A finals de l’any 2000, i amb l’arribada del nou alcalde Paolo Costa, Venècia va optar —també— per l’elaboració d’un pla estratègic per al municipi, a fi d’afavorir un posicionament més incisiu del sistema urbà venecià en els processos econòmics, socials i territorials del nord-est italià i d’Europa. Des d’un bon principi, l’alcalde va delegar totes les competències al regidor de planificació estratègica i a l’Oficina del Pla, l’encarregada de promoure els debats amb els principals agents socioeconòmics, i de perfilar els continguts del document. El Pla Estratègic de Venècia va ser aprovat el mes d’octubre del 2004. D’una banda, aquest article analitza el llarg procés de creació del pla i la metodologia implementada i, de l’altra, en qüestiona la necessitat.At the end of the year 2000 and with the arrival of the new Mayor Paolo Costa, Venice chose —also— to draw up a strategic plan for the municipality in order to favour a more incisive positioning of the Venetian urban system in the economic, social and territorial processes of the North-Eastern Italy and Europe. Since the beginning, the Mayor delegated all the competencies to the councillor for strategic planning and to the Office of the Plan, which was in charge of both the promotion of debates with the main socioeconomic agents and the drafting of the contents of the document. The Strategic Plan of Venice was approved in October 2004. This article analyzes, on one side, both the long creation process of the plan and the implemented methodology and, on the other, it questions the necessity of its existence
