The launching of the European Neighbourhood Policy has created some expectations. Cooperation between the EU and its partners is expected to get deeper, to the point that neighbouring countries have been promised to share "everything but institutions" with the EU. Moreover, cooperation is also expected to be broader, as it has been presented as including more and more issue areas. In other words, the ENP has the vocation of being a universal instrument to promote the transfer of EU norms. This paper focuses on one single issue area, the environment, and one group of ENP partners, the Western Newly Independent States and the South Caucasus, to revise to what extent neighbourhood policy can provide the mechanisms to encourage rule transfer. Are incentives and disincentives powerful enough? Can the ENP promote the socialization of neighbours into EU environmental norms?La posada en marxa de la Política Europea de Veïnatge, ha creat algunes expectatives. La cooperació entre la UE i els seus socis s'espera que es tornen més profundes, fins al punt que els països veïns s'han compromès a compartir "tot menys les institucions" amb la UE. A més, la cooperació també s'espera que sigui més àmplia, ja que s'ha presentat com la inclusió de més àrees temàtiques. En altres paraules, la política europea de veïnatge té la vocació de ser un instrument universal per promoure la transferència de les normes de la UE. Aquest document es centra en una àrea temàtica única, l'ambient, i un grup de socis de la PEV, els Nous Estats Independents occidentals i el Caucas Sud, per revisar en quin punt la política veïnat pot proveir els mecanismes per fomentar la transferència de regla. Són poderosos incentius i desincentius suficients? Pot la Política Europea de Veïnatge Promoure la socialització dels veïns de la UE en les normes ambientals
