92 research outputs found
La sociología dialógica de las comunidades de aprendizaje
Los procesos de exclusión social están estrechamente ligados con las trayectorias educativas que siguen las personas. Se trata además de un hecho que se intensifica con la actual sociedad del conocimiento, dónde el éxito escolar favorece la inclusión en el mercado laboral y la participación en las distintas áreas de la sociedad (salud, vivienda, política, etc.). Debido a este papel clave de la educación es importante adquirir un compromiso científico sobre las medidas educativas que se lleven a cabo así como entrelazarlo con utopías para transformar las desigualdades. En este sentido, la sociología de la educación tiene un rol relevante. Es necesario que el profesorado reciba formación sobre aquellas prácticas educativas reconocidas por la comunidad científica internacional y también una actitud crítica frente a las desigualdades educativas. El espacio escolar puede reflejar algo más que las relaciones sociales desiguales del entorno y puede contribuir a la superación de éstas siempre y cuando se apliquen medidas educativas de éxito ya reconocidas por la ciencia y no por ocurrencias. Ejemplo de todo ello es la experiencia de escuela inclusiva de las Comunidades de Aprendizaje
La dimensión instrumental en las comunidades de aprendizaje
El elevado fracaso escolar existente en España exige preguntarnos sobre sus causas pero también por las alternativas. En ocasiones se señala al propio alumnado como responsable de este, especialmente aquellos grupos vulnerables como el migrante, la comunidad gitana o clases sociales desfavorecidas, entre otros. En lugar de hablar de fracaso escolar deberíamos referirnos a escuelas que fracasan, es decir, aquellas que no garantizan para todo el alumnado los aprendizajes necesarios para participar en la actual sociedad. El artículo centrará por tanto la atención sobre ésta relación entre éxito escolar e inclusión social
In memoriam. Anouar Abdel Malek (1924-2012)
Necrològica en motiu de la mort del sociòleg egipci Anouar Abdel Malek
Dones migrants al servei domèstic: conciliació de la vida de les conciliadores
Actualment el flux migratori internacional s'ha feminitzat, quasi la meitat és compost per
dones. No obstant això, malgrat exercir una influència en el comportament i en els projectes
migratoris, la variable de gènere habitualment no ha estat recollida com a variable específica.
L'article posa atenció en el col·lectiu de treballadores de la llar atesa la poca visibilitat
que tenen en el debat públic. Al mateix temps, ha d'assumir un triple risc d'exclusió social
(dones, migrants i amb precarietat laboral). Aquest col·lectiu ha estat un suport important
per a moltes famílies europees en permetre a la dona, que continua assumint amb major
grau la responsabilitat de la llar, conciliar la vida familiar i professional. Les qüestions clau
sobre les quals reflexionarem són les possibilitats de conciliació que tenen les mateixes «reconciliadores
», i també les oportunitats de participació i, per tant, d'integració a la societat
d'acollida. El sector econòmic no afavoreix l'accés a aquests dos processos atès que l'accés
a drets laborals és desigual i també hi ha una part important de situacions dins l'economia
submergida. Aquesta realitat no ha estat abordada en profunditat dins del debat públic.
Són els moviments de dones dins del marc del feminisme dialògic els que estan formulant
estratègies més efectives i equitatives d'inclusió social i d'igualtat d'oportunitats.Female migrant domestic workers:
reconciling the lives of those who reconcile. International migration is currently characterised by a feminisation trend, with women making
up approximately half of the migration flow. However, although this affects migration behaviour
and routes, gender is not usually present as a distinct variable. The article draws attention
to female domestic workers and their low visibility in the public debate. At the same time, the
threefold risk of social exclusion (for being women, migrants and in informal employment)
must be taken into account. This group has provided significant support to many European
families allowing women, who continue to assume greater responsibility for household work than men, to reconcile family and professional life. Key questions reflected in the article are
the reconciliation of work and family life from the perspective of women domestic workers,
who in turn help other women tackle the work-family dynamic, and the opportunities for
female domestic workers to participate and thus integrate in the host society. Inequality in
employment rights and the fact that many domestic sector activities are unregulated does not
favour these two processes. Although these aspects have not been addressed in depth within
the public debate, womens movements working within the framework of dialogic feminism
are formulating fair and effective strategies for social inclusion and equal opportunities
The instrumental dimension in learning communities
Objeto: El elevado fracaso escolar existente en España exige preguntarnos sobre sus
causas pero también por las alternativas. En ocasiones se señala al propio alumnado
como responsable de este, especialmente aquellos grupos vulnerables como el
migrante, la comunidad gitana o clases sociales desfavorecidas, entre otros. En lugar de
hablar de fracaso escolar deberíamos referirnos a escuelas que fracasan, es decir,
aquellas que no garantizan para todo el alumnado los aprendizajes necesarios para
participar en la actual sociedad. El artículo centrará por tanto la atención sobre ésta
relación entre éxito escolar e inclusión social.
Diseño/metodología/enfoque: Partiendo de los resultados del proyecto Includ-ed
(VI Programa Marco de la Comisión Europea), existen determinadas actuaciones
educativas que al implementarse permiten erigir una escuela eficiente y eficaz, y en
consecuencia una escuela deseable para las familias donde se aprende. Se analizarán
los resultados del proyecto que permiten identificar cómo dichas actuaciones refuerzan
la dimensión instrumental del aprendizaje y cómo además la dimensión instrumental
del aprendizaje se convierte en una apuesta para la inclusión social.
Aportaciones y resultados: Las comunidades de aprendizaje aplican estas
actuaciones de éxito demostrando cómo incluso en situaciones donde se concentran los
factores de exclusión, las escuelas gueto, logran transformarse en escuelas deseadas al
ofrecer las mismas oportunidades educativas y sociales a todo el alumnado con
independencia de la procedencia social o cultural de éste.
Originalidad / Valor añadido: Los resultados nos muestran como la innovación
educativa reside en garantizar la igualdad de oportunidades realpara todo el alumnado.
Ello supone una decisiva contribución a la construcción de una sociedad más
cohesionada, al combate de la pobreza y la exclusión, y en definitiva se orienta hacia la
consecución de los objetivos de la estrategia 2020 de la Comisión Europea.Purpose: Nowadays, Spain is experiencing a high rate of school failure. Consequently,
we must ask us about its causes but also the alternatives to overcome this. Sometimes,
certain perspectives attributes the educational failure to individual causes of students
themselves, especially regarding vulnerable groups such as migrants, Roma and
disadvantaged social classes among others. However, instead of talking about “school
failure”we should refer to “failing schools” indicating those that aren’t guarantee to all
pupils the basic knowledge to participate in the society. The article focus the attention
on this correlation between academic success and social inclusion.
Design/methodology: Based on the results of Includ-ed project (Sixth Framework
Programme of the European Commission), there are certain educational actions that
allow to build an efficiently and equitable school. So, we are referring about a desirable
school for families because their children are learning into. The paper wants to identify
how these actions reinforce the instrumental dimension of learning and how the
instrumental dimension of learning becomes a commitment to social inclusion.
Findings: Learning communities apply these successful actions demonstrating that
even in situations where the exclusion factors are concentrated, ghetto schools, schools
could manage to become a "magnet" school. These schools offer the same educational
and social opportunities for all students regardless their social or cultural origin.
Originality/value: The results shows us that the really innovation is to treat all people
in equal opportunities for all the students. This makes a relevant contribution to
building a more cohesive society by fighting poverty and exclusion, and ultimately is
geared towards achieving the objectives of the 2020 European Commission.Peer Reviewe
Une Nouvelle Laïcité Multiculturelle
L"apport de cet article réside dans le concept de « laïcité multiculturelle ». Dans les sociétés du XXIe siècle, ce concept représente un progrès vers une égalité de différences où toutes les croyances et religions seraient traitées de façon égalitaire. Le principe de laïcité a constitué un pas en avant vers une plus grande égalité des droits, en Europe la démarche a été au début du XXe siècle. Un siècle plus tard, l"impact sans précédents du phénomène international des migrations a rendu les sociétés européennes multiculturelles de nouveau. Dans ce nouveau cadre, la conception traditionnelle de la laïcité, au lieu d"assurer l"égalité des droits, est devenu un principe arbitraire nuisant, plus particulièrement à la communauté musulmane. Pour surmonter le trait discriminatoire de la conception traditionnelle de laïcité envers certaines confessions, un nouveau concept s"avère nécessaire, celui d"une « laïcité multiculturelle » fondée sur l"égalité de différences et le dialogue égalitaire entre les différentes cultures
Equality of differences in learning communities
We are currently living in a multicultural society where its members show a great social and educational potential. However, ethnic discrimination still represents a strong limitation in our societies, and more specifically in Europe. Successful experiences such as the “Learning Communities” show that an equality of differences, that is to say everybody’s right to live their lives in a different way, helps to improve academic performance, instrumental learning, and reduces conflicts in college classrooms as well as in communities, neighborhoods or even in the municipality.Keywords: equality, difference, multiculturalism, dialogue.Vivimos en sociedades multiculturales cuyos miembros tienen un gran potencial social y educativo. Sin embargo, la discriminación étnica representa todavía una fuerte limitación en nuestras sociedades y, en concreto, en Europa. Experiencias de éxito como las “Comunidades de Aprendizaje” demuestran que la igualdad de diferencias, el igual derecho de todas las personas a vivir de forma diferente, mejora el rendimiento acadé- mico, el aprendizaje instrumental, y reduce los conflictos en el aula y en la comunidad, barrio o municipio.Palabras clave: igualdad, diferencia, multiculturalismo, diálogo
Evidencias científicas para la formación inicial del profesorado en prevención y detección precoz de la violencia de género
The international scientific community points to the need to include contents on prevention and early detection of gender violence in initial teacher training and provides guidance to ensure their quality. Many of these studies highlight the role played by teachers in the domestic context. Scientific literature also provides guidance to train teachers in the intervention and coordination with the various professionals and stakeholders in working with children, adolescents and women. Domestic violence is a social problem and the intervention of the whole community is key for its prevention and early detection. Some schools are already promoting this model of communitarian and dialogic work
Une Nouvelle Laïcité Multiculturelle
L’apport de cet article réside dans le concept de «laïcité multiculturelle». Dans les sociétés du XXIe siècle, ce concept représente un progrès vers une égalité de différences où toutes les croyances et religions seraient traitées de façon égalitaire. Le principe de laïcité a constitué un pas en avant vers une plus grande égalité des droits, en Europe la démarche a été au début du XXe siècle. Un siècle plus tard, l’impact sans précédents du phénomène international des migrations a rendu les sociétés européennes multiculturelles de nouveau. Dans ce nouveau cadre, la conception traditionnelle de la laïcité, au lieu d’assurer l’égalité des droits, est devenu un principe arbitraire nuisant, plus particulièrement à la communauté musulmane. Pour surmonter le trait discriminatoire de la conception traditionnelle de laïcité envers certaines confessions, un nouveau concept s’avère nécessaire, celui d’une «laïcité multiculturelle» fondée sur l’égalité de différences et le dialogue égalitaire entre les différentes cultures
- …