La Grip A a la premsa diària: una aproximació als primers dies de la crisi

Aquesta ponència analitza el paper dels mitjans de comunicació en el moment de la irrupció de la grip A l'abril i maig de 2009. L'autor detecta un extraordinari desconcert en diversos col·lectius professionals, no solament entre els periodistes que van dedicar una gran atenció al tema. Es proposa la necessitat que hi hagi més periodistes especialitzats —en aquest cas, en ciència i medicina— i un seguiment rigorós dels codis deontològics professionals.The present paper analyzes the role of the media during the influenza A outbreak in April and May of 2009. The author describes an unusual bewilderment concerning the new influenza — bewilderment among diverse professional groups, not only the journalists covering the phenomenon. A call is made for more specialized journalists — in this case, in science and medicine — and rigorous adherence to professional deontological codes

La Contribució de la infografia al desenvolupament del periodisme científic

En aquest article, s'ha analitzat la relació entre la infografia i la divulgació de la ciència, dos camps de la comunicació interconnectats i complementaris. L'autor defensa la tesi que la infografia, a partir dels anys noranta del segle passat, ha contribuït de forma decisiva a millorar el desenvolupament de la divulgació de la ciència. La metodologia de treball utilitzada ha estat una revisió de la literatura científica existent sobre la qüestió i la realització de diverses entrevistes en profunditat. L'autor descriu alguns dels factors clau de la infografia científica, presenta algunes propostes de millora en aquesta especialitat i mostra una nova classificació de la infografia científica en la premsa diària.In this article, the relationship between information graphics (infographics) and popularisation of science, two interconnected and complementary fields of the communication, has been analyzed. The author defends the thesis that infographics, from nineties of last century, have contributed in a decisive way to improving the development of science popularisation. The methodology used has been a review of the existing scientific literature about the question and several interviews in depth. The author describes some of the key factors of the scientific infographics, presents some proposals of improvement in this speciality and shows a new classification of the scientific infographics in daily press

La Contribució de la infografia al desenvolupament del periodisme científic

En aquest article, s'ha analitzat la relació entre la infografia i la divulgació de la ciència, dos camps de la comunicació interconnectats i complementaris. L'autor defensa la tesi que la infografia, a partir dels anys noranta del segle passat, ha contribuït de forma decisiva a millorar el desenvolupament de la divulgació de la ciència. La metodologia de treball utilitzada ha estat una revisió de la literatura científica existent sobre la qüestió i la realització de diverses entrevistes en profunditat. L'autor descriu alguns dels factors clau de la infografia científica, presenta algunes propostes de millora en aquesta especialitat i mostra una nova classificació de la infografia científica en la premsa diària.In this article, the relationship between information graphics (infographics) and popularisation of science, two interconnected and complementary fields of the communication, has been analyzed. The author defends the thesis that infographics, from nineties of last century, have contributed in a decisive way to improving the development of science popularisation. The methodology used has been a review of the existing scientific literature about the question and several interviews in depth. The author describes some of the key factors of the scientific infographics, presents some proposals of improvement in this speciality and shows a new classification of the scientific infographics in daily press

La globalización del periodismo científico bajo patrones anglosajones: un estudio de caso en la periferia

Scientific journalism is a fundamental tool to guarantee freedom and democracy in a society based on knowledge like the one we live in nowadays. This paper tries to reason the causes and consequences of the phenomenon of the globalisation of scientific journalism in the world, which is every day more and more spread. From the Second World War the Anglo-Saxon model has been the dominant paradigm in the popularisation of sciences and the Anglo-Saxon strategies and methods have caught on all the continents. One of the best examples in continental Europe of this globalising tendency is the journalist of the main Spanish newspaper El País Javier Sampedro, whose work is strongly marked by Anglo-Saxon influences. This paper is based on the author’s PhD thesis

La pseudociencia como (Des) información tóxica. Una taxonomía para comprender el fenómeno y sus manifestaciones

La presencia de contenidos pseudocientíficos en los medios de comunicación refleja la problemática de la capacidad tóxica del sistema mediático. La proliferación incontrolada de información provoca una sobredosis nociva de difícil decodificación y asimilación por parte del público. Se entiende habitualmente la pseudociencia como ‘falsa ciencia’, sin embargo, una definición genérica no es suficiente para la comprensión específica de las diversas manifestaciones del fenómeno. Por ello, la presente comunicación se centrará en la propuesta de una taxonomía creada a partir de las siguientes divisiones: (1) campos de acción; (2) nivel de status social; (3) grado de peligrosidad; y (4) familias

Comunicació científica en pandèmia : els reptes i aprenentatges del virus Covid-19

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. L'onzena edició, corresponent al bienni 2019-2020, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Girona i la Corporació Catalana De Mitjans Audiovisuals; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), Comscore, l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760)Aquest capítol explica els reptes i aprenentatges que la pandèmia de la Covid-19 ha plantejat a la comunicació de la ciència a Catalunya durant el bienni 2019-2020. La pandèmia ha situat la ciència al centre de l'agenda mediàtica, com poques vegades havia passat abans. Això ha obligat els comunicadors i els periodistes científics a doblar els esforços per cobrir la pandèmia com a assumpte biològic i mèdic, amb especial atenció a la difusió de la recerca de les diverses vacunes. D'alguna manera, el "terratrèmol" provocat per la situació ha demostrat la necessitat de reforçar el sector de la comunicació científica, així com de la divulgació, i valorar-lo en la seva justa mesura. Les falses notícies, contínues al llarg de l'episodi, i la pseudociència, entesa com a falsa ciència, que ha aprofitat per inserir-se en el relat, han estat dos dels fenòmens distorsionadors que el sector comunicatiu ha hagut de combatre. Malgrat les dificultats, la ciència i el mètode científic han sortit reforçats de la crisi

El Periodisme científic a les Illes Balears en els segles XIX i XX: una aproximació a les fites principals en llengua catalana

Aquest article presenta els resultats de la recerca duta a terme en l'àmbit de la periodística científica en català a les Illes Balears. S'hi exposen les principals conclusions obtingudes en l'anàlisi dels articles de temàtica científica publicats en català en la premsa illenca des de principis del segle XIX fins a mitjan segle XX. A més, es recullen indicacions sobre les principals publicacions analitzades: L'Ignorancia, Ca Nostra, La Bona Causa, La Aurora, El Felanigense, La Veu de Mallorca o Llevant. En una segona part els autors expliquen les principals característiques de la periodística científica de les Illes a partir de l'anàlisi dels articles trobats, fent referència a les temàtiques, gèneres periodístics, distribució geogràfica i a l'autoria dels articles. En resum, la periodística científica catalana de les Illes Balears és minsa en comparació de la divulgació publicada en castellà. Malgrat tot, en la mostra analitzada hi ha un interès notable per fer arribar les principals aportacions científiques als lectors, principalment en temes com l'agricultura, la medicina i la higiene.This article presents the results of the research carried out in the field of the scientific journalism written in Catalan in the Balearic Islands. It puts forward the main conclusions obtained in the analysis of the scientific articles published in Catalan in the islands press from the beginning of the 19th century until the middle of the 20th century. Moreover, it includes indications about the main analyzed publications: L’ignorancia, Ca Nostra, La Bona Causa, La Aurora, El Felanigense, La Veu de Mallorca o Llevant. In a second part the authors explain the main characteristics of the scientific journalism of the islands on the basis of the articles analysis, referring to the journalistic matters and genres, the geographical distribution, and to the authorship of the articles. In short, the scientific journalism in Catalan of the Balearic Islands is scarce compared to the popularisation of Spanish publications. However, the analyzed sample proves a noticeable interest in the spread among the readers of the major scientific contributions, principally those concerning agriculture, medicine and hygiene