Is ENP good news for the transfer of environmental norms? Incentives and socialization for Eastern neighbours

The launching of the European Neighbourhood Policy has created some expectations. Cooperation between the EU and its partners is expected to get deeper, to the point that neighbouring countries have been promised to share "everything but institutions" with the EU. Moreover, cooperation is also expected to be broader, as it has been presented as including more and more issue areas. In other words, the ENP has the vocation of being a universal instrument to promote the transfer of EU norms. This paper focuses on one single issue area, the environment, and one group of ENP partners, the Western Newly Independent States and the South Caucasus, to revise to what extent neighbourhood policy can provide the mechanisms to encourage rule transfer. Are incentives and disincentives powerful enough? Can the ENP promote the socialization of neighbours into EU environmental norms?La posada en marxa de la Política Europea de Veïnatge, ha creat algunes expectatives. La cooperació entre la UE i els seus socis s'espera que es tornen més profundes, fins al punt que els països veïns s'han compromès a compartir "tot menys les institucions" amb la UE. A més, la cooperació també s'espera que sigui més àmplia, ja que s'ha presentat com la inclusió de més àrees temàtiques. En altres paraules, la política europea de veïnatge té la vocació de ser un instrument universal per promoure la transferència de les normes de la UE. Aquest document es centra en una àrea temàtica única, l'ambient, i un grup de socis de la PEV, els Nous Estats Independents occidentals i el Caucas Sud, per revisar en quin punt la política veïnat pot proveir els mecanismes per fomentar la transferència de regla. Són poderosos incentius i desincentius suficients? Pot la Política Europea de Veïnatge Promoure la socialització dels veïns de la UE en les normes ambientals

Después de Kyoto, Beijing: la UE ante las nuevas negociaciones del clima

El artículo evalúa cómo la transición de poder en curso en el sistema internacionalha modificado las negociaciones internacionales del clima, así como la forma en que laUE ha respondido al proceso. Más concretamente, y conforme al artículo introductorio deeste número, se argumenta que hasta 2005-2007 las negociaciones tuvieron lugar bajouna estructura de congruencia normativa,marcada por la construcción de institucionesdel clima contra las reticencias de una muy poderosa coalición de estados. A partir demediados de la década del 2000, en cambio,las negociaciones entraron en una etapade desfase institucional: la nueva coalición de actores clave (una suma de los EstadosUnidos y países emergentes) impusieron una nueva aproximación ideacional que dejó alas antiguas instituciones en claro desfase. La UE respondió a este cambio acomodando susestrategias y objetivos

When the struggle for an audience causes social alarm

When the struggle for an audience causes social alar

Els límits de la TV

Els límits de la T

La utilització d'internet per part de Barack Obama transforma la comunicació política

L'article centra el seu objecte en les innovacions introduïdes per la campanya de Barack Obama en la utilització d'internet per comunicar-se amb els electors, aconseguir recursos econòmics i mobilitzar els seus seguidors. També descriu com el nou president està utilitzant la xarxa com a instrument de govern. El text, a més, es refereix a l'aparició seqüencial de les pàgines web d'Obama a internet, la creació de la seva pròpia xarxa social, la presència del candidat en altres xarxes socials i la utilització intensiva que van fer de YouTube. Finalment, l'elaboració d'un primer balanç fa pensar que l'ús que està fent Obama d'internet comportarà en l'immediat futur una transformació important de la comunicació política.The article describes the innovations introduced by Barak Obama's campaign in how to use the internet as a tool to communicate with electors, in fundraising and in mobilising his supporters. It also describes how the new President is using the web as a government tool. The text also details the subsequent appearances of Obama websites on the internet, the creation of his own social net, the candidate's presence on other social nets and his massive use of YouTube. Finally, an initial overview of the situation leads us to think that Barak Obama's use of the internet will lead, in the immediate future, to a far-reaching transformation of politic communication

Instal·lacions d’una nau industrial tèxtil

Aquest projecte té l’objectiu de realitzar les instal·lacions elèctriques de baixa tensió i del centre de transformació d’una nau industrial, així com també les seves instal·lacions d’enllumenat i contra incendis. El projecte està estructurat en quatre grans blocs que coincideixen amb cada una de les instal·lacions de la nau. Així en el primer bloc es detalla el càlcul de la il·luminació de la nau, utilitzant el mètode dels lúmens per a calcular l’enllumenat interior, i una barreja dels mètodes del factor d’utilització i dels nou punts per realitzar el càlcul de l’enllumenat exterior. En aquest bloc també es detallen el tipus i quantitat de les lluminàries i làmpades utilitzades. En el segon bloc es realitza el càlcul de la instal·lació de baixa tensió seguint el Reglament Electrotècnic de Baixa tensió i es calculen tant la dimensió dels conductors, com la dels aparells de protecció i la presa de terra de la instal·lació. En el tercer bloc es realitza l’elecció i càlcul del centre de transformació seguint el Reglament sobre condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques i Centres de Transformació, i es determinen el tipus de cel·les, transformador i proteccions que ha de tenir el CT així com es dissenya la configuració i composició de les preses de terra de protecció i de servei. Per altra banda, en el quart bloc es realitza la instal·lació contra incendis seguint el Reglament de Seguretat contra incendis en establiments industrials, i es determinen tots els elements necessaris (extintors, detectors de fum, boques d’incendi, etc.) per tal de prevenir i minimitzar el risc d’un incendi en la nau industrial. Addicionalment, també es realitza un estudi sobre l’impacte ambiental que suposa la implantació del projecte, proposant solucions per minimitzar-lo. Finalment es calcula el cost total que suposa la realització del projecte

Objetivo, más allá del voluntarismo

El balance de la investigación en Comunicación Política desde los comienzos de la transición democrática pone al descubierto que el principal motor para su desarrollo ha sido el voluntarismo de profesores que junto a su labor docente han decidido encaminar, a pesar de la falta de estímulos, su dedicación investigadora hacia este campo

España en Europa 2004-2008

En marzo de 2004 el Observatorio de Política Exterior Europea publicó, en versión digital, un monográfico especial sobre España en Europa (1996-2004). Su objetivo era analizar la agenda y la estrategia de España durante el período de José María Aznar en materia de relaciones internacionales. Como bien indicaba el título de aquella publicación, uno de los supuestos de partida del análisis era la europeización de la actividad internacional de España. ¿Era así?, ¿la España de Aznar veía el mundo y se aproximaba a él a través de Bruselas? Aquella publicación tuvo una buena acogida, a la vista de las visitas recibidas y sobre todo de las instituciones que nos pidieron vincular dicha publicación a sus páginas web y, entre ellas, hay que destacar que EUObserver publicó como comentario su artículo introductorio, en versión inglesa, Aznar: thinking locally, acting in Europe (calificado por EUObserver como lectura de máxima relevancia). El hecho de que las elecciones de 2004 se celebraran tres días después de los trágicos acontecimientos del 11-M hizo que el interés por España y por su proyección europea e internacional aumentara de manera destacada. La presente publicación constituye un segundo ejercicio de dicho tipo, en este caso para analizar el período del gobierno Zapatero (2004-2008). Una vez más, el supuesto de partida (la europeización de la agenda y del método) está en la mente de los analistas. Y una vez más los artículos recogidos en esta publicación hacen el ejercicio de "triangular" el análisis. España y Europa son dos vértices (más o menos alejados, en el fondo y en la forma) que los autores manejan en sus análisis de caso (tercer vértice)El març del 2004 l'Observatori de Política Exterior Europea va publicar, en versió digital, una monogràfic especial sobre Espanya a Europa (1996-2004). El seu objectiu era analitzar l'agenda i l'estratègia d'Espanya durant el període de José María Aznar en matèria de relacions internacionals. Com bé indicava el títol d'aquella publicació, un dels supòsits de partida de l'anàlisi era l'europeïtzació de l'activitat internacional d'Espanya. Era així?, L'Espanya d'Aznar veia el món i s'aproximava a ell a través de Brussel · les? Aquella publicació va tenir una bona acollida, a la vista de les visites rebudes i sobretot de les institucions que ens van demanar vincular aquesta publicació a les seves pàgines web i, entre elles, cal destacar que EUObserver publicar com a comentari seu article introductori, en versió anglesa , Aznar: thinking locally, acting in Europe (qualificat per EUObserver com a lectura de màxima rellevància). El fet que les eleccions de 2004 es celebraran tres dies després dels tràgics esdeveniments de l'11-M va fer que l'interès per Espanya i per la seva projecció europea i internacional augmentés de manera destacada. Aquesta publicació constitueix un segon exercici d'aquest tipus, a aquest cas per analitzar el període del govern Zapatero (2004-2008). Un cop més, el supòsit de partida (l'europeïtzació de l'agenda i del mètode) està en la ment dels analistes. I un cop més els articles recollits en aquesta publicació fan l'exercici de "triangular" l'anàlisi. Espanya i Europa són dos vèrtexs (més o menys allunyats, en el fons i en la forma) que els autors manegen en les seves anàlisis de cas (tercer vèrtex

Entre la irrelevancia internacional y el aprendizaje institucional : La Presidencia Española de la Unión Europea (2010)

El presente volumen es una nueva contribución del Observatorio de Política Exterior Europea (Obs) al análisis de la interacción entre la política exterior española y la acción exterior de la Unión Europea. En esta ocasión, el lector se encuentra frente a un ejercicio de balance de la Presidencia española de la Unión Europea del primer semestre de 2010, una presidencia única, que sus mismos protagonistas han definido como presidencia de transición. Una transición entre el viejo y el nuevo modelo, impuesto por el Tratado de Lisboa, que entró en vigor poco antes del inicio de la presidencia rotatoria de España. El volumen se compone de más de 20 capítulos, que abordan de manera sistematizada y sucinta los temas fundamentales para entender cuál ha sido el cometido de España a la hora de gestionar el papel de Europa en el mundo. El Obs ya ha realizado este tipo de ejercicio en tres ocasiones desde 2002. De ahí que este "Entre la irrelevancia internacional y el aprendizaje institucional: La presidencia española de la Unión Europea (2010)" deba ser entendido como un balance de la presidencia española al frente de la agenda exterior de la UE, pero también como un referente para los estudiosos de la política europea de España, por un lado, o de la acción exterior de la UE, por el otro, que se suma a la línea de análisis seguida por el Obs a lo largo de casi una década de trabajo.Aquest volum és una nova contribució de l'Observatori de Política Exterior Europea (Obs) a l'anàlisi de la interacció entre la política exterior espanyola i l'acció exterior de la Unió Europea. En aquesta ocasió, el lector es troba davant d'un exercici de balanç de la Presidència espanyola de la Unió Europea del primer semestre del 2010, una presidència única, que els seus mateixos protagonistes han definit com a presidència de transició. Una transició entre el vell i el nou model, imposat pel Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor poc abans de l'inici de la presidència rotatòria d'Espanya. El volum es compon de més de 20 capítols, que aborden de manera sistematitzada i succinta els temes fonamentals per entendre quin ha estat la comesa d'Espanya a l'hora de gestionar el paper d'Europa al món. El Obs ja ha realitzat aquest tipus d'exercici en tres ocasions des de 2002. Per això aquest "Entre la irrellevància internacional i l'aprenentatge institucional: La presidència espanyola de la Unió Europea (2010)" hagi de ser entès com un balanç de la presidència espanyola al capdavant de l'agenda exterior de la UE, però també com un referent per als estudiosos de la política europea d'Espanya, d'una banda, o de l'acció exterior de la UE, de l'altra, que se suma a la línia d'anàlisi seguida pel Obs al llarg de gairebé una dècada de treball