Consideracions sobre la vegetació de la vall del riu Set (Segrià)

Hom presenta un breu estudi sobre la vegetació de la zona del riu Set compresa entre Aspa i Alfés (UTM: CGOO, CF90). S'incideix sobretot en aquelles associacions poc conegudes a nivell comarcal (Veronico - Avenetum ibericae Bolòs 1973, Hedero – Ulmetum Bolòs 1979, Quercetum cocciferae buxo – terebinthetosum Bolòs 1960, etc.). En aquestes comunitats s'han trobat algunes plantes remarcables, la presència de les quals a la Depressió mitjana de l'Ebre (extrem oriental) és força interessant tant a nivell corològic com ecològic. Els tàxons pertanyen a dos grups corològics: l'element eurosiberià s. I. (Alliaria petiolata, Chelidonium majus, Arrhenatherum elatius ssp. elatius, etc.) i l'element submediterrani (Quercus faginea ssp. valentina, Aphyllanthes monspeliensis, Salvia lavandulifolia, etc.). Aquests elements florístics troben refugi a les obagues dels petits afluents del Segre.A brief study about the vegetation of the Set river's zone, between Aspa and Alfés, is presented. Special emphasis on those communities poorly known (Veronico - Avenetum ibericae Bolòs 1973, Hedero – Ulmetum Bolòs 1979, Quercetum cocciferae buxo – terebinthetosum Bolòs 1960, etc.) is given. In such communities there some vascular plants are found whose presence in the middle Ebro Depression eastern part, is very interesting, either at chorological or ecological levels. The most remarkable taxa belong to two chorological well defined groups: Eurosiberian element (Alliaria petiolata, Chelidonium majus, Arrhenatherum elatius ssp. elatius, etc.) and Submediterranean element (Quercus faginea ssp. valentina, Aphyllanthes monspeliensis, Salvia lavandulifolia, etc.). Those plants find shelter in the north - facing slopes of the Segre river creeks

The vegetation of the Ebro delta (VII): Tamarix communities (class Nerio-Tamaricetea Br.-Bl. et O. Bolòs 1958). Syntaxonomic revision of Tamarix communities of Catalonia, Spain

En aquest article estudiem els tamarigars que es desenvolupen en el delta de l’Ebre. Les dades obtingudes permeten identificar dues associacions: l’Inulo crithmoidis-Tamaricetum boveanae Izco, Fernández-González et A. Molina 1984, sobre sòls força salins, i l’Agrostio stoloniferae-Tamaricetum canariensis Cirujano 1981, molt més sensible quant a salinitat edàfica. D’aquesta darrera, en descrivim una subassociació (elymetosum farcti subass. nova), que és capaç de colonitzar alguns medis dunars. La revisió dels estudis realitzats a Catalunya sobre els tamarigars indiquen l’existència de dues aliances: Tamaricion africanae Br.-Bl. et O. Bolòs 1958, sobre sòls feblement salins o gens de les vores fluvials i els barrancs (Ebre, Segre, etc.) i representada per una associació (Tamaricetum canariensis Br.-Bl. et O. Bolòs 1958 corr. O. Bolòs 1973), i el Tamaricion boveano-canariensis Izco, Fernández-González et A. Molina 1984, típica de sòls marcadament més salins. Aquesta darrera aliança comprèn dues associacions: l’Agrostio stoloniferae-Tamaricetum canariensis, localitzada al territori sicòric i al delta de l’Ebre, i l’Inulo crithmoidis-Tamaricetum boveanae, exclusiva del delta de l’Ebre.In this paper we look into the Tamarix communities of the Ebro delta. The obtained results lead us to recognise two associations: Inulo crithmoidis-Tamaricetum boveanae Izco, Fernández-González et A. Molina 1984, in strongly saline soils, and Agrostio stoloniferae-Tamaricetum canariensis Cirujano 1981, much more sensitive to soil salinity. We describe a new subassociation (elymetosum farcti subass. nova) of the later association, which is able to colonize some dune systems. The revision of studies carried out in Catalonia shows the existence of two alliances: Tamaricion africanae Br.-Bl. et O. Bolòs 1958, in soils not o weakly saline of riverbanks and ravines (Ebre, Segre, etc.) and represented by one association (Tamaricetum canariensis Br.-Bl. et O. Bolòs 1958 corr. O. Bolòs 1973), and Tamaricion boveano-canariensis Izco, Fernández-González et A. Molina 1984, typical of soils significantly more saline. This last alliance includes two associations: Agrostio stoloniferae-Tamaricetum canariensis, located in the sicoric territory and the Ebro delta, and Inulo crithmoidis-Tamaricetum boveanae, exclusive of the Ebro delta

La Xurra (Pterocles orientalis) i la Ganga (Pterocles alchata) a Catalunya: evolució i situació actual

El seguiment sobre les poblacions catalanes de pteròclids portades a terme entre 1988 i 1989 han estimat una població d'entre 9-15 parelles de xurra i de 100-120 de ganga. L'evolució de la població i la distribució des de 1945 fins a l'actualitat indica una situació similar en el cas de la ganga, mentre que la xurra ha experimentat una davallada molt important. Les principals causes al darrere d'aquesta tendència són els canvis en els usos agrícoles, l'impacte de la caça i d'altres tipus de destorbs provocats per l'home

Ullals de Baltasar -Delta de l'Ebre : proposta de pla de gestió i ús social

Les zones humides han sofert durant anys les velles concepcions de gestió de l'aigua, promovent la seva dessecació fins els anys 60. Com a resposta han sorgit un seguit de directives europees i lleis estatals i autonòmiques per intentar recuperar i restaurar aquests hàbitats amenaçats.Los humedades han sufrido durante años las viejas concepciones de gestión del agua, promoviendo su desecación hasta los años 60. Como respuesta han aparecido unas directivas y leyes para intentar recuperar y restaurar estos ecosistemas amenazados.The wetlands had suffered during years the old conceptions about water's management. It has been promoted to keep water from the lagoons because they were seen like unhealthy places, until the sixty's. It had appeared laws about the conservation and restauration of wetlands

Model to Track Wild Birds for Avian Influenza by Means of Population Dynamics and Surveillance Information

Design, sampling and data interpretation constitute an important challenge for wildlife surveillance of avian influenza viruses (AIV). The aim of this study was to construct a model to improve and enhance identification in both different periods and locations of avian species likely at high risk of contact with AIV in a specific wetland. This study presents an individualbased stochastic model for the Ebre Delta as an example of this appliance. Based on the Monte-Carlo method, the model simulates the dynamics of the spread of AIV among wild birds in a natural park following introduction of an infected bird. Data on wild bird species population, apparent AIV prevalence recorded in wild birds during the period of study, and ecological information on factors such as behaviour, contact rates or patterns of movements of waterfowl were incorporated as inputs of the model. From these inputs, the model predicted those species that would introduce most of AIV in different periods and those species and areas that would be at high risk as a consequence of the spread of these AIV incursions. This method can serve as a complementary tool to previous studies to optimize the allocation of the limited AI surveillance resources in a local complex ecosystem. However, this study indicates that in order to predict the evolution of the spread of AIV at the local scale, there is a need for further research on the identification of host factors involved in the interspecies transmission of AI

Manual dels hàbitats de Catalunya : catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d'acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea. Volum III. 2. Aigües continentals.

Edició revisada 2015Edició revisada 2017L'adaptació al nostre territori del catàleg dels biòtops de la Unió Europea (CORINE biotopes manual) va portar a dreçar una llista dels hàbitats existents a Catalunya. El present Manual vol servir per a interpretar-los teòricament i per a poder-los identificar fàcilment en la pràctica. Els volums descriptius, com aquest, comprenen una sèrie de fitxes, corresponents cadascuna a un hàbitat, ordenades i distribuïdes en apartats coincidents amb els subgrups de primer i segon nivell. Cada fitxa presenta, de manera molt sintètica, les característiques més rellevants de l'hàbitat (aspecte, ecologia general, component biòtic, paràmetres d'interès de conservació...) i porta algunes figures il·lustratives i, en la majoria de casos, un petit mapa de distribució. En aquesta nova edició s'han revisat i actualitzat els continguts de la versió anterior (nous mapes, nous paràmetres indicadors de l'interès de conservació, incorporació de la correspondència amb la nova classificació europea EUNIS...) i s'hi han afegit uns pocs hàbitats observats o descrits aquests últims anys

Manual dels hàbitats de Catalunya : catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d'acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea. Volum IIa. 1. Ambients litorals i salins. Hàbitats terrestres

Edició revisada 2018L'adaptació al nostre territori del catàleg dels biòtops de la Unió Europea (CORINE biotopes manual) va portar a dreçar una llista dels hàbitats existents a Catalunya. El present Manual vol servir per a interpretar-los teòricament i per a poder-los identificar fàcilment en la pràctica. Els volums descriptius, com aquest, comprenen una sèrie de fitxes, corresponents cadascuna a un hàbitat, ordenades i distribuïdes en apartats coincidents amb els subgrups de primer i segon nivell. Cada fitxa presenta, de manera molt sintètica, les característiques més rellevants de l'hàbitat (aspecte, ecologia general, component biòtic, paràmetres d'interès de conservació...) i porta algunes figures il·lustratives i, en la majoria de casos, un petit mapa de distribució. En aquesta nova edició s'han revisat i actualitzat els continguts de la versió anterior (nous mapes, nous paràmetres indicadors de l'interès de conservació, incorporació de la correspondència amb la nova classificació europea EUNIS...) i s'hi han afegit uns pocs hàbitats observats o descrits aquests últims anys

Impact of a Primary Care Antimicrobial Stewardship Program on Bacterial Resistance Control and Ecological Imprint in Urinary Tract Infections

Antimicrobial stewardship programs (ASPs) are a central component in reducing the overprescription of unnecessary antibiotics, with multiple studies showing benefits in the reduction of bacterial resistance. Less commonly, ASPs have been performed in outpatient settings, but there is a lack of available data in these settings. We implemented an ASP in a large regional outpatient setting to assess its feasibility and effectiveness. Over a 5-year post-implementation period, compared to the pre-intervention period, a significant reduction in antibiotic prescription occurred, with a reduction in resistance in E. coli urinary isolates. ASP activities also were found to be cost-effective, with a reduction in medication prescription

Some clouds have a silver lining: Paradoxes of anthropogenic perturbations from study cases on long-lived social birds

In recent centuries and above all over the last few decades, human activities have generated perturbations (from mild to very severe or catastrophes) that, when added to those of natural origin, constitute a global threat to biodiversity. Predicting the effects of anthropogenic perturbations on species and communities is a great scientific challenge given the complexity of ecosystems and the need for detailed population data from both before and after the perturbations. Here we present three cases of well-documented anthropogenic severe perturbations (different forms of habitat loss and deterioration influencing fertility and survival) that have affected three species of birds (a raptor, a scavenger and a waterbird) for which we possess long-term population time series. We tested whether the perturbations caused serious population decline or whether the study species were resilient, that is, its population dynamics were relatively unaffected. Two of the species did decline, although to a relatively small extent with no shift to a state of lower population numbers. Subsequently, these populations recovered rapidly and numbers reached similar levels to before the perturbations. Strikingly, in the third species a strong breakpoint took place towards greater population sizes, probably due to the colonization of new areas by recruits that were queuing at the destroyed habitat. Even though it is difficult to draw patterns of resilience from only three cases, the study species were all long-lived, social species with excellent dispersal and colonization abilities, capable of skipping reproduction and undergoing a phase of significant long-term population increase. The search for such patterns is crucial for optimizing the limited resources allocated to conservation and for predicting the future impact of planned anthropogenic activities on ecosystems. © 2012 Oro et al.Funds were provided by the Spanish Ministry of Science (grant ref. CGL2009-08298)Peer Reviewe