Obra ressenyada: Imma TUBELLA (Coordinadora), El Català en els mitjans de comunicació : situació actual i perspectives. Barcelona : Societat Catalana de Comunicació, 200

Díez Jiménez, Mercè

Catalan

Díez, Mercè (Díez Jiménez)

Diposit Digital de Documents de la UAB

El català en els mitjans de comunicació. Situació actuali perspectivesBarcelona: Societat Catalana de Comunicació, 2002ISBN 84-7283-620-7per Mercè Díez, professora de Periodisme de la UniversitatAutònoma de BarcelonaQuina política lingüística es pot plantejar si no es disposade dades suficientment detallades, fiables i regulars sobrel'oferta i el consum de mitjans de comunicació en català? Idavant aquesta mancança, com afronten les empreses delsector qualsevol decisió relativa a l'ús de la llengua? L'obraque ressenyem no es proposa respondre a aquestespreguntes però inevitablement les suscita, perquè posa enevidència la falta d'instruments adients per conèixer demanera precisa quin és el nivell de presència i ús del catalàen uns agents clau a l'hora d'assegurar la normalització i eldinamisme de la llengua. El treball de les autores i els autors que han participat enaquest estudi s'ha centrat principalment en lasistematització de les dades disponibles sobre la situaciódel català en els mitjans, tant des del punt de vista del'oferta com del consum. Aquesta tasca ha estat d'una grancomplexitat perquè únicament es disposava de dadesparcials. Les disparitats pel que fa al nivell d'informacióestadística disponible s'han donat tant entre els diferentsterritoris de parla catalana -l'escassetat i la dificultat en laverificació de les dades va impedir incloure un capítol sobreels mitjans a la Catalunya Nord, com inicialment s'haviaprevist-, com entre els diferents mitjans de comunicació -calesmentar especialment les dificultats a l'hora d'analitzar unnou mitjà com Internet- o entre tipologies de mitjans -destaca el gran desconeixement existent sobre la situaciódels mitjans locals. A més a més, per complicar encara mésla tasca, les disparitats també es presenten en ladisponibilitat de dades sobre el consum i sobre l'oferta. Enel cas del consum, és possible obtenir dades recents apartir dels estudis que analitzen periòdicament els nivells dedifusió i d'audiència de certs mitjans. En canvi, en el terrenyde l'oferta, la publicació de dades contrastades sol ser moltmés lenta.Davant aquest panorama, resulta absolutament pertinentque Imma Tubella, coordinadora de la recerca que dóna cosa aquesta monografia, reclami la necessitat de crear unobservatori estable d'indicadors d'ús del català en elsmitjans. Un instrument com aquest podria aportar unconeixement més rigorós de la situació. D'una banda,permetria sistematitzar les dades que ara únicament estroben de manera dispersa. De l'altra, podria assegurar queel processament de les dades es fa amb uns criterismetodològics comparables i contrastables. Seria possible,en definitiva, comptar amb sèries de dades comparablesque permetrien avaluar tendències evolutives i noúnicament situacions concretes. Com remarca moltencertadament Tubella, "d'aquesta manera potser podremcomençar a treure conclusions qualitatives sobre la situaciódel català lligades a conceptes com el prestigi, l'adhesiósocial, etc."En absència d'un instrument d'observació i anàlisi de lescaracterístiques esmentades, cal valorar de manerapositiva l'aportació feta per la Societat Catalana deComunicació amb aquesta publicació, que ha comptat ambel suport del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya. Es tracta encara d'una aportació limitada i sovintincompleta -en gran part per les dificultats abansexposades-, però aportació al cap i a la fi al coneixement delpanorama del català en els mitjans.La pretensió ha estat descriure i analitzar quina és lasituació "actual" del català en els mitjans de comunicació.Un objectiu que no s'assoleix: el producte d'aquest treballcol·lectiu ha estat editat tres anys després de tancar lainvestigació, la qual cosa, malauradament, li resta actualitat.Amb aquesta recerca, com explica el seu director, Josep M.Martí, es volia fer un estudi sincrònic datat el 1998, tot i quetambé es va considerar necessari fer una miradaretrospectiva anterior a aquesta data. Efectivament, lamajor part de les dades estadístiques més actuals fanreferència a la situació existent el 1998, tot i que en alguncas (fonamentalment en el capítol sobre Internet) s'aportadades de 1999. Però la manca d'actualitat d'aquest treballno li resta interès; en primer lloc perquè presenta unpanorama global de l'oferta i el consum del català en elsmitjans a final de la dècada dels noranta, i en segon llocperquè l'esforç de compilació i sistematització de dadesrealitzat sobre aquest període constitueix una bastida apartir de la qual es pot facilitar la tasca que cal fer enposteriors recerques sobre dates més recents.La primera de les recerques que integren aquesta obraindaga sobre l'evolució del català des d'una perspectivahistòrica i ha estat elaborada per Josep M. Figueres amb elsuport de Lluís Tolosa i David Ventura. En aquest primercapítol es presenta inicialment una breu panoràmica del'evolució general de la presència de la llengua catalana alllarg de sis dècades, a partir de 1939. Posteriorment es113Agenda: Crítica de llibrespassa a observar amb més detall l'evolució experimentadaen els diferents mitjans. Aquesta part del capítol ofereix unacompilació d'estadístiques disperses a partir de les qualss'elaboren tot un seguit de quadres que pretenen mostrarles principals tendències evolutives. Si bé valorem lalaboriosa tasca realitzada, en ocasions els criterismetodològics utilitzats resulten confusos. Per exemple, enl'apartat sobre la televisió els autors adverteixen que notindran en compte ni els canals per satèl·lit ni les televisionslocals, perquè consideren que seria "especulatiu". Amb tot,més endavant no únicament s'aporta dades sobre elnombre d'emissores de televisió local censades els anys1984, 1991 i 1997 (sense esmentar-ne la font o fonts), sinóque la categoria televisions locals també apareix en dosgràfics sobre l'oferta de programació televisiva en català elsanys 1989 i 1997, fent constar que el 100% de laprogramació d'aquestes emissores es fa en llenguacatalana (1) . Val a dir també que aquest primer capítol no ha estateditat amb la suficient cura. Així, per exemple, la major partdels gràfics de l'apartat de televisió apareixen repetits. Enocasions, a més, hi ha gràfics referits exactament al mateixaspecte i elaborats a partir de les mateixes fonts on es fanconstar dades diferents (2). Aquest tipus d'entrebancs fanque la lectura resulti molt entretinguda, però molt pocclarificadora.Un dels valors afegits del capítol elaborat per Josep M.Figueres és el fet que en la bibliografia s'inclouen unesbreus descripcions del contingut de les fonts utilitzades.Aquest aspecte pot ser de gran utilitat per a eventualsinvestigacions futures sobre el nivell de presència i ús delcatalà en els mitjans. Cal assenyalar, però, que no totes lesreferències bibliogràfiques compten amb la sevacorresponent descripció de contingut i, en algunesocasions, es troba a faltar una certa actualització (3). Els dos següents capítols del cos central del llibre esdediquen a l'oferta en català en els mitjans de comunicaciói a l'ús dels mitjans des de la perspectiva de la llengua, i hanestat elaborats, respectivament, per Marcial Murciano, ambl'ajut d'Enric Xicoy, i per Llúcia Oliva de la Esperanza, ambel suport de Conxa Parramon i Jordi Jauset. El capítol sobre el consum dels mitjans compta amb unamolt adient i detallada explicació dels principals problemesa què s'ha hagut de fer front a l'hora de recopilar les dades:la inexistència d'estadístiques globals actualitzades sobre elconjunt de la població i el conjunt dels mitjans, i el fet quecom més reduïda i localitzada és l'emissió o la difusió d'unmitjà més difícil és saber-ne el consum. La inexistència demecanismes que mesurin de manera regular l'ús delsmitjans locals i comarcals no és un problema menor des dela perspectiva d'aquesta recerca. Com assenyala LlúciaOliva de la Esperanza, els mitjans locals i comarcals és undels sectors on l'oferta ha crescut més en els darrers temps.Partint d'aquesta constatació l'autora considera que si espogués quantificar l'ús dels mitjans locals probablement ladiferència entre el consum de mitjans en català i castellà noseria tan gran. La diferent atenció que els autors dels tres primerscapítols han prestat a l'explicació dels problemes relatius ales fonts disponibles i la metodologia de treball és un delsaspectes que posa en relleu una certa manca decoordinació global de la recerca. Hauria estat desitjablebuscar una certa homogeneïtzació en el plantejamentd'aquests capítols per tal de donar la sensació que encaixenen el marc d'una recerca pensada i dirigida de maneraglobal. Lluny d'això, simplement es juxtaposen i, enocasions, es sobreposen. Així, per exemple, sobta el fet queno es justifiqui per quina raó les categories de mitjans ques'han tingut en compte no són similars (4). Pel que fa a lessuperposicions, en el segon capítol, dedicat a l'oferta delsmitjans en català, s'inclouen dades sobre audiència, quecorrespondrien més aviat al tercer capítol, centrat en elconsum. Així mateix, en la delimitació de l'abast del capítoldedicat a la perspectiva històrica de l'evolució del català,s'hauria d'haver evitat entrar en l'anàlisi del període de finaldels anys noranta, que ja s'estudia en els dos capítolssegüents (5).El capítol que tanca el cos central del llibre, el quart,presenta una enquesta feta a responsables d'empresesperiodístiques per Albert Sáez, amb el suport d'Eva Comasi Enric Xicoy. L'objectiu era conèixer, mitjançant entrevistespersonals, quina era l'autopercepció dels directius delsmitjans en relació amb l'ús de la llengua, de manera que fospossible apuntar les principals tendències i els factors méso menys valorats en la presa de decisions. Els autorsadverteixen que les conclusions d'aquest capítol han devalorar-se a mode de "guia de lectura" de la resta del treball,i insisteixen que els resultats són un "contrapunt per afinarla interpretació" de les dades sobre l'evolució de l'oferta i lademanda de la llengua catalana en els mitjans decomunicació. La inclusió d'una enquesta d'aquestes característiquesresulta plenament adient. Una de les constatacions fetes enl'apartat final de conclusions pel director de la recerca,114Quaderns del CAC: Número 15Josep M. Martí, és que s'observa una coincidència generala considerar que la disponibilitat de l'oferta mediàtica encatalà genera la demanda; és a dir, que les variacions en elcomportament del consum dels mitjans tenen lloc com aconseqüència de transformacions produïdes en el terrenyde l'oferta . Per aquesta raó resulta de gran interès conèixerde primera mà l'opinió dels quadres directius dels mitjanssobre l'ús de la llengua.Seria desitjable que els treballs que indaguin en el futursobre la situació del català en els mitjans incloguinenquestes semblants per tal d'apreciar l'evolució de lapercepció que de l'ús de llengua tenen els responsables deles empreses periodístiques (els autors no esmenten si ambanterioritat s'han fet altres treballs semblants), tot i que hi hacerts aspectes metodològics que podrien replantejar-se oque potser caldria justificar. Les variables que s'han tingut en compte per triar lamostra (que ha comprès 20 mitjans) han estat la titularitatpública o privada del mitjà, el caràcter generalista oespecialitzat i el fet que la cobertura fos de tot el territori ode part del territori. No s'ha tingut en compte, però, altrespossibles variables (o almenys no es justifica per què s'handescartat) que podrien ser rellevants en una recerca comaquesta. Així, per exemple, no es valora quin és l'ús que fande la llengua els mitjans (totalment, majoritàriament oparcialment en català, o bé exclusivament en castellà). Amés, també hauria estat raonable buscar un equilibri entrela representació dels diversos tipus de mitjans. La seleccióde la mostra ha tendit a hiperrepresentar els mitjansaudiovisuals (cinc televisions i vuit emissores de ràdio, encontraposició a tres diaris i una revista).Amb relació a l'estructura del llibre, possiblement hauriaestat encertat incloure aquesta enquesta en els annexos -com un element complementari de les part relatives al'oferta i la demanda de mitjans en català al Principat. Encanvi, es podria haver inclòs perfectament dins del cos deltreball el capítol sobre el català a Internet, que ara apareixcom un annex. La incorporació d'Internet a les pràctiquescomunicatives quotidianes ja representava a final dels anysnoranta una realitat prou destacable com per no relegar-laa la categoria afegida d'annex. Resulta molt pertinent, en canvi, que s'hagi volgut dedicarun capítol específic a aquest mitjà. Com bé expliquen elsautors -David Domingo i Antoni Esteve, que han comptatamb el suport d'Albert Benet-, "Internet és un fenomencomunicatiu complex que difícilment pot ser analitzat ambels paràmetres dels mitjans de comunicació de massa".Això, i el fet que amb anterioritat no s'hagi portat a termecap estudi sistemàtic sobre el català a Internet (un valorafegit, per tant, d'aquesta part de la recerca), justificaplenament l'elaboració d'un capítol diferenciat. El llibre es complementa, a més, amb dos annexos on esrevisa la situació a les Illes Balears i al País Valencià,elaborats per Matilde Delgado i per Rafael Xambó, on esposa de manifest que tant la presència com el consum sónmolt menors que al Principat. Com bé remarca Josep M.Martí, aquestes aproximacions tenen un caràcter més gene-ralista, la qual cosa aconsellaria en el futur dedicar estudismés amplis per conèixer amb més detall la presència i elconsum del català en els mitjans d'aquests territoris.Notes1. Vegeu pàgines 41 a 49. D'altra banda, en el segon capítoldel llibre, s'esmenta que el percentatge d'emissions encatalà de les televisions locals el 1994 era del 84,7% (p.89).2. Vegeu els gràfics 1c, a la pàgina 46, i 6a, a la pàgina 70. Entots dos casos es refereixen al consum de ràdio en català ien castellà el 1987. Mentre en el primer cas el consum encatalà es xifra en un 16% en el segon arriba al 25%.3. A tall d'exemple, la bibliografia de l'apartat sobre laproducció editorial cita una publicació editada el 1993 pelMinisterio de Cultura (Panorámica de la edición españolade libros en catalán. 1992), sobre la qual s'esmenta que estracta d'una publicació anual i que l'edició de 1994 "ja s'haeditat" (p. 27).4. En el primer capítol s'analitza la producció editorial, lapremsa diària, la televisió, el cinema i la ràdio. En el segons'afegeix, a més, el teatre. En el tercer capítol l'anàlisi eslimita a la ràdio, la televisió i les publicacions periòdiques(no només premsa diària, sinó també suplements irevistes).5. Resulta un malbaratament d'esforços que s'elaborin gràficssobre un mateix aspecte i període temporal per a capítolsdiferents. A més, el resultat és desconcertant, ja que comno es treballa amb fonts similars els resultats no sónidèntics. A tall d'exemple: el gràfic 4b del primer capítol (p.44), sobre la presència del català en la programació detelevisió total emesa a Catalunya el 1997, calcula quel'oferta en català arribava al 26%; en canvi, en el gràfic 8 delsegon capítol (p. 88) es fa constar que arribava al 33,7%aquest mateix any .6. Pàgines 223 i 224.115Agenda: Crítica de llibres

Crítica de llibres

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2003/111383/quacac_a2003m1-4n15p113.pdf

Crítica de llibres

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB