Lesión medular aguda en edad pediátrica.

IntroducciónLa lesión medular aguda es una entidad de escasa frecuencia en edad pediátrica pero adquiere especial relevancia debido a las graves secuelas y a las prolongadas estancias que provoca.ObjetivosConocer la epidemiología, forma de presentación, pruebas diagnósticas, tratamiento y evolución de las lesiones medulares agudas ingresadas en un hospital pediátrico de tercer nivel. Determinar el efecto que puede tener la traqueostomía precoz en el tiempo de estancia en la Unidad.Pacientes y métodosSe trata de un estudio retrospectivo de cohortes que revisa las lesiones medulares agudas ingresadas en nuestro centro desde el año 1992.ResultadosSe recogieron 16 pacientes, 12 varones (75%) con edades al ingreso comprendidas entre las pocas horas de vida y los 19 años. Los días de ingreso en la unidad de cuidados intensivos oscilaron entre 12 h y 6 años. En 4 casos la causa fue una lesión obstétrica; uno de ellos falleció y el resto se encuentran en su domicilio con ventilación mecánica. En 7 casos la causa fue traumática; fallecieron 2 pacientes, otros dos residen en un centro sociosanitario y tres en su domicilio. En 2 casos la causa fue una malformación vascular medular y los tres últimos se presentaron en el postoperatorio inmediato de una cirugía de columna. De los 16 pacientes recogidos el 56,2% fueron traqueostomizados y el 83 % de los supervivientes residen en su domicilio.ConclusionesLa realización precoz de la traqueostomía, la posibilidad de la ventilación mecánica domiciliaria y la instrucción de las familias ha permitido reducir la estancia de estos pacientes en la Unidad y que puedan residir en su casa.</p

Dificultad respiratoria aguda

La dificultad respiratoria es un motivo de consulta frecuente en Urgencias pediátricas. La primera medida es la evaluación del paciente mediante el triángulo de evaluación pediátrica (TEP), monitorización y estabilización con administración de oxigenoterapia. La historia y exploración física son suficientes para la orientación diagnóstica en la mayoría de los casos. La etiología más frecuente es la respiratoria, pero se deben barajar la metabólica o cardiovascular. La laringitis aguda se define como: obstrucción de vía aérea superior con la característica tos metálica y estridor inspiratorio. Según su gravedad, puede ser necesario tratamiento con corticoides (orales y nebulizados) o adrenalina nebulizada. La bronquiolitis es la primera infección del tracto respiratorio inferior en lactantes menores de 24 meses. Su diagnóstico es clínico y, según su gravedad, se instaura un tratamiento de soporte, sin que exista un fármaco que se haya demostrado útil en el curso de la enfermedad. La crisis asmática se presenta como: tos, disnea y opresión torácica, y la auscultación típica son las sibilancias. Su tratamiento consiste en broncodilatadores y, en algunos casos, corticoides sistémicos. La neumonía es la infección del parénquima pulmonar. El diagnóstico es clínico y se confirma por prueba de imagen. Según su etiología, puede ser necesaria la antibioticoterapia sistémica

SARS-CoV-2 pandemic impact in asthmatic exacerbations emergency visits in Spain

SARS-CoV-2; Exacerbaciones asmáticasSARS-CoV-2; Exacerbacions asmàtiquesSARS-CoV-2; Asthmatic exacerbation

Consensus of catalan hospitals for the management of apparent life - threatening events

Fonament. No existeixen documents de consens universalment acceptats sobre quin ha de ser el maneig de l'Episodi Aparentment Letal (EAL). Com a conseqüència, existeix una gran variabilitat en el seu abordatge. Objectiu. El Grup de Treball de la Mort Sobtada Infantil (GMSI) de la Societat Catalana de Pediatria es proposa consensuar amb els hospitals catalans un algoritme d'actuació. Mètode. El GMSI elabora un algoritme d'abordatge de l'EAL que no inclou els nounats ingressats en Unitats Neonatals. Participen professionals de diferents subespecialitats pediàtriques que formen part del grup. L'algoritme es basa en una revisió de la literatura i en el consens dels integrants del GMSI. Es contempla l'actuació a Urgències, els criteris d'ingrés i la indicació de proves complementàries. Es remet el mes de juliol del 2015 a 48 responsables de 40 hospitals catalans perquè el valorin. Resultats. Es reben 21 respostes, que corresponen a 17 hospitals. Fins a 5 responsables accepten l'algoritme mentre que 16 fan comentaris o proposen modificacions. Totes les respostes són valorades pel GMSI i es realitzen canvis en l'algoritme. Conclusions. El GMSI aporta un algoritme de consens entre els diferents hospitals catalans que permetrà homogeneïtzar l'abordatge dels pacients amb EAL

Història natural i factors pronòstics de la infecció per transmissió vertical del virus de la hepatitis C. Efectes del tractament antiviral i implicació de la co-infecció pel virus de la immunodeficiència humana

[spa] La infecció pel VHC és la principal causa d'hepatopatia crònica arreu del món. Els nens constitueixen una petita proporció de la població infectada i en l'actualitat la principal via d'adquisició de la infecció pel VHC en la infància és la transmissió vertical. És probable que els pacients infectats durant la infancia, tal com passa en els adults, es mantinguin asimptomàtics durant un llarg període de temps, tot i que s'han descrit casos de cirrosi en un temps inferior als 10 anys. Donada l'absència de manifestacions clíniques en les primeres fases de la infecció, s'han estudiat diversos marcadors analítics per a definir la progressió de la malaltia. En l'actualitat, es disposa d'un tractament antiviral eficaç (interferó pegil·lat més ribavirina) per a la infecció crònica pel VHC. Aquest tractament ha estat autoritzat recentment per a la població pediàtrica. L'absència de comorbilitats i el curt temps d'evolució de la infecció converteixen al nen infectat pel VHC en el candidat ideal per a obtenir altes taxes de curació de la malaltia. En els darrers anys, la infecció pel VIH ha esdevingut una patologia de curs crònic mentre que l'hepatopatia és actualment una de les principals causes de morbilitat i mortalitat en els pacients co-infectats. En el pacient pediàtric co-infectat les consideracions prèvies sobre l'inici de tractament específic esdevenen especialment rellevants, ja que les probabilitats d'èxit del mateix probablement es relacionin amb la seva precocitat. Els objectius principals del nostre estudi són definir les característiques de la transmissió vertical del VHC en el nostre medi, descriure la història natural de la infecció crònica pel VHC en l'edat pediàtrica i establir el paper de la co-infecció pel VIH en l'evolució natural de la infecció crònica pel VHC en el nen. Per això hem dissenyat dos estudis prospectius observacionals que inclouen els fills de mares infectades pel VHC nascuts al nostre centre entre gener del 1999 i desembre del 2006 (estudi 1) i els nens infectats pel VHC controlats en el nostre centre (estudi 2). Tots elspacients han estat seguit de forma prospectiva. Les principals conclusions dels estudis són les següents: Estudi 1: La taxa prevalença de la infecció pel VHC en les gestants és del 0.49%. La taxa de transmissió vertical del VHC és del 2.8%. Existeix una relació entre la co-infecció materna pel VIH i la transmissió vertical del VHC en el grup de pacients estudiats. Estudi 2: La majoria dels pacients romanen asimptomàtics i sense troballes clíniques al llarg del seguiment. La meitat dels pacients estan infectats pels genotips 1a o 1b; en els fills de mare UDVP, hi predominen les infeccions pels genotips 3 i 4. La biòpsia hepàtica mostra signes d'hepatitis crònica en la majoria dels casos. D'entre els pacients no tractats, un 12% evolucionen al clearence espontani de la infecció (tots ells són pacients infectats per transmissió vertical) mentre que el 82% dels pacients evolucionen a un patró d'hepatitis crònica. La taxa de prevalença de cirrosi és de l'1.8%. Només 4 de 27 pacients tractats amb interferó en monoteràpia durant 12 mesos assoleixen el clearence de la virèmia. El 86% dels pacients pateixen efectes secundaris del tractament, tot i que solen ser lleus. Els pacients co-infectats mostren unes xifres màximes d'ALT més altes que la resta i evolucionen en la majoria de casos seguint un patró d'hepatitis crònica.[eng] HCV infection is the main cause of hepatopathy worldwide. Children represent a small proportion of the infected people and vertical transmision is the main way of acquisition in childhood. Patients infected during childhood will probably remain asymptomatic for a long time, as happens in adults, but some cases of cirrhosis have been described. Regarding the lack of clinical manifestations during the first years of the infection, several serum markers have been studied to define the progression of the illness. Nowadays an efective treatment is available (pegilated interferon plus ribavirin) for the chronic HCV infection and it has been recently authorised for childhood. The absence of comorbilities and the short course of the infection will probably lead to a higher rate of response in this group of patients. Early treatment will probably be effective also in HIV co-infected patients. Main objectives of our study are to define HCV vertical transmission in our media, to describe natural history of the chronic HCV infection in childhood and to stablish the role of HIV co-infection in the evolution of HCV infection. Two prospective studies have been conducted. They include children from HCV infected mothers born in our center between january 1999 and december 2006 (Study 1) and HCV infected children visited in our center (Study 2). Main conclusions of our study are: Study 1: Prevalence rate of HCV infection among pregnant women is 0.49%. HCV vertical transmision is 2.8%. There is a relation between vertical transmision and maternal HIV co-infection. Study 2: Most of the HCV infected patients remain asymtomatic during the follow up. Half of the patients belong to 1a or 1b HCV genotipes; in children born from drug users genotipes 3 and 4 are frequent. 12% of the patients that have'nt received treatment experiment spontaneous clearence of the infection (all are vertically infected) while 82% end in a chronic hepatitis. Prevalence rate of cirrhosis is 1.8%. Only 4 of 27 patients treated with interferon reach the clearence of the viremia and 86% suffer secundary effects, usually mild. Co-infected patients have higher ALT determinations and usually end in a chronic hepatitis

Pro-adrenomedullin usefulness in the management of children with community-acquired pneumonia, a preliminary prospective observational study

BackgroundIn adult population with community acquired pneumonia high levels of pro-adrenomedullin (pro-ADM) have been shown to be predictors of worse prognosis. The role of this biomarker in pediatric patients had not been analyzed to date. The objective of this study is to know the levels of pro-ADM in children with community acquired pneumonia (CAP) and analyze the relation between these levels and the patients¿ prognosis.FindingsProspective observational study including patients attended in the emergency service (January to October 2009) admitted to hospital with CAP and no complications at admission. The values for pro-ADM were analyzed in relation to: need for oxygen therapy, duration of oxygen therapy, fever and antibiotic therapy, complications, admission to the intensive care unit, and length of hospital stay. Fifty patients were included. Ten presented complications (7 pleural effusion). The median level of pro-ADM was 1.0065¿nmol/L (range 0.3715 to 7.2840¿nmol/L). The patients presenting complications had higher levels of pro-ADM (2.3190 vs. 1.1758¿nmol/L, p¿=¿0.013). Specifically, the presence of pleural effusion was associated with higher levels of pro-ADM (2.9440 vs. 1.1373¿nmol/L, p¿<¿0.001).ConclusionsIn our sample of patients admitted to hospital with CAP, pro-ADM levels are related to the development of complications during hospitalization

SARS-CoV-2 pandemic impact in asthmatic exacerbations emergency visits in Spain

SARS-CoV-2; Exacerbaciones asmáticasSARS-CoV-2; Exacerbacions asmàtiquesSARS-CoV-2; Asthmatic exacerbation

Consensus of catalan hospitals for the management of apparent life - threatening events

Fonament. No existeixen documents de consens universalment acceptats sobre quin ha de ser el maneig de l'Episodi Aparentment Letal (EAL). Com a conseqüència, existeix una gran variabilitat en el seu abordatge. Objectiu. El Grup de Treball de la Mort Sobtada Infantil (GMSI) de la Societat Catalana de Pediatria es proposa consensuar amb els hospitals catalans un algoritme d'actuació. Mètode. El GMSI elabora un algoritme d'abordatge de l'EAL que no inclou els nounats ingressats en Unitats Neonatals. Participen professionals de diferents subespecialitats pediàtriques que formen part del grup. L'algoritme es basa en una revisió de la literatura i en el consens dels integrants del GMSI. Es contempla l'actuació a Urgències, els criteris d'ingrés i la indicació de proves complementàries. Es remet el mes de juliol del 2015 a 48 responsables de 40 hospitals catalans perquè el valorin. Resultats. Es reben 21 respostes, que corresponen a 17 hospitals. Fins a 5 responsables accepten l'algoritme mentre que 16 fan comentaris o proposen modificacions. Totes les respostes són valorades pel GMSI i es realitzen canvis en l'algoritme. Conclusions. El GMSI aporta un algoritme de consens entre els diferents hospitals catalans que permetrà homogeneïtzar l'abordatge dels pacients amb EAL

Pro-adrenomedullin usefulness in the management of children with community-acquired pneumonia, a preliminary prospective observational study

BackgroundIn adult population with community acquired pneumonia high levels of pro-adrenomedullin (pro-ADM) have been shown to be predictors of worse prognosis. The role of this biomarker in pediatric patients had not been analyzed to date. The objective of this study is to know the levels of pro-ADM in children with community acquired pneumonia (CAP) and analyze the relation between these levels and the patients¿ prognosis.FindingsProspective observational study including patients attended in the emergency service (January to October 2009) admitted to hospital with CAP and no complications at admission. The values for pro-ADM were analyzed in relation to: need for oxygen therapy, duration of oxygen therapy, fever and antibiotic therapy, complications, admission to the intensive care unit, and length of hospital stay. Fifty patients were included. Ten presented complications (7 pleural effusion). The median level of pro-ADM was 1.0065¿nmol/L (range 0.3715 to 7.2840¿nmol/L). The patients presenting complications had higher levels of pro-ADM (2.3190 vs. 1.1758¿nmol/L, p¿=¿0.013). Specifically, the presence of pleural effusion was associated with higher levels of pro-ADM (2.9440 vs. 1.1373¿nmol/L, p¿<¿0.001).ConclusionsIn our sample of patients admitted to hospital with CAP, pro-ADM levels are related to the development of complications during hospitalization

Empatía, habilidades de colaboración interprofesional y aprendizaje médico permanente en residentes españoles y latinoamericanos que inician los programas de formación médica especializada en España. Resultados preliminares

Objetivo: Identificar similitudes y diferencias en la empatía, en las habilidades de trabajo colaborativo interprofesional, y en las habilidades de aprendizaje médico permanente entre médicos residentes españoles y latinoamericanos que inician su formación especializada en hospitales docentes españoles. Diseño: Estudio observacional mediante encuesta. Emplazamiento: Cinco hospitales docentes de la provincia de Barcelona, España. Participantes: Médicos residentes, españoles y latinoamericanos, que inician el primer año de los programas de formación médica especializada. Mediciones principales: La empatía mediante la escala Jefferson de empatía médica. La colaboración interprofesional mediante la escala Jefferson de actitud hacia el trabajo colaborativo en equipos medicina-enfermería. El aprendizaje mediante la escala Jefferson de aprendizaje médico permanente. Resultados: En una muestra de 156 residentes, 110 españoles y 40 latinoamericanos, los españoles mostraron una mayor orientación empática que los latinoamericanos (p < 0,05). Por su parte, los extranjeros mostraron puntuaciones más altas en habilidades de aprendizaje médico permanente respecto a sus pares españoles (p < 0,001). En todo el grupo se observó una relación positiva entre la empatía y el trabajo colaborativo (r = +0,47; p < 0,001). Una asociación similar se observó en el grupo de latinoamericanos, entre las habilidades de aprendizaje y las de trabajo colaborativo (r = +0,34; p < 0,05). Conclusiones: Los resultados confirman observaciones preliminares y ponen en evidencia la asociación positiva que existe entre la empatía y las habilidades de trabajo colaborativo interprofesional. En médicos latinoamericanos que inician su formación en hospitales españoles, el mayor desarrollo de las habilidades de aprendizaje médico permanente parece influir positivamente en el desarrollo de otras competencias de interés profesional