Conflictos territoriales y movilizaciones ciudadanas : algunas reflexiones sobre las formas de gobernanza territorial actuales

Si bien el paradigma de la gobernanza apuesta por un escenario de apertura y un mayor pluralismo en la elaboración e implementación de las políticas públicas, la proliferación de los conflictos relacionados con el uso y la gestión del territorio es indicadora de la falta de canales suficientes para la implicación y participación de la ciudadanía durante el proceso de planificación del territorio. El artículo propone analizar algunas de las nuevas problemáticas en las formas de gobernanza territorial actuales a través del estudio de las causas tanto del aumento de los conflictos territoriales como del surgimiento de las movilizaciones sociales que protagonizan dichos conflictos

Planejament estratègic urbà a Venècia : un pla entre la moda i la necessitat?

A finals de l'any 2000, i amb l'arribada del nou alcalde Paolo Costa, Venècia va optar -també- per l'elaboració d'un pla estratègic per al municipi, a fi d'afavorir un posicionament més incisiu del sistema urbà venecià en els processos econòmics, socials i territorials del nord-est italià i d'Europa. Des d'un bon principi, l'alcalde va delegar totes les competències al regidor de planificació estratègica i a l'Oficina del Pla, l'encarregada de promoure els debats amb els principals agents socioeconòmics, i de perfilar els continguts del document. El Pla Estratègic de Venècia va ser aprovat el mes d'octubre del 2004. D'una banda, aquest article analitza el llarg procés de creació del pla i la metodologia implementada i, de l'altra, en qüestiona la necessitat.À la fin de l'année 2000 et avec l'arrivée du nouveau maire Paolo Costa, Venise a opté -aussi- pour l'élaboration d'un plan stratégique pour la municipalité afin de favoriser un positionnement plus incisif du system urbaine vénitien dans les procédures économiques, sociales et territoriales du nord-est italien et de l'Europe. D'abord, le maire a délégué toutes les compétences au conseiller municipal de planification stratégique et au Bureau du Plan, qui a été le responsable de la promotion des débats avec les principaux agents socioéconomiques et du dessin des contenus du document. Le Plan Stratégique de Venise a été approuvé le mois d'octobre de 2004. Dans cet article on analyse, d'un côté, le long procès de création et la méthodologie implémentée dans ce plan et, de l'autre, on pose en question le besoin de son existence.At the end of the year 2000 and with the arrival of the new Mayor Paolo Costa, Venice chose -also- to draw up a strategic plan for the municipality in order to favour a more incisive positioning of the Venetian urban system in the economic, social and territorial processes of the North-Eastern Italy and Europe. Since the beginning, the Mayor delegated all the competencies to the councillor for strategic planning and to the Office of the Plan, which was in charge of both the promotion of debates with the main socioeconomic agents and the drafting of the contents of the document. The Strategic Plan of Venice was approved in October 2004. This article analyzes, on one side, both the long creation process of the plan and the implemented methodology and, on the other, it questions the necessity of its existence

Los conflictos urbanísticos: sus causas y sus protagonistas. Una reflexión a partir de la experiencia de Cataluña

En Cataluña, durante los últimos años, los conflictos relacionados con el uso y la gestión del territorio entre la administración y la ciudadanía han aumentado, especialmente durante el proceso de elaboración y ejecución de algunos planes urbanísticos. Este artículo pretende analizar cuáles son las causas que los originan e identificar los actores que intervienen y, por lo tanto, fijará la atención en las estrategias de movilización que desarrollan los ciudadanos y los discursos que elaboran para poder incidir en el proceso de planeamiento, así como también en las actuaciones que la administración local realiza.In Catalonia, during last years, the conflicts related with the use and management of the territory among the administration and the citizenship have increased, especially during the process of drawing up and execution of some urban plans. This article pretends to analyse which are the causes that originate them and to identify the actors that intervene and, therefore, it will pay attention to the strategies of mobilization that citizens develop and the discourses that create trying to influence the planning process, as well as to the actions that the local administration undertakes

Planejament estratègic urbà a Venècia : un pla entre la moda i la

A finals de l’any 2000, i amb l’arribada del nou alcalde Paolo Costa, Venècia va optar —també— per l’elaboració d’un pla estratègic per al municipi, a fi d’afavorir un posicionament més incisiu del sistema urbà venecià en els processos econòmics, socials i territorials del nord-est italià i d’Europa. Des d’un bon principi, l’alcalde va delegar totes les competències al regidor de planificació estratègica i a l’Oficina del Pla, l’encarregada de promoure els debats amb els principals agents socioeconòmics, i de perfilar els continguts del document. El Pla Estratègic de Venècia va ser aprovat el mes d’octubre del 2004. D’una banda, aquest article analitza el llarg procés de creació del pla i la metodologia implementada i, de l’altra, en qüestiona la necessitat.At the end of the year 2000 and with the arrival of the new Mayor Paolo Costa, Venice chose —also— to draw up a strategic plan for the municipality in order to favour a more incisive positioning of the Venetian urban system in the economic, social and territorial processes of the North-Eastern Italy and Europe. Since the beginning, the Mayor delegated all the competencies to the councillor for strategic planning and to the Office of the Plan, which was in charge of both the promotion of debates with the main socioeconomic agents and the drafting of the contents of the document. The Strategic Plan of Venice was approved in October 2004. This article analyzes, on one side, both the long creation process of the plan and the implemented methodology and, on the other, it questions the necessity of its existence

Conflictos urbanísticos y movilizaciones ciudadanas : reflexiones desde Barcelona

El artículo propone, de un lado, analizar cómo la evolución del planeamiento urbanístico en un contexto de globalización ha facilitado el surgimiento de nuevos conflictos urbanísticos y, de otro, identificar cómo se articulan las variadas formas de movilización ciudadana en relación a estos conflictos. Finalmente, a través del caso de la defensa del complejo industrial de Can Ricart de Barcelona se ejemplifica cómo las plataformas ciudadanas consiguen poner en entredicho el modelo de desarrollo urbano de la ciudad.Este artigo analisa, por um lado, a evolução do planeamento urbano num contexto de globalização, o qual facilitou o surgimento de conflitos urbanos. Por outro, identifica as várias formas de mobilização dos cidadãos em relação a estes conflitos. Finalmente, através do caso originado pela defesa do património industrial de Can Ricart, em Barcelona, exemplifica-se como as plataformas cidadãs questionam o modelo de desenvolvimento urbano.The aim of this article is two-fold: to analyse how the evolution of urban planning in a context of globalisation has facilitated the emergence of conflicts over urban planning and to identify how the various forms of social mobilisation are interconnected. Specifically, the case of Can Ricart in Barcelona is discussed in order to exemplify how citizens' committees are able to question the city's urban development model.On montre comment l'évolution de la planification urbaine, dans un contexte de mondialisation, a fait surgir de nouveaux conflits urbains et comment les diverses formes de mobilisation citoyenne s'articulent par rapport à ces conflits. En s'appuyant sur le cas de la défense du complexe industriel de Can Ricart, à Barcelone, on montre finalement comment les plateformes citoyennes peuvent parvenir à mettre en cause le modèle de développement urbain de la ville

Les polítiques de rehabilitació enfront la segregació : el pla de barris de Barcelona

L'article estudia el desenvolupament del Pla de Barris de Barcelona, iniciat l'any 2017. Es tracta d'una iniciativa destinada a combatre les causes i fer front als efectes de la segregació urbana a la ciutat, tot millorant les dotacions públiques i les condicions de vida als barris més vulnerables. En primer lloc, l'article exposa el context, els objectius, l'abast territorial, l'organització, les principals característiques i l'execució del Pla de Barris. Seguidament, es valora el Pla des del punt de vista de la seva necessitat, l'extensió de les actuacions, els recursos esmerçats, la transversalitat, la participació del veïnat i els seus efectes. El treball es clou amb unes reflexions sobre la continuïtat i les necessitats d'ampliació del Pla

Crisis, urban segregation and social innovation in Catalonia

This paper questions the contribution of social innovation to the capacity of disadvantaged communities to resist the effects of the 2008 financial crisis and its social repercussions. It does so on the basis of a study on the dynamics of urban segregation and social innovation in the context of the crisis in Catalonia (Spain). The study adopts a multi-method approach that combines statistical analysis of urban segregation dynamics in the 2001-2012 period; the mapping of social innovation practices across the region; and a cross-case comparison of six case studies. The paper highlights the structural and metropolitan character of urban segregation in the region, which has been significantly aggravated both by the crisis and the residential transformation that occurred during the years of the housing bubble. It also shows that social innovation practices are distributed very unevenly in spatial terms, being concentrated in middle-income areas with a tradition of social mobilisation. In summary, the paper states the limits of social innovation as a driver for socio-spatial cohesion in cities and stresses the need for stronger (redistributive) public policies