reconstrucció amb el penjoll sural que va presentar pitjors resultats. Els pacients amb trismus ≤ 10mm podrien presentar més marge de benefici amb aquesta cirurgia. CONCLUSIONS: Els resultats d’aquesta cirurgia per la correcció del trismus causat pel tractament del càncer oral i orofaringe són moderats a llarg termini, presentant el trismus una alta taxa de recidiva malgrat una cirurgia agressiva. Els pacients han de ser adequadament informats i seleccionats amb cura.INTRODUCCION: El trismus es una secuela con una incidencia considerable tras el tratamiento del cáncer de cabeza y cuello, repercutiendo sustancialmente en la calidad de vida de estos pacientes. Existe evidencia sobre su profilaxis y tratamiento principalmente mediante la rehabilitación, pero en muchos casos en estos pacientes no se consigue un tratamiento adecuado mediante técnicas conservadoras. Actualmente hay muy pocos estudios que exploren los resultados de la alternativa quirúrgica para tratar el trismus tras el tratamiento del cáncer oral y orofaringe. OBJETIVOS: Determinar los resultados de la cirugía de liberación de trismus y reconstrucción microquirúrgica tras el tratamiento del cáncer oral y orofaringe. Establecer los resultados inmediatos tras la cirugía y a largo plazo. MATERIAL Y METODOS: Estudio clínico retrospectivo de 40 pacientes con trismus en los que se realizó cirugía del trismus y reconstrucción microvascular. Se midió la distancia interincisal preoperatoria, intraoperatoria y de seguimiento. Calculamos la ganancia interincisal intraoperatoria y a largo plazo, así como la pérdida postoperatoria. Se realizó un análisis de los resultados a largo plazo con las variables preoperatorias e intraoperatorias. RESULTADOS: La liberación quirúrgica consiguió de forma inmediata aumentar la distancia interincisal 29,25mm. El 66,2% de esta distancia interincisal se perdió a causa de recidiva del trismus, siendo la ganancia interincisal a largo plazo de 9,90mm. La distancia interincisal de seguimiento media fue de 18,48mm. Las variables preoperatorias que presentaron peores resultados de forma significativa fueron pacientes con tumores avanzados, cirugía de maxilectomías previas o resecciones de piel y radioterapia previa . No existieron diferencias significativas en el resultado a largo plazo en función del tipo de liberación ni reconstrucción, a excepción de la reconstrucción con el colgajo sural que presentó peores resultados. Los pacientes con trismus ≤ 10mm podrían presentar más margen de beneficio con esta cirugía. CONCLUSIONES: Los resultados de esta cirugía para la corrección del trismus causado por el tratamiento del cáncer oral y orofaringe son moderados a largo plazo, presentando el trismus una alta tasa de recidiva a pesar de una cirugía agresiva. Los pacientes deben ser adecuadamente informados y seleccionados con cuidado.INTRODUCTION: Trismus is a sequela with considerable incidence after the treatment of head and neck cancer, having a direct repercussion on the patient’s quality of life. There is evidence on its prophylaxis and treatment mainly with rehabilitation, but in many cases these patients will not achieve and adequate outcome with conservative management. Up to date there are very few studies that explore the results of a surgical treatment to treat patients with trismus after oral or oropharyngeal cancer. OBJECTIVES: Determine the results of trismus surgical release and free flap reconstruction after oral and oropharyngeal cancer. Establish the results immediately after surgery and determine the long-term results. MATERIAL AND METHODS: A retrospective clinical study was conducted including 40 patients with trismus after surgical release and microsurgical reconstruction. The preoperative, intraoperative and follow up interincisal distances were measured. The intraoperative and long-term interincisal gain was calculated, as well as the postoperative interincisal loss. An analysis of the long-term results with the preoperative and intraoperative variables was performed. RESULTS: Surgical release immediately increased the interincisal distance by 29,25mm. Sixty-six percent of this gain was lost in follow up due to trismus recurrence, giving a long-term interincisal gain of 9,90mm. The mean follow up interincisal distance was 18,48mm. The preoperative variables that presented significantly worse results were patients with high stage tumors, previous maxillectomies or skin resections and previous radiotherapy. The were no significant differences in the results depending on the type of release or reconstruction performed, with the exception of the reconstruction with the sural flap which presented worse results. Patients with trismus of ≤ 10mm could have more room for improvement after this surgery. CONCLUSIONS: The results of this surgery for the correction of trismus caused by the treatment of oral and oropharyngeal cancer are moderate in the long term. Trismus has a high recurrence after the surgery in spite of aggressive treatment. Patients should be adequately counselled and carefully selected.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique

    Quality of Life after Mandibular Reconstruction Using Free Fibula Flap and Customized Plates: A Case Series and Comparison with the Literature

    Get PDF
    A single-center retrospective study was conducted to assess health-related quality of life (HRQoL) in 23 consecutive patients undergoing mandibular reconstruction using the computer-aided design (CAD) and computer-aided manufacturing (CAM) technology, free fibula flap, and titanium patient-specific implants (PSIs). HRQoL was evaluated after at least 12 months of surgery using the University of Washington Quality of Life (UW-QOL) questionnaire for head and neck cancer patients. In the 12 single question domains, the highest mean scores were found for “taste” (92.9), “shoulder” (90.9), “anxiety” (87.5), and “pain” (86.4), whereas the lowest scores were observed for “chewing” (57.1), “appearance” (67.9), and “saliva” (78.1). In the three global questions of the UW-QOL questionnaire, 80% of patients considered that their HRQoL was as good as or even better than it was compared to their HRQoL before cancer, and only 20% reported that their HRQoL had worsened after the presence of the disease. Overall QoL during the past 7 days was rated as good, very good or outstanding by 81% of patients, respectively. No patient reported poor or very poor QoL. In the present study, restoring mandibular continuity with free fibula flap and patient-specific titanium implants designed with the CAD-CAM technology improved HRQoL

    Overview of Oral Potentially Malignant Disorders:From Risk Factors to Specific Therapies

    Get PDF
    SIMPLE SUMMARY: Oral potentially malignant disorders (OPMDs) include a group of oral mucosal diseases with different morphological characteristics that are able to progress to oral squamous cell carcinoma (OSCC). Given OSCC’s poor prognosis and high mortality, early diagnosis is a priority step in OSCC. Extrinsic and intrinsic risk factors and etiologies are involved in developing and malignant transformation of oral lesions, and different molecular alterations have been described in early lesions associated with a potential malignant behavior. This review summarizes the information about clinical, morphological and molecular features of OPMDs, with an emphasis on the early detection techniques and an overview of the surgical and systemic therapies’ effectiveness. ABSTRACT: Oral squamous cell carcinoma (OSCC) is a very aggressive cancer, representing one of the most common malignancies worldwide. Oral potentially malignant disorders (OPMDs) regroup a variegate set of different histological lesions, characterized by the potential capacity to transform in OSCC. Most of the risk factors associated with OSCC are present also in OPMDs’ development; however, the molecular mechanisms and steps of malignant transformation are still unknown. Treatment of OSCC, including surgery, systemic therapy and radiotherapy (alone or in combination), has suffered a dramatic change in last years, especially with the introduction of immunotherapy. However, most cases are diagnosed during the advanced stage of the disease, decreasing drastically the survival rate of the patients. Hence, early diagnosis of premalignant conditions (OPMDs) is a priority in oral cancer, as well as a massive education about risk factors, the understanding of mechanisms involved in malignant progression and the development of specific and more efficient therapies. The aim of this article is to review epidemiological, clinical, morphological and molecular features of OPMDs, with the purpose to lay the foundation for an exhaustive comprehension of these lesions and their ability of malignant transformation and for the development of more effective and personalized treatments
    corecore