La formación permanente en el contexto del Espacio Europeo de la Formación Permanente

La importància de la formació permanent és indiscutible en qualsevol context laboral i molt especialment en les actuals circumstàncies de «crisi econòmica mundial». Però en l'actual espai europeu d'ensenyament superior (EEES), les tendències i els plans de formació contínua adquireixen una dimensió global, que supera o, millor dit, hauria de superar els plantejaments reduccionistes. Per això, la construcció i el desenvolupament de l'espai europeu de formació permanent, EEFP (Comissió de les Comunitats Europees, 2001a), s'ha d'entendre com un procés que està immers en un teixit més ampli. Es tracta d'una acció en xarxa en la qual és necessària la implicació de molts agents actius professionals i en què la convergència, el reconeixement i la cohesió n'han de ser els màxims elements qualitatius. En la revisió exhaustiva de documents originals i oficials vinculats amb l'origen, els fonaments i la construcció de l'EEES es destaca el repte que representa l'EEFP en el context de l'EEES. En aquesta revisió, la formació permanent es concep sobre la base de la lliure circulació de ciutadans europeus i de la possibilitat d'oferir millors oportunitats formatives i laborals, ambdues en relació amb els principis de mobilitat i reconeixement. Es constata que la plena adequació a la societat del coneixement exigeix uns mecanismes transparents i uns instruments eficaços que puguin permetre la millora de la qualitat i la competitivitat, la convergència i el reconeixement dels coneixements dels nivells acadèmics i els títols universitaris, com a resposta a un nou mercat laboral cada vegada més globalitzat, a l'avenç tecnològic i a la plena integració social europea. Per això, la formació al llarg de la vida esdevé una acció prioritària europea amb el principi de millora contínua i d'inversió en el capital humà en benefici propi, tal com ho defineix la mateixa Comissió Europea.The importance of lifelong learning is beyond question in any working context and especially so under the circumstances of today's global recession. Consequently, in the current European Higher Education Area (EHEA), continuing education tendencies and plans acquire a global dimension that overcomes - or should overcome - reductionist approaches. The construction and development of the European Area of Lifelong Learning (EALL) (Commission of the European Communities, 2001a), should be understood as a process that is embedded in a much broader framework. It is a networked action in which the involvement of many active professional stakeholders is required, and in which convergence, recognition and cohesion are the principal qualitative components. Following an exhaustive review of original and official documents linked to the origin, foundations and construction of the EHEA, the EALL stands out as a challenge within the context of the EHEA as a whole. In the aforementioned review, lifelong learning is conceived on the basis of the free movement of European citizens and the potential to offer better training and work opportunities, both of which relate to the principles of movement and recognition. It is found that full adaptation to the knowledge society demands a number of transparent mechanisms and effective instruments to foster improvements in quality and competitiveness, as well as the convergence and recognition of academic qualifications and university degrees, as a response to the increasingly globalised labour market, to technological advances and to full European social integration. It is for these reasons that lifelong learning is a priority action for Europe, in line with the principle of continuing improvement and investment in human capital for its own benefit, as defined by the European Commission itself.La importancia de la formación permanente es indiscutible en cualquier contexto laboral y muy especialmente en las actuales circunstancias de «crisis económica mundial». Pero en el actual espacio europeo de educación superior (EEES), las tendencias y los planes de formación continua adquieren una dimensión global, que supera o, mejor dicho, debería superar los planteamientos reduccionistas. Por ello, la construcción y el desarrollo del espacio europeo de formación permanente, EEFP (Comisión de las Comunidades Europeas, 2001a), debe entenderse como un proceso que está inmerso en un tejido más amplio. Se trata de una acción en red donde es necesaria la implicación de muchos agentes activos profesionales y donde la convergencia, el reconocimiento y la cohesión han de ser sus máximos elementos cualitativos. En la revisión exhaustiva de documentos originales y oficiales vinculados con el origen, los fundamentos y la construcción del EEES destaca el reto que supone el EEFP en el contexto del EEES. En dicha revisión, la formación permanente se concibe sobre la base de la libre circulación de ciudadanos europeos y de la posibilidad de ofrecer mejores oportunidades formativas y laborales, ambos en relación con los principios de movilidad y reconocimiento. Se constata que la plena adecuación a la sociedad del conocimiento exige unos mecanismos transparentes y unos instrumentos eficaces que puedan permitir la mejora de la calidad y la competitividad, la convergencia y el reconocimiento de los conocimientos de los niveles académicos y los títulos universitarios, como respuesta a un nuevo mercado laboral cada vez más globalizado, al adelanto tecnológico y a la plena integración social europea. Por ello, la formación a lo largo de la vida acontece como una acción prioritaria europea bajo el principio de mejora continua y de inversión en el capital humano en beneficio propio, tal como lo define la propia Comisión Europea

Codes of ethics in catalan organizations

The drafting of codes of ethics by non-profits around the world is a relatively recent phenomenon. Non-profits' concern with codes of ethics has to do with new concepts, which now form part of their interests: transparency, accountability, self-regulation, improving management, social responsibility and quality. This paper contains de main findings of research carried out on codes of ethics in the non-profit organizations of Catalonia. Its main goal was to discover how codes of ethics are introduced into Catalan organizations, and find out whether many institutions are introducing codes of ethics and, above all, what issues they address. The research does not provide data on application of the codes; instead, it concentrates on analysing the text

Regulació socio-municipal dels animals de companyia

Treball presentat a l'assignatura de Deontologia i Veterinària Legal (21223

Corte de orejas y cola en la especie canina

Treball presentat a l'assignatura de Deontologia i Veterinària Legal (21223

COVID-19 i educació musical superior: l'acceleració de la transformació tecnològica. El cas ESMUC

This article describes the adaptation of the teaching activities of the Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) to the confinement established for the containment of COVID-19, in terms of teaching, Technology and resources available to teachers and the students. The digital tools used to conduct online classes during confinement are described, and the impact and effects that this sudden technological adaptation has had on teaching and services. The analysis of the content of the surveys carried out on teachers and students shows the difficulties of adapting to the virtual environment, especially the subjects of instrumental ensemble, improvisation and instrument, due to technological problems such as delay, low quality sound, lack of sound range, among others; the psychological effects arising from a borderline situation such as imposed confinement and social inequality of students which is evidenced in the problems of access to the resources needed for learning. This study shows the digital transformation that COVID-19 has pushed at Esmuc

Competències bàsiques i educació física: estudis i investigacions

Aquest article presenta una revisió crítica de la literatura científica nacional i internacional sobre els estudis i investigacions que s’han desenvolupat en els últims deu anys entorn de les competències clau i l’educació física. Respon a la revisió bibliogràfica realitzada per al projecte R+D+i “Les competències bàsiques en una educació física de qualitat. Anàlisi dels processos relatius a la programació d’educació física atenent a la seva efectivitat en l’adquisició de les competències bàsiques (DEP2012-33296)”. A partir de la revisió profunda de les bases de dades que recullen les publicacions de major impacte nacional i internacional, classifiquem els temes que estan despertant major interès entre el personal investigador de la nostra àrea en sis categories obtingudes de manera deductiva: 1) estudis vinculats a la contribució de l’educació física al desenvolupament de les competències bàsiques; 2) percepcions del professorat sobre la implementació de les competències bàsiques als centres docents; 3) l’enfocament competencial a la recerca de la qualitat educativa; 4) estratègies per a la incorporació de les competències bàsiques en les programacions d’educació física; 5) reflexions sobre la competència motriu com la gran oblidada entre les competències bàsiques, i 6) postures crítiques a l’enfocament competencial. Els resultats d’aquest treball aporten una ordenació sistemàtica que pot servir de referent per a altres estudis posteriors d’aquest àmbit

Competencias básicas y educación física: estudios e investigaciones

Este artículo presenta una revisión crítica de la literatura científica nacional e internacional sobre los estudios e investigaciones que se han desarrollado en los últimos diez años en torno a las competencias clave y la educación física. Responde a la revisión bibliográfica realizada para el proyecto I+D+i “Las competencias básicas en una educación física de calidad. Análisis de los procesos relativos a la programación de educación física atendiendo a su efectividad en la adquisición de las competencias básicas (DEP2012-33296)”. A partir de la revisión profunda de las bases de datos que recogen las publicaciones de mayor impacto nacional e internacional, clasificamos los temas que están despertando mayor interés entre el personal investigador de nuestra área en seis categorías obtenidas de manera deductiva: 1) estudios vinculados a la contribución de la educación física al desarrollo de las competencias básicas; 2) percepciones del profesorado sobre la implementación de las competencias básicas en los centros docentes; 3) el enfoque competencial en busca de la calidad educativa; 4) estrategias para la incorporación de las competencias básicas en las programaciones de educación física; 5) reflexiones sobre la competencia motriz como la gran olvidada entre las competencias básicas, y 6) posturas críticas al enfoque competencial. Los resultados de este trabajo aportan una ordenación sistemática que puede servir de referente para otros estudios posteriores de este ámbito

Using the Neandertal and Denisova Genetic Data to Understand the Common \u3cem\u3eMAPT\u3c/em\u3e 17q21 Inversion in Modern Humans

The polymorphic inversion on 17q21, that includes the MAPT gene, represents a unique locus in the human genome characterized by a large region with strong linkage disequilibrium. Two distinct haplotypes, H1 and H2, exist in modern humans, and H1 has been unequivocally related to several neurodegenerative disorders. Recent data indicates that recurrent inversions of this genomic region have occurred through primate evolution, with the H2 haplotype being the ancestral state. Neandertals harbored the H1 haplotype, however until now no data was available for the Denisova hominin. Neandertals and Denisovans are sister groups that share a common ancestor with modern humans. We analyzed the MAPT sequence and assessed the differences between modern humans, Neandertals, Denisovans, and great apes. Our analysis indicated that the Denisova hominin carried the H1 haplotype and the Neandertal and Denisova common ancestor probably shared the same subhaplotype (H1j). We also found 68 intronic variants within the MAPT gene, 23 exclusive to Denisova hominin, 6 limited to Neandertals and 24 exclusive to present-day humans. Our results reinforce previous data suggesting that the 17q21 inversion arose within the modern human lineage. The data also indicates that archaic hominins that coexisted in Eurasia probably shared the same MAPT subhaplotype, hat can be found in almost 2% of chromosomes from European ancestry

La hiperresistència del norovirus

Sent una de les malalties més comunes entre la població, la gastroenteritis aguda (GEA) es relaciona habitualment amb els norovirus. Un grup de virus que pot afectar l'estómac i els intestins, i fàcilment transmissibles en espais tancats o per contacte personal, el que explica que habitualment es donin brots epidèmics durant els creuers. Destaquen per la seva capacitat de resistència a pràctiques higièniques o ambients extrems, per la qual cosa es converteixen en una de les primeres causes de malaltia gastrointestinal. Així doncs, el següent article presenta un estudi comparat de les taxes d'afectació per Salmonella i norovirus a Catalunya durant un període de 12 mesos. Els resultats atribueixen a aquest últim una major incidència d'atac i una clara propensió a l'epidèmia, en comparació amb altres agents infecciosos. Per això, proposen unes mesures higienistes més exhaustives.Siendo una de las enfermedades más comunes entre la población, la gastroenteritis aguda (GEA) se relaciona habitualmente con los norovirus. Un grupo de virus que pueden afectar el estómago y los intestinos, y fácilmente transmisibles en espacios cerrados o por contacto personal, lo que explica que habitualmente se den brotes epidémicos durante los cruceros. Destacan por su capacidad de resistencia a prácticas higiénicas o ambientes extremos, por lo que se convierten en una de las primeras causas de enfermedad gastrointestinal. Así pues, el siguiente artículo presenta un estudio comparado de las tasas de afectación por Salmonella y norovirus en Cataluña durante un periodo de 12 meses. Los resultados atribuyen a éste último una mayor incidencia de ataque y una clara propensión a la epidemia, en comparación con otros agentes infecciosos. Por ello, proponen unas medidas higienistas más exhaustivas y dedicar especial atención a los que siempre son los más débiles: ancianos y niños.Acute gastroenteritis (AGE), often related to noroviruses, is one of the most common diseases suffered by the population. Noroviruses affect the stomach and intestines and are easily transmissible through human contact or in enclosed spaces, which would explain why they appear relatively frequently during cruise trips. This group of viruses stands out for its ability to resist good hygiene habits or extreme environments and is one of the main causes of gastrointestinal diseases. The following article presents a comparative study of the index of Salmonella and norovirus cases in Catalonia over a twelve month period. The results show that there is a higher incidence of norovirus attacks and a clear predisposition to cause epidemics when compared to other infectious agencies. Researchers thus propose establishing more exhaustive hygiene measures and that special attention be given to those who always suffer the most: the elderly and children

Occurrence and bioaccumulation of chemical contaminants in lettuce grown in peri-urban horticulture

Peri-urban horticulture performs environmental and socio-economic functions and provides ecological services to nearby urban areas. Nevertheless, industrialization and water pollution have led to an increase in the exposure of peri-urban vegetables to contaminants such as trace elements (TEs) and organic microcontaminants (OMCs). In this study, the occurrence of chemical contaminants (i.e., 16 TEs, 33 OMCs) in soil and lettuce leaves from 4 farm fields in the peri-urban area of the city of Barcelona was assessed. A rural site, outside the peri-urban area of influence, was selected for comparison. The concentration of TEs and OMCs ranged from non-detectable to 803¿mg/kg¿dw and from non-detectable to 397¿µg/kg¿dw respectively in the peri-urban soil, and from 6¿·¿10-5 to 4.91¿mg/kg¿fw and from non-detectable to 193¿µg/kg¿fw respectively in lettuce leaves. Although the concentration of Mo, Ni, Pb, and As in the soil of the peri-urban area exceeded the environmental quality guidelines, their occurrence in lettuce complied with human food standards (except for Pb). The many fungicides (carbendazim, dimetomorph, and methylparaben) and chemicals released by plastic pipelines (tris(1-chloro-2-propyl)phosphate, bisphenol F, and 2-mercaptobenzothiazole) used in agriculture were prevalent in the soil and the edible parts of the lettuce. The occurrence of these chemical pollutants in the peri-urban area did not affect the chlorophyll, lipid, or carbohydrate content of the lettuce leaves. PCA (Principal Component Analysis) showed that soil pollution, fungicide application, and irrigation water quality are the most relevant factors determining the presence of contaminants in crops.Postprint (updated version