Les nou preguntes que Norbert Elias es va formular : debats, interrogants i pistes per a la sociologia del segle XXI

En aquest article dedicat a Norbert Elias en commemoració dels vint anys de la seva mort, proposem revisar, de manera resumida, la seva obra a partir dels interrogants ontològics, epistemològics i metodològics que Elias va encarar al llarg de la seva dilatada vida acadèmica i de recerca. L’article pretén ser, alhora, un punt i a part en el monogràfic, perquè en vol recollir alguns dels interrogants, debats i conclusions, com també tenir un paper introductori per a aquelles persones que, sense gaires coneixements previs sobre l’autor de Breslau, vulguin conèixer alguns dels trets definitoris de la seva trajectòria intel·lectual al llarg del segle XX. I, sobretot, quin llegat, en forma de grans preguntes, deixa per a la sociologia del segle XXI. L’article acaba amb una bibliografia escollida d’obres clau.In this last article dedicated to Norbert Elias on the occasion of the 20th anniversary of his death, we propose to revise his work in a summarized way basing ourselves on the ontological, epistemological and methodological questions which Elias took up during his extensive life of teaching and research. The article also pretends to be a halting point in the monographic by picking up some of its questions, debates and conclusions, and to serve as an introduction for all those who, without special previous information about the author from Breslau, want to acquaint themselves with some of the defining features of his intellectual career throughout the 20th century. And, above all, who want to know which legacy, in the form of important questions, he leaves to the sociology of the 21st century. The article concludes with a selected biography of his main works

Educar els fills és molt complicat! Els malestars actuals de la socialització familiar

En les diferents recerques sobre la socialització familiar són cada vegada més habituals les referències dels progenitors catalans de classes mitjanes i altes a la complexitat, a les dificultats i a la tensió creixent que implica educar els fills i les filles. Sobre això, i amb la teoria de la civilització de Norbert Elias com a fil conductor, l’article es pregunta pels malestars que actualment travessa la socialització familiar i els posa en relació amb quin és l’objectiu del mateix procés en la nostra societat immersa en un capitalisme financer i flexible. Així, si la finalitat és la «socialització terciària» (Mead, 1964; Bateson, 1984), dins les famílies emergeixen un seguit de neguits i malestars lligats a l’autoritat, l’autonomia, els hàbits, els conflictes i els càstigs, les normes, les convencions i les prohibicions, etc. que, segons el parer de l’autor, cal comprendre dins del nou context social i econòmic i en relació amb els nous objectius de l’educació familiar de les famílies benestants catalanes.In recent research into family socialisation processes, middle- and upper-class Catalan parents are increasingly referring to the complexity, difficulties and growing tensions involved in raising children. Drawing on Norbert Elias’ theory of civilisation, this article sets out to examine the uncertainties regarding family socialisation processes by relating them to the goals of the process itself in a society that is immersed in a flexible financial capitalism. Thus, if the aim is “tertiary socialisation” (Mead, 1964 and Bateson, 1984), within families there is growing unease and anxiety regarding the notions of authority, autonomy, habits, conflict, punishment, rules, conventions, prohibitions, etc., that, the author argues, can best be understood by relating them to this new social and economic context and the new educational objectives of well-off Catalan families

Norbert Elias i les paradoxes educatives actuals

En el present article s’exposa la teoria de la civilització del sociòleg alemany Norbert Elias (1897- 1990). Aquesta perspectiva, que busca no perdre mai de vista la profunda interrelació entre els elements socials i personals, estructurals i psicològics, creiem que pot ser d’interès a l’hora d’abordar algunes de les tensions actuals tant del sistema escolar com de l’educació en general (famílies, lleure, esport, etc.) i llur interrelació. L’article, després d’exposar els elements més significatius de la proposta teòrica i analítica d’Elias, presenta a mode de conclusió tres paradoxes educatives actuals que, des de la teoria de la civilització, es poden comprendre més i millor

Norbert Elias: A proposed intellectual portrait for the 20th anniversary of his passing (1990-2010)

In the summer of 1990, one of the most eminent sociologists of the 20th century, the German Norbert Elias, died in Amsterdam. His profoundly interwoven life and work are a reflection of the complexity – the light and shade – of the past century. With this proposed intellectual portrait on the 20th anniversary of his death, we are attempting offer a snapshot a figure and a body of work which, because of its magnitude and originality, undoubtedly deserves to be considered among the most important in sociology. As the thread running through this portrait, we propose a combination of the physical and symbolic places, spaces and people, events and connections that marked a long life and academic career which was little known and largely unrecognised until his later years. It is a career which unquestionably constitutes one of the most outstanding and attractive legacies that the sociology of the past century has passed on to new generations of social science researchers

Educar els fills és molt complicat! Els malestars actuals de la socialització familiar

En les diferents recerques sobre la socialització familiar són cada vegada més habituals les referències dels progenitors catalans de classes mitjanes i altes a la complexitat, a les dificultats i a la tensió creixent que implica educar els fills i les filles. Sobre això, i amb la teoria de la civilització de Norbert Elias com a fil conductor, l'article es pregunta pels malestars que actualment travessa la socialització familiar i els posa en relació amb quin és l'objectiu del mateix procés en la nostra societat immersa en un capitalisme financer i flexible. Així, si la finalitat és la «socialització terciària» (Mead, 1964; Bateson, 1984), dins les famílies emergeixen un seguit de neguits i malestars lligats a l'autoritat, l'autonomia, els hàbits, els conflictes i els càstigs, les normes, les convencions i les prohibicions, etc. que, segons el parer de l'autor, cal comprendre dins del nou context social i econòmic i en relació amb els nous objectius de l'educació familiar de les famílies benestants catalanes.Bringing up children is hard work! Today’s concerns with socialisation processes in the family. In recent research into family socialisation processes, middle- and upper-class Catalan parents are increasingly referring to the complexity, difficulties and growing tensions involved in raising children. Drawing on Norbert Elias’ theory of civilisation, this article sets out to examine the uncertainties regarding family socialisation processes by relating them to the goals of the process itself in a society that is immersed in a flexible financial capitalism. Thus, if the aim is “tertiary socialisation” (Mead, 1964 and Bateson, 1984), within families there is growing unease and anxiety regarding the notions of authority, autonomy, habits, conflict, punishment, rules, conventions, prohibitions, etc., that, the author argues, can best be understood by relating them to this new social and economic context and the new educational objectives of well-off Catalan families

Educación: ¿arte, burocracia o artesanía? Por una nueva metáfora de la teoría y la práctica educativa

En les pràctiques professionals vinculades als diversos àmbits educatius de magisteri, educació i treball social, pedagogia, etc. hi ha preguntes centrals de difícil resposta. Una de les més urgents és la sensació compartida entre les diverses professions que els models teòrics de la pràctica educativa i la seva concreció quotidiana tenen poc a veure, una constatació que genera una certa perplexitat i frustració entre els mateixos professionals. Així, sorgeix l’interrogant de saber per què el treball educatiu diari acaba resultant sovint contradictori amb els propòsits i les voluntats expressades en teories, documents, formacions i declaracions. Crec que aquests interrogants es poden abordar pertinentment si utilitzem la perspectiva de G. Lakoff i M. Jonhson, que ens qüestiona sobre quina és la metàfora que organitza la pràctica educativa quotidiana, la domina i hi dóna sentit. Segons la meva opinió, i sempre en una primera aproximació genèrica i intuïtiva, les metàfores de l’educació com a acte burocràtic o com a art són les dominants en el nostre entorn. Davant aquest domini i la incapacitat d’aquestes dues metàfores, d’aquests dos models de teoria i pràctica educativa, per portar-nos a una educació de qualitat, s’esbossa una primera aproximació a una metàfora educativa alternativa basada en l’educació com a artesania o ofici reprenent l’obra de R. Sennett L’artesà. Una metàfora educativa alternativa que ja s’està construint a partir de pràctiques com l’«educació lenta», «educar per ser», els «professionals reflexius», etc. Propostes que parteixen de la concepció, les idees, l’estructura i la pragmàtica educativa entesa com un ofici, un exercici d’artesania col·lectiva que intrínsecament s’implementa a partir d’elements com el temps lent, la centralitat de l’error, les relacions de cooperació, l’acompanyament actiu..., i que ens pot portar a una educació de millor qualitat tant per a educands i educandes com per a educadors i educadores.En las prácticas profesionales vinculadas a los diversos ámbitos educativos de magisterio, educación y trabajo social, pedagogía, etc. hay preguntas centrales de difícil respuesta. Una de las más acuciantes es la sensación compartida entre las diversas profesiones de que los modelos teóricos de la práctica educativa y su concreción cotidiana tienen poco que ver, una constatación que genera cierta perplejidad y frustración entre los mismos profesionales. Así, surge el interrogante de saber por qué el trabajo educativo diario acaba resultando a menudo contradictorio con los propósitos y las voluntades expresadas en teorías, documentos, formaciones y declaraciones. Creo que estos interrogantes pueden ser abordados pertinentemente si utilizamos la perspectiva de G. Lakoff y M. Jonhson, que nos cuestiona sobre cuál es la metáfora que organiza, domina y da sentido a la práctica educativa cotidiana. Según mi opinión, y siempre en una primera aproximación genérica e intuitiva, las metáforas de la educación como acto burocrático o como arte son las dominantes en nuestro entorno. Ante ese dominio y ante la incapacidad de estas dos metáforas, de estos dos modelos de teoría y práctica educativa, para llevarnos a una educación de calidad, se esboza una primera aproximación a una metáfora educativa alternativa basada en la educación como artesanía u oficio retomando la obra de R. Sennett El artesano. Una metáfora educativa alternativa que ya se está construyendo a partir de prácticas como la «educación lenta», el «educar para ser», los «profesionales reflexivos», etc. Propuestas que parten de la concepción, las ideas, la estructura y la pragmática educativa entendida como un oficio, un ejercicio de artesanía colectiva que intrínsecamente se implementa a partir de elementos como el tiempo lento, la centralidad del error, las relaciones de cooperación, el acompañamiento activo..., y que nos puede llevar a una educación de mejor calidad tanto para educandos y educandas como para educadores y educadoras.The professional practices associated with various educational spheres, including teaching, social education and social work, and pedagogy, face a series of central questions that have proved difficult to answer. One of the most pressing focuses on the sensation, shared by professionals working in these fields, that current theoretical models of educational practice seem far removed from the day-to-day realities of their work, a feeling that generates a certain perplexity and frustration. This leads us to ask why our everyday educational work so often ends up contradicting the intentions and desires expressed in theories, documents, formulations and declarations. These questions can, I believe, be appropriately addressed by using the perspective developed by G. Lakoff and M. Johnson, which asks us to consider what metaphor might organise, structure and make sense of our day-to-day educational practice. In my opinion, and this article represents only some initial generic and intuitive thoughts in this regard, the dominant metaphors in use are those that conceive of education as either a bureaucratic task or as an art. Given that these two dominant metaphors, these two models of educational theory and practice, have proved themselves incapable of delivering a consistently high quality of education, this paper sets out to provide an initial approximation to an alternative educational metaphor, one based on the notion of education as a craft or trade, as described in R. Sennett’s work “The Craftsman”. Examples of this alternative educational metaphor can already be found in practices like “slow education”, “education for being” or those of “reflective professionals”. These proposals take as their starting point the conception, the ideas, the structure and the pragmatics of education understood as a trade, a collective craft exercise that works intrinsically through the use of concepts like slow time, the centrality of the error, cooperative relations, and active accompaniment, and that might lead to higher quality education for both those who are taught and those who teach

De la transmissió de continguts a la socialització complexa : la crisi de la socialització de les creences religioses

La forta crisi de les institucions socialitzadores tradicionals (escola, família i Església) té el seu revers en la crisi dels processos de socialització tal com s'havien entès fins ara. En el camp de les creences religioses, hi podem veure com aquest procés evoluciona des d'una socialització tradicional que caracteritzem com a «transmissió de continguts», fins a les noves formes de socialització que agrupem sota l'adjectiu de complexa. Alhora, defensem en l'article que, en l'actual model de «socialització complexa» de les creences religioses, els elements afectius i relacionals són molt influents per comprendre'n el desenvolupament i els resultats.The deep crisis of the traditional socializing institutions (school, family and church) has its counterpart in the crisis of the way socialization processes had been working up till now. Taking into account the area of religious beliefs, we can see how this process has evolved from the traditional socialization through «transmission of contents» up to the new ways of socialization, which could be labeled as complex. At the same time, the article suggests that the affective and relational elements, related to this model of «complex socialization» of religious beliefs, are quite influential to understand its development and outcome

El descubrimiento del entorno

El artículo hace un breve repaso a algunos precedentes europeos de los planes de entorno y define sus tres ejes fundamentales: éxito escolar, éxito social y escuela inclusiva. La iniciativa conlleva una forma de interrogarse sobre qué educación y qué sociedad queremos y, al mismo tiempo, supone una vía para recuperar el sentido de la profesión docente en esta época de cambio

Les nou preguntes que Norbert Elias es va formular : debats, interrogants i pistes per a la sociologia del segle XXI

En aquest article dedicat a Norbert Elias en commemoració dels vint anys de la seva mort, proposem revisar, de manera resumida, la seva obra a partir dels interrogants ontològics, epistemològics i metodològics que Elias va encarar al llarg de la seva dilatada vida acadèmica i de recerca. L'article pretén ser, alhora, un punt i a part en el monogràfic, perquè en vol recollir alguns dels interrogants, debats i conclusions, com també tenir un paper introductori per a aquelles persones que, sense gaires coneixements previs sobre l'autor de Breslau, vulguin conèixer alguns dels trets definitoris de la seva trajectòria intel·lectual al llarg del segle XX. I, sobretot, quin llegat, en forma de grans preguntes, deixa per a la sociologia del segle XXI. L'article acaba amb una bibliografia escollida d'obres clau.In this last article dedicated to Norbert Elias on the occasion of the 20th anniversary of his death, we propose to revise his work in a summarized way basing ourselves on the ontological, epistemological and methodological questions which Elias took up during his extensive life of teaching and research. The article also pretends to be a halting point in the monographic by picking up some of its questions, debates and conclusions, and to serve as an introduction for all those who, without special previous information about the author from Breslau, want to acquaint themselves with some of the defining features of his intellectual career throughout the 20th century. And, above all, who want to know which legacy, in the form of important questions, he leaves to the sociology of the 21st century. The article concludes with a selected biography of his main works

Las relaciones digitales entre familias y escuela: análisis y propuestas

La investigación exploratoria analiza las relaciones digitales entre docentes y familias en diez centros educativos de las provincias de Barcelona y Girona. La investigación recoge y analiza las diferentes herramientas digitales a través del análisis de documentos y de entrevistas semiestructuradas. El estudio muestra que la introducción de las TIC no ha conllevado cambios sustanciales ni en el qué ni en el cómo de las prácticas y las relaciones entre familias y docentes. Finalmente, partiendo de dicho análisis, se plantean pistas y propuestas de mejora en las actuales relaciones digitales entre docentes y familias. The pilot research shown in this paper analyses the current family - school (digital) relationships in ten different schools in Barcelona and Girona provincial areas. It collects and analyses the kind of digital tools used by teachers in order to communicate and connect with families. The research shows that ICT school introduction has not involved substantial changes in family - school relationship practices, goals or mechanisms. Finally, based on learning from the research, the paper proposes some suggestions in order to improve current family-school relationship through innovation in school digital tools.