Obra ressenyada: Lorenzo VILCHES, La migración digital. Barcelona: Gedisa, 2001

Díez Jiménez, Mercè

Díez, Mercè (Díez Jiménez)

Diposit Digital de Documents de la UAB

Anàlisi 29, 2002 229-252Anàlisi 29 001-260  16/12/02  19:01  Página 229VILCHES, LorenzoLa migración digitalBarcelona: Gedisa (col. Estudios de comunicación), 2001, 254 p.Imatges de la hibridació digitalA partir del seu ampli bagatge fonamen-tat en la teoria de la imatge i en l’estudide la televisió, Lorenzo Vilches analitza,a La migración digital, les transformacionsque està experimentant aquest mitjàdavant l’emergència dels nous serveis d’in-formació i comunicació electrònics, prin-cipalment d’Internet.L’autor avança a la introducció que elcontingut del llibre tracta de «la migra-ció d’una nova economia dels mitjans ala societat de la informació». Val a dir,però, que l’autor es queda curt a l’horad’apuntar l’abast de la seva pròpia obra,ja que les transformacions experimenta-des en el terreny de l’economia dels mit-jans (des de la producció fins al consum iel comerç de tot tipus de productes i ser-veis d’informació i comunicació) com-porten tot un seguit de repercussions queno li passen inadvertides: entre d’altres,en l’oferta de continguts, en el compor-tament i la composició de les audiències oen l’adequació de les teories empradescom a instrument d’anàlisi de l’entornconfigurat pels nous mitjans.Ens trobem, doncs, davant d’un exer-cici assagístic d’alta densitat, fonamen-1. «Entre todas las preguntas posibles, hay un¿cuáles son los cambios sociales que están expvisión por efecto de la migración digital?» (talment per la seva capacitat per suggeririnteressants línies de debat. Possiblementla principal virtut de La migración digi-tal és el fet que arriba a formular algunesde les preguntes clau a l’hora d’indagarsobre un terreny movedís, i per aixòmateix incert: el terreny de confluènciaentre els mitjans massius tradicionals i elsemergents serveis multimèdia interactius—o, com diu l’autor, a l’entorn de la«fusió» i la «fisió» dels nous i antics mit-jans—. En el nucli d’aquesta reflexió s’u-bica la televisió, elevada a la categoria de«paradigma dels canvis»; uns canvis quesón el producte resultant de l’acció con-junta de la lògica econòmica i industrial,la lògica de la innovació tecnològica i lalògica de la demanda i els usos socials dela comunicació. En aquest sentit, els inter-rogants que planegen al llarg de l’obra nofan referència únicament a les transfor-macions que experimentarà el model tele-visiu, sinó també als canvis en la relaciódels usuaris amb el mitjà.Vilches considera aquest darrer aspec-te un tema central, no només perquè aixího anuncia explícitament a la introduc-ció1, sinó perquè és objecte d’atenció adiversos apartats del llibre. Aquesta dis-persió obliga el lector a migrar entre capí-a que ha sido el busca camino de este ensayo:erimentando los usuarios en el campo de la tele-p. 13).230 Anàlisi 29, 2002 RessenyesAnàlisi 29 001-260  16/12/02  19:01  Página 230tols (vegeu fonamentalment els capítols 1,5 i 6) per fer-se una idea sobre els aspec-tes clau de la visió de l’autor en relacióamb les transformacions experimentadesper aquest ens multiforme a què enspodem referir com a espectador, públic,usuari o audiència.La formació de grans conglomeratsmultimèdia no únicament produeix efec-tes en els sistemes de producció, sinótambé en les mateixes audiències. La figu-ra de l’«espectador client» seria una de lesmanifestacions d’aquests efectes. Per aVilches, el negoci de la comunicació ten-dirà a deixar d’acumular audiències perconcentrar-se en l’aplicació d’estratègiesa llarg termini per aconseguir la fidelitza-ció de clients. La fusió de companyiestelefòniques amb les empreses de contin-guts implicarà que la visió de programesde televisió cedirà terreny a tot un con-junt de prestacions heterogènies relacio-nades amb l’oci, l’estudi i el treball delsusuaris. En esta nueva sociedad de la comunicación,el tiempo íntegro de los individuos pasa aser objeto de comercialización. Es un tiem-po que trabaja para el negocio sin ser untiempo laboral porque viene empleadocomo ocio, entretenimiento, hobby, forma-ción personal y actividad cultural (p. 57).En aquest entorn, segons les projec-cions de Vilches, les empreses de comu-nicació oferiran serveis globals aplegatsen plataformes tecnològiques i el nouusuari s’assemblarà més a un client d’unaempresa de serveis que a un simple espec-tador de televisió. En un estadi posterior,l’enfortiment dels vincles entre els grupsde comunicació i els usuaris fidelitzats potcomportar la creació de comunitats d’in-teressos que substituirien el concepte d’au-diències. De fet, l’autor també cridal’atenció sobre la necessitat que la novainvestigació superi el concepte d’audièn-cia (p. 160). Els estudis de les audiènciestelevisives, com a mesura de la reacció delpúblic a l’oferta, resulten poc adients enun mitjà com Internet, on es fa necessariposar l’accent en l’anàlisi de la demandadels usuaris. Vilches, a més, constata la ruptura ques’està produint entre dos tipus d’expe-riència d’ús dels mitjans: l’experiènciacomunicativa dels espectadors de televi-sió, que no exigeix cap competència acti-va, i l’experiència interactiva dels usuarisdels nous mitjans, que comporta accionsmediades per la tecnologia. Precisament,un dels conceptes que és objecte d’espe-cial atenció (vegeu-ne el capítol 6) és eld’audiència activa. L’autor contextualitzala seva aparició a mitjan anys vuitanta, enl’època de la liberalització de les televi-sions, com a model antagònic al del poderdels mitjans tradicionals, present en granpart de la investigació sobre la influènciadels mitjans. Per a Vilches, l’audièn-cia activa seria «un mite de la indústriacultural capitalista».En este estadio de posfordismo ya no sehabla de targets fijos ni de preferenciasdemográficas sino de gustos y preferenciasflexibles. La búsqueda de la audiencia acti-va sería la consecuencia del capitalismodesorganizado: la inestabilidad del merca-do es constitutiva del sistema mismo de lasnociones de flexibilidad, movilidad, flujo(p. 193).Vilches adverteix que l’audiència acti-va no té a veure amb usos comunicatiusalternatius, fora del mercat. Tot al con-trari, són precisament les indústries de lapublicitat i l’entreteniment les principalsinteressades en aquest discurs. Així mateix,també alerta sobre el fet que l’ús actiu delsmitjans i els continguts no és garantia «nide l’esperit crític ni de la resistència cul-tural» dels espectadors.Tecnoromanticisme i narracióLa migración digital sembla presentar unadiscontinuïtat en dos capítols que possi-Ressenyes Anàlisi 29, 2002 231Anàlisi 29 001-260  16/12/02  19:01  Página 231blement podrien relacionar-se més direc-tament en l’estructura de l’obra. Em refe-reixo, concretament, al segon capítol(«tecnorromanticismo») i al quart («narra-ción») que es desenvolupen de maneracomplementària i que arrenquen ambplantejaments similars:Las tecnologías necesitan de los mitos y deldiscurso simbólico para darle el «plus» desentido y una ideología de trascendenciadonde fundar su imagen social. El discur-so es la arquitectura de las tecnologías por-que las eleva desde su materialidad y sufunción comercial (p. 59, cap. 2).La migración digital se alimenta de diver-sas concepciones científicas, tecnológicas yculturales para construir un mundo narra-tivo y un discurso retórico con frecuenciafascinantes (p. 123, cap. 4).Amb el terme tecnoromanticismeVilches fa referència als discursos de«transcendència de les tecnologies» quepresenten mons virtuals idealitzats. L’autores refereix aquí, fonamentalment, a lesnarracions de ficció, als discursos de l’i-maginari que projecten imatges fantasio-ses sobre l’«experiència dels subjectesdavant dels canvis socials». Tot i que noúnicament ens remet a metàfores de cièn-cia-ficció (com el film Matrix), ja quetambé encabeix en aquest apartat l’e-xemple dels virus informàtics, com a crea-dors d’una «mitologia catastrofista d’altarendibilitat informativa per als mitjans decomunicació».Les vinculacions entre tots dos capítolsencara es fan més evidents tenint encompte que en el quart s’inclou un apar-tat relatiu a la narració hipertextual a laliteratura, el cinema i la televisió.La migración digital també analitza (enel tercer capítol) els aspectes relatius a lallengua, sense oblidar-se dels llenguatgesde la imatge. En aquest apartat, la televi-sió, associada a Internet, és presentadacom una nova Babel. Vilches, però, recor-da l’estreta vinculació del llenguatge delsmitjans amb els sistemes polítics i econò-mics que regulen els mercats de la comu-nicació. La tendència observada perl’autor apunta cap a la direcció contràriaa la diferenciació de les llengües nacio-nals, és a dir, cap a la utilització de l’anglès—especialment en un terreny com el de lapublicitat on tenen preeminència les lleisdel mercat—. Una tendència, reforçadaper les tecnologies i l’economia de la glo-balització, que Vilches sembla acollir sensereserves:La unificación de las lenguas en una solaaparece como socialmente positiva, no sólopara el caso de la televisión sino especial-mente en el caso de Internet (p. 99).És més, pel que fa al context europeu,realitza una crida urgent per trobar unallengua vehicular que permeti una unifi-cació dels sistemes de producció. Ambtot, també planteja una pregunta clau queno respon: ¿com es pot fer compatible lanecessitat d’aquesta llengua vehicular ambla necessitat de conservació de les diferèn-cies culturals i socials? Un dels tòpics centrals a l’hora de par-lar dels nous mitjans són les referències ala interactivitat (vegeu-ne el capítol setè),un aspecte que resulta cabdal a l’hora d’a-tribuir un paper actiu als usuaris d’aquestsmitjans. Tot i els diferents graus en quèes pot presentar, Vilches considera que lainteractivitat representa una ruptura nonomés tecnològica, sinó també cultural.L’aportació principal dels mitjans inte-ractius es trobaria en el fet que els usuarispoden utilitzar-los per organitzar el seupropi temps i espai, a diferència dels mit-jans tradicionals, on la manipulació de lesimatges i els sons es produeix des d’uncentre emissor. L’obra es clou amb un capítol dedicata la imatge, recordant que la relació entrela imatge i la realitat ha estat una preo-cupació constant de la cultura des dePlató. Mitjançant l’ordinador és possible232 Anàlisi 29, 2002 RessenyesAnàlisi 29 001-260  16/12/02  19:01  Página 232produir imatges que oscil·len entre el grauzero de la realitat i la hiperrealitat. Aixídoncs, les noves imatges comporten nonomés una modificació de l’objecte repre-sentat, sinó també el seu mode de pro-ducció i els conceptes clàssics en larepresentació visual, com ara el de puntde vista.Més endavant, en aquest mateix darrercapítol, s’exposa el tema de la gestió delcontrol de les imatges. Cal tenir en comp-te que, a diferència del que passa amb lainformació de la premsa escrita, la dispo-nibilitat d’arxius d’informació audiovi-sual sol ser escassa. Vilches aprofita perexposar una investigació en curs que tre-balla en un sistema de recerca i catalo-gació semàntica d’imatges, ja siguinprovinents de la informació televisiva ode la publicitat. En l’anterior número1. STEINER, G., Antígonas. Una poética y una fp. 13. 2. L. VILCHES. «Tecnologías digitales al servicio p. 133-150.d’ANÀLISI es publicava un article en quèdesenvolupava aquest mateix aspecte2.Des d’una altra perspectiva, La migra-ción digital, que és el dotzè títol publicata la col·lecció «Estudios de televisión»(Gedisa), presenta una considerablemanca de cura en els aspectes relatius al’edició. A més d’enutjosos entrebancssintàctics i ortogràfics, també s’hi trobenaltres tipus d’errades sorprenents (com amelòmana Time-Wagner, p. 33). Serveixide cordial toc d’atenció al director de lacol·lecció, perquè la volada de l’aportacióintel·lectual de futurs títols no desmerei-xi per aquesta mena de peccata minuta. Mercè DíezUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Periodismei de Ciències de la Comunicacióde los archivos de imágenes». Anàlisi, núm. 27,BALLÓ FANTOVA, JordiImatges del silenci. Els motius visuals en el cinema Barcelona: Empúries, Biblioteca universal, 142, 2000, 307 p.Sentit i sensibilitatUn puñado de antiguos mitos griegos con-tinúa dominando y dando forma vital anuestro sentido de yo y del mundo1.George SteinerEl dia que feia trenta anys del suïcidi deGeorge Sanders, el crític teatral Joande Sagarra dedicava un panegíric a l’actoranglorús, en el qual comentava la pel·lícu-la All about Eve i en destacava: «Sandersinterpretava el paper de crític teatral iicolumnista Addison De Witt, un tipuscínic i brillant, una autèntica víbora(Addison, adder, ‘víbora’ en anglès)». Lalectura precisa de les pel·lícules que s’infe-reix del comentari és, tal com voldriademostrar aquesta crítica, el que proposa ifa Balló a Imatges del silenci —on, per cert,també analitza All about Eve, concretamentsota l’epígraf «Mirall i propietat». Per diversos motius, Imatges del silenciés el segon volum del que sembla que seràuna petita enciclopèdia sobre la cinema-tografia que Jordi Balló, professor deComunicació Audiovisual a la Universitatlosofía de la lectura. Barcelona, Gedisa, 1987,

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n29/02112175n29p229.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB