Ressenyes

Obra ressenyada: Lorenzo VILCHES, La migración digital. Barcelona: Gedisa, 2001

Expectatives incomplertes a la "Cimera de les solucions"

A l'hora de fer balanç sobre la Cimera Mundial de la Societat de la Informació, potser el més remarcable es trobi en el terreny dels procediments, més que no pas dels resultats. És a dir, en la incorporació de mecanismes de debat i seguiment multisectorials - amb la presència de representants de la societat civil, d'interlocutors governamentals i del món empresarial- per tal de pensar els futurs desenvolupaments de la societat de la informació. Precisament, la multisectorialitat serà una de las característiques de l'Internet Governance Forum, un nou instrument internacional per debatre sobre el govern d'internet impulsat a la Cimera.A la hora de hacer balance sobre la Cumbre mundial de la sociedad de la información, quizás lo más remarcable se halle en el ámbito de los procedimientos, más que no en el de los resultados. Es decir, en la incorporación de mecanismos de debate y seguimiento multisectoriales -con la presencia de representantes de la sociedad civil, de interlocutores gubernamentales y del mundo empresarial- para pensar en los desarrollos futuros de la sociedad de la información. Precisamente, la multisectorialidad será una de las características del Internet Governance Forum, un nuevo instrumento internacional para debatir sobre el gobierno de internet impulsado en la Cumbre.When it comes to assessing the World Summit on the Information Society, the most remarkable point may lie in the field of procedures rather than results. In other words, in the incorporation of multisectoral debate and monitoring mechanisms - with the presence of civil society representatives as well as governmental and corporate interlocutors - when it comes to thinking about future developments of the information society. In fact, multisectorality will be one of the characteristics of the Internet Governance Forum, a new international instrument to discuss Internet governance as promoted at the Summit

Crítica de llibres

Obra ressenyada: Imma TUBELLA (Coordinadora), El Català en els mitjans de comunicació : situació actual i perspectives. Barcelona : Societat Catalana de Comunicació, 200

Els grups de comunicació

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La vuitena edició, corresponent al bienni 2013-2014, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la subscripció institucional de l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), ComScore, InfoAdex, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2014-2016 (Referència de concessió 2014 SGR 01594).El present capítol analitza el sistema comunicatiu català des del punt de vista de les empreses i grups de comunicació que hi actuen, parant especial atenció en les que tenen seu al Principat. El text s'obre amb un apartat de contextualització sobre la situació econòmica que ha caracteritzat el bienni. Posteriorment s'identifiquen els principals actors empresarials de la comunicació a Catalunya i s'aporten dades que permeten apreciar-ne la dimensió econòmica (ingressos d'explotació, resultats de l'exercici, actius totals, plantilla). També s'analitza l'estructura de la propietat, posant el focus en la composició de l'accionariat i les empreses en què participen. Per acabar, ens fixem en els actius mediàtics, per tal de descriure les activitats que desenvolupen i els sectors de negoci que abasten, la qual cosa ens permet observar el grau de diversificació dels grups de comunicaci

Economia i finançament de la comunicació

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La novena edició, corresponent al bienni 2015-2016, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica d'EGM Baròmetre Catalunya, comScore, InfoAdex, el Portal de la Comunicació (InCom-UAB), i l'Observatori de la Comunicació a CatalunyaEn el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2014-2016 (Referència de concessió 2014 SGR 01594).L'economia del sector de la comunicació a Catalunya i Espanya va mantenir durant el bienni 2015- 2016 la tendència moderadament positiva que ja s'entreveia al 2014, per bé que amb uns nivells d'ingressos per publicitat i aportacions dels usuaris molt lluny dels rècords assolits el 2007. En el bienni, les empreses dedicades prioritàriament a l'audiovisual desplacen dels primers llocs els grups periodístics tradicionals, afectats per la davallada dels mitjans de premsa. D'altra banda, els operadors de telecomunicacions guanyen protagonisme en el sistema comunicatiu espanyol, mentre que entre les companyies amb seu a Catalunya el liderat correspon a les diverses filials dels grups Godó i Zeta, juntament amb les de Mediapro i editors de revistes

Fòrum de la governança d'Internet. Balanç d'un lustre

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La sisena edició, corresponent al bienni 2009-2010, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB); el Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona; i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).Aquest capítol analitza l'evolució que ha viscut el Fòrum de la Governança d'Internet (IGF, en les seves sigles en anglès), des de la proposta de la seva creació a la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació (Ginebra 2003 - Tunis 2005) fins a l'actualitat, i reflexiona sobre la importància de la governança d'internet i la seva transcendència en les noves condicions de la governabilitat a l'era global

La pseudofeminización de la profesión periodística en España

Este artículo se basa en parte del material obtenido en una investigación realizada para el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Tras un examen de los datos sobre la inserción laboral de la mujer en el periodismo español, se enfrenta a la hipótesis dominante de la feminización de la profesión y defiende que debe hablarse más bien de una pseudofeminización. Dichos datos revelan que a) las mujeres tienen una alta tasa de abandonos de la profesión, b) ocupan cargos de escasa responsabilidad, c) tienen mayor presencia en sectores considerados periféricos o de escasa influencia social y d) sus trayectorias profesionales están marcadas por los cambios hacia espacios profesionales menos visibles pero más compatibles con la vida privada.This article proposes the idea of the "Pseudofeminisation" of journalism in Spain in opposition to the hypothesis of Feminisation. Feminisation has been a dominant idea in the sociology of news in Spain for explaining the role of women journalists over the last fifteen years. Instead, research carried out by the authors for the Col·legi de Periodistes de Catalunya demonstrates the weakness of this hipothesis because: a) a lot of women leave journalism before their forties; b) their job in the newsroom generally involves less responsibility than the staff positions; c) there are a lot of women working in communication sectors with lower social influence or that are peripheral; and d) their professional careers lead them to occupy positions that are less visible but much more compatible with their private life.Artikulu hau Col·legi de Periodistes de Catalunya delakoarentzat egindako ikerketa baten materialean oinarritzen da.Emakumea Espainiako kazetaritza-ren lanean nola sartzen den aztertu ondoren, lanbidearen feminizazioaren hipotesi nagusiari aurre egiten dio, eta pseudo-feminizazioaz hitz egitea hobe dela defendatzen du. Datu horien arabera a) emakume askok lanbidetik alde egiten dute, b) erantzukizun eskaseko lanpostuak betetzen dituzte, c) perife-rikotzat hartzen diren sektoreetan presentzia handiagoa dute eta d) haien lanbide-ibilbideetan hain ikusgarria ez baina bizitza pribatuarekin bateragarriagoak diren lanbide-esparruetarako aldaketak egiten dituzte