Neuron-derived extracellular vesicles contain synaptic proteins, promote spine formation, activate TrkB-mediated signalling and preserve neuronal complexity

Extracellular vesicles (EVs) play an important role in intercellular communication as carriers of signalling molecules such as bioactive miRNAs, proteins and lipids. EVs are key players in the functioning of the central nervous system (CNS) by influencing synaptic events and modulating recipient neurons. However, the specific role of neuron-to-neuron communication via EVs is still not well understood. Here, we provide evidence that primary neurons uptake neuron-derived EVs in the soma, dendrites, and even in the dendritic spines, and carry synaptic proteins. Neuron-derived EVs increased spine density and promoted the phosphorylation of Akt and ribosomal protein S6 (RPS6), via TrkB-signalling, without impairing the neuronal network activity. Strikingly, EVs exerted a trophic effect on challenged nutrient-deprived neurons. Altogether, our results place EVs in the spotlight for synaptic plasticity modulation as well as a possible therapeutic tool to fight neurodegeneration

Comunicación aumentativa : mucho más que hablar

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas a la innovación e investigación educativa en centros docentes de niveles no universitarios, Gobierno de Aragón 2008-09Se buscan vías de innovación y renovación de los sistemas alternativos y/o aumentativos del habla que se utilizan en el colegio Gloria Fuertes de Andorra para fomentar la interacción comunicativa mediante la adaptación a las características comunicativas de cada alumno y a las exigencias de una escuela inclusiva. Se proporciona al profesorado orientaciones y apoyo para su práctica educativa y al alumnado mejoras en su proceso de aprendizaje. Se han organizado sesiones de intervención logopédica para potenciar situaciones interactivas grupales que fomenten la comunicación multisensorial y se han realizado sesiones prácticas de adaptación de juguetes.Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y DeporteAragónDirección General de Política Educativa; Avda. Gómez Laguna, 25, 2 Pl.; 50009 Zaragoza; Tel. +34976715416; Fax +34976715496ES

Avaluació geriàtrica en pacients nonagenaris: factors pronòstics, intervencions interdisciplinàries i eficàcia sobre la capacitat funcional

Avaluació geriàtrica en pacients nonagenaris: factors pronòstics, intervencions interdisciplinàries i eficàcia sobre la capacitat funcional Objectius: 1.Demostrar si els pacients nonagenaris milloren la seva capacitat funcional durant l’ingrés en una unitat de convalescència geriàtrica. 2.Identificar els factors pronòstics de guany funcional, de mortalitat i d’institucionalització. 3.Elaborar un instrument predictiu de guany funcional i fer una validació pilot del mateix instrument. Pacients i mètode: estudi prospectiu de 212 pacients nonagenaris (75,94% dones; edat mitjana 92,02 anys), que van ingressar en la unitat durant el període de 6 anys. A tots els pacients se’ls va fer una avaluació geriàtrica integral, un programa d’intervencions interdisciplinàries i quan va estar indicat un programa de rehabilitació (fisioteràpia i teràpia ocupacional). Variables registrades: edat, sexe, procedència, antecedents patològics, nombre de fàrmacs previs a l’ingrés i a l’alta, capacitat funcional prèvia (índex de Lawton i de Barthel), en el moment de l’ingrés i a l’alta (índex de Barthel), capacitat i característiques de la marxa prèvies i en el moment de l’alta, convivència i suport social previs, diagnòstic principal a l’ingrés, funció cognitiva (MMSE de Folstein), depressió (pregunta screening i GDS de Yesavage si procedia), estat nutricional (albúmina sèrica, colesterol plasmàtic total, ingesta alimentària), comorbiditat (índex de Charlson), presència de síndromes geriàtriques, complicacions durant l’ingrés i destinació a l’alta. La millora de la capacitat funcional es va avaluar mitjançant el càlcul del guany funcional relatiu o índex de Heinemann corregit (GFR-IHC) (adequat GFR-IHC ≥35%). Resultats: Cent vint-i-nou pacients van assolir un GFR-IHC ≥35% (62,62%). Factors relacionats amb guany funcional adequat: diagnòstic de fractura i/o lesió, millor funció cognitiva, millor estat nutricional i major ingesta alimentària; menys comorbiditat i menys complicacions durant l’ingrés, menys nombre i freqüència de síndromes geriàtriques (incontinència urinària, delirium, immobilitat). Divuit pacients van morir durant l’ingrés (8,49%). Factors relacionats amb la mortalitat: viure en família, pitjor funció cognitiva, pitjor estat nutricional i menor ingesta alimentària, més complicacions durant l’ingrés i la presència d’incontinència urinària, delirium, immobilitat i úlceres per pressió. Cinquanta-quatre pacients van ser institucionalitzats a l’alta (32,53%). Factors relacionats amb la institucionalització: deteriorament cognitiu previ, pitjor estat funcional previ i a l’ingrés, viure sol, pitjor situació cognitiva, menor ingesta alimentària, més complicacions durant l’ingrés, menys capacitat de marxa a l’alta, major nombre i freqüència de síndromes geriàtriques (úlceres per pressió, incontinència urinària, immobilitat i delirium). Variables relacionades amb un GFR-IHC ≥ 35% en una anàlisi multivariada: MMSE de Folstein ≥13 punts [OR=2,63;(p=0,011)]; albúmina plasmàtica ≥2,9 g/dl [OR=2,61;(p=0,017)]; ingressar per qualsevol malaltia que no sigui neurològica o vascular [OR=4,92;(p<0,001)] i l’absència de síndrome d’immobilitat [OR=5,62;(p<0,001)]. Amb les variables obtingudes en l’anàlisi multivariada, es va elaborar un instrument predictiu [pRognostic rEhabilitation InsTrument In NonAgenarian (REITINA)] [puntuació entre 0 i 6 (0 = molt baixa probabilitat de millorar la capacitat funcional; 6 = màxima probabilitat de millorar) (GFR-IHC ≥ 35%)]. Aquest intrument va ser validat en una segona cohort de pacients nonagenaris (cohort de validació). Els punts de tall de l’instrument ≥ 5 i 6 van obtenir una capacitat predictiva amb una sensibilitat 51,9% i 33,3%, i especificitat 78,9%, i 85,7%, respectivament (àrea sota la corba ROC = 0,675). La probabilitat pretest de guany funcional va ser 65,85%; puntuacions de 5 i 6 en l’instrument predictiu van obtenir probabilitats posttest de 83,33% i 81,81%, i quocients de probabilitat de 2,605 i 2,335, respectivament (impacte clínic alt). Conclusions: 1.Un nombre important de nonagenaris van millorar la seva capacitat funcional amb un GFR-IHC ≥ 35%. 2.L’avaluació geriàtrica i la història clínica habitual permeten identificar la major part dels factors predictius de guany funcional, mortalitat i institucionalització. 3.S’ha elaborat un instrument predictiu de guany funcional que permet identificar fàcilment els pacients nonagenaris amb més probabilitats de millora.Geriatric assessment in nonagenarian patients: prognostic factors, interdisciplinary interventions and effectiveness on functional ability Objectives: 1.To prove whether nonagenarian patients improve their functional ability while admitted to a geriatric convalescence unit. 2. To identify the prognostic factors of functional gain, mortality and institutionalization at discharge. 3. To develop a functional gain predictive instrument and conduct a pilot validation study. Patients and method: prospective study of 212 nonagenarian patients (75.94% women; average age 92.02 years), who were admitted to the unit over a period of six years. An overall geriatric assessment of all the patients was performed, as well as a program of interdisciplinary interventions and, when indicated, a rehabilitation program (physiotherapy and occupational therapy). Variables: age, gender, referralsource, past medical history, number of drugs taken prior to being admitted and when discharged, previous functional ability (Lawton and Barthel indices), at admission and at discharge (Barthel index), previous walking ability and characteristics at discharge, cohabitation and previous social support, main diagnosis at admission, cognitive function (Folstein MMSE), depression (screening question and Yesavage GDS if necessary), nutritional status (seric albumin, total plasmatic cholesterol, food intake), comorbidity (Charlson index), presence of geriatric syndromes, complications during the stay in the unit. Functional improvement was assessed using the relative functional gain calculation or corrected Heinemann index (RFG-CHI) (adequate RFG-CHI ≥ 35%). Results: One hundred and twenty nine patients obtained a RFG-CHI ≥ 35% (62,62%). Factors associated with adequate functional gain: fracture and/or injury diagnosis, better cognitive function, better nutritional status and increased food intake; less comorbidity and fewer complications during the stay in the unit, less frequency and fewer number of geriatric syndromes (urinary incontinence, delirium, immobility). Eighteen patients died during the study (8.49%). Factors associated with mortality: living with the family, lower cognitive function, worse nutritional status and reduced food intake, more complications during hospitalization and the presence of urinary incontinence, delirium, immobility and pressure ulcers. Fifty-four patients were institutionalized at discharge (32.53%). Factors associated with institutionalization: previous cognitive and functional impairment, living alone, lower cognitive function, reduced food intake, more complications during hospitalization, reduced walking ability at discharge, higher number of and more frequent geriatric syndromes (pressure ulcers, urinary incontinence, immobility and delirium). Variables associated with a RFG-CHI ≥ 35% in a multivariate analysis: Folstein MMSE ≥ 13 points [OR=2.63; (p=0.011)]; plasmatic albumin ≥ 2.9 g/dl [OR=2.61; (p=0.017)]; admitted for any non-neurological/vascular disease [OR=4.92; (p<0.001)] and absence of immobility syndrome [OR=5.62; (p<0.001)]. With the variables obtained in the multivariate analysis, a predictive instrument was devised [pRognostic rEhabilitation InsTrument In NonAgenarian (REITINA)] [score between 0 and 6 (0 = very low probability of improving the functional ability; 6 = maximum probability of improving) (RFG-CHI ≥ 35%)]. This instrument was validated in a second cohort of nonagenarian patients (validation cohort). The instrument cut-off points ≥ 5 and 6 obtained a predictive ability with a sensitivity of 51.9% and 33.3%, and a specificity of 78.9%, and 85.7%, respectively (area under the ROC curve = 0.675). The pre-test probability of functional gain was 65.85%; scores of 5 and 6 in predictive instrument scored post-test probabilities of 83.33% and 81.81%, and likelihood ratios of 2.59 and 2.33, respectively (high clinical impact). Conclusions: 1. A high number of nonagenarians improved their functional ability with a RFG-CHI ≥ 35%. 2. The geriatric assessment and the usual clinical history make it possible to identify most of the predictive factors of functional gain, mortality and institutionalization. 3. A functional gain predictive instrument has been constructed which allows to identify easily the nonagenarian patients with more probabilities of functional improvemen

Comunicación aumentativa : mucho más que hablar. Segunda parte

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas a la innovación e investigación educativa en centros docentes de niveles no universitarios, Gobierno de Aragón 2009-10Segunda parte del proyecto 'Mucho mas que hablar' desarrollado por el CPEE Gloria Fuertes de Andorra (Teruel). El objetivo inicial es el uso de los sistemas de comunicación aumentativa y pretende proporcionar al profesorado orientaciones y apoyo para su práctica educativa y al alumnado mejoras en su proceso de aprendizaje ofreciéndoles la tecnología de ayuda necesaria. Se continua con el análisis y profundización de las últimas investigaciones sobre comunicación aumentativa, se potencian situaciones interactivas grupales que fomentan la comunicación multisensorial, se participa en el proceso de adaptación de juguetes y se investiga y valora la utilización de tecnología de ayuda por parte del alumnado.Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y DeporteAragónDirección General de Política Educativa; Avda. Gómez Laguna, 25, planta 2; 50009 Zaragoza; Tel. +34976715416; Fax +34976715496ES

Avaluació geriàtrica en pacients nonagenaris: factors pronòstics, intervencions interdisciplinàries i eficàcia sobre la capacitat funcional

Avaluació geriàtrica en pacients nonagenaris: factors pronòstics, intervencions interdisciplinàries i eficàcia sobre la capacitat funcional Objectius: 1.Demostrar si els pacients nonagenaris milloren la seva capacitat funcional durant l'ingrés en una unitat de convalescència geriàtrica. 2.Identificar els factors pronòstics de guany funcional, de mortalitat i d'institucionalització. 3.Elaborar un instrument predictiu de guany funcional i fer una validació pilot del mateix instrument. Pacients i mètode: estudi prospectiu de 212 pacients nonagenaris (75,94% dones; edat mitjana 92,02 anys), que van ingressar en la unitat durant el període de 6 anys. A tots els pacients se'ls va fer una avaluació geriàtrica integral, un programa d'intervencions interdisciplinàries i quan va estar indicat un programa de rehabilitació (fisioteràpia i teràpia ocupacional). Variables registrades: edat, sexe, procedència, antecedents patològics, nombre de fàrmacs previs a l'ingrés i a l'alta, capacitat funcional prèvia (índex de Lawton i de Barthel), en el moment de l'ingrés i a l'alta (índex de Barthel), capacitat i característiques de la marxa prèvies i en el moment de l'alta, convivència i suport social previs, diagnòstic principal a l'ingrés, funció cognitiva (MMSE de Folstein), depressió (pregunta screening i GDS de Yesavage si procedia), estat nutricional (albúmina sèrica, colesterol plasmàtic total, ingesta alimentària), comorbiditat (índex de Charlson), presència de síndromes geriàtriques, complicacions durant l'ingrés i destinació a l'alta. La millora de la capacitat funcional es va avaluar mitjançant el càlcul del guany funcional relatiu o índex de Heinemann corregit (GFR-IHC) (adequat GFR-IHC ≥35%). Resultats: Cent vint-i-nou pacients van assolir un GFR-IHC ≥35% (62,62%). Factors relacionats amb guany funcional adequat: diagnòstic de fractura i/o lesió, millor funció cognitiva, millor estat nutricional i major ingesta alimentària; menys comorbiditat i menys complicacions durant l'ingrés, menys nombre i freqüència de síndromes geriàtriques (incontinència urinària, delirium, immobilitat). Divuit pacients van morir durant l'ingrés (8,49%). Factors relacionats amb la mortalitat: viure en família, pitjor funció cognitiva, pitjor estat nutricional i menor ingesta alimentària, més complicacions durant l'ingrés i la presència d'incontinència urinària, delirium, immobilitat i úlceres per pressió. Cinquanta-quatre pacients van ser institucionalitzats a l'alta (32,53%). Factors relacionats amb la institucionalització: deteriorament cognitiu previ, pitjor estat funcional previ i a l'ingrés, viure sol, pitjor situació cognitiva, menor ingesta alimentària, més complicacions durant l'ingrés, menys capacitat de marxa a l'alta, major nombre i freqüència de síndromes geriàtriques (úlceres per pressió, incontinència urinària, immobilitat i delirium). Variables relacionades amb un GFR-IHC ≥ 35% en una anàlisi multivariada: MMSE de Folstein ≥13 punts [OR=2,63;(p=0,011)]; albúmina plasmàtica ≥2,9 g/dl [OR=2,61;(p=0,017)]; ingressar per qualsevol malaltia que no sigui neurològica o vascular [OR=4,92;(p 0,001)] i l'absència de síndrome d'immobilitat [OR=5,62;(p 0,001)]. Amb les variables obtingudes en l'anàlisi multivariada, es va elaborar un instrument predictiu [pRognostic rEhabilitation InsTrument In NonAgenarian (REITINA)] [puntuació entre 0 i 6 (0 = molt baixa probabilitat de millorar la capacitat funcional; 6 = màxima probabilitat de millorar) (GFR-IHC ≥ 35%)]. Aquest intrument va ser validat en una segona cohort de pacients nonagenaris (cohort de validació). Els punts de tall de l'instrument ≥ 5 i 6 van obtenir una capacitat predictiva amb una sensibilitat 51,9% i 33,3%, i especificitat 78,9%, i 85,7%, respectivament (àrea sota la corba ROC = 0,675). La probabilitat pretest de guany funcional va ser 65,85%; puntuacions de 5 i 6 en l'instrument predictiu van obtenir probabilitats posttest de 83,33% i 81,81%, i quocients de probabilitat de 2,605 i 2,335, respectivament (impacte clínic alt). Conclusions: 1.Un nombre important de nonagenaris van millorar la seva capacitat funcional amb un GFR-IHC ≥ 35%. 2.L'avaluació geriàtrica i la història clínica habitual permeten identificar la major part dels factors predictius de guany funcional, mortalitat i institucionalització. 3.S'ha elaborat un instrument predictiu de guany funcional que permet identificar fàcilment els pacients nonagenaris amb més probabilitats de millora.Geriatric assessment in nonagenarian patients: prognostic factors, interdisciplinary interventions and effectiveness on functional ability Objectives: 1.To prove whether nonagenarian patients improve their functional ability while admitted to a geriatric convalescence unit. 2. To identify the prognostic factors of functional gain, mortality and institutionalization at discharge. 3. To develop a functional gain predictive instrument and conduct a pilot validation study. Patients and method: prospective study of 212 nonagenarian patients (75.94% women; average age 92.02 years), who were admitted to the unit over a period of six years. An overall geriatric assessment of all the patients was performed, as well as a program of interdisciplinary interventions and, when indicated, a rehabilitation program (physiotherapy and occupational therapy). Variables: age, gender, referralsource, past medical history, number of drugs taken prior to being admitted and when discharged, previous functional ability (Lawton and Barthel indices), at admission and at discharge (Barthel index), previous walking ability and characteristics at discharge, cohabitation and previous social support, main diagnosis at admission, cognitive function (Folstein MMSE), depression (screening question and Yesavage GDS if necessary), nutritional status (seric albumin, total plasmatic cholesterol, food intake), comorbidity (Charlson index), presence of geriatric syndromes, complications during the stay in the unit. Functional improvement was assessed using the relative functional gain calculation or corrected Heinemann index (RFG-CHI) (adequate RFG-CHI ≥ 35%). Results: One hundred and twenty nine patients obtained a RFG-CHI ≥ 35% (62,62%). Factors associated with adequate functional gain: fracture and/or injury diagnosis, better cognitive function, better nutritional status and increased food intake; less comorbidity and fewer complications during the stay in the unit, less frequency and fewer number of geriatric syndromes (urinary incontinence, delirium, immobility). Eighteen patients died during the study (8.49%). Factors associated with mortality: living with the family, lower cognitive function, worse nutritional status and reduced food intake, more complications during hospitalization and the presence of urinary incontinence, delirium, immobility and pressure ulcers. Fifty-four patients were institutionalized at discharge (32.53%). Factors associated with institutionalization: previous cognitive and functional impairment, living alone, lower cognitive function, reduced food intake, more complications during hospitalization, reduced walking ability at discharge, higher number of and more frequent geriatric syndromes (pressure ulcers, urinary incontinence, immobility and delirium). Variables associated with a RFG-CHI ≥ 35% in a multivariate analysis: Folstein MMSE ≥ 13 points [OR=2.63; (p=0.011)]; plasmatic albumin ≥ 2.9 g/dl [OR=2.61; (p=0.017)]; admitted for any non-neurological/vascular disease [OR=4.92; (p 0.001)] and absence of immobility syndrome [OR=5.62; (p 0.001)]. With the variables obtained in the multivariate analysis, a predictive instrument was devised [pRognostic rEhabilitation InsTrument In NonAgenarian (REITINA)] [score between 0 and 6 (0 = very low probability of improving the functional ability; 6 = maximum probability of improving) (RFG-CHI ≥ 35%)]. This instrument was validated in a second cohort of nonagenarian patients (validation cohort). The instrument cut-off points ≥ 5 and 6 obtained a predictive ability with a sensitivity of 51.9% and 33.3%, and a specificity of 78.9%, and 85.7%, respectively (area under the ROC curve = 0.675). The pre-test probability of functional gain was 65.85%; scores of 5 and 6 in predictive instrument scored post-test probabilities of 83.33% and 81.81%, and likelihood ratios of 2.59 and 2.33, respectively (high clinical impact). Conclusions: 1. A high number of nonagenarians improved their functional ability with a RFG-CHI ≥ 35%. 2. The geriatric assessment and the usual clinical history make it possible to identify most of the predictive factors of functional gain, mortality and institutionalization. 3. A functional gain predictive instrument has been constructed which allows to identify easily the nonagenarian patients with more probabilities of functional improvemen

Aplicación clínica del test "Detenerse al andar mientras se habla" ("Stop walking while talking test"). Relación con parámetros funcionales y otras pruebas de marcha y equilibrio

Objetivo: Estudiar la relación entre el test Stop walking while talking (SWWT) y los parámetros de valoración geriátrica y otras pruebas de equilibrio y marcha. Pacientes y métodos: Estudio prospectivo, observacional y transversal de 108 pacientes (62% mujeres), edad media: 80,5±8,4. Veintitrés vivían en el domicilio, 24 en una residencia y 61 estaban ingresados en una unidad de convalecencia. Se registró: índice de Barthel, Mini-mental state examination of Folstein (MMSE), comorbilidad (Charlson), la presencia de caída previa y miedo a caer. Se les aplicó a todos ellos el test Timed up and go (TUG), el test de Tinetti y el test SWWT. Según el SWWT los pacientes se dividieron en 2 grupos: stoppers y non-stoppers. Todos tenían capacidad de deambulación (con o sin ayudas). Resultados: Los del grupo de stoppers presentaron medias de edad 82,2±8,7; Barthel 64,6±20,7; MMSE 21,6±5,1; Charlson 1,8±1,7 y los non-stoppers de 78,5±7,6 (p=0,024), 86,0±18,1 (p20seg, 52 (82,5%) eran stoppers y 11 (17,5%) non-stoppers; de los 31 con TUG entre 10-20seg, 5 (16,1%) y 26 (83,9%); de los 14 con TUG<10, uno (7,1%) y 13 (92,9%) (p<0,0001), respectivamente. La puntuación en el test de Tinetti fue 15,4±5,1 y 23,9±4,6 (p<0,001), respectivamente. Conclusiones: El grupo de stoppers presentaba mayor edad, dependencia, deterioro cognitivo, caída previa, miedo a caer, puntuaciones inferiores en el test de Tinetti y tiempos más prolongados en el TUG.OBJECTIVE: To assess the relationship between the Stop Walking While Talking (SWWT) test and some parameters of the geriatric assessment, as well as other tests of balance and gait. PATIENTS AND METHODS: A prospective, observational and cross-sectional study conducted on 108 patients (62% women), with a mean age of 80.5±8.4 years. Twenty-three of them were living at home, 24 in a nursing home, and 61 in an intermediate care unit. A record was made of the Barthel index, Mini-Mental State Examination of Folstein (MMSE), comorbidity (Charlson index), the presence of previous falls, and fear of falling. Timed Up and Go (TUG), Tinetti test, and Stop Walking While Talking (SWWT) test, were performed on all the patients. Based on the results of the SWWT test patients were divided in two groups: "stoppers" and "non-stoppers". All patients were able to walk (with or without walking aids). RESULTS: The stoppers group of patients had a mean age 82.2±8.7; Barthel index 64.6±20.7; MMSE 21.6±5.1; Charlson index 1.8±1.7, and the non-stoppers 78.5±7.6 (P=.024), 86.0±18.1 (P20seconds, 52 (82.5%) were stoppers and 11 (17.5%) non-stoppers. Of the 31 with TUG between 10-20seconds, 5 (16.1%) were stoppers and 26 (83.9%) non-stoppers. Of the 14 with TUG<10 seconds, 1 (7.1%) were stoppers, and 13 (92.9%) non-stoppers (P<0.0001). The score of Tinetti test in the stoppers group was 15.4±5.2, and in non-stoppers 23.9±4.6 (P<0.001). CONCLUSIONS: Those in the stopper group were significantly older, were more dependent in activities of daily living, had greater cognitive impairment, more previous falls, had greater fear of falling, lower scores on the Tinetti test, and longer times in the TUG

Effects on hemodynamic variables and echocardiographic parameters after a stellate ganglion block in 15 healthy volunteers.

BACKGROUND: The sympathetic nervous system has an important role in generating pain. Various pathomechanisms are involved that respond well to the application of local anesthetics (LA), for example to the stellate ganglion block (SGB). OBJECTIVES: We wanted to know more about the effects of SGB on cardiovascular parameters. METHODS: We included 15 healthy volunteers; another 15 healthy volunteers as a control group (sham injection of LA). In order to produce a more precise SGB, we employed only a small volume of LA (3mL), a LA with a lower permeability (procaine 1%), and a modified injection technique. Systolic and diastolic blood pressure (SBP, DBP), heart rate (HR), and echocardiographic parameters were recorded before and after SGB. We also investigated whether there are side differences (left and right SBG). RESULTS: At baseline all parameters were within the normal range. After performing right and left SGB DBP significantly increased (on the right side from 68.73±8.61 to 73.53±11.10, p=0.015; on the left side from 70.66±13.01 to 77.93±10.40, p=0.003). In the control group no increase in DBP was observed. No side-specific differences were found, except a significant reduction in the maximum velocity of myocardial contraction during the systole with left-sided SGB. CONCLUSIONS: Even with our methods we could not prevent the simultaneous occurrence of a partial parasympatholytic effect. For this reason, the SGB has only minor hemodynamic effects, which is desirable as it enhances the safety of the SGB

Quality of Life in Older Patients after a Heart Failure Hospitalization : Results from the SENECOR Study

Information about health-related quality of life (HRQoL) in heart failure (HF) in older adults is scarce. We aimed to describe the HRQoL of the SENECOR study cohort, a single-center, randomized trial comparing the effects of multidisciplinary intervention by a geriatrician and a cardiologist (intervention group) to that of a cardiologist alone (control group) in older patients with a recent HF hospitalization. HRQoL was assessed by the short version of the disease-specific Kansas Cardiomyopathy Questionnaire (KCCQ-12) in 141 patients at baseline and was impaired (KCCQ-12 < 75) in almost half of the cohort. Women comprised 50% of the population, the mean age was 82.2 years, and two-thirds of patients had preserved ejection fraction. Comorbidities were highly prevalent. Patients with impaired HRQoL had a worse NYHA functional class, a lower NT-proBNP, a lower Barthel index, and a higher Clinical Frailty Scale. One-year all-cause mortality was 22.7%, significantly lower in the group with good-to-excellent HRQoL (14.5% vs. 30.6%; hazard ratio 0.28; 95% confidence interval 0.10-0.78; p = 0.014). In the group with better HRQoL, all-cause hospitalization was lower, and there was a trend towards lower HF hospitalization. The KCCQ-12 questionnaire can provide inexpensive prognostic information even in older patients with HF. (Funded by grant Primitivo de la Vega, Fundación MAPFRE. ClinicalTrials number, NCT03555318)