(Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca

En el català de Mallorca, el procés de reducció vocàlica de les vocals mitjanes de la sèrie anterior a e neutra en posició àtona no opera (o subaplica) en determinades circumstàncies: (a) en formes derivades productives amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada o e oberta en el radical de la forma primitiva; (b) en formes verbals amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada en una altra forma verbal del mateix paradigma flexiu; (c) en manlleus i paraules apreses amb una vocal àtona e situada, també, a la síl·laba esquerra o inicial del radical i generalment precedida d"una consonant labial. En aquest treball, argumentem que hi ha dos factors que conspiren perquè això sigui d"aquesta manera: (a) tal com ja s"ha fet notar en treballs anteriors, la voluntat d"aquestes vocals d"assemblar-se a les vocals corresponents que apareixen en mots del mateix paradigma derivatiu o flexiu, i, en el cas de la derivació, sobretot quan la relació derivativa és productiva; (b) l"estatus privilegiat de la síl·laba situada a l"esquerra o a l"inici del radical. Per donar compte del primer factor, proposem una nova interpretació dels fets emmarcada en la Teoria de la Correspondència Transderivacional i el model dels Paradigmes Òptims. Per donar compte del segon factor, que ha passat desapercebut en aproximacions anteriors a les mateixes dades, partim de la Teoria de la Fidelitat Posicional i de la Teoria del Marcatge Posicional

“The true mystery of the world is the visible, not the invisible”: Some reflections on the verbal morphophonology of Balearic Catalan

In Balearic Catalan, first person singular present indicative verb forms do not show an explicit inflectional morph, as do most dialects of Catalan. Among these forms, we find final consonant clusters that involve a violation of the sonority constraint according to which the degree of sonority between the segments of a syllable must be decreasing in relation to the nucleus. The same clusters in nominal inflection are resolved by means of a process of vowel epenthesis. The exceptional phonological behavior of these consonant clusters is not circumscribed to sonority factors, but also concerns the regular phonology of the dialect, either because a general process fails to apply, or because a process applies though the conditions that make it applicable are not visible. Previous approaches have analyzed these final consonant clusters, not as codas, but as onsets of empty nuclei: this exceptional syllabic status would, according to these proposals, throw some light on this peculiar phonological behavior. In this paper we investigate the theoretical problems deriving from approaches of this kind and demonstrate that they are better analyzed by considering paradigmatic effects, such as uniformity and contrast between the members of a morphological paradigm. Furthermore, we critically review the different theories developed in Optimality Theory in order to account for surface resemblances and dissimilarities between the members of a paradigm and introduce a detailed formalization of Paradigmatic Contrast